Cultura Moderna
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
|
Responsable
Dra. Marta CUSÓ - mcuso@uic.es
Horari d'atenció
A acordar-se segons la necessitat dels alumnes.
Presentar els trets distintius i característics de la Cultura Moderna europea, des del Renaixement fins a l'esclat de la Revolució Francesa.
Els propis del Grau.
-Conèixer i interpretar les principals claus que configuren la cultura moderna a l’Europa Occidental.
-Saber distingir i apreciar les continuïtats i ruptures que s’aprecien entre les diferents manifestacions culturals des del segle XV fins el 1789.
-Constatar l’enorme presència que aquests trets culturals segueixen tenint avui en dia.
HISTÒRIA.
L’Època Moderna. Concepte i límits cronològics. Continuïtats i trencaments.
El segle XVI. El Renaixement.
L’ampliació del món conegut.
El gran imperi hispànic.
Reforma i Contrareforma.
La societat i l’economia del període.
El segle XVII. El Barroc.
La pèrdua de l’hegemonia espanyola. La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
La monarquia absoluta i el seu paradigma: Lluís XIV de França.
La monarquia parlamentària a Anglaterra i Països Baixos.
Crisi de les mentalitats.
El segle XVIII. La Il·lustració.
L’era de les revolucions: revolució militar, revolució industrial, revolució burgesa i revolució liberal.
El Despotisme il·lustrat.
Transformació econòmica i preindustrialització.
Crisi de la societat estamental.
Els avenços científics.
FILOSOFIA
1. El marc de la filosofia moderna
2. Descartes, pare del racionalisme
3. Altres filòsofs racionalistes: Malebranche, Spinoza, Leibniz
4. L'empirisme britànic: Locke, Hume
5. La Il·lustració
6. La filosofia trascendental kantiana
LITERATURA
Programa: El savi humanista i el príncep del Renaixement
· Maquiavel: El Príncep (1513)
· Erasme: Educació del príncep cristià (1516)
· Tomàs Moro: Utopia (1516)
Avaluació: Anàlisi comparativa de dos textos
ART
Renaixement:
1. Teoria i concepte de l’art del Renaixement.
Antecedents estilístics
Naixement d’una nova concepció cultural. El mecenatge
1.1 Mite i realitat
La creació del mite renaixentista: Giorgio Vassari i Jacob Burckhardt
1.2 Renaixements en minúscula
Renaixement Carolingi
Renaixement Otònida
Cultura de Chartres
Protohumanisme Borgonyo
Gòtic Internacional
1.3 Concepcions culturals. Canvis de mentalitat en els humanistes Italians
Naixement de nous llenguatges
Proliferació dels temes profans
1.4 La realitat hispana
2. Models representatius de la cultura renaixentista
2.1 Quattrocento
2.1.1 Arquitectura
2.1.2 Escultura
2.1.3 Pintura
2.2 Cinquecento
2.2.1 Arquitectura
2.2.2 Escultura
2.2.3 Pintura
Manierisme:
1. Teoria i concepte de l’art Manierista.
2. La crisi del model cultural. El Sacco di Roma. Miguel Angel
2.1 La fi del llenguatge clàssic, noves concepcions representatives
2.2 Manierisme com art de la cort
2.3 Assimilació manierista a Europa
2.4 Reforma i contrareforma
Barroc:
1.Teoria i concepte de l’art Barroc. Dilema entre Renaixement i Barroc.
2.Noves vertebracions urbanes
3. Nous llenguatges expressius
3.1 Els nous espais arquitectònics i les concepcions decoratives
3.2 El verisme i naturalisme pictòric
3.3 Representacions escenogràfiques escultòriques
4. El rococó com a expressió de la aristocràcia i la burgesia
L’assignatura combinarà les sessions teòriques d’exposició del temari per part del grup de professors i les sessions pràctiques de lectura de textos, anàlisi de fonts i imatges, a més de debats programats i preparats prèviament.
CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ
L’assignatura serà avaluada a partir de dos ítems diferents.
En el cas que una part de l’assignatura quedi suspesa, es recuperarà a la segona convocatòria.
L’alumne Erasmus serà avaluat com la resta dels alumnes excepte pel que fa a l’ortografia.
S’ha de ressaltar que els professors que imparteixen aquesta assignatura seran molt rigorosos en relació amb dos temes concrets, el plagi i l’ortografia.
Pel que fa al plagi, consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.
El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.
I en relació amb les faltes d’ortografia, considerem que en aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina. El criteri que se seguirà davant de qualsevol d’aquests errors és el següent: -0,2 punts per falta.
HISTÒRIA:
-DOMINGUEZ ORTIZ, A.: Historia Universal Moderna, Barcelona, Vicens Vives, 1983.
-FLORISTÁN, A. (Coord) Historia Moderna Universal. Barcelona: Ariel, 2004. (2ª ed).
-GIRALT, E; ORTEGA, R.; ROIG, J.: Textos, mapas y cronología, Barcelona, Teide, 1985.
-JULIÁ, J.R. (Dir). Atlas de historia universal. 2 vols. Barcelona: Planeta, 2000.
- MARAVALL, J.A. La cultura del Barroco. Barcelona: Ariel, 2002.
-MARTÍNEZ RUIZ, E.; GIMÉNEZ, E.: i altres, Introducción a la Historia Moderna, Madrid, Itsmo, 1991.
-MOLAS, P.; DANTÍ, J.; RIERA, E.: Història Universal, vol. III: Història Moderna, Barcelona, Editorial 92 1992.
-MOLAS, BADA, ESCARTIN, SANCHEZ MARCOS, GUAL, MARTINEZ: Manual de Historia Moderna Barcelona, Ariel, 1993.
-TODOROV, T. El espíritu de la Ilustración. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2008.
FILOSOFIA
Ayllón, JR., Los pilares de Europa, Eunsa, Pamplona, 2013.
Ayllón, JR., En torno al hombre, Rialp, Madrid, 2002.
Copleston Fr., Historia de la filosofía moderna, Ariel, Barcelona, 1999.
Colomer, E., El pensamiento alemán de Kant a Heidegger, Herder, Barcelona, 1990.
Descartes, R.; Discurso del método, Ed. Austral (Trad. y prólogo García Morente, Manuel).
García Morente, M., Lecciones preliminares de filosofía, Encuentro, 2007.
Llano, A., Gnoseología, Eunsa, Pamplona, 1991.
Reale-Antiseri, Historia del pensamiento filosófico y científico. II Del Humanismo a Kant, Herder, Barcelona, 1999.
Sanz Santacruz, V., Historia de la filosofía moderna, EUNSA, Pamplona, 2005 (2ª ed.).
Segura Naya, Armando; Historia Universal del pensamiento vol. III, Liber, Bilbao, 2007
- http://www.philosophica.info/
- http://www.ruedescartes.org
- http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k207489.r=.langFR
- http://plato.stanford.edu/entries/hobbes/
- http://plato.stanford.edu/entries/spinoza/
- http://frank.mtsu.edu/~rbombard/RB/spinoza.new.html
- www.leibniz.es
- www.bibliotecahispanicaleibniz.es
- http://plato.stanford.edu/entries/locke/
- http://plato.stanford.edu/entries/berkeley/
- http://georgeberkeley.tamu.edu/
- http://www.youtube.com/watch?v=HILJUJsxxdI&feature=related
- http://plato.stanford.edu/entries/hume
- http://www.davidhume.org
- http://www.humesociety.org
ART
LITERATURA
E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria: