Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Educació I: Fonaments i Desenvolupament Històric de l'educació

• codi 07853
• curs 1
• període Anual
• tipus FB
• credits 9

Mòdul: Formació Bàsica

Matèria: Processos i contextos educatius

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Responsable

Dr. Francesc Xavier ESCRIBANO - xescriba@uic.es

Altres professors

Dra. Asunción VERDERA - averdera@uic.es
Dr. Fernando SÁNCHEZ - fersancos@uic.es
Dr. Jaime CAMPS - jaumecamps@uic.es
Dr. Martín Andrés CURIEL - macuriel@uic.es
Dr. Bernat TORRES - btorres@uic.es
MsU Enrique SÁNCHEZ - esanchez@uic.es

Horari d'atenció

Per a qualsevol consulta, o per concertar una entrevista, us podeu adreçar al professorat a través del correu electrònic.

Classes teòriques

Dr. Fernando Sánchez Costa: fersancos@cir.uic.es (responsable de l'assignatura, matí)

Dr. Martín-Andrés Curiel López-Cepero: macuriel@cir.uic.es (responsable de l'assignatura, tarda)

Classes pràctiques

Bernat Torres: btorres@cir.uic.es

Isabel Morales: imorales@cir.uic.es

Enrique Sánchez: esanchez@cir.uic.es

L'assignatura Fonaments i desenvolupament històric de l’educació consta de dues parts o seccions diferenciades: Filosofia de l’Educació (6 crèdits ECTS) i Teories i Institucions Contemporànies de l’Educació (TICE) (3 crèdits ECTS).

La secció de Filosofia de l’Educació, en clara continuïtat amb l’assignatura d’Antropologia de l’Educació, reflexiona sobre la idea i la pràctica de l’educació entesa com a activitat artística i es planteja quins són els aspectes  antropològics, ètics i polítics que caracteritzen aquesta activitat. La Filosofia de l’Educació es planteja quina és la naturalesa de l’acció educativa: fins a quin punt es tracta d’una acció teoria, pràctica o productiva; si s’assembla més a una activitat científica o tècnica o si més aviat s’assembla a l’art.

La secció de Teoria i Institucions contemporànies de l’Educació presenta el desenvolupament històric de l’educació, tenint en compte els diferents models educatius que han inspirat en cada època la seva pràctica, fins arribar al món contemporani. S’estudien en profunditat les diferents institucions educatives i la legislació vigent, amb especial atenció al nostre marc nacional i estatal.

En el programa que es troba a continuació hi són descrits els elements essencials de l’assignatura, distingint els trets propis de cadascuna de les dues parts independents que la constitueixen.

• CEM-23 - Valorar la relació personal amb cada estudiant i la seva família com a factor de qualitat de l'educació.
• CEM-32 - Conèixer l'evolució històrica de la família, els diferents tipus de família, d'estils de vida i d'educació en el context familiar.
• CET-1 - Responsabilitat interpersonal: ser conscient de l'actuació professional i de la influència en l'alumnat. Tenir habilitats i coneixements per gestionar els processos de grup i la comunicació per tal d'aconseguir una bona col·laboració amb i entre l'alumnat.
• CET-3 - Expert en la matèria que s'imparteix i en els mètodes d'ensenyament: tenir els coneixements necessaris sobre la matèria que s'ensenya i saber quins mètodes didàctics s'han d'aplicar per crear un bon entorn d'aprenentatge que permeti a l'alumnat adquirir el bagatge cultural que necessita per viure en societat, i aconseguir-ho d’una manera contemporània, professional i sistemàtica.
• CG-02 - Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament -català i castellà-, de forma oral i escrita, segons el nivell c1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
• CG-05 - Conèixer els elements que conformen el pensament analític, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
• CG-07 - Conèixer els elements que conformen el pensament crític, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
• CG-08 - Conèixer els elements que conformen el pensament reflexiu, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.

FILOSOFIA DE L'EDUCACIÓ:

Identifica, descriu i comprèn la idea d’educació.

Pren consciència de la complexitat del terme educació i n’afronta l’anàlisi.

Relaciona les concepcions de l’ésser humà amb l’educació.

Reconeix la importància dels principis d’igualtat i dignitat humana com a supòsits educatius.

Comprèn la igualtat, la dignitat i la llibertat com a fonaments de l’educació infantil.

Relaciona, comprèn i valora la idea d’autoritat vinculada a la llibertat per guiar l’acció educativa.

Constata els límits de l’educació de la tolerància.

Pren el compromís d’implicar-se en la seva formació per arribar a desenvolupar el seu projecte vital.

Planteja que existeixen diferents lleis, normes i pautes per al desenvolupament de l’activitat educativa en funció de cada context educatiu particular.

Analitza la necessitat de rigidesa i flexibilitat en els contextos educatius per al desenvolupament de l’activitat educativa.

Promou la solidaritat, la gratuïtat i l’ajuda mútua en el treball diari.

Defensa i valora el sentit comunitari en l’acció educativa.

Analitza de manera crítica els valors i contravalors de la societat tecnològica i les seves conseqüències en l’educació.

Valora l’ajuda mútua, el respecte i la gratuïtat com a acció orientada a la preparació d’una ciutadania activa i democràtica.

Comprèn i accepta la necessitat del bé comú com a sentit comunitari.

TICE:

Analitza la pràctica docent i les condicions institucionals que l’emmarquen.

Coneix l’evolució històrica del sistema educatiu a Espanya i a Catalunya.

Identifica i relaciona els condicionants polítics i legislatius de l’activitat educativa a Espanya i a Catalunya en l’actualitat.

Analitza des d’una perspectiva crítica la realitat educativa actual per poder-la entendre i plantejar-hi nous plans d’acció.

Agrupa i descriu conjunts d’elements qualitatius en categories preestablertes, amb processos seqüencials correctes.

CONTINGUTS DE FILOSOFIA DE L'EDUCACIÓ:

Tema 1: Filosofia de l'educació com a reflexió sobre l'acte d'educar

Tema 2: L'educació i la comunitat educativa

Tema 3: El compromís amb el propi desenvolupament: responsabilitat educativa

Tema 4: La llibertat humana: desplegament del ser personal i projecte existencial.

Tema 5: Autoritat, poder i llibertat: necessitat d'assessorament i consell

Tema 6: Lideratge i coordinació de l'acció: claus i idees de govern aplicades a l'educació

Tema 7: Lleis, pautes i normes: rigidesa i flexibilitat en l'educació

Tema 8: Educació i tolerància

Tema 9: El reconeixement de la vulnerabilitat, igualtat i de la dignitat humana com a premisses educatives.

Tema 10: Solidaritat, gratuïtat i ajuda mútua. L'acció educativa com a acte de beneficiar.

Tema 11: L'amistat i benevolència en el fonament del desenvolupament personal.

Tema 12: Progrés educatiu i eina tecnològica: l'apantallament tecnològic

CONTINGUTS DE TEORIES I INSTITUCIONS CONTEMPORÀNIES DE L'EDUCACIÓ:

Problemàtica terminològica i científica de l'ensenyament.

Història i educació: de la Il.lustració a les revolucions utòpiques.

Teories de l'educació al segle XX.

Les institucions educatives com a organització. Evolució.

Evolució històrica del sistema educatiu a Espanya i a Catalunya.

Condicionants polítics i legals de l'activitat educativa.

Per aprovar l'assignatura 'Fonaments i Desenvolupament Històric de l'educació', cal haver aprovat independentment cadascuna de les parts de l'assignatura, és dir, Filosofia de l'Educació i TICE.

FILOSOFIA DE L'EDUCACIÓ:

Avaluació inicial: mitjançant l’avaluació inicial identifiquem el nivell previ de l’alumne respecte d’aquelles competències que treballarem al llarg del curs. Es tracta d’una avaluació orientativa tant pel professor, com per l’alumne. Consisteix en l’elaboració d’un assaig argumentatiu -d’unes 500 paraules d’extensió- sobre una qüestió d’actualitat del món educatiu. La prova no requereix estudi, i s’ha de realitzar els primers dies de classe. En aquesta prova s’han de valorar qualitativament (Excel·lent, Notable, Aprovat, Insuficient, Deficient, N.C.) els següents elements:

-     Correcció formal en la presentació: marge, lletra clara, ús de paràgrafs, dinamisme horitzontal i vertical del text

-      Nivell ortogràfic

-      Autonomia del text

-      Introducció, desenvolupament, desenllaç

-      Confecció de les frases

-      Consistència argumental

Aquesta avaluació inicial es dóna per feta en el cas que l’alumne hagi cursat Antropologia de l’Educació.

Avaluació formativa: el sentit de l’avaluació formativa és mostrar a l’alumne quin nivell d’assoliment de les competències requerides està aconseguint gràcies als exercicis i treballs proposats a l’assignatura, també es tracta d’identificar les carències i d’impulsar les millores necessàries. La superació de l’avaluació formativa no suposa aprovar automàticament l’assignatura i només té una incidència positiva en el cas que s’assoleixi el nivell mínim de domini de les competències a l’avaluació sumativa final. Els alumnes que han realitzat una bona avaluació formativa, però que no assoleixen finalment el grau mínim de domini requerit en l’avaluació sumativa final, hauran de tornar a realitzar la prova global final en segona convocatòria. En el moment que demostrin el nivell mínim requerit es tindran en compte també els valors de l’avaluació formativa. Aquesta avaluació es durà a terme mitjançant la realització d’alguna prova de continguts, mitjançant les pràctiques i la participació a classe. D’aquestes pràctiques dues seran avaluades pel professor i d’altres seran sotmeses a l’autoavaluació per part de l’alumnat. Si l’alumne presenta menys d’un 60% de les activitats formatives demanades, la seva qualificació en l’avaluació formativa serà NP. Cal no perdre de vista que l’avaluació és per competències i que cal mostrar solvència en cadascuna d’elles per aprovar el curs. En cap cas podrem afirmar que aprovar l’avaluació formativa signifiqui l’aprovat del curs.

Avaluació sumativa final: permet establir si l’alumne ha assolit el nivell mínim de domini requerit de les competències treballades a l’assignatura. És condició indispensable per aconseguir la qualificació mínima d’aprovat i per tenir en compte els resultats obtinguts durant el procés formatiu anterior. Consisteix en l’elaboració d’un assaig dissertatiu sobre una col·lecció de temàtiques estretament lligades amb els continguts conceptuals de l’assignatura en la que l’alumne/a ha de demostrar el nivell assolit al llarg del curs en les diferents competències examinades.

Els alumnes disposaran, en documents adjunts, d’aquesta descripció detallada del sistema d’avaluació i també dels documents on es descriuen les competències, les eines avaluatives i les rúbriques d’avaluació de l’assignatura

TICE:

Els diferents sistemes d'avaluació els englobem en 4 apartats:

PROVES ESCRITES O ORALS

PORTAFOLI

PRESENTACIÓ I PUNTUALITAT DELS TREBALLS

ASSISTÈNCIA I PARTICIPACIÓ

FILOSOFIA DE L'EDUCACIÓ:

Obres Generals i Manuals:

Obres clàssiques (la major part es troben disponibles a la xarxa)

Aristòtil, Ètica a Nicòmac. Fundació Bernat Metge.  

Ciceró, De l'amistat. Fundació Bernat Metge.

Cicerón (2002) Sobre la amistad. Palma de Mallorca: Editor José J. de Olañeta.

Plató, Fedre. Fundació Bernat Metge.

Plató, Teetet. Fundació Bernat Metge.

Plató, La república. Fundació Bernat Metge.

Plató, Critó. Fundació Bernat Metge.

Sòfocles: Antígona. Fundació Bernat Metge.  

Sèneca, Els beneficis. Fundació Bernat Metge.

Xenofont, Hieró. Fundació Bernat Metge.

Obres Modernes:

Dreyfus, H. L. (2003). Acerca de Internet. Barcelona: EdiUOC.

Ferguson, N. (2007). La guerra del mundo. Barcelona: Debate.

Frankl, V. (1979). El hombre en busca de sentido, Barcelona: Herder.

Frankl, V. (2005). En el principio era el sentido. Reflexiones en torno al ser humano. Barcelona: Paidós 2005.

Guardini, R. (2003). Cartas sobre la formación de sí mismo. Madrid: Palabra.

Jaeger, W. (1996). Paideia: los ideales de la cultura griega. Madrid.

Maritain, J. (2008). La educación en la encrucijada. Madrid: Palabra.

Olives, J. (2006). La ciudad cautiva., Madrid: Siruela.

Ortega y Gasset, J. (2005). La rebelión de las masas., Madrid: Alianza.

Patocka, J. (1991). Platón y Europa., Barcelona: Península.

Wells, H. G. (1998). La guerra dels mons. Quaderns, Barcelona: Crema.

BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA:

Obres citades en les pràctiques i per temes (passatges emprats)

Pràctica 1 (Tema 1: Filosofia de l'educació com a reflexió sobre l'acte d'educar)

Grimaldi, N. (2004). «Educació: Art o Artesania». Revista Relleu, num. 77, p. 4.

Maritain, J. (2008). La educación en la encrucijada. Madrid, pp. 19-21.

Guardini, R. (1999). «El acto pedagógico y su ethos», a R. Guardini, Ética, Madrid, pp. 700-702.

Jaeger, W. (1996). Paideia: los ideales de la cultura griega. Madrid, pp. 3-21.

Pràctica 2 (Tema 2: L'educació i la comunitat educativa)

Plató, La República, IV 433a-434c.

Fukuyama, F. (2000). La gran ruptura, Barcelona: Ediciones B, pp. 28-31.

Luri, G, (2010). L’escola contra el món, Barcelona: La Campana, pp. 143-145.

Luri, G, (2010). L’escola contra el món, Barcelona: La Campana, pp. 95-98.

Marina, J. A. (2010). Las culturas fracasadas, Barcelona: Anagrama, pp. 45-47.

Marina, J.A. (2010). Las culturas fracasadas, Anagrama, Barcelona, pp. 93-94

Pràctica 3 (Tema 3: El compromís amb el propi desenvolupament: responsabilitat educativa)

Xenofont. Records de Sòcrates II, 1, 21-42.

Maragall, J. (1981). Obres Completes. Barcelona: Selecta, pp. 67-70.

Ortega y Gasset, J. (1998). Meditación de la técnica y otros ensayos sobre ciencia y filosofía. Madrid: Alianza Editorial, pp. 43-44, 48-49.

Wilde, O. (1976). El Retrat de Dorian Gray. Barcelona: Proa, pp. 36-38.

Patocka, J. (1991). Platón y Europa, Barcelona: Península, pp. 9-10.

Pràctica 4 (Tema 4: La llibertat humana: desplegament del ser personal i projecte existencial)

Xenofont, Hieró VII, 1-10.

Llano, A. (2003). La vida lograda. Barcelona: Ed. Ariel, pp. 11-20.

Fita, D. «Art i realitat». Revista Relleu, num. 101, pp. 1-4.

Pràctica 5 (Tema 5: Autoritat, poder i llibertat: necessitat d'assessorament i consell)

Arendt, H. (1996). «Qué es la Autoridad». Entre el pasado y el futuro, Barcelona: Península, p. 133.

Arendt, H. (1996). «La crisis de la Educación». Entre el pasado y el futuro, Barcelona: Península, pp. 200-201.

Gadamer, H. G. (1984). Verdad y Método, Salamanca: Ed. Sígueme, pp. 347-349.

Marina, J. A. (2009). Article publicat a El mundo, 01.10.2009.

Clastres, P. (1986). Crónica de los indios guayaquis, Barcelona: Alta-Fulla.

Saint-Exupéry, A. (2007). El Petit Príncep. Barcelona: Ed. Empúries, cap. X.

Pràctica 6 (Tema 6: Lideratge i coordinació de l'acció: claus i idees de govern aplicades a l'educació)

Plató, La república, 443b-444a.

Plató, Fedre, 246b; 253d-254b.

Roca, E. (2011). Article digital: web EDU21. 1 d'abril de 2011.

Pieper, J. (2001). Las virtudes fundamentales. Barcelona: Ed. Rialp, pp. 85-87, 123-125.

Pràctica 7 (Tema 7: Lleis, pautes i normes: rigidesa i flexibilitat en l'educació)

Plató, Critó, 49a-52b.

Sófocles, Antígona, 440-525.

Aristòtil, Ètica Nicomàquea X, 1179b32-1180b28.

Rouseau, J. J. (2011). Emilio, Libro I, Madrid: Alianza editorial, pp. 48-54.

Montesquieu.  L'esperit de les lleis, Llibre XI (1748).

Gonzalez-Simancas, J. L. (1992). Educación, libertad y compromiso. Pamplona: EUNSA, pp. 192-197.

Mora, F. (2001). Diccionari de Filosofia. Barcelona: Ariel, pp. 2129-2130.

Pràctica 8 (Tema 8: Educació i tolerància)

Sotelo, I. (1991). Article de premsa: «El Estado y la Educación», El País, 11/VII/1991.

Olives, J. (2005). Idees de tolerància, Barcelona: INHECA, pp. 310-315.

Pràctica 9 (Tema 9: El reconeixement de la vulnerabilitat, igualtat i de la dignitat humana com a premisses educatives)

Luri, G, (2010). L’escola contra el món, Barcelona: La Campana, pp. 95-98.

Innerarity, D, (2001). Ética de la hospitalidad, Barcelona: Península, pp.23-29.

Pràctica 10 (Tema 10: Solidaritat, gratuïtat i ajuda mútua. L'acció educativa com a acte de beneficiar)

Sèneca, Els beneficis, Fundació Bernat Metge, 1993, pp. 11-14.

La Biblia, Sir 6, 5-17.

La Biblia, Lc. 21, 1-4.

Cervantes, M. Quijote, II, 74.

Cervantes, M. Quijote, II, 58.

Pràctica 11 (Tema 11: L'amistat i benevolència en el fonament del desenvolupament personal)

Aristòtil. Ètica a Nicòmac. Llibre VIII, 1155a5-1159b8.

Lewis, C. S. (1991). Los cuatro amores, Madrid: Rialp.

Pràctica 12 (Tema 12: Progrés educatiu i eina tecnològica: l'apantallament tecnològic)

Ferrés, J, (2008). La educación como industria del deseo, Barcelona: Gedisa, pp. 30-33.

Altisent, A, (1990). Reflexiones de un monje, Salamanca: Sígueme, pp. 192-194; 211-214.

TICE:

Colom, A.J. et al. (2004). Teorías e instituciones contemporáneas de la educación. Barcelona: Ariel.

Trilla, J. (coord.) (2007). El legado pedagógico del siglo XX para la escuela del siglo XXI. Barcelona: Graó.

Houssaye, J. (dir.) (1995). Quinze pedagogs. la seva influència avui. Barcelona: UOC-Proa.