Assignatura

Antropologia: Antropologia de l'educació

  • codi 07855
  • curs 1
  • període Semestre 1
  • tipus FB
  • credits 6

Mòdul: Formació Bàsica

Matèria: Societat, família i escola

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Horari
 Sem.1 matí DL 10:00 11:30 G104
 Sem.1 tarda DL 18:00 20:00 G201
 Sem.1 matí DC 10:00 11:30 DS01 (Auditori)
 Sem.1 tarda DC 18:00 20:00 G104

Professorat

Responsable

Dr. Francesc Xavier ESCRIBANO - xescriba@uic.es
Dr. Martín Andrés CURIEL - macuriel@uic.es

Horari d'atenció

Enviar un correu electrònic per tal de contactar amb el professor corresponent.

Xavier Escribano (responsable de l'assignatura, matí): xescriba@cir.uic.es

Martín Andrés Curiel (responsable de l'assignatura, tarda): macuriel@uic.es

Bernat Torres: btorres@uic.es

 

Presentació

 

Antropologia és el coneixement de l'ésser humà. Educació significa fer explícita la personalitat que tots tenim a dintre, desenvolupant al màxim el nostre potencial. Ambdues coses coincideixen en el tipus d'ensenyança que aporta l'assignatura. Recuperant i actualitzant el pensament més clàssic i tradicional (l'humanisme universal, per a nosaltres, principalment cristià) entenem que tant l'antropologia com l'educació comencen pel coneixement i la transformació d'un mateix. Això implica necessàriament un major apropament a l'altre, i una millor capacitat d'atendre les seves necessitats. Refinant el nostre pensament, les nostres actituds i les nostres emocions, ens posem més directament en contacte amb la natura, i amb el medi social i comunitari que ens rodeja. D'aquesta manera ens fem més competents humanament i professionalment.

Requisits previs

No hi ha requisits previs específics.

 

Objectius

 

L’assignatura es proposa atansar l'alumne cap a un major coneixement de si mateix, dels altres i del medi (ecològic, social, històric, cultural). Aquest reconeixement de la pròpia realitat permet el progrés personal i  és la base que el capacita per ensenyar als més joves, apropant-los a la comprensió, a la sensibilitat i als valors que el mestre va descobrint en si mateix i en la pròpia experiència de vida.

Per a poder fer-ho cal anar més enllà del pensament ideològic (estereotipat), típic de l’adolescent, trencant críticament molts esquemes i opinions rebudes mecànicament dels mitjans informatius i dels sistemes de pensament unilineals que dominen en la vida corrent. Així, l’alumne aprèn a desenvolupar correctament i creativa la reflexió i la crítica, descobrint un pensament propi que esdevé cada vegada més original ja que el posa en sintonia directa amb si mateix, amb els altres, amb el món i amb l’època. Educant-se a si mateix en la llibertat, es capacita per poder educar als altres.

 

Competències / Resultats d’aprenentatge de la titulació

1.    Analitzar i incorporar de forma crítica les qüestions més destacades de la societat actual que afecten a l’educació familiar i escolar: impacte social i educatiu dels llenguatges audiovisuals, canvis en les relacions de gènere i intergeneracionals, multiculturalitat i interculturalitat, discriminació i inclusió social, desenvolupament sostenible. [CEM-23]

2.    Conèixer els elements que conformen el pensament analític i els seus diversos nivells de domini. [CG-5]

3.    Conèixer els elements que conformen el pensament crític i els seus diversos nivells de domini. [CG-7]

4.    Conèixer els elements que conformen el pensament reflexiu i els seus diversos nivells de domini. [CG-8]

5.    Relacionar l’educació amb el medi, i cooperar amb les famílies i la comunitat. [CEM-22]

6.    Comunicar-se clarament i correcta en la llengua d’ensenyament –català i castellà- de forma oral i escrita, d’acord al nivell C-1. [CG-2]

7.    Assumir la responsabilitat en el propi desenvolupament professional: analitzar, reflexionar i saber desenvolupar els seus punts de vista sobre la professió docent i la seva competència com a mestre.  [CET-7]

8.    Adquirir responsabilitat interpersonal: ésser conscient de la seva actuació professional i de la seva influència en l’alumnat. Assolir habilitats i coneixements per dirigir els processos grupals i adquirir destreses comunicatives per arribar a una bona col·laboració amb i entre l’alumnat. [CET-1]

9.    Esdevenir expert en la matèria impartida i en les metodologies d’ensenyament: posseir els coneixements i les habilitats suficients al voltant de la matèria que s’ensenya i saber quins mètodes didàctics cal aplicar per crear un entorn d’aprenentatge on els alumnes puguin amarar-se del bagatge cultural que necessiten per viure en societat. [CET-3]

 

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

 

 

1.    És capaç d’analitzar l’estructura bàsica d’un text i d’assenyalar les seves idees fonamentals.

2.    Pot abordar críticament un contingut visual o textual, situant-lo en el seu context i adherint-se o refutant argumentadament les idees que s’hi exposen.

3.    És capaç de desenvolupar de forma ordenada i sistemàtica un tema teòric, amb coherència argumental i correcció ortogràfica.

4.    Comprèn la centralitat de la noció de persona tant en la reflexió teòrica com en la pràctica educativa. És conscient de la igualtat fonamental i la diversitat vital dels éssers humans.

5.    Entén i sap exposar el sentit ampli dels conceptes “natura humana” i “cultura” i copsa el seu paper en el procés d’aprenentatge.

6.    Destria els diversos estrats de la personalitat humana i els diferents nivells de desenvolupament personal. Comprèn la importància de l’educació en el creixement de cadascun d’ells i en el desplegament harmònic del conjunt.

7.    Comprèn que la sociabilitat és un eix central de la vida humana i condició necessària per al progrés intel·lectual i ètic.

8.    Distingeix els diversos nivells de la racionalitat humana. Entén la importància del llenguatge poètic i simbòlic per la comprensió pregona de la realitat.

9.    Interpreta les diferents maneres d’enfocar la llibertat i el seu sentit.

10.    Analitza el paper de l’afectivitat i la voluntat en l’educació dels sentiments.

11.    Articula l’aparent dicotomia entre la dignitat humana, els seus anhels i les seves enormes potencialitats amb la seva limitació i contingència.

12.    Contrasta i encaixa la universalitat de la cultura amb la pluralitat de les cultures. Descobreix la convergència fonamental que rau sota la pluriformitat de cultures.

13.    Sap explicar la cimentació religiosa de moltes cultures i reconeix la dimensió religiosa de l’ésser humà com una possibilitat d’ampliació antropològica.

14.    Coneix les bastides bàsiques del pensament clàssic occidental i el pot comparar amb alguns trets nuclears del pensament tradicional de l’Orient.

15.    Sintetitza les nocions de persona, educació i ciutadania. 

 

 

 

Continguts


Tema 1 Persona i educació: el desenvolupament de la personalitat

Tema 2 Natura, cultura i educació

Tema 3 Sociabilitat i relacions interpersonals: la relació educativa

Tema 4 Comunicació, llenguatge i educació

Tema 5 Nivells de desenvolupament humà: educació com a creixement

Tema 6 Paideia: virtut i formació ètica

Tema 7 Educació de la llibertat: reconeixement i exercici

Tema 8 Educació dels sentiments: afectivitat i voluntat

Tema 9 L'ésser temporal i els límits de l'ésser humà

Tema 10 Transmissió de coneixements i valors: civilització, ciència i religió

Tema 11 Universalitat de la cultura i pluralitat de les cultures

Tema 12 Persona i ciutadania: la formació cívica

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

 

A fi d'assolir les competències i els resultats d'aprenentatge indicats, aquesta assignatura empra diverses metodologies de treball.

1.    Classes teòriques o magistrals.

2.    Seminaris-Tallers: Els dilluns, la classe té un caire més pràctic. Dirigit per un professor ajudant, el grup d’alumnes repassa i aprofundeix en els conceptes exposats a l’anterior classe magistral. En moltes ocasiones, aquestes sessions parteixen del comentari d’un text o d’una imatge.

3.    Estudi i treball autònom: Cada setmana, l’alumnat ha de realitzar un treball a casa, indicat pel professor. Aquest treball, que a vegades s’ha de lliurar, serveix per preparar i consolidar els temes tractats a les classes.

4.    Tutories: Els professors estan disponibles a l’horari d’atenció als alumnes per orientar-los en el seu procés d’aprenentatge. 

 

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

El sistema d'avaluació en divideix en tres parts o moments seguint l'esperit de la normativa acadèmica actual i la lògica de l'avaluació continuada. Cadascuna d'aquestes tres parts s'avalurà mitjançant les eines avaluatives i l'assoliment les competències que consten en les diverses rúbriques de l'assignatura (una per a cada part o moment de l'avaluació) (vegeu les rúbriques de l'assignatura):

1.1 Avaluació inicial

L'avaluació inicial es realitzarà a l'inici del curs. Mitjançant l’avaluació inicial identifiquem el nivell previ de l’alumne respecte d’aquelles competències que treballarem al llarg del curs. Es tracta d’una avaluació orientativa tant pel professor, com per l’alumne. Consisteix en l’elaboració d’un assaig argumentatiu -d’unes 500 paraules d’extensió- sobre una qüestió d’actualitat del món educatiu. La prova no requereix estudi, i s’ha de realitzar els primers dies de classe. En aquesta prova s’han de valorar qualitativament els següents elements, tal i com consta en la rúbrica corresponent (vegeu la rúbrica de l'avaluació inicial):

  • Correcció formal en la presentació: marge, lletra clara, ús de paràgrafs,                   dinamisme horitzontal i vertical del text.
  • Nivell ortogràfic.
  • Autonomia del text.
  • Introducció, desenvolupament, desenllaç.
  • Confecció de les frases.
  • Consistència argumental.

1.2       Avaluació formativa

L'avaluació formativa es desenvolupa entre la inicial i la sumativa final i, per tant, al llarg de gran part del període lectiu de l'assignatura. El sentit de l’avaluació formativa és mostrar a l’alumne quin nivell d’assoliment de les competències requerides està assolint gràcies als exercicis i treballs proposats en l’assignatura, també es tracta d’identificar les mancances de cada alumne i d’impulsar les millores necessàries. Els exercicis i treballs es realitzaran principalment mitjançant la realització de pràctiques i la resolució de les preguntes que s'hi plantegen. Cal tenir en compte que:

- L’avaluació es fa per competències i cal mostrar solvència en cadascuna d’elles per aprovar el curs (vegeu la rúbrica de l'avaluació formativa).

- La superació de l’avaluació formativa no suposa aprovar automàticament l’assignatura i només té una incidència positiva en el cas que s’assoleixi el nivell mínim de domini de les competències a l’avaluació sumativa final. Aquesta incidència positiva es determina sobre un valor positiu o negatiu de 1,5 punts, la qual s'afegirà a la nota assolida en l'avaluació sumativa final.

- Les pràctiques que tinguin una qualificació de "deficient" no es comptabilitzaran com a entregues vàlides i no seran afegides a la nota assolida en l'avaluació sumativa final.

- Els alumnes que han realitzat una bona avaluació formativa, però que no assoleixen finalment el grau mínim de domini requerit en l’avaluació sumativa final, hauran de tornar a realitzar la prova global final en segona convocatòria. Per altra part, en el moment que demostrin el nivell mínim requerit es tindran en compte també els valors de l’avaluació formativa.

- Aquesta avaluació es durà a terme mitjançant la realització de les pràctiques i la participació activa a classe. D’aquestes pràctiques algunes seran avaluades per part del professor i d’altres seran exposades a classe i/o sotmeses a l’autoavaluació per part de l’alumnat. Si l’alumne presenta menys d’un 60% de les activitats formatives demanades, la seva qualificació en l’avaluació formativa serà negativa.

1.3       Avaluació sumativa final

L'avaluació sumantiva final es realitza posteriorment a la formativa, en la part final del curs. La seva finalitat és determinar si l’alumne ha assolit el nivell mínim de domini requerit de les competències treballades a l’assignatura (vegeu la rúbrica de l'avaluació sumativa final). Consisteix en la realització d'una prova de continguts i, separadament, en l’elaboració d’un assaig dissertatiu sobre una col·lecció de temàtiques estretament lligades amb els continguts conceptuals de l’assignatura en la que l’alumne/a ha de demostrar el nivell assolit al llarg del curs en les diferents competències examinades. Cal tenir en compte que:

- Superar l'avaluació sumativa final és condició necessària per tal d'aprovar l'assignatura.

- L'avaluació formativa no és un examen final, ja que en la major part de les pràctiques que s'hauran realitzat al llarg de l'avaluació formativa hi haurà exercicis que permetran dominar les competència relatives a la realització d'un assaig així com les competències mínimes de coneixement dels continguts exigida en la prova de continguts esmentada (vegeu la rúbrica de l'avaluació formativa).

- La composició de la nota de l'avaluació sumativa final és: 30% la prova de continguts i 70 % l'assaig final.

- Com ja hem indicat, un cop s'hagi aprovat aquesta avaluació, a la nota final resultant se li sumarà o restarà el resultat de l'avaluació formativa (+ o - 1,5 punts). Aquesta suma o resta no podrà en cap cas fer baixar la nota final de l'aprovat.

 

 

Els alumnes disposaran, en documents adjunts, d’aquesta descripció detallada del sistema d’avaluació i també dels documents on es descriuen les competències, les eines avaluatives i les rúbriques d’avaluació de l’assignatura.

Bibliografia i recursos

Bilbiogafia d'Antropologia de l'Educació

 

Obres citades en les pràctiques (per passatges)

 

Pràctica 1:

Plató, Teetet 149a-151d.

Guitton, J. (2000). Nuevo arte de pensar. Ediciones Encuentro, pp. 21-38

Saint-Exupéry, A.  (2007). El Petit Príncep, Barcelona: Ed. Empúries, capítol IV.

 

Pràctica 2:

Simplici, Física, A, 9, 24.13.

Bíblia, Gènesi 2, 4-20.

Cassirer, E. (1997). An Essay on Man, chapter II [trad. castellana: Antropología Filosófica, cap. II, FCE, capítulo II]

Yepes Stork, R. (2003). Fundamentos de antropología. Pamplona: EUNSA, pp.  243-245.

Epes Brown, J. (2002). El legado Espiritual del Indio Americano, Palma de Mallorca: José J. de Olañeta, pp. 9-15.

 

Pràctica 3:

Plató. La República, 369b-370c.

Plató, Protàgores, 320c-323a

Mounier, E. (2002). El personalismo, Salamanca: Sígueme, pp. 675-679 i 697-703.

 

Pràctica 4:

Aristòtil, Política, I, 2, 1253a10.

Aristòtil, Ètica a Nicòmac, II, 8, 1098a4.

Shami, R. (1990). Narradores de la noche, Madrid: Ed. Siruela, pp. 18-19.

 

Pràctica 5:

Aristóteles. Ética a Nicómaco, I, 5.

Aristóteles. Ética a Nicómaco, X,7.

Balmes, J. (1996). El criterio. Barcelona: Ed. Balmes, pp. 16-20.

Olives, J. (2006). La ciudad cautiva. Madrid: Ed. Siruela, pp. 96-99.

Mirandola, G. P. (2004). Oratio de hominis dignitate (1496-1504). Trad. d’Antoni Seva Llinares. Publicacions de la Universitat de València.

 

Pràctica 6:

Plató, Menó. 71d-72d.

Plató, La república, 443b-444a.

Bíblia, Lluc 15, 11-32

Jaeger, W. (1996). Paideia: los ideales de la cultura griega. Madrid, pp. 3-21.

Innerarity, D.  (1992). Libertad como pasión. Pamplona: EUNSA, pp. 42-44.

Llano, A. (2007). Cultura y pasión. Pamplona: EUNSA, pp.15-25

 

Pràctica 7:

Gadamer, H. G. (1991). La actualidad de lo bello. Barcelona, 1991, pp. 103-105.

Agustín de Hipona, Confesiones. Ed. Juventud, 2002 (3ª ed.), Libro XI: 18-20.

 

Pràctica 8:

Ayllón, J. R. (1998). Desfile de modelos, Madrid: Rialp, pp. 87-91.

 

Pràctica 9:

Taylor, Ch. (1994). La ética de la autenticidad. Barcelona: Paidós. 1994, pp. 37-47.

Ortega y Gasset, J. (1930). La rebelión de las masas, Primera Parte, Cap. 71, 1930.

Ortega y Gasset, J. (1951). El mito del hombre allende la técnica, Obras Completas, IX, p. 622.

 

Pràctica 10:

Sales, J. (2004). «Escola i Civilització». Revista Relleu, num. 79, pp. 3-4.

Olives, J. (2006). La ciudad cautiva. Madrid: Ed. Siruela, pp. 24-27.

Todorov. T. (2008) Discurs pronunciat en rebre el premi Príncep d’Astúries l’any 2008.

  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00