Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Cultura Clàssica

• codi 10739
• curs 1
• període Semestre 1
• tipus OB
• credits 9

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Responsable

Dr. Bernat TORRES - btorres@uic.es

Horari d'atenció

Hores de visita i consultes a concertar amb cadascun dels professors.

La Cultura Clàssica és un dels fonaments sobre els quals s’ha construït la cultura occidental. Les seves manifestacions constitueixen els precedents i models de la major part de les manifestacions culturals actuals. El passat és, doncs, un element encara viu que cal comprendre i contextualitzar des del nostre present.

L'assignatura s’estructura en sis unitats al voltant dels principals temes de cultura, art i experiència en el món clàssic, recepció i tradició de la cultura i filosofia clàssiques. D’aquesta manera, es pretén aconseguir una visió de conjunt, per bé que treballant de forma particular les principals qüestions que caracteritzen la cultura grega i llatina en el seu moment i a través del seu llegat.  

L’assignatura té un enfocament globalitzador i un caràcter transversal, ja que permet establir nexes amb continguts d’altres assignatures del Grau en Ciències de la Cultura.  

Sense requisits previs

Aproximar l’alumne al llegat grecollatí mitjançant el contacte amb una sèrie d’elements clàssics. La literatura antiga i els seus autors principals seran una part important de les unitats temàtiques. També es pararà atenció a un dels aspectes més vius de la cultura antiga: la mitologia, present a les diferents manifestacions culturals d’Occident.

Reflexionar sobre la pervivència de la cultura clàssica a Occident i els mecanismes de transmissió i interpretació dels clàssics a les manifestacions culturals occidentals: literatura, art, pensament. En aquest sentit, un objectiu primordial és millorar el coneixement del llegat grecollatí en el context cultural de l’alumne. 

• E02 - Coneixement i habilitat per fer servir mètodes i tècniques propis de les ciències humanes
• E17 - Coneixement de la realitat europea des d'una perspectiva comparada
• E18 - Percepció i coneixement de l'espai físic en què es desenvolupa l'activitat humana
• E12 - Coneixement i interpretació d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
• E13 - Coneixement del marc general diacrònic del passat
• E14 - Capacitat crítica davant de les manifestacions literàries i artístiques
• E15 - Capacitat per identificar i valorar els elements que formen el patrimoni cultural
• E19 - Capacitat de localitzar, observar i interpretar espais, territoris i paisatges, reals o representats i orientar-s'hi
• E24 - Habilitat per exposar de manera narrativa els resultats de la recerca d'acord amb els cànons crítics de cada matèria.
• E26 - Capacitat per llegir i escriure textos o documents originals en lamateixa llengua i en d'altres, així com per transcriure, resumir i catalogar informació de manera pertinent
• G05 - Capacitat de treball autònom, d'organització i planificació
• G08 - Capacitat d'investigació
• G03 - Capacitat de crítica i autocrítica.
• G07 - Compromís ètic i social, respecte envers altres cultures i sensibilitat per l'ambient
• G01 - Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
• G02 - Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
• E04 - Capacitat per reconèixer i interpretar manifestacions culturals

Els resultats d’aprenentage s’expressen en part a través de les competències anteriors:

• Identifica i valora les principals realitzacions històriques, sociopolítiques, científiques, literàries i culturals del món grecoromà.
• Identifica els principals motius clàssics en les manifestacions culturals d’èpoques posteriors.

• Interpreta i analitza fonts primàries (antigues):  textos i cultura material.

• Recopila i interpreta dades i emet judicis a propòsit de diferents aspectes socials, científics o ètics que es produïren al món antic i que han estat presents en èpoques posteriors.  
• Busca, selecciona i gestiona informació de manera autònoma en diferents fonts.
• Aplica els coneixement adquirits en contextos multidisciplinaris.

• Utilitza vocabulari específic i tècnic relatiu al món clàssic.
• Coneix els principals materials sobre món clàssic presents a la xarxa i està familiaritzat amb la bibliografia i el seu ús. 
• Coneix i/o valora el patrimoni antic que li és proper. 

LITERATURA

Home i Cosmos

1. Períodes en la història de Grècia
2. El mite i el món homèric
3. La Ilíada
4. L’Odissea

Polis i política

1. La polis grega
2. El teatre com a gènere polític i social
3. La tragèdia grega i els tràgics
4. Sòfocles: Antígona i Èdip Rei

 La societat en el món antic

1. La societat romana.
2. L’Europa romanitzada.
3. La cultura escrita i material com a reflex de la societat.

Una Roma de marbre

1. Grans temes de la literatura llatina.
2. Les vies de recepció de la cultura clàssica.
3. La pervivència del món clàssic.

ART

2. Els orígens de l'art grec

3. Els conceptes generals de l’art grec: harmonia, ordre, cànon. Periodització.

4. L’urbanisme i arquitectura. 

5. L’escultura

6. Conclusions La influència posterior de l’art grec.

1. Roma i el concepte de llatinitat

2. Cronologia i geografia de l’art romà

3. Característiques generals de l’art romà: influència de l’art etrusc i de l’art grec.

4. L’arquitectura. Edificis civils i religiosos 

5. L’escultura. Les obres més significatives del període republicà i imperial.

6. Pintura i mosaic. Tipus i tècniques.

FILOSOFIA

1. Els orígens de la filosofia occidental 

-        Physis i arkhe

-        Els primers pensadors

2. La Sofística i Sòcrates

-        La polis grega i l’aparició de la sofística

-        El problema de Sòcrates

3. Plató

-        Influències i gènesi del pensament platònic

-        L’accés al coneixement

-        La concepció de l’ànima

-        La concepció política

4. Aristòtil

-        Evolució i reconstrucció dels seus escrits

-        Metafísica: el descobriment de l’estructura del ser

-        L’estructura teleològica de la natura

-        L’ànima i les seves facultats

-        Política: la ciutat i el ciutadà

5. Les escoles filosòfiques de l’època hel·lenística

-        El Jardí d’Epicur

-        L’escola estoica

-        Altres escoles

Tema  Secció d'art (Dra. Sanjust)
      Materials
            Consells per a l'examen realitzaciodeproves.doc 
            Memòria visita a un museu memoriadunmuseu.docx 
            Progama per sessions culturaclassica10sessionsdart14-15.docx 
            Taula cronològica comparativa per a ampliar cronologiaculturaclassica.docx 
            Taula obres d'art a omplir taulaobresart.docx 
      .0 Art Antic general
            Materials
                  Arquitectura clàssica summerson.pdf 
                  Comparació arquitectura grega-romana temple i teatre arquitecturagrega:romana.pdf 
                  Ordres clàssics ordresclassics.pdf 
                  Tècnica de la cera perduda tecnicaalaceraperduda.docx 
            Webs d'interès
                  Tècnica de la cera perduda http://irene100.files.wordpress.com/2009/02/ceraperdida.jpg 
      .1 Grècia
            Materials
                  Pintors grecs Plini el Vell fydpintorsgrecs.pdf 
            Webs d'interès
                  Documental sobre l'Esculapi (Empúries) http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2012/10/20/lesculapi-dempuries-una-historia-fascinant/  
                  Programa sobre el Partenon http://www.arte.tv/guide/fr/035976-000/les-secrets-du-parthenon 
      .2 Roma
            Materials
                  Lloba capitolina romuliremcov.pdf 
                  Lloba capitolina cova covaderomulirem.pdf 
                  Retrat fydretrat.pdf 
                  Ròmul i Rem Titus Livi fydromuloyremo.pdf 
            Webs d'interès
                  Ara Pacis http://www.sovraintendenzaroma.it/cosa_facciamo/studi_e_ricerche/i_colori_di_augusto  
                  Barcino 3D http://arqueologiabarcelona.bcn.cat/pla-barcino/barcino3D/ 
                  Bimil·lenari d'August http://pagines.uab.cat/august/ 
                  Columna trajana http://www.rome-roma.net/empire-romain/roma/colonne-trajane.html  
                  Com es féu la columna trajana http://video.nationalgeographic.com/video/magazine/150315-ngm-building-trajans-column 
                  Domus Aurea http://liveromeguide.wordpress.com/2014/10/03/domus-aurea-riapertura-dal-25-ottobre-2014/ 
                  Mosaic romà http://www.zeugmaweb.com/zeugma/english/engindex.htm  
                  Sèrie sobre enginyeria romana http://www.diaridetarragona.com/tarragona/32445/tarragona-protaginista-de-la-serie-ingenieria-romana 

La metodologia  és fonamentalment teòrica – explicativa a les sessions presencials, que equivalen a 90 hores. Es treballarà amb fonts directes i indirectes. Com a fonts directes, es llegiran i comentaran textos dels principals autors grecs i romans, parant atenció a les fonts literàries, però també a les fonts historiogràfiques antigues. La cultura material també constitueix una part indispensable per a treballar els temes i motius clàssics i serviran com a suport docent.

Com a fonts secundàries, es treballaran reflexions i interpretacions posteriors de l’Antiguitat Clàssica, mitjançant textos i estudis d’autors d’altres èpoques, incloent els estudis actuals.

A part de les sessions presencials de caràcter teòric, hi ha una part de treball autònom a través de tasques que l’alumne haurà de realitzar guiat pel professor. Aquest treball autònom es correspon a 120 hores en total, distribuïdes entre les tasques de cada tema i la preparació de proves específiques. Les tasques comprenen lectures o recerques breus que facin que l’alumne reflexioni sobre els continguts i o bé aprofundeixi en un aspecte no vist a classe. El resultat d’aquestes tasques podrà ser exposat a classe.

Cada professor avaluarà la seva part mitjançant un examen i un treball. El valor de cadascuna de les parts serà el següent:

50% - EXAMEN

40% - TREBALL

10% - ASSISTÈNCIA I PARTICIPACIÓ

Per tal que les diferents notes puguin fer mitjana, cal haver obtingut com a mínim un 5 dels exàmens.

La qualificació final de l'assignatura consistirà en la nota mitjana de l'avaluació obtinguda a cada part, segons el següent percentatge: 30 % literatura, 20 % art, 20 % filosofia part 1 i 20 % filosofia part 2. 

Per obtenir la qualificació final, cal haver superat l'avaluació de les quatre parts.

En el cas que una part de l’assignatura quedi suspesa, es recuperarà a la segona convocatòria amb un examen.

Les tasques d’autoaprenentatge guiades pel professor i les exposicions seran també elements avaluables, així com l’ interès i l’assistència regular a les sessions presencials. 

ORTOGRAFIA I GRAMÀTICA

En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina.  El criteri que se seguirà davant de qualsevol d’aquests errors és el següent: es restaran 0,2 punts per falta. 

PLAGI

El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.

• Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.
• Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.

El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.

Grècia

Adrados, F., La democracia ateniense, Madrid, Alianza, 1998

Bengston, H., Historia de Grecia, Madrid, 1965

Bowra, C.M., Introducción a la literatura griega, Madrid, Guadarrama, 1983

Finley, M.I, El legado de Grecia, Barcelona, Crítica, 1975

Flaceriere, R., La vida cotidiana en Grecia, Madrid, Temas de hoy, 1993

Grimal, P., Diccionario de mitología clásica, Madrid, Gredos, (vv. ed.)

Montanelli, I. Historia de los Griegos. Barcelona, Plaza & Janés Editores

Roma

Bieler, L., Historia de la literatura romana, Madrid, Gredos, 1975 (vv. ed.)

Carcopino, J., La vida cotidiana en Roma en el apogeo del Imperio, Madrid, Temas de hoy, 1993.

Cornell, T.J., Los orígenes de Roma (trad. T. de LOZOYA). Barcelona, Crítica, 1998.

ELLUL, J., Historia de las instituciones de la Antigüedad (trad. T. de LOZOYA). Madrid, Aguilar, 1979.

Grimal, P., La civilización romana. Vida, costumbres, leyes, artes, Barcelona, Juventud, 1999.

Guillén, J., Urbs Roma. Vida y costumbres de los romanos, Madrid, 2000 (1ª 1985)

NICOLET, C.: Roma y la conquista del mundo mediterráneo, 2 vols. Barcelona, Ed. Labor, Nueva Clío, 1982 y 1984.

Ogilvie, R. M., Los romanos y sus dioses, Madrid, Alianza, 1995.

Reynolds, L.D. & Wilson, NG,  Copistas y filólogos, Madrid, Gredos, 1995

Filosofia

Manuals

Brague, R.; Europa, la via romana(Realitats i Tensions, 2). Barcelona: Barcelonesa d’Edicions 1992.

Brague, R.; El passat per endavant (Realitats i Tensions, 10). Barcelona: Barcelonesa d’Edicions 2002.

Burnet, John.; La Filosofia grega: de Tales a Plató. Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana de Filosofia. 2013.

Copleston, F.; Historia de la Filosofía, Ariel, Barcelona 1977

Guthrie, W. K. C.; Historia de la filosofía griega, vol. III, Siglo V. Ilustración

Guthrie, W. K. C.; Historia de la filosofía griega, vol. IV, Platón, el hombre y sus diálogos: primera época.

Guthrie, W. K. C.; Historia de la filosofía griega, vol. V, Platón, segunda época y Academia.

Guthrie, W. K. C.; Historia de la filosofía griega, vol. VI, Introducció a Aristóteles.

Gilson, É.; La filosofía en la Edad Media. Madrid: Gredos 1965.

Hadot, P.; ¿Qué es la filosofía antigua? Madrid: FCE 1995.

Hadot, P.; Eloge de la philosophie antique. Paris: Allia 1999.

Marías, J.; La Filosofía en sus textos, Labor, Barcelona 1962

Reale, G; Introducción a Aristóteles, Herder, Barcelona, 1985

Reale, G. I Antiseri, D.; Historia del pensamiento filosófico y científico I. Antigüedad y Edad Media, Herder, Barcelona 1995

Zubiri, X.; Cinco lecciones de filosofía, Alianza, Madrid 1994

Fonts

Aristóteles; Metafísica, Gredos. Trad. García Yebra, V. o Trad. de Calvo, T. En especial, libros I, V, VII, VIII, IX y XII.

Aristóteles; Acerca del alma, Gredos, Trad. de Calvo, T. En especial, Libro II, caps. 1-5 y Libro III caps. 4-11.

Aristóteles; Física

Plató; Diàlegs. Fundació Bernat Metge.

Platón; Diálogos. Gredos.

Art

AA.DD: Historia del Arte. Col·lecció de Quaderns Historia16. Grupo16, Barcelona,1986.

-Grecia I.

-Grecia II.

-Grecia III.

-Etruria. Roma Republicana.

-Roma Imperial.

BOARDMAN, John: El arte griego. Editorial Destino, Barcelona, 1991.

HENIG, M.: El arte romano. Editorial Destino, Barcelona, 1985.

PAPAIOANNOU, K.: Arte griego. Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1973.

ROBERTSON, M.: El arte griego. Ed. Alianza, Madrid, 1985.

ROBERTSON, D.S.: Arquitectura griega y romana. Ed. Cátedra. Madrid, 1985.

HAMEY, L.A. i J.A..: Los ingenieros romanos. Col. Akal/Cambridge. Historia del Arte para jóvenes. Editorial Akal, Madrid, 1990.

WOODFORD, S.- Grecia y Roma. Introducción a la Historia del Arte. Col. Universidad de Cambridge. Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 1985.

WOODFORD, S.- El Partenón. Col. Akal/Cambridge. Historia del Arte para jóvenes. Editorial Akal, Madrid, 1990.

AA.DD.: col·lecció “Las Claves del Arte”. Ed. Ariel, Barcelona, 1988: 

-       Las claves del arte griego.

-       Las claves del arte etrusco y romano.

Altra bibliografia

FRANKFORT, H.: El pensamiento prefilosófico, F.C.E., México 1954

GIGON, O.: Los orígenes de la filosofía griega, Gredos, Madrid 1971

HOFFMAN, E.: Die Sprache und die archaische Logik. Tubingen 1925

JAEGER, W.: La teología de los primeros filósofos griegos, FCE, México1977.

REALE, G.: Storia della filosofia antica, Vita e Pensiero, Milan 1979

ROBIN, L.: La pensée grecque. Paris, 1928

VERNANT, J.P.: Mito y pensamiento en la Grecia antigua, Ariel, Barcelona 1973

Webgrafia

http://www.perseus.tufts.edu/ Un dels projectes web més importants per a la cultura clàssica. Disposa de textos, imatges i enllaços d’arreu.

http://www.culturaclasica.com/ Portal del món grecollatí amb notícies d’interès (estrenes de cinema, obres de teatre, llibres, etc.) i més recursos.

http://www.centro-michels.org/public_htm/scriptoriumdigital.htm Portal especialitzat en Cultura Clàssica amb llibreria on-line d’accés gratuït i notícies sobre el món clàssic d’arreu.

http://www.yleradio1.fi/nuntii/ La pàgina web finlandesa demostra l’activitat de la llengua llatina encara avui. Els Nuntii Latini és un informatiu que recull l’actualitat en llatí. Amb seccions tan curioses com ara “jazz en llatí”. Un diari digital íntegrament en llatí, http://www.alcuinus.net/ephemeris/

http://www.remacle.org/ Web en francès sobre l’Antiguitat Clàssica

Mundo Clásico: Blog sobre Antiguitat Clàssica del professor Antonio Guzmán Guerra: http://www.tendencias21.net/clasico/

Lacus Curtius:  http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/home.html 
LICEUS: portal de les Humanitats http://www.liceus.com/cgi-bin/tcua/0201.asp 
ROMAN EMPIRE http://www.roman-empire.net 

VRBS ROMA http://www.vroma.org 

INTERCLASSICA: Investigacion y difusión del mundo clásico http://interclassica.um.es/

Al llarg del curs la bibliografia i els recursos s’aniran ampliant. S’indicaran també les edicions recomanades per als textos antics, encara que les lectures de cada contingut s’ofereixen a mode de dossier en els materials. 

E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria:

• E1 09/01/2015 12:00h a507