Assignatura

Cultura Clàssica

  • codi 10739
  • curs 1
  • període Semestre 1
  • tipus OB
  • credits 9

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Horari
 Sem.1  DL 12:00 14:00 a507
 Sem.1  DC 12:00 14:00 a507
 Sem.1  DV 12:00 14:00 a507

Professorat

Presentació

La Cultura Clàssica és un dels fonaments sobre els quals s’ha construït la cultura occidental. Les seves manifestacions constitueixen els precedents i models de la major part de les manifestacions culturals actuals. El passat és, doncs, un element encara viu que cal comprendre i contextualitzar des del nostre present.

L'assignatura s’estructura en sis unitats al voltant dels principals temes de cultura, art i experiència en el món clàssic, recepció i tradició de la cultura i filosofia clàssiques. D’aquesta manera, es pretén aconseguir una visió de conjunt, per bé que treballant de forma particular les principals qüestions que caracteritzen la cultura grega i llatina en el seu moment i a través del seu llegat.  

L’assignatura té un enfocament globalitzador i un caràcter transversal, ja que permet establir nexes amb continguts d’altres assignatures del Grau en Ciències de la Cultura.  

Requisits previs

Els propis del Grau en Ciències de la Cultura 

Objectius

Aproximar l’alumne al llegat grecollatí mitjançant el contacte amb una sèrie d’elements clàssics. La literatura antiga i els seus autors principals seran una part important de les unitats temàtiques. També es pararà atenció a un dels aspectes més vius de la cultura antiga: la mitologia, present a les diferents manifestacions culturals d’Occident.

Reflexionar sobre la pervivència de la cultura clàssica a Occident i els mecanismes de transmissió i interpretació dels clàssics a les manifestacions culturals occidentals: literatura, art, pensament. En aquest sentit, un objectiu primordial és millorar el coneixement del llegat grecollatí en el context cultural de l’alumne. 

Competències / Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • E07 - Coneixement dels temes i problemes del debat cultural actual, i consciència del fet que estan en constínua construcció
  • E08 - Capacitat per discernir i comprendre les estructures dels sistemes culturals
  • E11 - Ser capaçt d'interpretar dades derivades de les observacions en relacionaó amb la seva significació i relacionar-les amb les teories apropiades
  • E12 - Coneixement i interpretació d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
  • E13 - Coneixement del marc general diacrònic del passat
  • E14 - Capacitat crítica davant de les manifestacions literàries i artístiques
  • E15 - Capacitat per identificar i valorar els elements que formen el patrimoni cultural
  • E16 - Coneixement dels models i les polítiques de diferents cultures i de grups migratoris
  • E20 - Reflexionar sobre la interacció home-medi i l'organització del territori resultant
  • E26 - Capacitat per llegir i escriure textos o documents originals en lamateixa llengua i en d'altres, així com per transcriure, resumir i catalogar informació de manera pertinent
  • E27 - Capacitat per treballar en contextos multiculturals
  • E30 - Capacitat per definir temes de recerca cultural que puguin contribuir a la innovació i la millora de la societat
  • E33 - Capacitat per relacionar conceptes relatius al patrimoni, el territori i la identitat cultural
  • G08 - Capacitat d'investigació
  • G03 - Capacitat de crítica i autocrítica.
  • G06 - Capacitat de treball en equip, habilitats interpersonals i lideratge
  • G07 - Compromís ètic i social, respecte envers altres cultures i sensibilitat per l'ambient
  • G01 - Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
  • G02 - Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  • G11 - Capacitat per treballar en un context internacional
  • E01 - Coneixement i habilitat per donar una visió cultural/humanística a d'altres ciències o als seus mètodes
  • E04 - Capacitat per reconèixer i interpretar manifestacions culturals
  • E34 - Capacitat per crear recursos educatius en l'àmbit cultural
  • E36 - Incentivar/generar la dimensió cultural com a recurs en institucions, mercats, indústries, empreses

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Els resultats d’aprenentage s’expressen en part a través de les competències anteriors:

  • Identifica i valora les principals realitzacions històriques, sociopolítiques, científiques, literàries i culturals del món grecoromà.
  • Identifica els principals motius clàssics en les manifestacions culturals d’èpoques posteriors.
  • Interpreta i analitza fonts primàries (antigues):  textos i cultura material.
  • Recopila i interpreta dades i emet judicis a propòsit de diferents aspectes socials, científics o ètics que es produïren al món antic i que han estat presents en èpoques posteriors.  
  • Busca, selecciona i gestiona informació de manera autònoma en diferents fonts.
  • Aplica els coneixement adquirits en contextos multidisciplinaris.
  • Utilitza vocabulari específic i tècnic relatiu al món clàssic.
  • Coneix els principals materials sobre món clàssic presents a la xarxa i està familiaritzat amb la bibliografia i el seu ús. 
  • Coneix i/o valora el patrimoni antic que li és proper. 

Continguts

LITERATURA

Bloc 1: Home i Cosmos

  1. Períodes en la història de Grècia
  2. El mite i el món homèric
  3. La Ilíada
  4. L’Odissea

 

Bloc 2: Polis i política

  1. La polis grega
  2. El teatre com a gènere polític i social
  3. La tragèdia grega i els tràgics
  4. Sòfocles: Antígona i Èdip Rei

 

Bloc 3: La societat en el món antic

  1. La societat romana.
  2. L’Europa romanitzada.
  3. La cultura escrita i material com a reflex de la societat.

 

Bloc 4: Una Roma de marbre

  1. Grans temes de la literatura llatina.
  2. Les vies de recepció de la cultura clàssica.
  3. La pervivència del món clàssic.
    FILOSOFIA
SOBRE EL COSMOS
      1. El naixement de la filosofia
      2. La pregunta sobra la physis i l'arché

SOBRE LA PSIQUE
      1 Sofistes i Sòcrates
      2 Plató
      3. Aristòtil
      4. Epicur i Sèneca
      5. Plotí i Sant Agustí
      6. Escolàstica. Sant Tomàs d'Aquino       ART   1. Grècia: situació en l’espai i el temps.

2. Els orígens de l'art grec

3. Els conceptes generals de l’art grec: harmonia, ordre, cànon. Periodització.

4. L’urbanisme i arquitectura. 

5. L’escultura

6. Conclusions La influència posterior de l’art grec.

 

1. Roma i el concepte de llatinitat

2. Cronologia i geografia de l’art romà

3. Característiques generals de l’art romà: influència de l’art etrusc i de l’art grec.

4. L’arquitectura. Edificis civils i religiosos 

5. L’escultura. Les obres més significatives del període republicà i imperial.

6. Pintura i mosaic. Tipus i tècniques.

7. El final del món greco-romà. Els conflictes entre la “paideia” clàssica i el cristianisme.



Tema  Secció d'art (Dra. Sanjust)
      Materials
            Arquitectura clàssica summerson.pdf 
            Consells per a l'examen realitzaciodeproves.doc 
            Memòria de la visita a un museu memoriadunmuseu.docx 
            Ordres clàssics ordresclassics.pdf 
            Pintors grecs Plini el Vell fydpintorsgrecs.pdf 
            Sessions d'art contingut extens culturaclassica10sessionsdart.docx 
            Taula cronològica comparativa per a ampliar cronologiaculturaclassica.docx 
            Taula obres d'art a omplir taulaobresart.docx 
      Webs d'interès
            Cites bibliogràfiques http://ddd.uab.cat/pub/guibib/99531/modeliso_a2013.pdf 
            Columna trajana http://www.rome-roma.net/colonne-trajane.html 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

La metodologia  és fonamentalment teòrica – explicativa a les sessions presencials, que equivalen a 90 hores. Es treballarà amb fonts directes i indirectes. Com a fonts directes, es llegiran i comentaran textos dels principals autors grecs i romans, parant atenció a les fonts literàries, però també a les fonts historiogràfiques antigues. La cultura material també constitueix una part indispensable per a treballar els temes i motius clàssics i serviran com a suport docent.

Com a fonts secundàries, es treballaran reflexions i interpretacions posteriors de l’Antiguitat Clàssica, mitjançant textos i estudis d’autors d’altres èpoques, incloent els estudis actuals.

A part de les sessions presencials de caràcter teòric, hi ha una part de treball autònom a través de tasques que l’alumne haurà de realitzar guiat pel professor. Aquest treball autònom es correspon a 120 hores en total, distribuïdes entre les tasques de cada tema i la preparació de proves específiques. Les tasques comprenen lectures o recerques breus que facin que l’alumne reflexioni sobre els continguts i o bé aprofundeixi en un aspecte no vist a classe. El resultat d’aquestes tasques podrà ser exposat a classe.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

Cada professor avaluaràla seva part de continguts a través d'un examen final i exercicis pràctics que seran proposats a l'inici de curs.

La qualificació final de l'assignatura consistirà en la nota mitjana de l'avaluació obtinguda a cada part. Per a obtenir la qualificació final, cal haver superat l'avaluació de les tres parts.

Les tasques d’autoaprenentatge guiades pel professor i les exposicions seran també elements avaluables, així com l’ interès i l’assistència regular a les sessions presencials. 

Bibliografia i recursos

Grècia

Adrados, F., La democracia ateniense, Madrid, Alianza, 1998

Bengston, H., Historia de Grecia, Madrid, 1965

Bowra, C.M., Introducción a la literatura griega, Madrid, Guadarrama, 1983

Finley, M.I, El legado de Grecia, Barcelona, Crítica, 1975

Flaceriere, R., La vida cotidiana en Grecia, Madrid, Temas de hoy, 1993

Grimal, P., Diccionario de mitología clásica, Madrid, Gredos, (vv. ed.)

Montanelli, I. Historia de los Griegos. Barcelona, Plaza & Janés Editores

 

Roma

Bieler, L., Historia de la literatura romana, Madrid, Gredos, 1975 (vv. ed.)

Carcopino, J., La vida cotidiana en Roma en el apogeo del Imperio, Madrid, Temas de hoy, 1993.

Cornell, T.J., Los orígenes de Roma (trad. T. de LOZOYA). Barcelona, Crítica, 1998.

ELLUL, J., Historia de las instituciones de la Antigüedad (trad. T. de LOZOYA). Madrid, Aguilar, 1979.

Grimal, P., La civilización romana. Vida, costumbres, leyes, artes, Barcelona, Juventud, 1999.

Guillén, J., Urbs Roma. Vida y costumbres de los romanos, Madrid, 2000 (1ª 1985)

NICOLET, C.: Roma y la conquista del mundo mediterráneo, 2 vols. Barcelona, Ed. Labor, Nueva Clío, 1982 y 1984.

Ogilvie, R. M., Los romanos y sus dioses, Madrid, Alianza, 1995.

Reynolds, L.D. & Wilson, NG,  Copistas y filólogos, Madrid, Gredos, 1995

 


Filosofia

Manuals

ABBAGNANO, N.; Historia de la Filosofía, Hora, Barcelona 1982

COPLESTON, F.; Historia de la Filosofía, Ariel, Barcelona 1977

MARÍAS, J.; La Filosofía en sus textos, Labor, Barcelona 1962

HIRSCHBERGER, J.; Historia de la filosofía, Herder, Barcelona 1994 

REALE, J. I ANTISERI, D.; Historia del pensamiento filosófico y científico, 3 vols.         Herder, Barcelona 1995

ZUBIRI, X.; Cinco lecciones de filosofía, Alianza, Madrid 1994

 

Art

AA.DD: Historia del Arte. Col·lecció de Quaderns Historia16. Grupo16, Barcelona,1986.

-Grecia I.

-Grecia II.

-Grecia III.

-Etruria. Roma Republicana.

-Roma Imperial.

BOARDMAN, John: El arte griego. Editorial Destino, Barcelona, 1991.

HENIG, M.: El arte romano. Editorial Destino, Barcelona, 1985.

PAPAIOANNOU, K.: Arte griego. Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1973.

ROBERTSON, M.: El arte griego. Ed. Alianza, Madrid, 1985.

ROBERTSON, D.S.: Arquitectura griega y romana. Ed. Cátedra. Madrid, 1985.

HAMEY, L.A. i J.A..: Los ingenieros romanos. Col. Akal/Cambridge. Historia del Arte para jóvenes. Editorial Akal, Madrid, 1990.

WOODFORD, S.- Grecia y Roma. Introducción a la Historia del Arte. Col. Universidad de Cambridge. Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 1985.

WOODFORD, S.- El Partenón. Col. Akal/Cambridge. Historia del Arte para jóvenes. Editorial Akal, Madrid, 1990.

AA.DD.: col·lecció “Las Claves del Arte”. Ed. Ariel, Barcelona, 1988: 

-       Las claves del arte griego.

-       Las claves del arte etrusco y romano.

 

Altra bibliografia

FRANKFORT, H.: El pensamiento prefilosófico, F.C.E., México 1954

GIGON, O.: Los orígenes de la filosofía griega, Gredos, Madrid 1971

HOFFMAN, E.: Die Sprache und die archaische Logik. Tubingen 1925

JAEGER, W.: La teología de los primeros filósofos griegos, FCE, México1977.

REALE, G.: Storia della filosofia antica, Vita e Pensiero, Milan 1979

ROBIN, L.: La pensée grecque. Paris, 1928

VERNANT, J.P.: Mito y pensamiento en la Grecia antigua, Ariel, Barcelona 1973

 


Webgrafia

http://www.perseus.tufts.edu/ Un dels projectes web més importants per a la cultura clàssica. Disposa de textos, imatges i enllaços d’arreu.

http://www.culturaclasica.com/ Portal del món grecollatí amb notícies d’interès (estrenes de cinema, obres de teatre, llibres, etc.) i més recursos.

http://www.centro-michels.org/public_htm/scriptoriumdigital.htm Portal especialitzat en Cultura Clàssica amb llibreria on-line d’accés gratuït i notícies sobre el món clàssic d’arreu.

http://www.yleradio1.fi/nuntii/ La pàgina web finlandesa demostra l’activitat de la llengua llatina encara avui. Els Nuntii Latini és un informatiu que recull l’actualitat en llatí. Amb seccions tan curioses com ara “jazz en llatí”. Un diari digital íntegrament en llatí, http://www.alcuinus.net/ephemeris/

http://www.remacle.org/ Web en francès sobre l’Antiguitat Clàssica

Mundo Clásico: Blog sobre Antiguitat Clàssica del professor Antonio Guzmán Guerra: http://www.tendencias21.net/clasico/

Lacus Curtius:  http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/home.html 
LICEUS: portal de les Humanitats http://www.liceus.com/cgi-bin/tcua/0201.asp 
ROMAN EMPIRE http://www.roman-empire.net 

VRBS ROMA http://www.vroma.org 

INTERCLASSICA: Investigacion y difusión del mundo clásico http://interclassica.um.es/

 

Al llarg del curs la bibliografia i els recursos s’aniran ampliant. S’indicaran també les edicions recomanades per als textos antics, encara que les lectures de cada contingut s’ofereixen a mode de dossier en els materials. 

Material didàctic

      Materials
            Antígona antigona.pdf 
            Distribució de les sessions distribuciodelessessionsiavaluacio.pdf 
            Gèmeres literaris a Roma generosliteraturalatina.ppt 
            La polis clàssica elseglevac.pdf 
            Odissea homer-odissea.ppt 
            Periodització Roma esquemacivilitzacioromana.docx 
            Ptt Introducció a Ilíada homero-iliada-1.ppt 
            Resum Ilíada resumeniliadaporcantos.pptx 
            Tragèdia tragedia.pptx 
            Tragèdia 2 tragedia2.ppt 
            Tragèdia 3 tragedia3.ppt 
  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00