Ensenyament i Aprenentatge de Ciències Experimentals 3
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Responsable
Dra. Sílvia ALBAREDA - salbareda@uic.es
Lc. José Pedro GONZÁLEZ - jpgonzalez@uic.es
Horari d'atenció
Dimarts i dijous de 11:30 a 12:00 amb cita prèvia.
Aquesta assignatura adreçada als futurs mestres de primària, intenta fer un aprofundiment, tant dels coneixements científics que treballen a la primària, com dels recursos didàctics adients, per assolir les competències bàsiques de les ciències experimentals.
No hi ha cap requisit previ donat que el curs anterior haurien de haver fer Ensenyament i Aprenentatge de Ciències Experimentals I i II.
1. Conèixer "què" han d'aprendre d'aquesta àrea els nens i les nenes de primària, segons el marc curricular (LOMCE, 2013, Currículum primària. Decret 119/2015).
2. Conèixer "com" ho han d'aprendre:
Reflexionar sobre la pròpia manera d'entendre aquesta didàctica.
Conèixer diferents maneres d'entendre la ciència al llarg dels anys i les conseqüències didàctiques d'aquest fet.
Familiaritzar-se amb les tendències actuals.
Ser crític i reflexiu sobre l'actual manera de dur a terme una classe de ciències, i saber fer propostes de millora, si escau.
Treballar les competències específiques de les ciències experimentals.
3. Assolir les competències i els resultats d'aprenentatge que s'especifiquen a continuació.
1- Educació per al Desenvolupament Sostenible: Principals problemes ambientals. Principals problemes ambientals. Solucions ètiques a la crisi ambiental: Cimeres Internacionals de Desenvolupament Sostenible. Història del pensament Ambiental. Concepte de Desenvolupament Sostenible. La petjada ecològica, indicador del grau de sostenibilitat. Programes d’Educació per al Desenvolupament Sostenible. Història de l’Educació Ambiental.
2- La Terra a l'Univers: L'Univers. El Sistema Solar. La Terra i la Lluna. Moviments de translació i rotació.
3- L’Atmosfera: Capes de l'atmosfera. El temps atmosfèric i el clima. Els factors climàtics. Meteorologia. Principals problemes mediambientals atmosfèrics i la seva vinculació amb aspectes socials i econòmics (canvi climàtic i contaminació atmosfèrica); possibles solucions per mitigar-los.
4- Hidrosfera: Distribució de l'aigua a la terra. Cicle de l'aigua. Corrents i onades. Rius i aqüífers. Principals problemes mediambientals relacionats amb l'aigua (contaminació del mar, rius, aqüífers i sequera) i la seva vinculació amb aspectes socials i economics. Conseqüències i possibles solucions per mitigar-los.
5- Geosfera: Capes de la geosfera. Plaques litosfèriques. Dinàmica interna i externa del planeta. Explicació i desenvolupament de recursos didàctics per a l'ensenyament a l'escola d'aquests continguts de forma cooperativa entre professora-alumnes i entre alumnes.
II. Física i química de la matèria1- La Matèria. Nivells d’organització i conceptes bàsics. Conceptes bàsics de física: massa, volum, densitat, etc. Els estats de la matèria. Mescles i solucions. - Materials. Reaccions químiques en el nostre entorn.
2- L’energia. L'electricitat, el magnetisme, la llum, el so i el color. Fonts d'energies convencionals i no convencionals, renovables i no renovables. Influència entre ciència, societat i desenvolupament tecnològic. Conductes per a un futur més sostenible.
3- Màquines simples i compostes.
Explicació i desenvolupament de recursos didàctics per a l'ensenyament a l'escola d'aquests continguts de forma cooperativa entre professora-alumnes i entre alumnes.
Tema Educació per al desenvolupament sostenible
Materials
1.educacioperaldesenvolupamentsostenible.pdf
Documental HOME documentalhome.docx
Ecologia espritual ecologiaespiritual_uic_2015.pdf
L'ecologia integral com a camí per reduir les desigualtats socials basesprojectesecologiaintegral-assignaturessocialsinaturals3rep.docx
Tema Física i química de la matèria
Materials
Física i química de la matèria fisicaiquimicadelamateria.pdf
. Pràctica experimental: Classificació de substàncies i separació de mescles
Materials
Pràctica experimental: Classificació de substàncies i separació de mescles practicadeclassificaciodesubstanciessimplesimescles.tecniquesdeseparaciodemescles.docx
Taller de la matèria tallerdelamateria.doc
Tècniques de separació de mescles tecniquesdeseparaciodemescles.pdf
Tema Taller de paisatge
Materials
Taller de paisatge tallerdepaisatge.ppt
Taller de paisatge. Competències i objectius tallerpaisatge2015.pdf
Aquesta assignatura està dissenyada per combinar els aspectes teòrics amb els pràctics i procedimentals. Les activitats d'aprenentatge estan orientades perquè l'estudiant adquireixi els coneixements i recursos didàctics per a la seva vida professional com a mestre.
Al llarg del curs es treballarà a l’hora el treball individual amb el col·lectiu, la lectura, la reflexió i l'estudi amb la pràctica tant a l'aula com fora de l'aula. Es tracta de treballar el Currículum de Coneixement del Medi de Primària, fixant-nos especialment amb les competències científiques (Coneixement del Medi Natural).
Perquè el coneixement no sigui únicament teòric, a l'aula es faran diferents escenaris pedagògics i cada alumne serà també mestre dels altres. Així tots podem aprendre coneixements, recursos, idees i reflexionar a partir de la pràctica sobre la tasca docent d'ensenyar ciències.
La nota final de l'assignatura serà el resultat de la mitjana ponderada entre els diferents apartats i activitats (taula 1). Si falta alguna d'aquestes notes, o la nota d'alguna de les parts ponderables és inferior a 4.5, no es farà mitja.
|
% nota |
Tipus d'activitat |
Data |
1. Assistència i participació a l'aula |
15% |
Treball individual i col·lectiu a l'aula. Puntualitat i atenció. Aportacions i grau d'implicació. Lectura i comentari d'articles científics i exposicions. |
Diàriament |
2.Pràctiques experimentals |
15% |
Treball cooperatiu i experimental en grups heterogenis. |
Periòdiques |
3. Taller Transversal de Sostenibilitat |
20% |
Treball de recerca col·lectiu. |
22 d’octubre |
4. Prova escrita |
40% |
Individual |
26 novembre:Dinàmica de la Terra i EDS 14 gener: Final |
5. Projecte: UIC + sostenible |
10% |
Individual |
Taula 1. Sistemes i criteris d'avaluació
ALBADALEJO, C., i altres (1993). La ciència a l’aula. Activitats.
ALBAREDA TIANA, S (2015). Reconciliarse con el planeta. La sostenibilidad como nuevo paradigma. Eunsa. Pamplona.
CAÑAL P. (Coord); de Pro, Pedrinaci; Pujol; Márquez, del Carmen; Martínez, Aleixandre i Sanmartí. (2011). Didáctica de la Biología y la Geología. Ministerio de Educación. Graó. Vol II. Primera edició.
CAÑAL P. (Coord); Rivero, Wamba; Giordan; Sendra, Gil; Vilches; Membiela, Pedrinaci; Gil; Fernández, Hueto; Alfaro; Barberá i Brusi. (2011). Ministerio de Educación. Graó. Vol I. Primera edició.
CAÑAL P. (Coord);Mellado; Gutiérrez; Jaén; Luna; Hernández; Perales; Ojeda; De Pro; Cano. (2011). Biología y Geología. Investigación, innovación y buenas prácticas. Ministerio de Educación. Graó. Vol III. Primera edició.
CURTIS, H.Barnes, Scnek, Massarini. (2008). Biologia. Editorial Médica Panamericana (7ª edición en español). Buenos Aires.
DE REGGIO EMILIA (2002). La inteligencia se construye usándola. Madrid. Morata-MEC.
FRANCISCO PAPA (2015). Laudato si. Sobre el cuidado de la casa común. Carta Encíclica. 24/05/2015. http://w2.vatican.va/content/dam/francesco/pdf/encyclicals/documents/papa-francesco_20150524_enciclica-laudato-si_sp.pdf
GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament d’Ensenyament (2015): Curriculum Educació Primària. http://www.xtec.cat/web/curriculum/primaria/curriculum
GIL, D. et al. (1991). La enseñanza de las ciencias en la educación secundaria. Barcelona. Horsori; ICE U.B.
GIORDAN, A. i DE VECCHI, G. (2002). Guía práctica para la enseñanza científica. Diada Editores.
NIEVES, JM. (2006). Hablemos de ciencia. EDAF.
OSBORNE, P.; FREYBERG, R. (1991). El aprendizaje de las ciencias. Implicaciones de la ciencia de los alumnos. Madrid. Narcea.
PERALES FJ. Y CAÑAL P. (coord.) (2000). Didáctica de las ciencias experimentales: teoría y práctica de la enseñanza de las ciencias. Marfil.
PORLAN, R.; GARCIA, J.E.; CAÑAL, P. (1988) Constructivismo y enseñanza de las Ciencias. Sevilla. Diada Editoras.
POZO, J.I. (1987) Aprendizaje de la ciencia y pensamiento causal. Madrid. Visor.
2. Bibliografia d’ampliacióAYLLÓN, J.R. i RICO, O (2012). La pel·lícula de la vida. Casals. Barcelona,
CODINA, E. (2008). Fem contes de ciència. Barcelona. Fundació la Caixa
CORNELLA, A (2009) Fòssils urbans de Barcelona (Guia). Col·legi de Geòlegs de Catalunya.
FRANQUESA, T i altres (1998). Hàbitat. Barcelona. Institut d’Educació. Ajuntament de Barcelona.
FISHER, L. (2004). Cómo mejorar una galleta. La ciencia en la vida cotidiana. Mondadori.
FOLCH, R., FRANQUESA, T. & CAMARASA, J.M. (1984). Vegetació. Història Natural dels Països Catalans. vol 7. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
HARLEM, W. (1989) Enseñanza de las ciencias. Madrid. Morata-Mec.
HERNANDEZ, F.; SANCHO, J.M. (1989) Para enseñar no basta con saber la asignatura. Barcelona. Laia.
MARCO, B. (1992) Historia de la ciencia. Los científicos y sus descubrimientos. Madrid. Narcea-MEC.
MARGULIS, Lynn; SAGAN, D. (1996). ¿Qué es la vida? Tusquets Editores
3. Revistes científiques de didàctica de les ciències experimentalsJournal of Science Teacher Education
American Biology Teacher
Electronic Journal of Science Education
Eurasia Journal of Mathematics, Science & Technology Education
International Journal of Science and Mathematics Education
International Journal of Science Education
Journal of Biological Education
Journal of Research in Science Teaching
Journal of Science Education
Journal of Science Education and Technology
The Science Teacher
Enseñanza de las Ciencias (Institut de Ciències de l’Educació (UAB)
Aula de Innovación Educativa (Editorial Graó)
Alambique (Didàctica de les Ciències Experimentals, Editorial Graó)