Assignatura

Tècniques de Laboratori en Pròtesi Fixa No Adhesiva in Vitro

  • codi 11753
  • curs 1
  • període Anual
  • tipus OB
  • credits 4

Llengua d'impartició principal: anglès

Altres llengües d'impartició: català, castellà

Professorat

Responsable

Dr. Santiago COSTA - scosta@uic.es

Horari d'atenció

Al finalitzar la classe o mitjançant cita prèvia sol.licitada per correu electrònic al professor responsable de l'assignatura.

Dr.Santi Costa

scosta@uic.es

Presentació

La Pròtesis Dental o Prostodoncia és aquella part de l'odontologia que s'ocupa de la modificació de les dents naturals patològics i de la restitució de les dents perdudes, així com de la prevenció de patologies futures.

En aquesta assignatura s'abordarà l'estudi de la pròtesi fixa, on s'explicaran els diferents tipus de tractaments que involucren la pròtesi fixa i com s'han de dur a terme les preparacions dentals per aconseguir uns bons resultats tant funcionals com estètics.

Requisits previs

Anatomia bucodental. Coneixement de la fisiopatologia dels Pacients dentats o parcialment dentats. Coneixement de l'anatomia i Funció de les ESTRUCTURES dentals.

Objectius

L'objectiu d'aquesta assignatura és aconseguir que els alumnes adquireixin els coneixements bàsics , teòrics i pràctics, en relació als diferents tipus de restauracions que involucra la pròtesi fixa així com les preparacions que s'han de dur a terme per aconseguir uns bons resultats .

Competències / Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CB10 - Que els estudiants tinguin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant.
  • CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i l’aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.
  • CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.
  • CE4 - Adquirir l’habilitat de fer les preparacions orals sobre mucoses, sobre dents i sobre implants dentals, per confeccionar pròtesis estomatològiques en pacients que presenten trastorns orals avançats i multidisciplinaris; així com identificar i dur a terme els procediments i les diverses comprovacions dels components protètics durant tot el procés de confecció.
  • CE5 - Ser capaç de fer presentacions públiques sobre casos clínics propis basats en la literatura científica, i fer servir correctament la terminologia científica relacionada amb la disfunció temporomandibular i l’odontologia restauradora estètica.
  • CE7 - Ser capaç de buscar, organitzar i analitzar, amb esperit crític, utilitzant fonts d’informació biomèdica, la literatura científica sobre temes relacionats amb la disfunció temporomandibular i l’odontologia restauradora estètica, per poder seguir el seu procés de formació continuada de forma autodirigida i autònoma.
  • CG4 - Saber aplicar els protocols d’ús dels aparells del laboratori-taller dental fins a arribar a fer els procediments necessaris que ajudin en la confecció de la rehabilitació oral o dels tractaments propis d’un odontòleg restaurador.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

L'alumne coneix les bases de la biomecànica en la pròtesi fixa

L'alumne coneix els principis de la preparació de les dents per la pròtesi fixa

L'alumne coneix els principis de preparació de corones parcials per als diferents materials

L'alumne coneix els principis de preparació de corones completes per als diferents materials

L'alumne aprèn els fonaments de provisionalització en pròtesi fixa

L'alumne coneix els materials d'impressió i les seves indicacions

L'alumne coneix el maneig i els tractaments que necessiten els models

L'alumne coneix els diferents materials per al cimentat i les seves indicacions precises

Continguts

Continguts:

PRÒTESI FIXA

TEMA 1: TERMINOLOGIA EN PRÒTESI FIXA

UNITAT 1.1: DIAGNÒSTIC I PLA DE TRACTAMENT. BIOMECÀNICA EN PRÒTESI FIXA.

Què és la pròtesi fixa?
Què és una pròtesi parcial fixa i quins són els seus components?
Quines són les indicacions i contraindicacions de la pròtesi fixa?
UNITAT 1.2: CONSIDERACIONS BIOMECÀNIQUES A PRÒTESI FIXA

Quina és la valoració que es realitza de les dents pilars?
Quines són les característiques del pilar i del retenidor secundari respecte al primari?
Com afecten els pilars intermedis en la realització d'una pròtesi fixa?
Quines consideracions s'han de valorar en la realització de pòntics en catilever?
 

TEMA 2: PRINCIPIS DE LA PREPARACIÓ DENTAL

 

UNITAT: 2.1: PRINCIPIS DE LA PREPARACIÓ DENTAL.

 

Es considera la pròtesi fixa un tractament traumàtic?
Com influeix el paral·lelisme en la retenció?
Què dents són considerats els millors en pròtesi fixa?
Quins són els errors més freqüents?
 

UNITAT: 2.2: MARGES A PRÒTESI FIXA.

 

o Quines són les indicacions dels diferents tipus de marges?

 

 

UNITAT: 2.3: PREPARACIÓ DE CORONES PARCIALS

 

o Quins són els diferents tipus de corones parcials que es poden realitzar?

o Quines són les indicacions de cada tipus de corona parcial?

 

TEMA 3: PREPARACIONS PER A CORONES COMPLETES

 

UNITAT: 3.1: PREPARACIÓ PER A CORONES COMPLETES METÀL·LIQUES

 

Quina és la seqüència de reducció adequada?
Com es realitza el bisell de la cúspide funcional?
Com es realitza el marge de la preparació?
Per què es realitza el solc d'assentament?
 

UNITAT 3.2: PREPARACIÓ PER A CORONES COMPLETES METALL-RESINA I METALL-CERÀMICA.

 

Quina és la seqüència de reducció incisal?
Quin és el procés de reducció de la cara vestibular?
 Quina és la seqüència de reducció incisal?
Quin és el procés de reducció de la cara vestibular?
Quina és la seqüència de reducció palatina?
Com es realitza el marge de la preparació?
 

TEMA 4: PREPARACIONS PER CORONES COMPLETES DE CERÀMICA

 

UNITAT: 4.1: PREPARACIONS PER CORONES COMPLETES DE CERÀMICA

 

 

Quina és la seqüència de reducció incisal?
Quin és el procés de reducció de la cara vestibular?
Quina és la seqüència de reducció de la cara palatina?
Com es realitza el marge de la preparació?
Quin és el procés de reducció oclusal?
Quins són els materials que ens permeten fer aquests tipus de restauracions?
 

TEMA 5: provisonals

 

 

 

 

 

UNITAT 5.1. CORONES PROVISIONALS.

 

o Quines són les funcions dels provisionals?

o Quins materials podem utilitzar per a confeccionar provisionals?

o En què consisteix la tècnica directa de fabricació de provisionals?

o En què consisteix la tècnica indirecta de fabricació de provisionals?

o Què ciments podem utilitzar per cimentar pròtesis provisionals?

 

UNITAT 5.2: PRÒTESI PARCIAL FIXA PROVISIONAL.

                                         

 

o Quines són les funcions de la pròtesi parcials fixes provisionals?

o Quins materials podem utilitzar per a confeccionar pròtesis parcials fixes provisionals?

o En què consisteix la tècnica directa de fabricació de pròtesis parcials fixes provisionals?

o En què consisteix la tècnica indirecta de fabricació de pròtesis parcials provisionals?

TEMA 6: IMPRESSIONS:

UNITAT 6.1. IMPRESSIONS A PRÒTESI FIXA

o Quins són els materials per a realitzar impressions en pròtesi fixa?

o Quines són les diferents tècniques per realitzar una impressió?

o Quines són les indicacions dels diferents tipus de cubetes?

o En què consisteix la tècnica d'impressió en dos passos?

 

UNITAT 6.2: SISTEMES DE RETRACCIÓ GINGIVAL.

 

o Quines són les consideracions que hem de tenir en compte abans de fer la retracció gingival?

o De quins mètodes de retracció gingival disposem?

o Quines són les característiques del fil retractor?

 

TEMA 7: PREPARACIONS DE MODELS

UNITAT 7.1. PREPARACIONS DE MODELS.

Com es buida un model?
De quins sistemes de buidatge disposem?
Quina és la sistemàtica de buidatge?
 

UNITAT 7.2. MUNYONES DESMUNTABLES.

Què són els monyons desmuntables i per a què serveixen?
Com es realitzen els monyons desmuntables?
De quins sistemes disposem per realitzar monyons desmuntables?
 

TEMA 8: pónticos, CONNECTORS I SOLDADURES.

UNITAT 8.1. DISSENYS DE pónticos I CONNECTORS.

 

Com es dissenya un pòntic i un connector?
Quins són els materials amb els quals podem fabricar els pòntics, i connectors?
Com podem aconseguir pòntics estètics mitjançant el provisional?
UNITAT 8.2. SOLDADURES EN PRÒTESI FIXA.

 

De quins tipus de soldadures disposem?
¿Quan és necessari realitzar una soldadura?
Com afecten les soldadures a les pròtesis fixes?
 

 

 

  

TEMA 9: ENCERAT I TÈCNIQUES DE COLAT.

UNITAT 9.1. ENCERAT.

 

Com es realitza un encerat de laboratori?
Com podem aplicar la pissarra a la clínica?
 

UNITAT 9.2. COLAT.

 

Quins són els passos bàsics del colat?
¿Components que intervenen en el colat convencional?
 

 

 

 

 

 

UNITAT 10.1. Monyons colats I PERNS PREFABRICATS

 

Quan hem d'utilitzar un pal prefabricat?
Quan està indicat utilitzar un monyó colat?
De quins sistemes de perns prefabricats disposem?
 

TEMA 11: PROVES CLÍNIQUES, ACABAT I cimentat.

 

UNITAT 11.1. PROVES CLÍNIQUES.

 

Quines proves clíniques són necessàries per realitzar una pròtesi fixa?
Què hem d'avaluar en la prova de metall?
Què hem d'avaluar en la prova de pa de pessic?
 

UNITAT 11.2. ACABAT I cimentat.

 

Què s'ha de fer el dia de l'acabat de la pròtesi?
Quins tipus de ciments podem utilitzar?
Quins passos hem de seguir per fer la cimentació?
 

 

 

 

 

 

 

TEMA 12: REPARACIONS DE FRACTURES DE CERÀMIQUES.

 

UNITAT 12.1. REPARACIONS DE RESTAURACIONS CERÀMIQUES.

 

Què reparacions es poden realitzar?
De quins sistemes disposem per a realitzar les reparacions?
Com es realitzen les reparacions?

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

 prácticas preclínicas

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

l'avaluació és contínua.

 

  • Participació directa i personal 20%
  • Adquisició habilitats clíniques, tècniques, quirúrgiques 45%
  • Coneixements científics de la patologia del pacient 35%

Bibliografia i recursos

. Cadafalch E., Cadafalch J. “Manual clínico de prótesis fija” Harcourt Brace.

. Shillingburg, Jacobi, Brackett. “ Principios básicos en las preparaciones dentarias para restauraciones de metal colado y de ceràmica” Quintessence Books.

. Shillingburg H., Hobo S.  “Fundamentos de prótesis fija” Quintessence books.

. MaloneW., Koth D. “Tylman´s. Teoria y pràctica en prostodoncia fija” Actualidades medico odontológicas latinoamerica

. Lang N., Guldener B. “Atlas de prótesis de coronas y puentes” Masson-Salvat Odontología

. Gross, M,: “La Oclusión en odontología restauradora. Técnica y teoría.” Editoral Labor S.A.

. Okeson, J. “Oclusión y afecciones temporomandibulares”. Mosby/Doyma Libros

. Mallat E., Mallat E. “Fundamentos de la estética bucal en el grupo anterior” Quintessence Books

. Mallat E. “Prótesis fija estética. Un enfoque clínico e interdisciplinario” Elsevier

. Chiche G., Pinault A. “ Prótesis fija estética en dientes anteriores” Editorial Masson

. Magne P., Belser U. “Restauraciones de porcelana adherida en los dientes aneriores” Quintessence Books

. Fradeani M. “Rehabilitación estética en prótesis fija- Anàlisis estético- Volumen 1. Quintessence Books

 

Garber David A.. Quintessence books Porcelain & composit inlays & onlays. Esthetic posterior restaurations.   

Dietschi  Didier Ed. Masson Restauraciones adhesivas no metalicas. Conceptos actuales para el tratamiento estetico de los dientes posteriores.   

 

Coro LM, Ziebert GJ: “Accuracy and comparative stability of three removable die systems”. J. Prosthet. Dent.

Richardson DW, Sánchez RA. “ Positional accuracy of four die tray systems”: J. Prosthet. Dent.

Fischer H, Weber M, Marx R. “ Lifetime prediction of all-ceramic bridge by computational methods”. J. Dent. Res

 Isaac L, Shety P. “ Finite element análisis of the three unit fixed parcial denture cast with nickel-chromium alloy”. Indian J. Dent. Rest.

 Pospiech P, Rammelsberg P. “All-ceramic resin-bonded bridge. A 3-dimensional finite element análisis study”. Eur. J. Oral sci.

 

                                            

Alonso, AA; Albertini, JS; Bechelli, AH. Oclusión y diagnóstico en rehabilitación oral. Buenos Aires.1999. Editorial Médica Panamericana.

Borel JC. Schittly J. Manual de prótesis parcial removible. Masson 1985

Kratochvil. Parcial removable prosthodontics. De. Saunders. en castellano versión anterior Interamericana, 1989

Mallat, E. Prótesis parcial removible. Clínica y laboratorio

Mccracken. Prótesis parcial removible. De. Panamericana.

Stewart. Clinical removible partial prostodontics. E. Mosby

Glossary of Prosthodontic terms. Mosby. Ultima edición

Niell Marc. Science and practice de l¦occlusion. Quintessence

 
  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00