Composició 2
Mòdul: Mòdul Projectual
Matèria: Composició 2
Llengua d'impartició principal: castellà
Altres llengües d'impartició: anglès
Responsable
Dr. Guillem CARABÍ - carabi@uic.es
Horari d'atenció
Cita prèvia
Professors:
Dr. Paolo Sustersic - psustersic@uic.es
Dra. Jelena Prokopljevic - jprokopljevic@uic.es
Composició 2 és la segona de les quatre assignatures que conformen el grup de Composició Arquitectònica, repartides entre els quatre semestres de segon i tercer curs.
Tots quatre cursos s’ocupen de la història de l’art i de l’arquitectura, des d’una mirada comú: el llenguatge. Perquè el llenguatge és el mitjà universal on es du a terme la comprensió. La forma de realització de la comprensió és la interpretació. (...) Tot comprendre és interpretar, i tota interpretació es desenvolupa dins el mitjà d’un llenguatge que pretén deixar parlar l’objecte i és alhora el llenguatge mateix com a intèrpret. (Gadamer, 1975)
El llenguatge com a instrument fonamental per a la interpretació, com a substrat que travessa de manera sistemàtica la història de l’art i l’arquitectura del segle XX.
Però cal donar forma (i d’això tractarà cadascú dels quatre cursos de composició) a una altra qüestió: per què, per a què, i per a qui fer història? Es fa història de l’arquitectura perquè es busca el significat de l’arquitectura actual: però per a resoldre l’angoixa del present no val projectar sobre el passat certeses a superar. En aquest sentit és l’arquitectura que cal ser reproposada com a problema. Aquesta aparent suspensió de judici de molts anàlisis recents té, al seu torn, el sentit de la lliure recerca sobre les possibles direccions que prendrà el futur. (Tafuri, 1968)
Pensar la història no és, doncs, una ocupació del passat. Pensar la història, pensar la història de l’art i de l’arquitectura, una vegada i una altra, és pensar el present. I, en conseqüència, ser contemporani. Això significa que el contemporani no és només qui, en percebre l’ombra del present, aprehèn la seva llum; és també qui, dividint i interpolant el temps, està en condicions de transformar-lo i posar-lo en relació a d’altres temps, llegir-hi de manera inèdita la història, “citar-la” segons una necessitat que no prové en absolut de l’arbitri, sinó d’una exigència de la que no es pot deixar de respondre. (Agamben, 2009)
No s'estableixen requisits previs.
El curs Composició 2, La construcció del llenguatge: 1919-1945, se centra en la resposta que donarà l’art i l’arquitectura per recuperar la relació entre llenguatge i món. Des de la formació de l’escola Bauhaus, fins a l’exposició de l’International Style, i la resistència de les propostes més vernaculars, la resposta comú serà el llenguatge racional per a la construcció d’un nou futur.
Veure el següent apartat.
Horari de l'assignatura: dimarts de 09:00 a 13:00
- Art Decó o l'estilització del llenguatge modern
- La Bauhaus, evolució d'un projecte pedagògic entre Art i Disseny
- La Bauhaus en el contexte de l'Arquitectura Moderna
- Le Corbusier
- Reflexions i visions urbanes
- Mies van der Rohe i la recerca de l'essència
- La difusió del Moviment Modern
- Arquitectura nord-americana
- Arquitectura escandinava: naturalesa i benestar
- Arquitectura moderna a la Unió Soviètica
- Arquitectura moderna a Espanya i Itàlia
- L'estetització de la política: arquitectura a l'era dels regims totalitaris
El curs s’organitza metodològicament a partir de dos eixos principals: teoria i praxis
TEORIA:
1: classes magistrals. Exposició del professorat dels continguts temàtics de l’assignatura.
PRAXIS
2: lectures + discussió de textos. Activitat destinada a aprofondir sobre els temes explicats a les classes magistrals.
3: notebook. Quadern de bitàcora de la recerca efectuada per l’alumne.
4: L’oportunitat d’estudiar a Barcelona permet planificar visites a diferents museus i edificis de la ciutat, per contextualitzar i observar en directe allò que és motiu d’estudi a les classes magistrals. Visites programades: MNAC; Pavelló MIes van der Rohe; casa Bloc.
5: presentacions alumnes. Part de l’aprenentatge consisteix a saber explicar la recerca que, individualment o en grup, l’alumne ha desenvolupat durant el curs.
6: maquetes analítiques d’edificis.
ACTIVITAT FORMATIVA | COMPETÈNCIES | CRÈDITS ECTS |
---|---|---|
Classe expositiva | 34-T 35-T 40 48 49 50 51 53 54 55 56 57 | 0,75 |
Classe participativa | 34-T 35-T 40 48 49 50 51 53 54 55 56 57 | 0,75 |
Classe pràctica | 34-T 35-T 40 48 49 50 51 53 54 55 56 57 | 0,75 |
Tutories | 34-T 35-T 40 48 49 50 51 53 54 55 56 57 | 0,75 |
Estudi individuals o en grup | 34-T 35-T 40 48 49 50 51 53 54 55 56 57 | 3 |
L’avaluació del curs respon a diverses condicions: notes examens, notes de les pràctiques, i participació activa al curs.
Més en concret:
Part teòrica:
Examens (1 parcial eliminatori de matèria + 1 final) : 50%
Part pràctica:
Treball de recerca: 30%
Lectures, discussions, notebook, maquetes: 20%
Observacions:
- Per tal de fer mitja aritmètica entre examens i pràctiques, cal tenir aprovades les dues parts. En cas de suspendre alguna de les parts en primera convocatòria (teoria o pràctica), haurà de recuperar-se en la segona convocatòria de l’assignatura en curs. En cas de no aprovar les parts evaluades en segona convocatòria, l’alumne haurà de repetir l’assignatura sencera al curs següent.
-Tots els exercicis són obligatoris. El no lliurament d’un dels exercicis, o el lliurament fora de termini implica el suspens de la part en qüestió.
BANHAM, Reyner, Theory and Design in the First Machine Age. London: The Architectural Press, 1960
BENEVOLO, Leonardo, Storia dell'architettura moderna. Bari: Laterza, 1960
BOESIGER, Willy (ed.), Le Corbusier, oeuvre complète (8 vol). Birkhäuser, 1995
GIEDION, Sigfried, Space, Time and Architecture. Cambridge: Harvard University Press, 1941
NEUMEYER, Fritz. Mies van der Rohe. La palabra sin artificio. Reflexiones sobre arquitectura 1922-1968. Barcelona: El Croquis editorial, 1995.