Educació II: Fonaments de Desenvolupament Històric de l'educació
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Responsable
Dr. Bernat TORRES - btorres@uic.es
Horari d'atenció
Per a qualsevol consulta, o per concertar una entrevista, us podeu adreçar al professorat a través del correu electrònic.
L’assignatura Fonaments i desenvolupament històric de l’educació consta de dues parts o seccions diferenciades: Filosofia de l’Educació (6 crèdits ECTS) i Teories i Institucions contemporànies de l’Educació (TICE) (3 crèdits ECTS), que es cursaran durant el segon semestre.
La secció de Filosofia de l’Educació, en clara continuïtat amb l’assignatura d’Antropologia de l’Educació, reflexiona sobre la idea i la pràctica de l’educació entesa com a activitat artística i es planteja quins són els aspectes antropològics, ètics i polítics que caracteritzen aquesta activitat. La Filosofia de l’Educació es planteja quina és la naturalesa de l’acció educativa: fins a quin punt es tracta d’una acció teoria, pràctica o productiva; si s’assembla més a una activitat científica o tècnica o si més aviat s’assembla a l’art, etc.
La secció de Teoria i Institucions contemporànies de l’Educació presenta el concepte d'educació i el seu desenvolupament, tenint en compte els diferents models educatius i pensaments pedagògics que han sorgit en cada època fins arribar al món contemporani. S’estudien en profunditat les teories pedagògiques, les diferents institucions educatives i la legislació vigent, amb especial atenció al nostre marc nacional i estatal.
En el programa que es troba a continuació hi són descrits els elements essencials de l’assignatura, distingint els trets propis de cadascuna de les dues parts independents que la constitueixen, sempre que sigui escaient.
Es tracta d'atansar l'alumne cap a un coneixement de si mateix, dels altres i del medi ambient (ecològic, social, històric, cultural). Aquesta mena de progrés humà, és la base que el capacita per ensenyar als més joves, apropant-los a la comprensió, a la sensibilitat i als valors que el mestre va reconeixent en si mateix i en la pròpia experiència de vida.
Per a poder fer-ho cal anar més enllà del pensament ideològic (estereotipat), típic de l’ adolescent, trencant críticament molts esquemes i opinions rebudes mecànicament dels mitjans informatius i dels sistemes de pensament unilineals que dominen en la vida corrent. Així, l’alumne aprèn a desenvolupar correcta i creativament la reflexió i la crítica, descobrint un pensament propi que esdevé cada vegada més original ja que el posa en sintonia directa amb si mateix, amb els altres, amb el món i amb l’època. Educant-se a si mateix en la llibertat, es capacita per poder educar als altres.
FILOSOFIA DE L'EDUCACIÓ
24. Identifica, descriu i comprèn el concepte d'educació.
25. Pren consciència de la complexitat del terme educació i afronta la seva anàlisi.
26 Relaciona les concepcions de l'ésser humà amb l'educació, reconeixent els principis d'igualtat, llibertat i dignitat humanes, com a suposats educatius.
27. Relaciona, comprèn i valora la idea d'autoritat vinculada a la llibertat per guiar l'acció educativa, constatant els límits de l'educació de la tolerància.
28. Pren el compromís d'implicar-se en la seva formació per arribar a la consecució de desenvolupament del seu projecte vital.
29. Es planteja que existeixen diferents lleis, normes i pautes per al desenvolupament de l'activitat educativa en funció de cada context educatiu particular.
30. Analitza la necessitat de rigidesa i flexibilitat en els contextos educatius per al desenvolupament de l'activitat educativa.
31. Valora la incidència de les noves tecnologies en l'educació
TICE
32. Analitza la pràctica docent i les condicions institucionals que l'emmarquen.
33. Coneix l'evolució històrica del sistema educatiu a Espanya i Catalunya.
34. Identifica i relaciona els condicionants polítics i legislatius de l'activitat educativa a Espanya i Catalunya en l'actualitat.
35. Analitza des d'una perspectiva crítica la realitat educativa actual per poder entendre-la i poder plantejar nous plans d'acció.
36. Coneix, analitza i aplica el pensament pedagògic contemporani
FILOSOFIA DE L'EDUCACIÓ
Per superar l'assignatura 'Educació II: Fonaments i Desenvolupament Històric de l'educació' es tindrà en compte la ponderació de les seves dues part: Filosofia (66,66%) i TICE (33,33%). En primera convocatòria (o tercera o cinquena) només es farà mitja si les dues parts estan aprovades. Tanmateix, en segona convocatòria (o quarta o sisena), només caldrà que la nota d'una de les parts sigui igual o superior a 4 per poder fer mitja entre les dues parts. Si la nota d'una de les dues parts no arriba a un 4, es suspèn tota l'assignatura.
FILOSOFIA DE L'EDUCACIÓ:
L’estructuració de l’assignatura en sessions teòriques i pràctiques comporta l’avaluació dels coneixements i de les competències assolides respectivament en unes i altres de manera diferenciada i alhora complementària. En el cas dels continguts de les sessions teòriques seran avaluats en una prova parcial (20%) i en una prova final (40%), ambdues escrites. Pel que es refereix a la part pràctica de l’assignatura, l’avaluació es distribuirà en l’entrega de dos treballs escrits a proposta dels professors (10%+10%) i d’una prova específica d’avaluació de les competències adquirides en les sessions pràctiques (20%). Per tal que ambdues parts de l’assignatura puguin fer mitjana i obtenir així la qualificació final de l’assignatura caldrà que les qualificacions d’ambdós blocs siguin aprovats independentment. La presència, atenció i participació a classe seran tingudes en compte com element avaluatiu rellevant en la definició qualitativa de la nota final. Els alumnes disposaran, en documents adjunts (disponibles a Moodle), d'una descripció detallada del sistema d'avaluació i de les eines avaluatives de l'assignatura.
TICE:
Diferents sistemes d'avaluació:
PROVES ESCRITES: 80%
ACTIVITATS i TREBALLS: 20%
La bona actitud es dóna per suposada (correcció, participació, veracitat, etc.). En cas contrari, pot fer baixarla nota de la part de TICE fins a 5 punts.
FILOSOFIA DE L'EDUCACIÓ:
Obres Generals i Manuals
Obres clàssiques (la major part es troben disponibles a la xarxa)
Aristòtil, Ètica a Nicòmac. Fundació Bernat Metge.
Ciceró, De l'amistat. Fundació Bernat Metge.
Cicerón (2002) Sobre la amistad. Palma de Mallorca: Editor José J. de Olañeta.
Plató, Fedre. Fundació Bernat Metge.
Plató, Teetet. Fundació Bernat Metge.
Plató, La república. Fundació Bernat Metge.
Plató, Critó. Fundació Bernat Metge.
Sòfocles: Antígona. Fundació Bernat Metge.
Sèneca, Els beneficis. Fundació Bernat Metge.
Xenofont, Hieró. Fundació Bernat Metge.
Obres Modernes:
Dreyfus, H. L. (2003). Acerca de Internet. Barcelona: EdiUOC.
Ferguson, N. (2007). La guerra del mundo. Barcelona: Debate.
Frankl, V. (1979). El hombre en busca de sentido, Barcelona: Herder.
Frankl, V. (2005). En el principio era el sentido. Reflexiones en torno al ser humano. Barcelona: Paidós 2005.
Guardini, R. (2003). Cartas sobre la formación de sí mismo. Madrid: Palabra.
Jaeger, W. (1996). Paideia: los ideales de la cultura griega. Madrid.
Maritain, J. (2008). La educación en la encrucijada. Madrid: Palabra.
Olives, J. (2006). La ciudad cautiva., Madrid: Siruela.
Ortega y Gasset, J. (2005). La rebelión de las masas., Madrid: Alianza.
Patocka, J. (1991). Platón y Europa., Barcelona: Península.
Wells, H. G. (1998). La guerra dels mons. Quaderns, Barcelona: Crema.
BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA:
Obres citades en les pràctiques i per temes (passatges emprats)
Pràctica 1 (Tema 1: Filosofia de l'educació com a reflexió sobre l'acte d'educar)
Grimaldi, N. (2004). «Educació: Art o Artesania». Revista Relleu, num. 77, p. 4.
Maritain, J. (2008). La educación en la encrucijada. Madrid, pp. 19-21.
Guardini, R. (1999). «El acto pedagógico y su ethos», a R. Guardini, Ética, Madrid, pp. 700-702.
Jaeger, W. (1996). Paideia: los ideales de la cultura griega. Madrid, pp. 3-21.
Pràctica 2 (Tema 2: Mitjans i fins de l'acció educativa)
Ferrés, J, (2008). La educación como industria del deseo, Barcelona: Gedisa, pp. 30-33.
Altisent, A, (1990). Reflexiones de un monje, Salamanca: Sígueme, pp. 192-194; 211-214.
Pràctica 3 (Tema 3: Educació i llibertat II)
Xenofont, Hieró VII, 1-10.
Llano, A. (2003). La vida lograda. Barcelona: Ed. Ariel, pp. 11-20.
Fita, D. «Art i realitat». Revista Relleu, num. 101, pp. 1-4.
Pràctica 4 (Tema 4: L'educació, compromís i comunitat educativa)
Plató, La República, IV 433a-434c.
Fukuyama, F. (2000). La gran ruptura, Barcelona: Ediciones B, pp. 28-31.
Luri, G, (2010). L’escola contra el món, Barcelona: La Campana, pp. 143-145.
Luri, G, (2010). L’escola contra el món, Barcelona: La Campana, pp. 95-98.
Marina, J. A. (2010). Las culturas fracasadas, Barcelona: Anagrama, pp. 45-47.
Marina, J.A. (2010). Las culturas fracasadas, Anagrama, Barcelona, pp. 93-94
Xenofont. Records de Sòcrates II, 1, 21-42.
Maragall, J. (1981). Obres Completes. Barcelona: Selecta, pp. 67-70.
Ortega y Gasset, J. (1998). Meditación de la técnica y otros ensayos sobre ciencia y filosofía. Madrid: Alianza Editorial, pp. 43-44, 48-49.
Wilde, O. (1976). El Retrat de Dorian Gray. Barcelona: Proa, pp. 36-38.
Patocka, J. (1991). Platón y Europa, Barcelona: Península, pp. 9-10.
Pràctica 5 (Tema 5: Autoritat, poder i llibertat: el lideratge en l’acció educativa)
Arendt, H. (1996). «Qué es la Autoridad». Entre el pasado y el futuro, Barcelona: Península, p. 133.
Arendt, H. (1996). «La crisis de la Educación». Entre el pasado y el futuro, Barcelona: Península, pp. 200-201.
Gadamer, H. G. (1984). Verdad y Método, Salamanca: Ed. Sígueme, pp. 347-349.
Marina, J. A. (2009). Article publicat a El mundo, 01.10.2009.
Clastres, P. (1986). Crónica de los indios guayaquis, Barcelona: Alta-Fulla.
Saint-Exupéry, A. (2007). El Petit Príncep. Barcelona: Ed. Empúries, cap. X.
Plató, La república, 443b-444a.
Plató, Fedre, 246b; 253d-254b.
Roca, E. (2011). Article digital: web EDU21. 1 d'abril de 2011.
Pieper, J. (2001). Las virtudes fundamentales. Barcelona: Ed. Rialp, pp. 85-87, 123-125.
Pràctica 6 (Tema 6: Lleis, pautes i normes en l’acció educativa)
Plató, Critó, 49a-52b.
Sófocles, Antígona, 440-525.
Aristòtil, Ètica Nicomàquea X, 1179b32-1180b28.
Rouseau, J. J. (2011). Emilio, Libro I, Madrid: Alianza editorial, pp. 48-54.
Montesquieu. L'esperit de les lleis, Llibre XI (1748).
Gonzalez-Simancas, J. L. (1992). Educación, libertad y compromiso. Pamplona: EUNSA, pp. 192-197.
Mora, F. (2001). Diccionari de Filosofia. Barcelona: Ariel, pp. 2129-2130.
Pràctica 7 (Tema 7: Educació i tolerància)
Sotelo, I. (1991). Article de premsa: «El Estado y la Educación», El País, 11/VII/1991.
Olives, J. (2005). Idees de tolerància, Barcelona: INHECA, pp. 310-315.
Pràctica 8 (Tema 8: Educació, dignitat i igualtat)
Luri, G, (2010). L’escola contra el món, Barcelona: La Campana, pp. 95-98.
Innerarity, D, (2001). Ética de la hospitalidad, Barcelona: Península, pp.23-29.
Pràctica 9 (Tema 9: Educació com a acte de beneficiar)
Sèneca, Els beneficis, Fundació Bernat Metge, 1993, pp. 11-14.
La Biblia, Sir 6, 5-17.
La Biblia, Lc. 21, 1-4.
Cervantes, M. Quijote, II, 74.
Cervantes, M. Quijote, II, 58.
Pràctica 10 (Tema 10:Educació i amistat, claus del desenvolupament personal)
Aristòtil. Ètica a Nicòmac. Llibre VIII, 1155a5-1159b8.
Lewis, C. S. (1991). Los cuatro amores, Madrid: Rialp.
TICE:
Alumnes de l’escola Barbiana.: Carta a una mestra. Vic, Eumo, 2002.
AAVV.: Pedagogías del siglo XX. Barcelona, Praxis, 2000.
AAVV: Monográfico “Tendencias educativas hoy” en Cuadernos de Pedagogía, nº253, Barcelona, Praxis, diciembre, 1996.
AAVV. : “Aulas con vida. Un recorrido por las posibilidades que ofrece este espacio: quince buenas prácticas” Monogràfic a Cuadernos de Pedagogía, nº 325, Barcelona, Praxis, diciembre, 2003.
APPLE, M. W. y BEANE, J. A. (comps.): Escuelas democráticas. Madrid, Morata, 1997.
ARREGUI, F. (coord): Ciudadanía y educación. Aportaciones para la práctica civil. Donosita, Erein, 2004.
BACH, E. i DARDER, P.: Des-edúcate. Una propuesta para vivir y convivir mejor. Barcelona, Paidós, 2004.
BERSNSTEIN, B.: La estructura del discurso pedagógico. Madrid, Morata, 1993.
CAMPS, J.: Evolución del entorno de socialización de los niños y adolescentes: un análisis sociohistórico, Educationis Momentum, 2(1), 2016, LINK
CAMPS, V. i GINER, S.: Manual de civismo. Barcelona, Ariel, 2001.
CARR, W. i KEMMIS, S.: Teoría crítica de la enseñanza: la investigación-acción en la formación del profesorado. Madrid, Morata, 1988.
CELA, J.: Amb lletra petita. Barcelona, Edicions 62, 1996.
CELA, J. i PALOU, J.: Va de mestres. Carta als mestres que comencen. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat (Testimonis), 2004.
COLOM, A.; BERNABEU, J.L., DOMÍNGUEZ, E. i SARRAMONA, J.: Teorías e instituciones contemporáneas de la educación. Barcelona, Ariel, 2002.
De la TORRE, S., FORTUNY, M., MILLÁN, D., PUIG, J., RAVENTÓS, F. i TRILLA, J.: Textos de Pedagogía. Conceptos y tendencias en las ciencias de la educación. Barcelona, PPU, 1985.
DE VIGUERIE, J. Los pedagogos. Ensayo histórico sobre la utopía pedagógica. Madrid, Encuentro, 2019.
DEWEY, J.: Democracia y educación. Buenos Aires, Losada, 1971.
DEWEY, J.: Experiencia y educación. Madrid, Biblioteca Nueva, 2004.
ESCARDÍBUL, S.; MARTÍN, X.; NOVELLA, A. i PUIG, J. M.: Com fomentar la participació a l’escola. Barcelona, Graó, 2000.
EDWARDS, D. y MERCER, N.: El conocimiento compartido. Barcelona, Paidós, 1999
ESTEVE, J. M.: El árbol del bien y del mal. Barcelona, Octaedro, 1998.
FREINET, C.: Per l’escola del poble. Buenos Aires, S. XXI, 1986.
FULLAT, O.: Filosofías de la educación. Barcelona, Paideia CEAC, 1992.
GIJON, M.: Encuentros cara a cara. Relaciones interpersoanles y educación en valores. Barcelona, Graó, 2004.
GIMENO SACRISTÁN, J.: Educar y convivir en la cultura global. Madrid, Morata. 2001.
GROS, B. i ROMAÑÁ, T.: Ser professor. Palabras sobre la docencia universitaria. Barcelona, Octaedro, 2004.
HENDERSON, N. i MILSTEIN, M.: Resiliencia en la escuela. Barcelona, Paidós, 2003
HOUSSAYE, J.: Quinze pedagogs. La seva influència avui. Barcelona, Proa, 1995.
LARA, F. La escuela como compromiso. Madrid, Editorial Popular, 2004
LÉVINAS, E.: Humanismo del otro hombre. Madrid, Caparrós, 1993;
LÓPEZ, A. i ZAFRA, M.: La atención a la diversidad en la educación secundaria obligatoria. Barcelona, Octaedro, 2003.
MANEM, M.: El tacto en la enseñanza. Barcelona, Paidós, 1998.
MAKARENKO, A.: Poema pedagógico. Barcelona, Planeta, 1983.
MEIRIEU, P.: Aprender, sí. ¿Per cómo? Barcelona, Octaedro, 2002.
MOORE, T. W.: Introducción a la teoría de la educación. Madrid, Alianza, 1980.
MOLINOS TEJADA, M. (2002) Concepto de práctica y currículo en John Dewey. Navarra, Eunsa.
NEILL, A. S.: Summerhill. México, FCE, 1992.
QUINTANA, J. M.: Teoría de la educación. Madrid, Dykinson, 1988.
PEIRONE, H.: Célestin Freient. Pedagogía y emancipación. Buenos Aires, Siglo XXI, 2001.
PIAGET, J.: De la pedagogía. Barcelona, Paidós, 1999.
PIAGET, J.: El criterio moral en el niño. Barcelona, Martínez Roca, 1984.
PUIG, J. M.: Teoría de la educación. Una aproximación sistémico-cibernética. Barcelona, PPU, 1987.
PUIG, J. M.: Feina d’educar. Barcelona, Edicions 62, “Premi Rosa Sensat” de pedagogía 1998.
PUIG, J.: Prácticas morales. Una aproximación a la educación moral. Barcelona, Paidós, 2003..
ROGERS, C. i FREIBERG, J.: Libertad y creatividad en la educación. Barcelona, Paidós, 1996.
ROGOFF, B.: Aprendices del pensamiento. Barcelona, Piados, 1993
SARRAMONA, J. (ed.): Fundamentos de la educación. Barcelona, CEAC, 1994.
TONUCCI, F.: La ciudad de los niños. Buenos Aires, Losada, 1996.
TOMLINSON, CAROL ANN. El aula diversificada. Dar respuestas a todos los estudiantes. Barcelona, Octaedro, 2001.
TRILLA, J.: La educación fuera de la escuela. Barcelona, Ariel, 1993.
TRILLA, J.: Ensayos sobre la escuela. Barcelona, Laertes, 1999.
TRILLA, J. (coord.): El legado pedagógico del siglo XX para la escuela del s. XXI. Barcelona, Graó, 2001.
VYGOTSKY, L.S.: El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Barcelona, Crítica, 1979