Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Ergomotricitat en Fisioteràpia

• codi 12802
• curs 4
• període Semestre 1
• tipus op
• credits 3

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà,

Responsable

El fisioterapeuta és un professional de l’àmbit de la salut, gran coneixedor de la funcionalitat i del moviment del cos humà.

L’ergomotricitat és la disciplina que ensenya a adaptar i utilitzar el cos segons el mitjà que ens envolta i sense que aquesta adaptació o utilització ens pugui lesionar.

Tot i que han de ser molts els condicionants que hem de conèixer, analitzar, treballar, adaptar i posar en pràctica per poder obtenir uns bons resultats, l’ergomotricitat té com a finalitat evitar les lesions produïdes pel treball diari del fisioterapeuta, així com les del mateix pacient i cuidador formal o informal d’aquest.

En cursar aquesta assignatura, l’estudiant de Fisioteràpia obté una preparació metòdica i un comportament gestual adequat per ensenyar professionals i familiars a mobilitzar pacients amb unes bases de transferències (cadira-cadira, llit-cadira…). Així mateix, podrà donar pautes ergonòmiques bàsiques, reeducar el pacient en el món laboral després d’una lesió i prevenir i/o prevenir-se de futures lesions.

Professorat

Sra. Cori Fargas

No se n’estableixen.

Objectiu general:

Conèixer l’aplicació de l’ergomotricitat en el camp de la fisioteràpia per incorporar habilitats que millorin la qualitat de les cures, les condicions de treball i el seu entorn.

Objectius específics:

Donar a conèixer als alumnes les eines necessàries per ensenyar a pacients i cuidadors les postures correctes per evitar futures lesions.

Ensenyar l’alumne a mobilitzar correctament els pacients amb transferències bàsiques, com són: cadira-cadira, llit-cadira, grua-cadira, etc.

Obtenir les habilitats i els coneixements necessaris perquè totes les posicions i trajectòries donades als pacients siguin compatibles amb la seva activitat motriu virtual.

• 01 - Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
• 02 - Tenir capacitat per organitzar i planificar.
• 18 - Mostrar la seva orientació cap al pacient/usuari, tot posant de manifest en la seva actuació que el ciutadà i les seves necessitats són l'eix entorn del qual giren les decisions que pren.
• 21 - Conèixer els canvis fisiològics i estructurals que es poden produir com a conseqüència de l'aplicació de la fisioteràpia.
• 39 - Conèixer els aspectes generals de la patologia d'etiologia endògena i exògena relacionada amb la fisioteràpia de tots els aparells i sistemes amb els seus tractaments mèdics, quirúrgics, fisioterapèutics i ortopèdics.
• 40 - Conèixer els canvis estructurals, fisiològics, funcionals i de conducta que es produeixen com a conseqüència de la intervenció de la fisioteràpia.
• 43 - Conèixer els procediments fisioterapèutics basats en mètodes i tècniques específics d'actuacions fisioterapèutiques a aplicar a les diferents patologies de tots els aparells i sistemes, i a totes les especialitats de medicina i cirurgia, així com a la promoció i conservació de la salut, i a la prevenció de la malaltia.

1. Definició i descripció dels objectius d’ergonomia

2. L’ergonomia aplicada al fisioterapeuta

a. Característiques de l’ambient físic
b. Característiques de l’organització
c. Característiques personals
d. Característiques del lloc de treball

3. Lesions musculoesquelètiques del fisioterapeuta relacionades amb la seva activitat professional

4. Definició i descripció de la càrrega de treball estàtic i dinàmic

5. Definició d’ergomotricitat

6. Estudi de l’ergomotricitat

     a. Estudi gestual
     b. Anàlisi i característiques del següent:

          i. Pacient
         ii. Espai de treball
        iii. Treball en equip
        iv. Organització del treball
         v. Vestit i calçat
        vi. Ajudes tècniques

     c. Aplicació clínica

7. Estrès i dolor

8. Exercici físic com a pilar de l’ergomotricitat

L’avaluació de l’assignatura inclou:

• Examen final teòric: 50%
• Avaluació pràctica: 50%

Per aplicar les mitjanes percentuals, a més de l’assistència a classe, l’alumne ha d’aprovar amb una nota igual o superior a 5 l’examen teòric tipus test, que consta de 30 preguntes.

L’avaluació pràctica es fa mitjançant l’observació de les aptituds de l’alumne durant les classes.

Normativa d’assistència:

Les assignatures del Grau en Fisioteràpia que presenten continguts teòrics i pràctics tenen com a objectiu principal adquirir i desenvolupar habilitats i procediments tècnics relacionats directament amb l’exercici pràctic de la professió. Aquest és el motiu que determina l’estructura d’aquestes classes, en grups reduïts, amb la supervisió directa i contínua del professor de l’assignatura. Per això, l’assistència als seminaris es considera fonamental i necessària per assegurar l’adquisició d’aquestes competències. Sobre la base del que s’ha exposat, les faltes d’assistència només es poden produir de manera excepcional si estan motivades per causes majors i, en qualsevol circumstància, si superen el 20% de la càrrega formativa obligaran l’alumne a tornar-se a matricular d’aquesta assignatura en el curs acadèmic següent. Les conseqüències derivades del no compliment d’aquesta normativa poden tenir efectes negatius directament relacionats amb el procés de matriculació (solapaments i/o incompatibilitats acadèmiques) i amb la previsió temporal corresponent per a la finalització dels estudis del Grau.

Paul Dotte. Mètode de mobilització dels pacients. 8a ed. 2010, Elsevier Masson.

Max Abric, Paul Dotte. Gestos i activació per a les persones grans. Ed. 2003, Elsevier Masson.