Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Educació II: Fonaments de Desenvolupament Històric de l'educació

• codi 10598
• curs 1
• període Semestre 2
• tipus FB
• credits 9

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Responsable

Dra. Asunción VERDERA - averdera@uic.es

Horari d'atenció

Per a qualsevol consulta, o per concertar una entrevista, us podeu adreçar al professorat a través del correu electrònic.

L’assignatura Fonaments i desenvolupament històric de l’educació consta de dues parts o seccions diferenciades: Filosofia de l’Educació (6 crèdits ECTS) i Teories i Institucions contemporànies de l’Educació (TICE) (3 crèdits ECTS), que es cursaran durant el segon semestre.

La secció de Filosofia de l’Educació, en clara continuïtat amb l’assignatura d’Antropologia de l’Educació, reflexiona sobre la idea i la pràctica de l’educació entesa com a activitat artística i es planteja quins són els aspectes  antropològics, ètics i polítics que caracteritzen aquesta activitat. La Filosofia de l’Educació es planteja quina és la naturalesa de l’acció educativa: fins a quin punt es tracta d’una acció teoria, pràctica o productiva; si s’assembla més a una activitat científica o tècnica o si més aviat s’assembla a l’art, etc.

La secció de Teoria i Institucions contemporànies de l’Educació presenta el concepte d'educació i el desenvolupament històric d'aquest terme, tenint en compte els diferents models educatius i pensaments pedagògics que han sorgit en cada època fins arribar al món contemporani. S’estudien en profunditat les teories pedagògiques, les diferents institucions educatives i la legislació vigent, amb especial atenció al nostre marc nacional i estatal.

En el programa que es troba a continuació hi són descrits els elements essencials de l’assignatura, distingint els trets propis de cadascuna de les dues parts independents que la constitueixen, sempre que sigui escaient.

Es tracta d'atansar l'alumne cap a un coneixement de si mateix, dels altres i del medi ambient (ecològic, social, històric, cultural). Aquesta mena de progrés humà, és la base que el capacita per ensenyar als més joves, apropant-los a la comprensió, a la sensibilitat i als valors que el mestre va reconeixent en si mateix i en la pròpia experiència de vida.

Per a poder fer-ho cal anar més enllà del pensament ideològic (estereotipat), típic de l’ adolescent, trencant críticament molts esquemes i opinions rebudes mecànicament dels mitjans informatius i dels sistemes de pensament unilineals que dominen en la vida corrent. Així, l’alumne aprèn a desenvolupar correcta i creativament la reflexió i la crítica, descobrint un pensament propi que esdevé cada vegada més original ja que el posa en sintonia directa amb si mateix, amb els altres, amb el món i amb l’època. Educant-se a si mateix en la llibertat, es capacita per poder educar als altres.

• CEM-01 - Analitzar i comprendre els processos educatius dins i fora de l'aula relatius al període de 6 a 12 anys.
• CEM-02 - Conèixer els fonaments de l'educació primària.
• CEM-03 - Analitzar la pràctica docent i les condicions institucionals que l'emmarquen.
• CEM-04 - Conèixer els processos d'interacció i comunicació dins l'aula.
• CEM-05 - Conèixer l'evolució històrica del sistema educatiu al nostre país i els condicionants polítics i legislatius de l'activitat educativa.
• CEM-08 - Promoure accions d'educació en valors orientades a la preparació d'una ciutadania activa i democràtica.
• CEM-09 - Conèixer i abordar situacions escolars en contextos multiculturals.
• CET-1 - Responsabilitat interpersonal: ser conscient de l'actuació professional i de la influència en l'alumnat. Tenir habilitats i coneixements per gestionar els processos de grup i la comunicació per tal d'aconseguir una bona col·laboració amb i entre l'alumnat.
• CET-2 - Responsabilitat pedagògica: tenir els coneixements i les habilitats pedagògiques per crear un entorn d'aprenentatge segur, per a tota una classe o per a un grup, però també per a alumnes individuals, amb la possibilitat que els infants es puguin convertir en adults responsables i autònoms.
• CET-4 - Responsabilitat organitzativa: tenir un coneixement i unes habilitats organitzatives suficients per crear un clima de treball agradable a les seves classes i a la classe: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes, amb ell mateix i amb els companys, i per damunt de tot, és clar, amb l'alumnat. i aconseguir tot això d'una manera professional i sistemàtica.
• CET-5 - Col·laboració amb els companys de professió: tenir els coneixements i les habilitats necessaris per fer una aportació professional al clima pedagògic de l'escola, així com en les relacions professionals, i per aconseguir una bona organització escolar.
• CET-7 - Foment de la responsabilitat pel que fa al desenvolupament professional: analitzar, reflexionar i desenvolupar els punts de vista sobre la professió i la competència com a mestre, saber-los explicitar i saber com posar-se al dia.
• CG-01 - Integrar les tecnologies de la informació i la comunicació a les activitats d'ensenyament i aprenentatge, a la gestió de l'ensenyament i al desenvolupament professional.
• CG-02 - Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament -català i castellà-, de forma oral i escrita, segons el nivell c1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
• CG-04 - Promoure i facilitar en els contextos d'aprenentatge i de convivència, a l'escola i en relació amb l'entorn, l'atenció a les necessitats educatives singulars dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
• CG-05 - Conèixer els elements que conformen el pensament analític, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.

FILOSOFIA DE L'EDUCACIÓ

10. Identifica, descriu i comprèn el concepte d'educació.

11. Pren consciència de la complexitat del terme educació i afronta la seva anàlisi.

12. Relaciona les concepcions de l'ésser humà amb l'educació, reconeixent els principis d'igualtat, llibertat i dignitat humanes, com a suposats educatius.

13 Relaciona, comprèn i valora la idea d'autoritat vinculada a la llibertat per guiar l'acció educativa, constatant els límits de l'educació de la tolerància.

14 Pren el compromís d'implicar-se en la seva formació per arribar a la consecució de desenvolupament del seu projecte vital.

15. Es planteja que existeixen diferents lleis, normes i pautes per al desenvolupament de l'activitat educativa en funció de cada context educatiu particular.

16. Analitza la necessitat de rigidesa i flexibilitat en els contextos educatius per al desenvolupament de l'activitat educativa.

17. Valora la incidència de les noves tecnologies en l'educació

TICE

18 Analitza la pràctica docent i les condicions institucionals que l'emmarquen.

19 Coneix l'evolució històrica del sistema educatiu a Espanya i Catalunya.

20. Identifica i relaciona els condicionants polítics i legislatius de l'activitat educativa en Espanya i Catalunya en l'actualitat.

21. Analitza des d'una perspectiva crítica la realitat educativa actual per poder entendre-la i poder plantejar nous plans d'acció.

22. Coneix, analitza i aplica el pensament pedagògic contemporani

FILOSOFIA DE L'EDUCACIÓ 

1. La idea d'educació i les concepcions de l'ésser humà. 

2. El reconeixement de la igualtat i la dignitat humana com a supòsits educatius. 

3. La llibertat humana i la necessitat d'orientació, assessorament i consell. 

4. Autoritat i llibertat: guia i autonomia de l'acció. 

5. El compromís amb el propi desenvolupament: projecte vital i formació humana. 

6. Educació de la tolerància com a virtut cívica i constatació dels seus límits. 

7. Lleis, normes i pautes: rigidesa i flexibilitat en els contextos educatius. 

8. Amistat i benevolència en el fonament del desenvolupament personal. 

9. Solidaritat, gratuïtat i ajuda mútua. L'acció educativa com a acte de beneficiar. 

10. Lideratge i coordinació de l'acció: claus i idees de govern aplicades a l'educació. 

11. Valors i contravalors en la societat tecnològica: l'educació del sentit crític. 

12. Descobriment del bé comú i formació del sentit comunitari. 

TICE 

13. Problemàtica terminològica, científica i de l'ensenyament. 

14 El moviment de l'Escola Nova. 

15. Pensament pedagògic de la fi del segle XIX i primera meitat del segle XX. 

16 Teories antiautoritàries. 

17. Tendències i realitzacions pedagògiques de la segona meitat del segle XX. 

18. Teories de la desescolarització. 

19. Pedagogies crítiques. 

20. Institucions educatives formals i no formals contemporànies. 

21. Evolució històrica del sistema educatiu a Espanya ia Catalunya

Per aprovar l'assignatura 'Fonaments i Desenvolupament Històric de l'educació', cal haver aprovat independentment cadascuna de les parts de l'assignatura, és dir, Filosofia de l'Educació i TICE.

FILOSOFIA DE L'EDUCACIÓ:

L’estructuració de l’assignatura en sessions teòriques i pràctiques comporta l’avaluació dels coneixements i de les competències assolides respectivament en unes i altres de manera diferenciada i alhora complementària. En el cas dels continguts de les sessions teòriques seran avaluats en una prova parcial (20%) i en una prova final (40%), ambdues escrites. Pel que es refereix a la part pràctica de l’assignatura, l’avaluació es distribuirà en l’entrega de dos treballs escrits a proposta dels professors (10%+10%) i d’una prova específica d’avaluació de les competències adquirides en les sessions pràctiques (20%). Per tal que ambdues parts de l’assignatura puguin fer mitjana i obtenir així la qualificació final de l’assignatura caldrà que les qualificacions d’ambdós blocs siguin aprovats independentment. La presència, atenció i participació a classe seran tingudes en compte com element avaluatiu rellevant en la definició qualitativa de la nota final. Els alumnes disposaran, en documents adjunts (disponibles a Moodle),d'una descripció detallada del sistema d'avaluació i de les eines avaluatives de l'assignatura.

TICE:

Els diferents sistemes d'avaluació els englobem en 4 apartats:

Diferents sistemes d'avaluació:

PROVES ESCRITES: 25%

TREBALL/PROJECTE EDUCATIU: 45%

LECTURES: 20%

ASSISTÈNCIA, ACTITUD, INTERÉS I PARTICIPACIÓ: 10%

FILOSOFIA DE L'EDUCACIÓ:

Obres Generals i Manuals:

Obres clàssiques (la major part es troben disponibles a la xarxa)

Aristòtil, Ètica a Nicòmac. Fundació Bernat Metge.  

Ciceró, De l'amistat. Fundació Bernat Metge.

Cicerón (2002) Sobre la amistad. Palma de Mallorca: Editor José J. de Olañeta.

Plató, Fedre. Fundació Bernat Metge.

Plató, Teetet. Fundació Bernat Metge.

Plató, La república. Fundació Bernat Metge.

Plató, Critó. Fundació Bernat Metge.

Sòfocles: Antígona. Fundació Bernat Metge.  

Sèneca, Els beneficis. Fundació Bernat Metge.

Xenofont, Hieró. Fundació Bernat Metge.

Obres Modernes:

Dreyfus, H. L. (2003). Acerca de Internet. Barcelona: EdiUOC.

Ferguson, N. (2007). La guerra del mundo. Barcelona: Debate.

Frankl, V. (1979). El hombre en busca de sentido, Barcelona: Herder.

Frankl, V. (2005). En el principio era el sentido. Reflexiones en torno al ser humano. Barcelona: Paidós 2005.

Guardini, R. (2003). Cartas sobre la formación de sí mismo. Madrid: Palabra.

Jaeger, W. (1996). Paideia: los ideales de la cultura griega. Madrid.

Maritain, J. (2008). La educación en la encrucijada. Madrid: Palabra.

Olives, J. (2006). La ciudad cautiva., Madrid: Siruela.

Ortega y Gasset, J. (2005). La rebelión de las masas., Madrid: Alianza.

Patocka, J. (1991). Platón y Europa., Barcelona: Península.

Wells, H. G. (1998). La guerra dels mons. Quaderns, Barcelona: Crema. 

BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA:

Obres citades en les pràctiques i per temes (passatges emprats)

Pràctica 1 (Tema 1: Filosofia de l'educació com a reflexió sobre l'acte d'educar)

Grimaldi, N. (2004). «Educació: Art o Artesania». Revista Relleu, num. 77, p. 4.

Maritain, J. (2008). La educación en la encrucijada. Madrid, pp. 19-21.

Guardini, R. (1999). «El acto pedagógico y su ethos», a R. Guardini, Ética, Madrid, pp. 700-702.

Jaeger, W. (1996). Paideia: los ideales de la cultura griega. Madrid, pp. 3-21.

Pràctica 2 (Tema 2: Progrés educatiu i eina tecnològica: l'apantallament tecnològic)

Ferrés, J, (2008). La educación como industria del deseo, Barcelona: Gedisa, pp. 30-33.

Altisent, A, (1990). Reflexiones de un monje, Salamanca: Sígueme, pp. 192-194; 211-214.

Pràctica 3 (Tema 3: Educació i llibertat II)

Xenofont, Hieró VII, 1-10.

Llano, A. (2003). La vida lograda. Barcelona: Ed. Ariel, pp. 11-20.

Fita, D. «Art i realitat». Revista Relleu, num. 101, pp. 1-4.

Pràctica 4 (Tema 4: L'educació, compromís i comunitat educativa)

Plató, La República, IV 433a-434c.

Fukuyama, F. (2000). La gran ruptura, Barcelona: Ediciones B, pp. 28-31.

Luri, G, (2010). L’escola contra el món, Barcelona: La Campana, pp. 143-145.

Luri, G, (2010). L’escola contra el món, Barcelona: La Campana, pp. 95-98.

Marina, J. A. (2010). Las culturas fracasadas, Barcelona: Anagrama, pp. 45-47.

Marina, J.A. (2010). Las culturas fracasadas, Anagrama, Barcelona, pp. 93-94

Xenofont. Records de Sòcrates II, 1, 21-42.

Maragall, J. (1981). Obres Completes. Barcelona: Selecta, pp. 67-70.

Ortega y Gasset, J. (1998). Meditación de la técnica y otros ensayos sobre ciencia y filosofía. Madrid: Alianza Editorial, pp. 43-44, 48-49.

Wilde, O. (1976). El Retrat de Dorian Gray. Barcelona: Proa, pp. 36-38.

Patocka, J. (1991). Platón y Europa, Barcelona: Península, pp. 9-10.

Pràctica 5 (Tema 5: Autoritat, poder i llibertat: el lideratge en l’acció educativa)

Arendt, H. (1996). «Qué es la Autoridad». Entre el pasado y el futuro, Barcelona: Península, p. 133.

Arendt, H. (1996). «La crisis de la Educación». Entre el pasado y el futuro, Barcelona: Península, pp. 200-201.

Gadamer, H. G. (1984). Verdad y Método, Salamanca: Ed. Sígueme, pp. 347-349.

Marina, J. A. (2009). Article publicat a El mundo, 01.10.2009.

Clastres, P. (1986). Crónica de los indios guayaquis, Barcelona: Alta-Fulla.

Saint-Exupéry, A. (2007). El Petit Príncep. Barcelona: Ed. Empúries, cap. X.

Plató, La república, 443b-444a.

Plató, Fedre, 246b; 253d-254b.

Roca, E. (2011). Article digital: web EDU21. 1 d'abril de 2011.

Pieper, J. (2001). Las virtudes fundamentales. Barcelona: Ed. Rialp, pp. 85-87, 123-125.

Pràctica 6 (Tema 6: Lleis, pautes i normes en l’acció educativa)

Plató, Critó, 49a-52b.

Sófocles, Antígona, 440-525.

Aristòtil, Ètica Nicomàquea X, 1179b32-1180b28.

Rouseau, J. J. (2011). Emilio, Libro I, Madrid: Alianza editorial, pp. 48-54.

Montesquieu.  L'esperit de les lleis, Llibre XI (1748).

Gonzalez-Simancas, J. L. (1992). Educación, libertad y compromiso. Pamplona: EUNSA, pp. 192-197.

Mora, F. (2001). Diccionari de Filosofia. Barcelona: Ariel, pp. 2129-2130.

Pràctica 7 (Tema 7: Educació i tolerància)

Sotelo, I. (1991). Article de premsa: «El Estado y la Educación», El País, 11/VII/1991.

Olives, J. (2005). Idees de tolerància, Barcelona: INHECA, pp. 310-315.

Pràctica 8 (Tema 8: Educació, dignitat i igualtat)

Luri, G, (2010). L’escola contra el món, Barcelona: La Campana, pp. 95-98.

Innerarity, D, (2001). Ética de la hospitalidad, Barcelona: Península, pp.23-29.

Pràctica 9 (Tema 9: Educació com a acte de beneficiar)

Sèneca, Els beneficis, Fundació Bernat Metge, 1993, pp. 11-14.

La Biblia, Sir 6, 5-17.

La Biblia, Lc. 21, 1-4.

Cervantes, M. Quijote, II, 74.

Cervantes, M. Quijote, II, 58.

Pràctica 10 (Tema 10:Educació i amistat,  claus del desenvolupament personal)

Aristòtil. Ètica a Nicòmac. Llibre VIII, 1155a5-1159b8.

Lewis, C. S. (1991). Los cuatro amores, Madrid: Rialp.

TICE:

Colom, A.J. et al. (2004). Teorías e instituciones contemporáneas de la educación. Barcelona: Ariel.

Trilla, J. (coord.) (2007). El legado pedagógico del siglo XX para la escuela del siglo XXI. Barcelona: Graó.

Houssaye, J. (dir.) (1995). Quinze pedagogs. la seva influència avui. Barcelona: UOC-Proa.

Carreño, M. (2011) Teorias e instituciones contemporáneas de educación. Madrid: Sintesis