Assignatura

Tendències Audiovisuals

  • codi 12029
  • curs 3
  • període Semestre 2
  • tipus OB
  • credits 4

Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat

Presentació

Des d'una perspectiva artística i multidisciplinària, aquesta assignatura promou la reflexió sobre la narrativa i expressió audiovisual contemporània.

Requisits previs

No existeixen requisits previs

Objectius

Pensada per a alumnes/as de l'itinerari de ficció i de no ficció de 3r del Grau en Comunicació Audiovisual, Tendències Audiovisuals arrenca dels coneixements específics de cada especialitat per a establir nous punts de trobada artístics que permetin potenciar el sentit crític de l'estudiant, així com oferir-li eines teòriques per al desenvolupament i anàlisi de diferents tipus de projectes audiovisuals.

Competències / Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 01 - Capacitat d'adaptació a circumstàncies variables
  • 02 - Capacitat de comprensió, acceptació de critiques i correcció d'errors
  • 03 - Capacitat per administrar i gestionar recursos humans i tècnics
  • 04 - Capacitat per treballar en equip i autònomament
  • 05 - Capacitat per organitzar temps i espai
  • 06 - Capacitat de desenvolupar rigor acadèmic, responsabilitat, ètica i professionalitat
  • 07 - Capacitat per aplicar la deontologia i el respecte pel gremi audiovisual
  • 08 - Capacitat d'anàlisi crítica, síntesi, concreció i abstracció
  • 09 - Capacitat per objectivar i quantificar i interpretar (dades, estadístiques…)
  • 10 - Capacitat per afrontar dificultats i resoldre problemes
  • 11 - Capacitat per generar debat i reflexió
  • 12 - Capacitat de complir amb els terminis previstos, desenvolupar la puntualitat i el respecte pels recursos humans, tècnics i material
  • 13 - Capacitat de crear comunicació oral i escrita
  • 14 - Coneixement i domini de la retòrica i oratòria per comunicar idees pròpies
  • 15 - Coneixement i domini de l'expressió corporal i la tècnica de locució
  • 16 - Capacitat de fer servir, analitzar i reflexionar sobre continguts
  • 18 - Capacitat i desenvolupament de cultura general i interès pels esdeveniments socials
  • 19 - Capacitat de documentació informativa
  • 20 - Coneixement i domini bibliogràfic mediàtic
  • 21 - Coneixement i domini de la cultura digital
  • 22 - Coneixement i domini de la distinció entre opinió i informació/ registres col·loquials i cultes.
  • 23 - Capacitat de prioritzar els esdeveniments noticiables i contrastar la informació
  • 24 - Capacitat de planificació i organització de projectes a curt i llarg termini
  • 25 - Capacitat de potenciar al màxim el desenvolupament creatiu
  • 26 - Capacitat de desenvolupar sentit del gust i la perfecció en l'acabat final i estètica dels projectes
  • 27 - Capacitat d'adaptació als diferents públics i mercats audiovisuals
  • 34 - Capacitat per conèixer i respectar els diferents rols de l'equip artístic i tècnic
  • 35 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els productes de la indústria audiovisual
  • 37 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament l'estructura orgànica de la comunicació global
  • 41 - Capacitat de coneixement i funcionament dels diferents elements agents del sector audiovisual
  • 42 - Capacitat de distingir, analitzar, i dominar els diferents gèneres i formats televisius, cinematogràfics, i radiofònics
  • 43 - Capacitat per crear guions cinematogràfics, televisius i radiofònics segons les exigències del gènere
  • 44 - Capacitat per adaptar-se als nous formats audiovisuals
  • 45 - Capacitat per conèixer i dominar les tècniques de la narrativa audiovisual
  • 50 - Capacitat per adaptar-se, entendre i aplicar les possibilitats expressives de les noves tecnologies i els seus canvis futurs
  • 53 - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
  • 54 - Capacitat de fer us amb habilitat la bibliografia, terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit de la Comunicació.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Adoptar nous criteris d'anàlisis.

Augmentar la capacitat reflexiva i crítica.

Trobar nous referents teòrics i artístics.

Continguts

  BLOC 1 

1.         VIDEOART De Nam June Paik a Bill Viola. El videoart travessa l'art, el cine, el museo i es converteix en mediació.

2.         MODA El fashion film. Directors, actors i marques. Esdeveniments: l'espai és espectacle. L'evanescència del mercat a l'Instastory.

3.         MECANISMES DRAMATICS EN L'ERA DE LA IMATGE-EXCÉS Fractura i fragmentació en un discurs globalitzador: espai i temps. 

4.         IMATGE OMNIPRESENT I FUNCIONAL Usar i crear, participar i ser absorbit. Creació de sentit o immanència de l'experiència en la pantalla social.

5.         FIGURACIÓ FANTASMAL EN LA SOCIETAT LÍQUIDA: consistència figurativa en cine, sèries i publicitat

 

BLOC 2 

1.         EL MITE de la modernitat i la mort del cine

2.         POÈTICA de l'actor i del cos en l'era digital

3.         CINES perifèrics i geografies frontereres a España i Llatinoamèrica

4.         GÈNERE I TRANSVERSALITAT a partir del posthumor

 

 

 


Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

ACTIVITAT FORMATIVACRÈDITS ECTS
Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants.
1.5
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts.
0.5
Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats.
0.5
Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts.
1.5

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

Per a superar l'assignatura els alumnes hauran de realitzar un videoassaig sobre l'obra d'un artista o director/a, a més d'un treball escrit que doni suport a la fonamentació desenvolupada en la peça audiovisual. El treball es desenvoluparà en parelles i estarà tutoritzat pels professors.

La resta de l'avaluació es reparteix entre la participació en classe i dues pràctiques més.

Percentatges:

5% participació en classe (Lourdes)

10% pràctica 1 (Lourdes)

15% Treballs (Endika)

70% Vídeo Assaig: 35% text + 35% vídeo

 

 

 

Bibliografia i recursos

Jullier, L. (2004). La imagen digital. De la tecnología a la estética. La Marca: Buenos Aires.

Kuspit, D. (2006). Arte digital y videoarte. Transgrediendo los límites de la representación. Círculo de Bellas Artes: Madrid. 

Lipovetsky, Gilles; Serroy, Jean (2009). La pantalla global. Cultura mediática y cine en la era hipermoderna. Anagrama: Barcelona. Col. Argumentos 

Meigh-Andrews, C. (2006). A History of Video Art. The Development of Form and Function. Berg: Oxford and New York.

Sedeño Valdellós, A. (2011). Historia y estética del videoarte en España. Comunicación Social: Zamora. 

Steyerl, Hito. (2014). Los condenados de la pantalla. Caja Negra: Buenos Aires. Col. Futuros próximos.

Carles Guerra, Hito Steyerl, João Fernandes (2015). Hito Steyerl. Duty-free art. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Weinrichter, A. (ed.) (2007). La forma que piensa. Tentativas en torno al cine-ensayo. Festival Punto de Vista: Navarra.

Balló, J., y Pérez, X. (2005). Yo ya he estado aquí: ficciones de la repetición. Anagrama: Barcelona, Anagrama.

Benavente, F. & Salvador, G. (2013). Poéticas del gesto en el cine europeo contemporáneo. Intermedio: Barcelona

Costa,  J.  (2010). Una risa nueva. Nausícaä: España.

Elena, A. (1999). Los cines Periféricos. Paidós: Barcelona.

Font, D. (2012). Cuerpo a cuerpo. Radiografías del cine contemporáneo. Galaxia Gutenberg: Barcelona.

Goffman, E. (2006): Frame analysis. Los marcos de la experiencia. CIS: Madrid.

Jameson, F. (1995) La estética geopolítica: cine y espacio en el sistema mundial. Paidós: Barcelona.

Losilla, C. (2012). La invención de la modernidad. Cátedra: Barcelona.

Oroz, E. y De Pedro, G. (2009) La Risa Oblicua. Ocho y medio: Madrid.

Quintana, A. (2011) Después del cine. Imagen y realidad en la era digital. Acantilado: Barcelona.

Rosenbaum, J. y Martin, A. (2011). Mutaciones del cine contemporáneo.  Errata Naturae: Madrid.

Sánchez, S. (2013). Hacia una imagen no-tiempo. Deleuze y el cine contemporáneo. Ediciones de la Universidad de Oviedo: Oviedo.

Stoichita, V. (2006). Simulacros. El efecto Pigmalion: de Ovidio a Hitchcock. Ed. Siruela: Madrid.

Artículos:                                              

Pinto Veas, I. (2010). La imagen simulacro, laFuga, 11.

Costa, J.  (2010): “La (im)posibilidad de  una  risa”  en  Costa,  J.  (Ed.)  Una risa nueva. Nausícaä. España.

Losilla, C.  (2010): “Historia de una  deriva”  en  Costa,  Jordi  (Ed.)  Una risa nueva. Nausícaä. España 

López, J. M. (2009): “It ́s funny because it ́s true: la comedia de situación se abre a lo real”, en Oroz, E. y De Pedro, G. (Eds.) La Risa Oblicua. Ocho y medio. Madrid

Roas, D.  (2009): “Humores posmodernos.  Hacía una epistemología de  la  risa  en la (supuesta) Era del Vacío”, en Oroz, E. y De Pedro, G. (Eds.) La Risa Oblicua. Ocho y medio. Madrid

Elsaesser, T. (2006) “Early Film History and Multi-Media. An Archaeology of Possible Futures?” en Hui Kyong, W & Keenan T. (Eds.) New Media Old Media., Routledge: Nueva York.

Russo, E. (2009). “Lo viejo y lo nuevo, ¿qué es del cine en la era del post-cine?” en Jorge La Ferla (comp.), Artes y medios audiovisuales: Un estado de situación II. Las prácticas mediáticas pre digitales y post analógicas, Buenos Aires, Aurelia Rivera, Nueva Librería, 2008.

Brea, K.L. (2002). "Transformaciones contemporáneas de la imagen-movimiento: postfotografía, postcinema, postmedia" en Brea, J.L. La era postmedia. Acción comunicativa, prácticas (post)artísticas y dispositivos neomediales, Centro de Arte de Salamanca, Salamanca, 2002.

  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00