Antropologia: Antropologia de l'educació
Mòdul: Formació Bàsica
Matèria: Societat, família i escola
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Responsable
Dr. Albert MOYA - amoya@uic.es
Horari d'atenció
Enviar un correu electrònic per contactar amb el professor corresponent.
Dr. Albert Moya (responsable de l'assignatura): amoya@uic.es
Dra. Andrea Rodriguez: arodriguezp@uic.es
L'Antropologia es refereix a l'estudi i coneixement de l'ésser humà. L'educació, per la seva banda, té com a rerefons el fet de fer explícita la personalitat que tots tenim a dintre, desenvolupant al màxim el nostre potencial. Ambdues coses coincideixen en el tipus d'ensenyança que aporta l'assignatura. Recuperant i actualitzant el pensament clàssic, entenem que tant l'antropologia com l'educació comencen pel coneixement i la transformació d'un mateix. Això implica necessàriament un major apropament a l'altre, i una millor capacitat d'atendre les seves necessitats. Refinant el nostre pensament, les nostres actituds i les nostres emocions, ens posem més directament en contacte amb la natura, i amb el medi social i comunitari que ens rodeja. D'aquesta manera ens fem més competents humanament i professionalment.
No hi ha requisits previs específics.
L’assignatura es proposa atansar l'alumne cap a un major coneixement de si mateix, dels altres i del medi (ecològic, social, històric, cultural). Aquest reconeixement de la pròpia realitat permet el progrés personal i és la base que el capacita per ensenyar als més joves, apropant-los a la comprensió, a la sensibilitat i als valors que el mestre va descobrint en si mateix i en la pròpia experiència de vida. Per a poder fer-ho cal anar més enllà del pensament ideològic (estereotipat), trencant críticament molts esquemes i opinions rebudes mecànicament dels mitjans informatius i dels sistemes de pensament unilineals que dominen en la vida corrent. Així, l’alumne aprèn a desenvolupar correctament i creativa la reflexió i la crítica, descobrint un pensament propi que esdevé cada vegada més original ja que el posa en sintonia directa amb si mateix, amb els altres, amb el món i amb l’època. Educant-se a si mateix en la llibertat, es capacita per poder educar als altres.
1. Comprèn la centralitat de la noció de persona per a entendre l'educació.
A fi d'assolir les competències i els resultats d'aprenentatge indicats, aquesta assignatura empra diverses metodologies de treball.
1. Classes teòriques o magistrals.
2. Classes pràctiques.
3. Estudi i treball autònom.
4. Tutories.
COMPETÈNCIES | METODOLOGIA | ACTIVITAT FORMATIVA |
---|---|---|
CEM-23 CG-02 | Contracte d'aprenentatge | Estudi i treball individual / autònom |
CEM-21 CEM-23 CG-07 CG-08 | Aprenentatge cooperatiu Estudi de casos Resolució d'exercicis i problemes | Classes pràctiques Estudi i treball individual / autònom Estudi i treball en grup |
CEM-21 CEM-23 CG-04 | Aprenentatge orientat a projectes Estudi de casos Mètode expositiu / lliçó magistral Resolució d'exercicis i problemes | Classes pràctiques Classes teòriques Estudi i treball individual / autònom Estudi i treball en grup Seminaris tallers |
L’estructuració de l’assignatura en sessions teòriques i pràctiques comporta l’avaluació dels coneixements i de les competències assolides respectivament en unes i altres de manera diferenciada i alhora complementària. En el cas dels continguts de les sessions teòriques seran avaluats en una prova parcial (20%) i en una prova final (40%), ambdues escrites. Pel que es refereix a la part pràctica de l’assignatura, l’avaluació es distribuirà en l’entrega de dos treballs escrits a proposta dels professors (10%+10%) i d’una prova específica d’avaluació de les competències adquirides en les sessions pràctiques (20%). Per tal que ambdues parts de l’assignatura puguin fer mitjana i obtenir així la qualificació final de l’assignatura caldrà que les qualificacions d’ambdós blocs siguin aprovats independentment. La presència, atenció i participació a classe seran tingudes en compte com element avaluatiu rellevant en la definició qualitativa de la nota final.
Bibliografia d'Antropologia de l'Educació
Obres citades en les pràctiques (per passatges)
Pràctica 1:
PLATÓ, Teetet 149a-151d.
GRIMALDI, N. (2004). "Educació: Art o Artesania", a Revista Relleu, nº 77, p. 4-5.
Pràctica 2:
BALMES, J. (1996) El Criterio. Barcelona (11ª ed.), pp. 16-20.
PICO DELLA MIRANDOLA, G. Oratio de hominis dignitate (1496-1504). Publicacions
de la Universitat de València, 2004.
Pràctica 3:
Mounier, E. (2002). El personalismo, Salamanca: Sígueme, pp. 675-679 i 697-703.
Pràctica 4:
PLATÓ. La República, 369b-370c.
ARISTÒTIL, Política. llibre I (1253b15-1253a40).
Pràctica 5:
SÈNECA. De la Ira. Ed. Bernat Metge (trad. Carles Cardó). Llibre II, caps. II-IV
Pràctica 6:
CASSIRER, E. An Essay on Man, chapter II; trad.: Antropología Filosófica, FCE, 1997.
Pràctica 7:
TAYLOR, CH. La ética de la autenticidad. Barcelona: Paidós. 1994, pp. 37-39
Pràctica 8:
JAEGER, W. (1996). Paideia: los ideales de la cultura griega. Madrid, pp. 3-21.
PLATÓ, República (443b-444a)
Pràctica 9:
AGUSTÍN DE HIPONA. Confesiones. Ed. Juventud, 2002 (3ª ed.), Libro XI: 18-20.
GADAMER, H. G. (1991). La actualidad de lo bello. Barcelona, pp. 103-105.
Pràctica 10:
TODOROV, T. Discurs pronunciat en rebre el premi Príncep d’Astúries l’any 2008
PUPPO, P. (ed. i traductor), Independència i Unió dels Estats Units d’Amèrica, Barcelona:
Llibres de l’Índex, 1993, p. 17-18.