Assessorament Metodològic
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: anglès, castellà
Responsable
Dra. Cristina MONFORTE - cmonforte@uic.es
Altres professors
Dr. Adrián GONZÁLEZ - agonzalezm@uic.es
Horari d'atenció
Prèvia cita per e-mail amb el professor:
En els Treballs de Final de Màster (TFM) els alumnes han de posar en pràctica de forma autònoma, amb la tutorització d’un professor, totes les competències i resultats d’aprenentatge sobre recerca adquirits al llarg del Màster. En algunes ocasions l’elaboració del TFM planteja algunes dificultats als alumnes en diferents nivells, particularment en el metodològic i estadístic.
L’assignatura d’assessorament metodològic pretén reforçar les habilitats i competències adquirides sobre metodologia de recerca en les distintes assignatures del Màster per portar a terme el TFM. A més a més es pretén que que els alumnes aprenguin a utilitzar els serveis d'assessorament metodològic existent a molts centres sanitaris com a sistema de suport a la recerca. Els alumnes hauran de discutir de disseny metodològic amb els professors de l'assignatura.
És necessari estar matriculat de l’assignatura: Treball Final de Màster, Bioestadística II i Metodologia de la Recerca Qualitativa en Salut.
L’alumne haurà d’haver superat les assignatures: Bioestadística I i Dissenys quantitatius de Recerca Clínica.
Els continguts de l’assignatura dependran dels objectius plantejats en els diferents TFM i reforçaran els continguts de les assignatures:
Les classes consistiran en l’assessorament estadístic i metodològic grupal e individualitzat del TFM que estigui realitzant l’alumne. Es realitzaran dues sessions grupals: al inici i al final del curs; i dues individuals al llarg del mateix.
L’alumne tindrà el seu treball definit, objectius de recerca, tècniques de recollida de dades, etc… i el plantejament estadístic del anàlisis de les dades. Aquest plantejament es presentarà al professor de l’assignatura i entre els dos (alumne – professor) marcaran el ritme de treball amb l’objectiu de millorar aquest aspecte del treball.
Avaluació mixta de 2 components:
Argimón, J.M.; Jiménez, J. (2004). Métodos de investigación clínica y epidemiológica. 3a ed. Madrid: Elsevier.
Armitage, P.; Berry, G. (1997). Estadística para la investigación biomédica. 3a ed. Barcelona: Harcourt Brace.
Bisquerra, R.; Echeverría, B.; Rodríguez, M. (1987). Estadística Psicopedagógica. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias.
Burgos, R. (1998). Metodología de investigación y escritura científica en clínica. 3ª ed. Granada: Escuela Andaluza de Salud Pública.
Burns, N.; Grove, S.K. (2004). Investigación en Enfermería. 3ª ed. Madrid: Elsevier.
Cobo, E.; Muñoz, P.; González, J.A.; Bogorra, J. (2007). Bioestadística para no estadísticos: Principios para interpretar un estudio científico. Barcelona: Elsevier Masson.
Daniel, W. (2002). Bioestadística: base para el análisis de las ciencias de la salud. 4a ed. México D.F.: Limusa.
Dawson-Saunders, E. (2005). Bioestadística médica. 4a ed. México D.F.: El Manual Moderno.
Dunn, V.; Crichton, N.; Roe, B.; Seers, K.Y.; Williams, K. (1997). Using research for nursing practice: a UK experience of the barriers scale. Journal of Advanced Nursing. 26 ( 6 ): 1203-1210.
Icart, T. (1998). Enseñanza-aprendizaje de la atención sanitaria basada en la evidencia. Educación Médica. 1 ( 2 ): 57-62.
Manzano, V.; Varela, J.; García, A.; Pérez, F.J. (1999). SPSS para Windows. Madrid: Ra-Ma.
Martínez, M.A.; Faulín, F.J.; Sánchez, A. (2006). Bioestadística amigable. 2ª Ed. Madrid: Díaz de Santos.
Mayan, M. (2001). Una introducción a los métodos cualitativos. Módulo de entrenamiento para estudiantes y profesionales. México: Qualitative Institute Press. International Institute for Qualitative Methodology.
Milton, J.S. (1994). Estadística para biología y ciencias de la salud. 2a ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana.
Norman, G.R.; Streiner, D.L. (1996). Bioestadística. Madrid: Mosby/Doyma.
Pardo. G.; Cedeño, M. (1997). Investigación en salud. Factores sociales. Madrid: McGraw-Hill Interamericana.
Peña, D.; Romo, J. (1997). Introducción a la Estadística para las Ciencias Sociales. Madrid: McGraw-Hill Interamericana.
Polit.D.; Hungler, B. (2000). Investigación científica en ciencias de la salud. 6ª Ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana.
Quero, A.; Rosas, D.; Acosta., P.; Ramírez, D.; Rueda, B.; Robles, M. (1998). Requisitos de la publicación científica. Metas de Enfermería, 9: 27-32.
Sánchez Carrión, J.J. (1999). Manual de análisis estadístico de los datos. Madrid: Alianza Editorial.
Sentís, J.; Pardell, H.; Alentà, H.; Cobo Valeri, E.; Canela Soler, J. (2003). Manual de bioestadística. 3a ed. Barcelona: Masson.
Tomás-Sábado, J. (2009). Fundamentos de Bioestadística y análisis de datos para enfermería. Bellaterra: Servei de publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.