Estètica II
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Responsable
Dr. Albert MOYA - amoya@uic.es
Horari d'atenció
Amb cita prèvia per mitjà del correu electrònic
L’assignatura Estètica II es presenta com un curs d’aprofundiment sobre la important incidència i implicacions que té la dimensió estètica tant en el context humanístic i cultural com en àmbits externs a ella com la política, la religió o l’economia.
L’assignatura recorrerà un itinerari teòric i pràctic que tot partint d’una inicial aproximació a la controvertida noció d’estètica i els seus components primordials, s’endinsarà en l’anàlisi dels llenguatges artístics contemporanis, tot establint-ne les seves relacions amb la cultura de masses, l’ètica, la cultura visual o el cinema.
Malgrat que no és un requisit indispensable, es recomana haver cursat l’assignatura Aesthetics I per tal d’haver pogut adquirir els coneixements de base que permeten l’aprofundiment en les temàtiques que proposa aquesta assignatura.
Essencialment l’assignatura pretén que l’alumne adquireixi una sèrie de competències i coneixements que li permetin fer un diagnòstic acurat i ben fonamentat sobre l’indispensable paper que juga l’estètica en l’àmbit cultural, social i polític del nostre temps, així com a interpretar amb arguments sòlids i precisos la funció i la significació que acompleix l’art contemporani en les nostres societats.
La intenció per tant, no és únicament dotar l’estudiant d’unes capacitats crítiques d’anàlisi dels nous llenguatges sinó també ajudar-lo a situar-se professionalment tot comprenent els fonaments estètics i històrics del treball creador dins la cultura industrial. La utilització de conceptes i eines desenvolupades per la tradició estètica permetrà a l’alumne un coneixement més detallat i ric del discurs humanístic i l’ajudarà a comprendre les relacions existents entre els actuals intercanvis d’informació i els tradicionals, és a dir, a veure la continuïtat i les ruptures que els nous llenguatges i les noves tecnologies suposen en la producció simbòlica, icònica i cognitiva.
- Comprensió dels elements estètics essencials que influeixen en el discurs humanístic i cultural.
- Distingir els temes de rellevància estètica en els debats actuals
- Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
- Reconèixer referents humanístics del passat i del present i avaluar-ne la rellevància.
- Relacionar diversos ordres d'idees incloses en els debats humanístics actuals.
- Analitzar els conceptes fonamentals de la teoria artística amb esperit crític.
- Identificar la imatge artística situant-la en el seu context cultural.
Tema 1: Vers una definició de l'estètica en el món contemporani.
Tema 2: Estètica i art de masses
Tema 3: Estètica i política
Tema 4: Ètica i estètica en el context contemporani
Tema 5: Art i cinema
La metodologia d’ensenyament-aprenentatge combina classes magistrals, col·loquis, classes expositives dels estudiants, cerca d’informació i elaboració de treballs escrits individuals.
El sistema d’avaluació consistirà fonamentalment en un examen escrit basat en la matèria teòrico-pràctica treballada al llarg del curs i l’exposició i defensa oral d’un treball individual que haurà estat prèviament assignat pel professor. Aquest treball és obligatori i indispensable per poder superar l’assignatura. El percentatge corresponent a cadascun dels elements a avaluar serà el següent:
Examen final escrit 60%
Treball individual i oral 40%
Donat el caràcter pràctic de l’assignatura, es valorarà també l’assistència a classe i la participació activa. Per tal de superar el curs l’alumne haurà d’assistir almenys a un 80% de les classes.
En l’examen final i en el treball individual s’aplicarà la normativa ortogràfica de la facultat, per la qual cada errada ortogràfica implica la pèrdua de 0,2 punts.
ARGULLOL, R. Tres miradas sobre el arte. Barcelona: Icaria 1985.
AUMONT, J. La estética hoy. Madrid: Cátedra 1997.
BAYER, R. Historia de la estética. Madrid: Fondo de cultura económica, 1961.
BERTRAM, G.W. El arte como praxis humana. Granada: Comares, 2016
BAZIN, A. ¿Qué es el cine? Madrid: Rialp 1990
BEARDSLEY, M.C. HOSPERS, J. Estética. Historia y Fundamentación. Madrid: Cátedra 2007.
CASTRO, S. J. En teoría es arte. Una introducción a la estética. Salamanca: Edibesa, 2005.
ECO, U. Obra abierta. Barcelona: Seix Barral, 1965
ESTRADA, D. Estética. Barcelona: Herder,1988.
FOSTER, Hal. La posmodernidad. Barcelona: Kairós, 1985
FOSTER, H. Malos, nuevos tiempos. Arte, crítica, emergencia. Madrid: Akal, 2017.
GADAMER, H.G. La actualidad de lo bello. Barcelona: Paidós 1991
GRAW, I. ¿Cuánto vale el arte? bUenos Aires: Mardulce, 2015
JIMÉNEZ, J. Teoría del arte. Madrid: Tecnos 2002
JIMÉNEZ, J. Imágenes del hombre. Fundamentos de estética. Madrid: Tecnos 2017
LIPOVETSKY, G, SERROY,J. La estetización del mundo. Barcelona: Anagrama, 2015
MARCHÁN FIZ, S. La estética en la cultura moderna. Madrid: Alianza 1987
MENKE, Christoph. La soberanía del arte. Madrid: Visor, 1997.
SEDLMAYR, H. La revolución en el arte moderno. Madrid: Acantilado 2008
TARKOVSKI, A. Esculpir en el tiempo. Barcelona: Rialp 1990.
VILAR, G. Las razones del arte. Madrid: Antonio Machado 2005
VILAR, G. Desartización. Paradojas de un arte sin fin. Salamanca: Universidad de Salamanca 2010.
XIRAU, R. i SOBREVILLA, D. Estética. Madrid: Trotta, 2003.
VETESSE, A. El arte contemporáneo. Madrid: Rialp, 2013.
VV.AA. Modos de hacer: Arte crítico, esfera pública y acción directa. Salamanca: Ediciones de la Universidad de Salamanca, 2001.