Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Metodologia Historiogràfica Aplicada en Recerca Clínica

• codi 12193
• curs 1
• període
• tipus op
• credits 3

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà

Responsable

Horari d'atenció

• Via Mail

L'assignatura de Metodologia Historiogràfica Aplicada en Recerca Clínica, aporta un contingut innovador en la investigació de problemes d'infermeria. Implica un enfocament metodològic diferent en l'abordatge de qüestions a investigar en l'àmbit de la salut, orientat a la comprensió i la interpretació d'elements sociohistòrics i culturals relacionats amb l'experiència de salut-malaltia. Ofereix als estudiants l'oportunitat d'assolir una formació especifica en els mètodes i les tècniques de la investigació propis dels camps del coneixement històric relacionat amb l'àrea de Salut.

No es necessiten

L'objectiu general de l'assignatura es centra en proporcionar coneixement a l'estudiant sobre els mètodes, les tècniques i els recursos propis de la investigació historiogràfica en Salut. Així mateix, es pretén desenvolupar en l'estudiant, les habilitats bàsiques per desenvolupar projectes de recerca historiogràfica.

• CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigido o autònom
• CE1 - Saber aplicar el mètode científic, el disseny experimental i la bioestadística per resoldre una pregunta o contrastar una hipòtesi en l'àmbit clínic
• CE10 - Saber aplicar els fonaments ètics, legislatius i humanitaris en l'exercici de la recerca i en la difusió dels resultats
• CE2 - Saber dissenyar un projecte de recerca en l'àmbit clínic dins d'un context específic
• CE3 - Saber descriure els dissenys metodològics utilitzats en les recerques en salut, tant quantitatives com a qualitatives de l'entorn sanitari
• CE4 - Saber emprar instruments d'avaluació crítica d'articles de recerca qualitatius i quantitatius
• CE5 - Aplicar el llenguatge d'escriptura científica en la comunicació de resultats de salut
• CE6 - Saber descriure i aplicar les tècniques més habituals per explorar i analitzar les dades, les relacions entre variables o categories i/o el contrast d'hipòtesi tant en recerca quantitativa com a qualitativa
• CE7 - Saber identificar problemes de salut susceptibles de ser investigats i aplicar tècniques específiques per a la seva anàlisi i avaluació
• CE8 - Saber avaluar projectes i protocols de recerca
• CE9 - Saber aplicar els coneixements específics teòrics i pràctics de la recerca en ciències de la salut
• CG1 - Habilitat per integrar els nous coneixements adquirits a través de la recerca i l'estudi, i fer front a la complexitat
• CG2 - Capacitat crítica d'anàlisi i discussió dels resultats de recerca, així com d'emetre els resultats corresponents
• CG3 - Capacitat de formular preguntes de recerca i operacionalizarlas en forma de projecte de recerca i formular hipòtesi de recerca basades en l'evidència
• CG4 - Capacitat d'argumentar i defensar idees científiques pròpies de forma ètica en relació al procés de recerca
• CT1 - Capacitat d'integració en un equip de treball establert, multidisciplinari i multicultural

• Reconeix les implicacions ètiques i socials dels judicis sobre processos històrics en l'àmbit de la salut.
• Reconeix els diferents tipus de fonts disponibles per a la realització de la investigació seguint el model historiogràfic en ciències de la Salut.
• Dissenya un protocol d'investigació històrica en el ámabito de les ciències de la salut.
• Argumenta els aspectes metodològics d'un treball d'investigació historiogràfic.

1. Per què la història? Les mentalitats i actituds davant la vida.
2. Etapes en la historia de l’assistència sanitària: 
• Dels orígens al segle XI
• Etapa preprofessional: el particular cas espanyol (segles XVI-XVII)
• Etapa professional 
3. La cura i les actituds davant les condicions higièniques.
4. La cura i les actituds davant les epidèmies: els casos de la verola i la pesta.
5. La cura i les actituds davant la malaltia, l’agonia i la mort.

• Classes expositiva participativa. 
• Aprenentatge autònom. 
• Mètode del Cas. 
• Tutoria grupal.

• Treball i exposició del treball (80%). 
• Participació activa i assistència (20%).

Panorama general. Història de la infermeria i de la cura

Bardallo Porras, M. Dolores. “Historia del cuidado”. Cuidar: arte y ciencia. Reflexiones sobre la enfermería del siglo XXI. Barcelona: UIC Publicacions, 2012, p. 11-23.

Hayward, J.A. Historia de la medicina. México: FCE, 1993 (esp. p. 262-279).

Hernández Conesa, Juana. Historia de la enfermería: un análisis de los cuidados de enfermería. Madrid: Mc Graw Hill, 2001 (3ª reimpressió). 

“La enfermería en la Historia. Un análisis desde la perspectiva profesional”. Cultura de los Cuidados 2 (1997), p. 21-35.

Sàpiens. El llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència. Barcelona: Edicions 62, 2000 (esp. p. 98-100; 140-143).

Walker, Kenneth. Historia de la medicina. Barcelona: Credsa, 1966 (esp. p. 202-204).

Etapa preprofessional

Arribas Marín, Juan Manuel. “Breve compendio de cirugía de Matías de Quintanilla, O.H.”. Archivo Hospitalario 3 (2005), p. 571-575.

Batllori, Miquel. Arnau de Vilanova i l’arnaldisme. València: Tres i Quatre, 1994, esp.p. 233-257.

Consultar el número 10 de Híades. Revista de Historia de la Enfermería (2008), que inclou diversos articles.

García Martínez, Antonio Claret. García Martínez, Manuel Jesús. “Andrés Fernández, un enfermero onubense. Su papel en la reforma de la enfermería hospitalaria española del siglo XVII”. Huelva en su historia 6 (1997), p. 87-104.

García Martínez, Manuel Jesús. García Martínez, Antonio Claret. “Manual para el servicio de los enfermos, o resumen de los conocimientos necesarios a las personas encargadas de ellos, y las paridas, recién nacidos &c: estudios y edición”. Híades 7 (2000), p. 373-493.

García Martínez, Manuel Jesús. García Martínez, Antonio Claret. “El manual Instrucción de enfermeros (1625), compuesto por los enfermeros obregones, y los cuidados urológicos en los hospitales del siglo XVII”. Enfuro 122 (2012), p. 4-10.

Pere Virgili (1699-1776) i la cirurgia española del segle XVIII. Contribucions tècniques. Tarragona: Gràfiques Gabriel Gibert, 1999.

Etapa professional

Alonso, Abraham. “Medicina en blanco y negro. Documentos del archivo clínico más importante del mundo”. Muy interesante 239 (2001), p. 52-60 (divulgació).

Corbella, Jacint. Calbet, Josep M. “La funció de l’Acadèmia de Medicina en la Renaixença científica de Catalunya”. Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya, vol. II. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1984, p. 597-602.

Nightingale, Florence. Notas sobre enfermería. Qué es y qué no es. Barcelona: Masson, 1999.

Thorwald, Jürgen. El siglo de los cirujanos. Según las notas de mi abuelo, el cirujano H. St. Hartmann. Barcelona: Destino, 2005.

Cura i actituds davant les condicions higièniques

Campos Zabala, Mª Victoria. “El aseo personal: una historia insólita”. Historia y vida 395 (2001).  (divulgació)

García Fuentes, Gemma. “El panorama sanitario de Barcelona a finales del siglo XVIII”. Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya, vol. II. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1984, p. 657-665.

Cura i actituds davant epidèmies: els casos de la verola i la pesta

Dossier “Los vivos y los muertos”. Revista de Historia Moderna 17 (1998-1999).

Ramírez Martínez, Susana María. “Dos textos destinados al adoctrinamiento de la población poblana en favor de la vacuna de la viruela”. Híades 10 (2008), p. 289-299.

Cura i actituds davant la malaltia, l’agonia i la mort

Dossier “Los vivos y los muertos”. Revista de Historia Moderna 17 (1998-1999).

Alós, José Luis. “La muerte en el Barroco”. Historia y Vida 332 (1995), p. 6-15 (divulgació).

Anónimo. Arte de bien morir y breve confesionario. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 1999.

Ariès, Philippe. La muerte en Occidente. Barcelona: Argos Vergara, 1982.

Artes de bien morir. Ars moriendi de la Edad Media y del Siglo de Oro. Madrid: Ediciones Lengua de Trapo, 2003.

Riu, Manuel. “Alguns costums funeraris de l’Edat Mitjana a Catalunya”. Acta Mediaevalia 1 (1982), p. 29-57.

Sabaté, Flocel. Lo senyor rei és mort!  Actitud i cerimònies dels municipis catalans baix-medievals davant la mort del monarca. Lleida: Universitat de Lleida, 1994.