Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Educació III: Organització Escolar i Materials

• codi 10599
• curs 1
• període Semestre 2
• tipus FB
• credits 6

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Responsable

Dra. Maria DOMINGO - mdomingoc@uic.es

Horari d'atenció

Dra. Maria Domingo Coscollola mdomingo@uic.es. Abans i després de la sessió presencial a l'aula.

Des d'Organització Escolar i Materials  pretenem  promoure un aprenentatge actiu i significatiu. Aquesta matèria té 6 crèdits ECTS que s'impartiran durant el segon semestre distribuïts segons els continguts de:

• Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) -3 crèdits-.
• Organització Escolar (OE) -3 crèdtis-.

Tecnologies de la informació (TIC)

• Integra les tecnologies de la informació i la comunicació a les activitats d’ensenyament i aprenentatge, a la gestió de l’ensenyament i al desenvolupament professional.

Organització escolar (OE)

• Coneix l'organització dels recursos: documents institucionals, i recursos humans, materials i funcionals.
• Coneix l'organització de les relacions: clima, participació, direcció i innovació.

• CG-01 - Integrar les tecnologies de la informació i la comunicació a les activitats d'ensenyament i aprenentatge, a la gestió de l'ensenyament i al desenvolupament professional.
• CG-02 - Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament -català i castellà-, de forma oral i escrita, segons el nivell c1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
• CG-04 - Promoure i facilitar en els contextos d'aprenentatge i de convivència, a l'escola i en relació amb l'entorn, l'atenció a les necessitats educatives singulars dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
• CG-05 - Conèixer els elements que conformen el pensament analític, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
• CET-1 - Responsabilitat interpersonal: ser conscient de l'actuació professional i de la influència en l'alumnat. Tenir habilitats i coneixements per gestionar els processos de grup i la comunicació per tal d'aconseguir una bona col·laboració amb i entre l'alumnat.
• CET-2 - Responsabilitat pedagògica: tenir els coneixements i les habilitats pedagògiques per crear un entorn d'aprenentatge segur, per a tota una classe o per a un grup, però també per a alumnes individuals, amb la possibilitat que els infants es puguin convertir en adults responsables i autònoms.
• CET-4 - Responsabilitat organitzativa: tenir un coneixement i unes habilitats organitzatives suficients per crear un clima de treball agradable a les seves classes i a la classe: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes, amb ell mateix i amb els companys, i per damunt de tot, és clar, amb l'alumnat. i aconseguir tot això d'una manera professional i sistemàtica.
• CEM-10 - Comprendre que la dinàmica diària en l'educació infantil és canviant en funció de cada estudiant, grup i situació, i saber ser flexible en l'exercici de la funció docent.
• CEM-11 - Valorar la importància de l'estabilitat i la regularitat en l'entorn escolar, els horaris i els estats d'ànim del professorat com a factors que contribueixen al progrés harmònic i integral dels estudiants.
• CEM-12 - Saber treballar en equip amb altres professionals de dins i fora del centre en l'atenció a cada estudiant, així com en la planificació de les seqüències d'aprenentatge i en l'organització de les situacions de treball dins l'aula i en l'espai de joc, i tenint en compte les peculiaritats dels períodes de 0 a 3 i de 3 a 6.
• CEM-13 - Atendre les necessitats dels estudiants i transmetre'ls seguretat, tranquil·litat i afecte.

• Integra les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en les activitats d'E-A, la gestió de l'ensenyament i el desenvolupament professional.
• Coneix l'organització dels recursos: documents institucionals, RRHH, materials i funcionals.
• Coneix l'organització de les relacions: clima, participació, direcció i innovació.

Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC)

• Internet com eina d'informació i participació.
• Eines de comunicació.
• Aprenentatge a Internet.
• Recursos TIC educatius.
• Tecnologies emergents.

Organització Escolar (OE)

• Direcció.
• Innovació i aprenentage.
• Clima.
• Documents institucionals.
• RRHH, materials i funcionals.

Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)

La metodologia serà variada: aprenentatge cooperatiu, aprenentatge basat en problemes, mètode expositiu, debats, estudis de casos, recerca, i resolució de tasques. Es posaran en pràctica metodologies relacionades amb la pràctica reflexiva i s'estimularà el paper actiu així com l'aprendre a aprendre.

Mentre es duen a terme les activitats, s’orientarà l'aprenentatge i s’estimularà l’intercanvi de coneixement. També, s’utilitzaran espais comuns de comunicació per poder avançar en el coneixement i créixer junts. Plantejament organitzatiu del treball a fer: Taller Internet i Taller Formatiu.

Organització escolar (OE)

Es treballaran metodologies i activitats formatives segons taula.

L’avaluació d’aquesta assignatura és global, tot i que la impartim en 2 blocs d'aprenentatge: TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i OE (Organització Escolar).

L’alumne haurà de demostrar que ha aconseguit un nivell de competències mínim en els resultats d'aprenentatge dels 2 blocs. Si això ho aconsegueix, podrem assignar la nota global de la matèria tenint en compte el pes ponderat de cada un dels blocs.

Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)

L'assignatura és especialment de caràcter pràctic pel que caldrà l'assistència amb participació activa. Es desenvoluparan dos tallers per tal d'aconseguir integrar les TIC en el desenvolupament professional.

Els alumnes hauran de desenvolupar unes pràctiques i lliurar-les al professorat en els terminis establerts. Es valorarà el fer, el treball en equip, i la implicació, la participació i l'autoavaluació. Tindrem en compte el pes ponderat del taller Formatiu (35%), del taller d'Internet (35%) i d'una prova individual sobre l'aprenentatge i de l'aprenentatge.

Organització escolar (OE)

En l'assignatura, es prioritza el treball col·laboratiu i la participació activa. Els alumnes hauran de desenvolupar activitats i lliurar-les al professorat en els terminis establerts. Es valorarà el fer, el treball en equip, i la implicació i participació. Tindrem en compte les produccions fetes en grup (50%), d'una prova individual sobre l'aprenentatge i de l'aprenentatge (30%), i de l’autoavaluació, l’avaluació entre iguals i la participació activa (20%).

Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)

• Adell, J. (2010, Març 7). DIM entrevista Jordi Adell (UJI): Web 2.0 y escuela 2.0 [Arxiu de vídeo]. Recuperat de http://bit.ly/1TguI44
• Adell, J., Barba, C., Bernabé, I., & Capella, S. (2008). Les Webquest en l’educació infantil i primària. Barcelona: UOC.
• Area, M., & González, C. (2015). De la enseñanza con libros de texto al aprendizaje en espacios online gamificados. Educatio Siglo XXI, 33(3), 15-38. doi: 10.6018/j/240791
• Aguaded, J. I., & Cabero, J. (2014). Avances y retos en la promoción de la innovación didáctica con las tecnologías emergentes e interactives. Educar, 51, 67-83. doi: 10.5565/rev/educar.691
• Badia, M. M., Clariana, M., Gotzens, C., Cladellas, R., & Dezcallar, T. (2015). Videojuegos, televisión y rendimiento académico en alumnos de primaria. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación, 46, 25-38. doi: 10.12795/pixelbit.2015.i46.02
• Balagué, F., & Zayas, F. (2009). Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents. Barcelona: UOC.
• Barba, C. (2015, Febrer 3). Homentatge... Recordant a Carme Barba: Les WebQuest [Arxiu de vídeo]. Recuperat de http://bit.ly/1PAPVDz
• Cabero, J., & Barroso, J. (2016). Ecosistema de aprendizaje con «realidad aumentada»: posibilidades educativas. Tecnología, Ciencia y Educación, 5, 141-154.
• Cabero, J., & García, F. (Coords.). (2016). Realidad Aumentada. Tecnología para la formación. Madrid: Síntesis.
• Castejón, E., López, C., & Selga, M. (2016). Inclusió digital a l'aula. Barcelona: Editorial UOC.
• Centro de Comunicación y Pedagogía. (2012). Especial Cloud Computing. Comunicación y Pedagogía, 257-258.
• Centro de Comunicación y Pedagogía. (2015). Especial Realidad Virtual y Educación. Comunicación y Pedagogía, 287-288.
• Centro de Comunicación y Pedagogía. (2016). Especial Programación y Robótica Educativa. Comunicación y Pedagogía, 289-290.
• Chomski, D. (2012). L'ús didàctic dels mitjans de comunicació i les TIC a l'Educació Infantil. Barcelona: UOC.
• Domingo-Coscollola, M. (2011). Pizarra Digital Interactiva en el aula: Uso didáctico y valoraciones sobre el aprendizaje. ESE. Estudios sobre Educación, 20, 99-116.
• Domingo-Coscollola, M., & Marquès, P. (2011). Aulas 2.0 y uso de las TIC en la práctica docente. Comunicar, 37, 169-175. doi:10.3916/c37-2011-03-09
• Domingo-Coscollola, M., & Marquès, P. (2013). Práctica docente en aulas 2.0 de centros de educación de España. Píxel Bit, 42, 115-128.
• Generalitat de Catalunya (2011). Projectes educatius en xarxa (TAC4). Barcelona: Departament d'Ensenyament. Recuperat de http://bit.ly/1nlxxUL
• Generalitat de Catalunya (2016). Vocabulari de les xarxes socials. Barcelona: Termcat. Centre de Terminologia. Recuperat de http://bit.ly/1P3RQQv
• Fernandez-Rodrigo, L. (2016). El uso didáctico y  metodológico de las tabletas digitales en aulas de Educación Primaria y Secundaria de Cataluña. Píxel-Bit. Revista de Medios y Educación, 48, 9-25. doi:10.12795/pixelbit.2016.i48.01
• Juvany, J. (2012). Connecta't per aprendre. Barcelona: Associació Rosa Sensat.
• Juvany, J. (2016). La família en digital. Vic: Eumo Editorial.
• Meat, R. (2016, Març 7). AltSchool's Disrupted Education. Silicon Valley disrupts education. The New Yorker. Recuperat de http://buff.ly/1RjjTK2
• Sampedro, B. E., Muñoz, J. M., & Vega, E. (2017). El videojuego digital como mediador del aprendizaje en la etapa de Educación Infantil. Educar, 53(1), 89-107. doi: 10.5565/rev/educar.850
  
• Vilamajor, M., & Esteve-Mon, F. M. (2016). Dispositivos móviles y aprendizaje cooperativo: diseño de una intervención con dispositivos móviles en un entorno de aprendizaje cooperativo en la etapa de educación primaria. EDUTEC, Revista Electrónica de Tecnología Educativa, 58. doi: 10.21556/edutec.2016.58.833

• Area, M. (2013, Novembre 8). DIM entrevista Manuel Area (ULL): TIC y liderazgo en innovación educativa [Arxiu de vídeo]. Recuperat de http://bit.ly/1K1n5MI
• Bolívar, A. (2015). Evaluar el liderazgo pedagógico de la dirección escolar. Revisión de enfoques e instrumentos. Revista Iberoamericana de Evaluación Educativa, 8(2), 15-39.
• Bona, C. (2015). La nueva educación. Los retos y desafíos de un maestro de hoy. Barcelona: Plaza & Janés.
• Camacho, M. (2016). Vers una cultura de la innovació: reptes i oportunitats en el marc del sistema educatiu català. A J. M. Vilalta (Dir.), Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015 (pp. 105-138). Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
• Cantón, I., & Pino, M. (Coords.). (2014). Organización de centros educativos en la sociedad del conocimiento. Madrid: Alianza Editorial.
• Centro de Comunicación y Pedagogía. (2015). Especial Flipped Classroom. Comunicación y Pedagogía, 285-286.
• Cobo, C. (2016). La innovación pendiente. reflexiones (y provocaciones) sobre educación, tecnología y conocimiento. Montevideo: Fundación Ceibal/Debate.
• Del Pozo, M. (2015, Desembre 10). Los docentes son el motor del cambio pedagógico. Educación 3.0. Recuperat de http://bit.ly/1KcaxRE
• Del Pozo, M. (2016, Octubre, 13). La revolución social empieza en el aula. El Dia.es. Recuperat de http://bit.ly/2edvZul
• Díaz-Vicario, A., & Gairín, J. (2014). Entornos escolares seguros y saludables. Algunas prácticas en centros educativos de Cataluña. Revista Iberoamericana de educación, 66, 189-206.
• Fernández-Rodrigo, L., & Carrera, X. (2016). Aspectos organizativos y técnicos para la integración de tabletas digitales en centros de educación primaria y secundaria de cataluña. EDUTEC, Revista Electrónica de Tecnología Educativa, 58.
• Gairín, J. (2000). Cambio de cultura y organizaciones que aprenden. Educar 27, 31-85.
• Gairín, J. (2014). Organizaciones que aprenden y generan conocimiento. Catalunya econòmica, 521(2), 52-53.
• Gairín, J. (2014, Setembre 1). Desarrollo Organizativo en Educación [Arxiu de vídeo]. Recuperat de http://bit.ly/1S9KFIw
• Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament (2016). Informació i eines per a la gestió dels centres. Recuperat de http://bit.ly/1SBPN9P
• Generalitat de Catalunya (2016). Diccionari d'Educació. Barcelona: Termcat. Centre de Terminologia. Recuperat de http://bit.ly/1RqS88g
• Generalitat de Catalunya (2016). Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Recuperat de http://bit.ly/2aiEwKr
• Hernando, A.  (2016). Viaje a la Escuela del Siglo XXI. Así trabajan los colegios más innovadores del mundo. Madrid: Fundación Telefónica. Recuperat de http://bit.ly/1juko9Y
• López, C. (2016, Octubre, 8). Óscar Abellón, el director de un colegio sin repetidores. La Vanguardia. Recuperat de http://bit.ly/2eHWJCE
• Lorenzo, M. (2012). Las comunidades de liderazgo de centros educativos. Educar, 48(1), 9-21.
• Martínez M., Badia, J., & Jolonch, A. (Coords.) (2013). Lideratge per a l'aprenentatge. Estudis de cas a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
• Regí, C. (2016, Gener 11). Gestionant mestres de la creativitat [Arxiu de vídeo]. Recuperat de http://bit.ly/1JpAhv7  
• Rodríguez-Gómez, D., & Gairín, J. (2015). Innovación, aprendizaje organizativo y gestión del conocimiento en las instituciones educativas. Educación, 24(46), 73-90.
• Santamaría, R., & Navarro, A. (2012). Organización y planificación escolar. Madrid: Síntesis.
• Santos-Guerra, M. Á. (2015). Las Feromonas de la Manzana. Aletheia Mayor, 3, 11-28.
• Santos-Guerra, M. Á. (2015). Las Feromonas de la Manzana: El valor educativo de la dirección escolar. Barcelona: Graó.