Asignatura

Antropología: Antropología de la Educación

  • código 07855
  • curso 1
  • periodo Semestre 1
  • tipo FB
  • créditos 6

Módulo: Formación Básica

Materia: Sociedad, familia y escuela

Lengua de impartición principal: catalán

Otras lenguas de impartición: castellano

Profesorado

Responsable

Dr. Francesc Xavier ESCRIBANO - xescriba@uic.es

Horario de atención

Enviar un correo electrónico para contactar con el profesor correspondiente.

Dr. Xavier Escribano (responsable de la asignatura, mañanas): xescriba@cir.uic.es

Dr. Martín Andrés Curiel (responsable de la asignatura, tardes): macuriel@uic.es

Dr. Bernat Torres: btorres@uic.es

 

 

Presentación

 

Antropologia és el coneixement de l'ésser humà. Educació significa fer explícita la personalitat que tots tenim a dintre, desenvolupant al màxim el nostre potencial. Ambdues coses coincideixen en el tipus d'ensenyança que aporta l'assignatura. Recuperant i actualitzant el pensament més clàssic i tradicional (l'humanisme universal, per a nosaltres, principalment cristià) entenem que tant l'antropologia com l'educació comencen pel coneixement i la transformació d'un mateix. Això implica necessàriament un major apropament a l'altre, i una millor capacitat d'atendre les seves necessitats. Refinant el nostre pensament, les nostres actituds i les nostres emocions, ens posem més directament en contacte amb la natura, i amb el medi social i comunitari que ens rodeja. D'aquesta manera ens fem més competents humanament i professionalment.

Requisitos previos

No se precisan requisitos previos específicos.

Competencias / Resultados de aprendizaje de la titulación

1.    Analitzar i incorporar de forma crítica les qüestions més destacades de la societat actual que afecten a l’educació familiar i escolar: impacte social i educatiu dels llenguatges audiovisuals, canvis en les relacions de gènere i intergeneracionals, multiculturalitat i interculturalitat, discriminació i inclusió social, desenvolupament sostenible. [CEM-23]

2.    Conèixer els elements que conformen el pensament analític i els seus diversos nivells de domini. [CG-5]

3.    Conèixer els elements que conformen el pensament crític i els seus diversos nivells de domini. [CG-7]

4.    Conèixer els elements que conformen el pensament reflexiu i els seus diversos nivells de domini. [CG-8]

5.    Relacionar l’educació amb el medi, i cooperar amb les famílies i la comunitat. [CEM-22]

6.    Comunicar-se clarament i correcta en la llengua d’ensenyament –català i castellà- de forma oral i escrita, d’acord al nivell C-1. [CG-2]

7.    Assumir la responsabilitat en el propi desenvolupament professional: analitzar, reflexionar i saber desenvolupar els seus punts de vista sobre la professió docent i la seva competència com a mestre.  [CET-7]

8.    Adquirir responsabilitat interpersonal: ésser conscient de la seva actuació professional i de la seva influència en l’alumnat. Assolir habilitats i coneixements per dirigir els processos grupals i adquirir destreses comunicatives per arribar a una bona col·laboració amb i entre l’alumnat. [CET-1]

9.    Esdevenir expert en la matèria impartida i en les metodologies d’ensenyament: posseir els coneixements i les habilitats suficients al voltant de la matèria que s’ensenya i saber quins mètodes didàctics cal aplicar per crear un entorn d’aprenentatge on els alumnes puguin amarar-se del bagatge cultural que necessiten per viure en societat. [CET-3]

 

 

Resultados de aprendizaje de la asignatura

1.  Es capaz de analizar la estructura básica de un texto y de señalar sus ideas fundamentales.

2. Puede abordar críticamente un contenido visual o textual, situándolo en su contexto y adhiriéndose o refutando argumentadamente les ideas que se exponen.

3. Es capaz de desarrollar de forma ordenada y sistemática un tema teórico, con coherencia argumental y corrección ortográfica.

4. Comprende la centralidad de la noción de persona tanto para la reflexión teórica como para la práctica educativa. Es consciente de la igualdad fundamental y la diversidad vital del ser humano.

5. Analiza el papel de la naturaleza humana y de la cultura en el proceso de aprendizaje. Entiende y sabe exponer el sentido amplio de ambos conceptos.

6. Conoce los distintos estratos de la personalidad humana y los diferentes niveles del desarrollo personal. Comprende el papel que juega la educación en el crecimiento de cada uno de ellos y en el despliegue armónico del conjunto.   

7. Es consciente de que la sociabilidad es un eje central de la vida humana y una condición necesaria para el progreso intelectual y ético.

8. Distingue los diversos niveles de la racionalidad humana. Entiende la importancia del lenguaje poético-simbólico para la comprensión profunda de la realidad.

9. Interpreta las diferentes maneras de entender la libertad y su sentido. 

10. Analiza el papel de la afectividad y de la voluntad en la educación de los sentimientos. 

11. Articula la dicotomía aparente entre la dignidad humana, sus anhelos y potencialidades con su limitación y contingencia.

12. Relaciona la universalidad de la cultura con la pluralidad de las culturas. Descubre la convergencia fundamental que subyace a la pluriformidad de culturas.

13. Logra explicar el cimiento religioso de muchas culturas y reconoce la dimensión religiosa como una posibilidad de ampliación antropológica.

14. Conoce los andamiajes básicos del pensamiento clásico occidental y lo puede comparar con algunos rasgos nucleares del pensamiento tradicional de Oriente. 

15. Sintetiza las nociones de persona, educación y ciudadanía.

 

Contenidos


Tema 1 Persona y educación: el desarrollo de la personalidad

Tema 2 Naturaleza, cultura y educación

Tema 3 Sociabilidad y relaciones interpersonales: la relación educativa

Tema 4 Comunicación, lenguaje y educación

Tema 5 Niveles de desarrollo humano: educación como crecimiento

Tema 6 Paideia: virtud y formación ética

Tema 7 Educación de la libertad: reconocimiento y ejercicio

Tema 8 Educación de los sentimientos: afectividad y voluntad

Tema 9 El ser temporal y los límites del ser humano

Tema 10 Transmisión de conocimientos y valores: civilización, ciencia y religión

Tema 11 Universalidad de la cultura y pluralidad de las culturas

Tema 12 Persona y ciudadanía: la formación cívica

Metodología y actividades formativas

Modalidad totalmente presencial en el aula

 

Con el objetivo de lograr las competencias y los resultados de aprendizaje indicados, esta asignatura sigue diversas metodologías de trabajo:

1.    Clases teóricas o magistrales.

2.    Seminarios-Talleres: los lunes, la clase tiene un corte más práctico. Dirigido por un profesor ayudante, el grupo de alumnos repasa y ahonda en los conceptos expuestos en la anterior clase magistral. En muchas ocasiones, estas sesiones parten de un comentario de texto o imagen.

3.    Estudio y trabajo autónomo: cada semana, el alumnado debe realizar un trabajo en casa, indicado por el profesor. Este trabajo, que en ocasiones hay que entregar, sirve para preparar y consolidar los temas tratados en clase.

4.    Tutorías: los profesores estarán disponibles en el horario de atención a los alumnos para orientarlos en su proceso de aprendizaje y resolver sus dudas. 

 

Sistemas y criterios de evaluación

Modalidad totalmente presencial en el aula

El sistema d'avaluació en divideix en tres parts o moments seguint l'esperit de la normativa acadèmica actual i la lògica de l'avaluació continuada. Cadascuna d'aquestes tres parts s'avalurà mitjançant les eines avaluatives  i l'assoliment les competències que consten en les diverses rúbriques de l'assignatura (una per a cada part o moment de l'avaluació) (vegeu les rúbriques de l'assignatura):

1.1 Avaluació inicial

L'avaluació inicial es realitzarà a l'inici del curs. Mitjançant l’avaluació inicial identifiquem el nivell previ de l’alumne respecte d’aquelles competències que treballarem al llarg del curs. Es tracta d’una avaluació orientativa tant pel professor, com per l’alumne. Consisteix en l’elaboració d’un assaig argumentatiu -d’unes 500 paraules d’extensió- sobre una qüestió d’actualitat del món educatiu. La prova no requereix estudi, i s’ha de realitzar els primers dies de classe. En aquesta prova s’han de valorar qualitativament els següents elements, tal i com consta en la rúbrica corresponent (vegeu la rúbrica de l'avaluació inicial):

  • Correcció formal en la presentació: marge, lletra clara, ús de paràgrafs,                   dinamisme horitzontal i vertical del text.
  • Nivell ortogràfic.
  • Autonomia del text.
  • Introducció, desenvolupament, desenllaç.
  • Confecció de les frases.
  • Consistència argumental.

1.2       Avaluació formativa

L'avaluació formativa es desenvolupa entre la inicial i la sumativa final i, per tant, al llarg de gran part del període lectiu de l'assignatura. El sentit de l’avaluació formativa és mostrar a l’alumne quin nivell d’assoliment de les competències requerides està assolint gràcies als exercicis i treballs proposats en l’assignatura, també es tracta d’identificar les mancances de cada alumne i d’impulsar les millores necessàries. Els exercicis i treballs es realitzaran principalment mitjançant la realització de pràctiques i la resolució de les preguntes que s'hi plantegen. Cal tenir en compte que:

- L’avaluació es fa per competències i cal mostrar solvència en cadascuna d’elles per aprovar el curs (vegeu la rúbrica de l'avaluació formativa).

- La superació de l’avaluació formativa no suposa aprovar automàticament l’assignatura i només té una incidència positiva en el cas que s’assoleixi el nivell mínim de domini de les competències a l’avaluació sumativa final. Aquesta incidència positiva es determina sobre un valor positiu o negatiu de 1,5 punts, la qual s'afegirà a la nota assolida en l'avaluació sumativa final.

- Les pràctiques que tinguin una qualificació de "deficient" no es comptabilitzaran com a entregues vàlides i no seran afegides a la nota assolida en l'avaluació sumativa final.

- Els alumnes que han realitzat una bona avaluació formativa, però que no assoleixen finalment el grau mínim de domini requerit en l’avaluació sumativa final, hauran de tornar a realitzar la prova global final en segona convocatòria. Per altra part, en el moment que demostrin el nivell mínim requerit es tindran en compte també els valors de l’avaluació formativa.

- Aquesta avaluació es durà a terme mitjançant la realització de les pràctiques i la participació activa a classe. D’aquestes pràctiques algunes seran avaluades per part del professor i d’altres seran exposades a classe i/o sotmeses a l’autoavaluació per part de l’alumnat. Si l’alumne presenta menys d’un 60% de les activitats formatives demanades, la seva qualificació en l’avaluació formativa serà negativa.

1.3       Avaluació sumativa final

L'avaluació sumantiva final es realitza posteriorment a la formativa, en la part final del curs. La seva finalitat és determinar si l’alumne ha assolit el nivell mínim de domini requerit de les competències treballades a l’assignatura (vegeu la rúbrica de l'avaluació sumativa final). Consisteix en la realització d'una prova de continguts i, separadament, en l’elaboració d’un assaig dissertatiu sobre una col·lecció de temàtiques estretament lligades amb els continguts conceptuals de l’assignatura en la que l’alumne/a ha de demostrar el nivell assolit al llarg del curs en les diferents competències examinades. Cal tenir en compte que:

- Superar l'avaluació sumativa final és condició necessària per tal d'aprovar l'assignatura.

- L'avaluació formativa no és un examen final, ja que en la major part de les pràctiques que s'hauran realitzat al llarg de l'avaluació formativa hi haurà exercicis que permetran dominar les competència relatives a la realització d'un assaig així com les competències mínimes de coneixement dels continguts exigida en la prova de continguts esmentada (vegeu la rúbrica de l'avaluació formativa).

- La composició de la nota de l'avaluació sumativa final és: 30% la prova de continguts i 70 % l'assaig final.

- Com ja hem indicat, un cop s'hagi aprovat aquesta avaluació, a la nota final resultant se li sumarà o restarà el resultat de l'avaluació formativa (+ o - 1,5 punts). Aquesta suma o resta no podrà en cap cas fer baixar la nota final de l'aprovat.

 

 

Els alumnes disposaran, en documents adjunts, d’aquesta descripció detallada del sistema d’avaluació i també dels documents on es descriuen les competències, les eines avaluatives i les rúbriques d’avaluació de l’assignatura.

Bibliografía y recursos

Bilbiogafia d'Antropologia de l'Educació

 

Obres citades en les pràctiques (per passatges)

 

Pràctica 1:

Plató, Teetet 149a-151d.

Guitton, J. (2000). Nuevo arte de pensar. Ediciones Encuentro, pp. 21-38

Saint-Exupéry, A.  (2007). El Petit Príncep, Barcelona: Ed. Empúries, capítol IV.

 

Pràctica 2:

Simplici, Física, A, 9, 24.13.

Bíblia, Gènesi 2, 4-20.

Cassirer, E. (1997). An Essay on Man, chapter II [trad. castellana: Antropología Filosófica, cap. II, FCE, capítulo II]

Yepes Stork, R. (2003). Fundamentos de antropología. Pamplona: EUNSA, pp.  243-245.

Epes Brown, J. (2002). El legado Espiritual del Indio Americano, Palma de Mallorca: José J. de Olañeta, pp. 9-15.

 

Pràctica 3:

Plató. La República, 369b-370c.

Plató, Protàgores, 320c-323a

Mounier, E. (2002). El personalismo, Salamanca: Sígueme, pp. 675-679 i 697-703.

 

Pràctica 4:

Aristòtil, Política, I, 2, 1253a10.

Aristòtil, Ètica a Nicòmac, II, 8, 1098a4.

Shami, R. (1990). Narradores de la noche, Madrid: Ed. Siruela, pp. 18-19.

 

Pràctica 5:

Aristóteles. Ética a Nicómaco, I, 5.

Aristóteles. Ética a Nicómaco, X,7.

Balmes, J. (1996). El criterio. Barcelona: Ed. Balmes, pp. 16-20.

Olives, J. (2006). La ciudad cautiva. Madrid: Ed. Siruela, pp. 96-99.

Mirandola, G. P. (2004). Oratio de hominis dignitate (1496-1504). Trad. d’Antoni Seva Llinares. Publicacions de la Universitat de València.

 

Pràctica 6:

Plató, Menó. 71d-72d.

Plató, La república, 443b-444a.

Bíblia, Lluc 15, 11-32

Jaeger, W. (1996). Paideia: los ideales de la cultura griega. Madrid, pp. 3-21.

Innerarity, D.  (1992). Libertad como pasión. Pamplona: EUNSA, pp. 42-44.

Llano, A. (2007). Cultura y pasión. Pamplona: EUNSA, pp.15-25

 

Pràctica 7:

Gadamer, H. G. (1991). La actualidad de lo bello. Barcelona, 1991, pp. 103-105.

Agustín de Hipona, Confesiones. Ed. Juventud, 2002 (3ª ed.), Libro XI: 18-20.

 

Pràctica 8:

Ayllón, J. R. (1998). Desfile de modelos, Madrid: Rialp, pp. 87-91.

 

Pràctica 9:

Taylor, Ch. (1994). La ética de la autenticidad. Barcelona: Paidós. 1994, pp. 37-47.

Ortega y Gasset, J. (1930). La rebelión de las masas, Primera Parte, Cap. 71, 1930.

Ortega y Gasset, J. (1951). El mito del hombre allende la técnica, Obras Completas, IX, p. 622.

 

Pràctica 10:

Sales, J. (2004). «Escola i Civilització». Revista Relleu, num. 79, pp. 3-4.

Olives, J. (2006). La ciudad cautiva. Madrid: Ed. Siruela, pp. 24-27.

Todorov. T. (2008) Discurs pronunciat en rebre el premi Príncep d’Astúries l’any 2008.

  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contáctenos | Privacidad y Protección de datos | Propiedad intelectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00