Tendències Audiovisuals
Llengua d'impartició principal: castellà
Responsable
Des d'una perspectiva artística i multidisciplinària, aquesta assignatura promou la reflexió sobre la narrativa i expressió audiovisual contemporània.
No existeixen requisits previs
Pensada per a alumnes/as de l'itinerari de ficció i de no ficció de 3r del Grau en Comunicació Audiovisual, Tendències Audiovisuals arrenca dels coneixements específics de cada especialitat per a establir nous punts de trobada artístics que permetin potenciar el sentit crític de l'estudiant, així com oferir-li eines teòriques per al desenvolupament i anàlisi de diferents tipus de projectes audiovisuals.
Adoptar nous criteris d'anàlisis.
Augmentar la capacitat reflexiva i crítica.
Trobar nous referents teòrics i artístics.
1. VIDEOART De Nam June Paik a Bill Viola. El videoart travessa l'art, el cine, el museo i es converteix en mediació.
2. MODA El fashion film. Directors, actors i marques. Esdeveniments: l'espai és espectacle. L'evanescència del mercat a l'Instastory.
3. MECANISMES DRAMATICS EN L'ERA DE LA IMATGE-EXCÉS Fractura i fragmentació en un discurs globalitzador: espai i temps.
4. IMATGE OMNIPRESENT I FUNCIONAL Usar i crear, participar i ser absorbit. Creació de sentit o immanència de l'experiència en la pantalla social.
5. FIGURACIÓ FANTASMAL EN LA SOCIETAT LÍQUIDA: consistència figurativa en cine, sèries i publicitat
BLOC 2
1. EL MITE de la modernitat i la mort del cine
2. POÈTICA de l'actor i del cos en l'era digital
3. CINES perifèrics i geografies frontereres a España i Llatinoamèrica
4. GÈNERE I TRANSVERSALITAT a partir del posthumor
ACTIVITAT FORMATIVA | CRÈDITS ECTS |
---|---|
Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. | 1.5 |
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 0.5 |
Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. | 0.5 |
Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 1.5 |
Per a superar l'assignatura els alumnes hauran de realitzar un videoassaig sobre l'obra d'un artista o director/a, a més d'un treball escrit que doni suport a la fonamentació desenvolupada en la peça audiovisual. El treball es desenvoluparà en parelles i estarà tutoritzat pels professors.
La resta de l'avaluació es reparteix entre la participació en classe i dues pràctiques més.
Percentatges:
5% participació en classe (Lourdes)
10% pràctica 1 (Lourdes)
15% Treballs (Endika)
70% Vídeo Assaig: 35% text + 35% vídeo
Jullier, L. (2004). La imagen digital. De la tecnología a la estética. La Marca: Buenos Aires.
Kuspit, D. (2006). Arte digital y videoarte. Transgrediendo los límites de la representación. Círculo de Bellas Artes: Madrid.
Lipovetsky, Gilles; Serroy, Jean (2009). La pantalla global. Cultura mediática y cine en la era hipermoderna. Anagrama: Barcelona. Col. Argumentos
Meigh-Andrews, C. (2006). A History of Video Art. The Development of Form and Function. Berg: Oxford and New York.
Sedeño Valdellós, A. (2011). Historia y estética del videoarte en España. Comunicación Social: Zamora.
Steyerl, Hito. (2014). Los condenados de la pantalla. Caja Negra: Buenos Aires. Col. Futuros próximos.
Carles Guerra, Hito Steyerl, João Fernandes (2015). Hito Steyerl. Duty-free art. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.
Weinrichter, A. (ed.) (2007). La forma que piensa. Tentativas en torno al cine-ensayo. Festival Punto de Vista: Navarra.
Balló, J., y Pérez, X. (2005). Yo ya he estado aquí: ficciones de la repetición. Anagrama: Barcelona, Anagrama.
Benavente, F. & Salvador, G. (2013). Poéticas del gesto en el cine europeo contemporáneo. Intermedio: Barcelona
Costa, J. (2010). Una risa nueva. Nausícaä: España.
Elena, A. (1999). Los cines Periféricos. Paidós: Barcelona.
Font, D. (2012). Cuerpo a cuerpo. Radiografías del cine contemporáneo. Galaxia Gutenberg: Barcelona.
Goffman, E. (2006): Frame analysis. Los marcos de la experiencia. CIS: Madrid.
Jameson, F. (1995) La estética geopolítica: cine y espacio en el sistema mundial. Paidós: Barcelona.
Losilla, C. (2012). La invención de la modernidad. Cátedra: Barcelona.
Oroz, E. y De Pedro, G. (2009) La Risa Oblicua. Ocho y medio: Madrid.
Quintana, A. (2011) Después del cine. Imagen y realidad en la era digital. Acantilado: Barcelona.
Rosenbaum, J. y Martin, A. (2011). Mutaciones del cine contemporáneo. Errata Naturae: Madrid.
Sánchez, S. (2013). Hacia una imagen no-tiempo. Deleuze y el cine contemporáneo. Ediciones de la Universidad de Oviedo: Oviedo.
Stoichita, V. (2006). Simulacros. El efecto Pigmalion: de Ovidio a Hitchcock. Ed. Siruela: Madrid.
Artículos:
Pinto Veas, I. (2010). La imagen simulacro, laFuga, 11.
Costa, J. (2010): “La (im)posibilidad de una risa” en Costa, J. (Ed.) Una risa nueva. Nausícaä. España.
Losilla, C. (2010): “Historia de una deriva” en Costa, Jordi (Ed.) Una risa nueva. Nausícaä. España
López, J. M. (2009): “It ́s funny because it ́s true: la comedia de situación se abre a lo real”, en Oroz, E. y De Pedro, G. (Eds.) La Risa Oblicua. Ocho y medio. Madrid
Roas, D. (2009): “Humores posmodernos. Hacía una epistemología de la risa en la (supuesta) Era del Vacío”, en Oroz, E. y De Pedro, G. (Eds.) La Risa Oblicua. Ocho y medio. Madrid
Elsaesser, T. (2006) “Early Film History and Multi-Media. An Archaeology of Possible Futures?” en Hui Kyong, W & Keenan T. (Eds.) New Media Old Media., Routledge: Nueva York.
Russo, E. (2009). “Lo viejo y lo nuevo, ¿qué es del cine en la era del post-cine?” en Jorge La Ferla (comp.), Artes y medios audiovisuales: Un estado de situación II. Las prácticas mediáticas pre digitales y post analógicas, Buenos Aires, Aurelia Rivera, Nueva Librería, 2008.
Brea, K.L. (2002). "Transformaciones contemporáneas de la imagen-movimiento: postfotografía, postcinema, postmedia" en Brea, J.L. La era postmedia. Acción comunicativa, prácticas (post)artísticas y dispositivos neomediales, Centro de Arte de Salamanca, Salamanca, 2002.