Cultura Clàssica
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Sem.1 | DL | 12:00 14:00 | a507 | |
Sem.1 | DC | 12:00 14:00 | a507 | |
Sem.1 | DV | 12:00 14:00 | a507 |
Responsable
La Cultura Clàssica és un dels fonaments sobre els quals s’ha construït la cultura occidental. Les seves manifestacions constitueixen els precedents i models de la major part de les manifestacions culturals actuals. El passat és, doncs, un element encara viu que cal comprendre i contextualitzar des del nostre present.
L'assignatura s’estructura en sis unitats al voltant dels principals temes de cultura, art i experiència en el món clàssic, recepció i tradició de la cultura i filosofia clàssiques. D’aquesta manera, es pretén aconseguir una visió de conjunt, per bé que treballant de forma particular les principals qüestions que caracteritzen la cultura grega i llatina en el seu moment i a través del seu llegat.
L’assignatura té un enfocament globalitzador i un caràcter transversal, ja que permet establir nexes amb continguts d’altres assignatures del Grau en Ciències de la Cultura.
Els propis del Grau en Ciències de la Cultura
Aproximar l’alumne al llegat grecollatí mitjançant el contacte amb una sèrie d’elements clàssics. La literatura antiga i els seus autors principals seran una part important de les unitats temàtiques. També es pararà atenció a un dels aspectes més vius de la cultura antiga: la mitologia, present a les diferents manifestacions culturals d’Occident.
Reflexionar sobre la pervivència de la cultura clàssica a Occident i els mecanismes de transmissió i interpretació dels clàssics a les manifestacions culturals occidentals: literatura, art, pensament. En aquest sentit, un objectiu primordial és millorar el coneixement del llegat grecollatí en el context cultural de l’alumne.
Els resultats d’aprenentage s’expressen en part a través de les competències anteriors:
LITERATURA
Bloc 1: Home i Cosmos
Bloc 2: Polis i política
Bloc 3: La societat en el món antic
Bloc 4: Una Roma de marbre
2. Els orígens de l'art grec
3. Els conceptes generals de l’art grec: harmonia, ordre, cànon. Periodització.
4. L’urbanisme i arquitectura.
5. L’escultura
6. Conclusions La influència posterior de l’art grec.
1. Roma i el concepte de llatinitat
2. Cronologia i geografia de l’art romà
3. Característiques generals de l’art romà: influència de l’art etrusc i de l’art grec.
4. L’arquitectura. Edificis civils i religiosos
5. L’escultura. Les obres més significatives del període republicà i imperial.
6. Pintura i mosaic. Tipus i tècniques.
7. El final del món greco-romà. Els conflictes entre la “paideia” clàssica i el cristianisme.
Tema Secció d'art (Dra. Sanjust)
Materials
Arquitectura clàssica summerson.pdf
Consells per a l'examen realitzaciodeproves.doc
Memòria de la visita a un museu memoriadunmuseu.docx
Ordres clàssics ordresclassics.pdf
Pintors grecs Plini el Vell fydpintorsgrecs.pdf
Sessions d'art contingut extens culturaclassica10sessionsdart.docx
Taula cronològica comparativa per a ampliar cronologiaculturaclassica.docx
Taula obres d'art a omplir taulaobresart.docx
Webs d'interès
Cites bibliogràfiques http://ddd.uab.cat/pub/guibib/99531/modeliso_a2013.pdf
Columna trajana http://www.rome-roma.net/colonne-trajane.html
La metodologia és fonamentalment teòrica – explicativa a les sessions presencials, que equivalen a 90 hores. Es treballarà amb fonts directes i indirectes. Com a fonts directes, es llegiran i comentaran textos dels principals autors grecs i romans, parant atenció a les fonts literàries, però també a les fonts historiogràfiques antigues. La cultura material també constitueix una part indispensable per a treballar els temes i motius clàssics i serviran com a suport docent.
Com a fonts secundàries, es treballaran reflexions i interpretacions posteriors de l’Antiguitat Clàssica, mitjançant textos i estudis d’autors d’altres èpoques, incloent els estudis actuals.
A part de les sessions presencials de caràcter teòric, hi ha una part de treball autònom a través de tasques que l’alumne haurà de realitzar guiat pel professor. Aquest treball autònom es correspon a 120 hores en total, distribuïdes entre les tasques de cada tema i la preparació de proves específiques. Les tasques comprenen lectures o recerques breus que facin que l’alumne reflexioni sobre els continguts i o bé aprofundeixi en un aspecte no vist a classe. El resultat d’aquestes tasques podrà ser exposat a classe.
Cada professor avaluaràla seva part de continguts a través d'un examen final i exercicis pràctics que seran proposats a l'inici de curs.
La qualificació final de l'assignatura consistirà en la nota mitjana de l'avaluació obtinguda a cada part. Per a obtenir la qualificació final, cal haver superat l'avaluació de les tres parts.
Les tasques d’autoaprenentatge guiades pel professor i les exposicions seran també elements avaluables, així com l’ interès i l’assistència regular a les sessions presencials.
Grècia
Adrados, F., La democracia ateniense, Madrid, Alianza, 1998
Bengston, H., Historia de Grecia, Madrid, 1965
Bowra, C.M., Introducción a la literatura griega, Madrid, Guadarrama, 1983
Finley, M.I, El legado de Grecia, Barcelona, Crítica, 1975
Flaceriere, R., La vida cotidiana en Grecia, Madrid, Temas de hoy, 1993
Grimal, P., Diccionario de mitología clásica, Madrid, Gredos, (vv. ed.)
Montanelli, I. Historia de los Griegos. Barcelona, Plaza & Janés Editores
Roma
Bieler, L., Historia de la literatura romana, Madrid, Gredos, 1975 (vv. ed.)
Carcopino, J., La vida cotidiana en Roma en el apogeo del Imperio, Madrid, Temas de hoy, 1993.
Cornell, T.J., Los orígenes de Roma (trad. T. de LOZOYA). Barcelona, Crítica, 1998.
ELLUL, J., Historia de las instituciones de la Antigüedad (trad. T. de LOZOYA). Madrid, Aguilar, 1979.
Grimal, P., La civilización romana. Vida, costumbres, leyes, artes, Barcelona, Juventud, 1999.
Guillén, J., Urbs Roma. Vida y costumbres de los romanos, Madrid, 2000 (1ª 1985)
NICOLET, C.: Roma y la conquista del mundo mediterráneo, 2 vols. Barcelona, Ed. Labor, Nueva Clío, 1982 y 1984.
Ogilvie, R. M., Los romanos y sus dioses, Madrid, Alianza, 1995.
Reynolds, L.D. & Wilson, NG, Copistas y filólogos, Madrid, Gredos, 1995
Filosofia
Manuals
ABBAGNANO, N.; Historia de la Filosofía, Hora, Barcelona 1982
COPLESTON, F.; Historia de la Filosofía, Ariel, Barcelona 1977
MARÍAS, J.; La Filosofía en sus textos, Labor, Barcelona 1962
HIRSCHBERGER, J.; Historia de la filosofía, Herder, Barcelona 1994
REALE, J. I ANTISERI, D.; Historia del pensamiento filosófico y científico, 3 vols. Herder, Barcelona 1995
ZUBIRI, X.; Cinco lecciones de filosofía, Alianza, Madrid 1994
Art
AA.DD: Historia del Arte. Col·lecció de Quaderns Historia16. Grupo16, Barcelona,1986.
-Grecia I.
-Grecia II.
-Grecia III.
-Etruria. Roma Republicana.
-Roma Imperial.
BOARDMAN, John: El arte griego. Editorial Destino, Barcelona, 1991.
HENIG, M.: El arte romano. Editorial Destino, Barcelona, 1985.
PAPAIOANNOU, K.: Arte griego. Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1973.
ROBERTSON, M.: El arte griego. Ed. Alianza, Madrid, 1985.
ROBERTSON, D.S.: Arquitectura griega y romana. Ed. Cátedra. Madrid, 1985.
HAMEY, L.A. i J.A..: Los ingenieros romanos. Col. Akal/Cambridge. Historia del Arte para jóvenes. Editorial Akal, Madrid, 1990.
WOODFORD, S.- Grecia y Roma. Introducción a la Historia del Arte. Col. Universidad de Cambridge. Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 1985.
WOODFORD, S.- El Partenón. Col. Akal/Cambridge. Historia del Arte para jóvenes. Editorial Akal, Madrid, 1990.
AA.DD.: col·lecció “Las Claves del Arte”. Ed. Ariel, Barcelona, 1988:
- Las claves del arte griego.
- Las claves del arte etrusco y romano.
Altra bibliografia
FRANKFORT, H.: El pensamiento prefilosófico, F.C.E., México 1954
GIGON, O.: Los orígenes de la filosofía griega, Gredos, Madrid 1971
HOFFMAN, E.: Die Sprache und die archaische Logik. Tubingen 1925
JAEGER, W.: La teología de los primeros filósofos griegos, FCE, México1977.
REALE, G.: Storia della filosofia antica, Vita e Pensiero, Milan 1979
ROBIN, L.: La pensée grecque. Paris, 1928
VERNANT, J.P.: Mito y pensamiento en la Grecia antigua, Ariel, Barcelona 1973
Webgrafia
http://www.perseus.tufts.edu/ Un dels projectes web més importants per a la cultura clàssica. Disposa de textos, imatges i enllaços d’arreu.
http://www.culturaclasica.com/ Portal del món grecollatí amb notícies d’interès (estrenes de cinema, obres de teatre, llibres, etc.) i més recursos.
http://www.centro-michels.org/public_htm/scriptoriumdigital.htm Portal especialitzat en Cultura Clàssica amb llibreria on-line d’accés gratuït i notícies sobre el món clàssic d’arreu.
http://www.yleradio1.fi/nuntii/ La pàgina web finlandesa demostra l’activitat de la llengua llatina encara avui. Els Nuntii Latini és un informatiu que recull l’actualitat en llatí. Amb seccions tan curioses com ara “jazz en llatí”. Un diari digital íntegrament en llatí, http://www.alcuinus.net/ephemeris/
http://www.remacle.org/ Web en francès sobre l’Antiguitat Clàssica
Mundo Clásico: Blog sobre Antiguitat Clàssica del professor Antonio Guzmán Guerra: http://www.tendencias21.net/clasico/
Lacus Curtius: http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/home.html
LICEUS: portal de les Humanitats http://www.liceus.com/cgi-bin/tcua/0201.asp
ROMAN EMPIRE http://www.roman-empire.net
VRBS ROMA http://www.vroma.org
INTERCLASSICA: Investigacion y difusión del mundo clásico http://interclassica.um.es/
Al llarg del curs la bibliografia i els recursos s’aniran ampliant. S’indicaran també les edicions recomanades per als textos antics, encara que les lectures de cada contingut s’ofereixen a mode de dossier en els materials.