Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Projectes 2

• codi 07989
• curs 2
• període Semestre 2
• tipus OB
• credits 5

Mòdul: Mòdul Projectual

Matèria: Projectes 2

Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: anglès

Responsable

Dr. Borja FERRATER - bfa_uic@uic.es

El curs de projectes 2 de l'ESARQ es centrarà en l'habitatge emfatitzant l'aprenentatge per projectar tipologies, formes d'agregació, distribució i relació d'habitatge.

Al mateix temps en aquest curs investigarem al voltant de noves formes d'habitar, proposant noves formes de viure, aproximant-se a diferents contextos socials així com de relació de l'habitatge amb altres usos.

El segon semestre del curs de 2n s'orienta a l'aprenentatge i adquisició de l'instrumental necessari tant per a projectar com per a representar i comunicar l'arquitectura d'habitatge mitjançant el desenvolupament d'un projecte propi i individual per part de l'alumne.

El professorat està format per 3 grups de professors d'àmplia experiència en el camp de l'habitatge:

Grup A

Dr. Arq. Borja Ferrater

Grup B

M. Arch. Tomeu Ramis

Grup C

M. Arch. Estel Ortega

Cal que l'alumne tingui coneixement de la geometria descriptiva i dels diferents sistemes de representació gràfica, així com dels principals elements constructius que defineixen un espai arquitectònic.

També és essencial que estigui familiaritzat amb les mesures en l'arquitectura i especialment aquelles que es refereixen a l'abast de la vida domèstica.

D'altra banda, ha de tenir un esperit de capacitació que l'animi a treballar i investigar buscant referències i models, tant a través de les recomanacions dels professors al taller, com mitjançant l'estudi de la bibliografia recomanada o la investigació personal.

Les dinàmiques de volum i treball que es requereixen durant el curs són molt intenses, pel que és necessari que l'alumne tingui una gran capacitat de treball que li permeti seguir el ritme del curs.

És imperatiu que l'estudiant hagi assolit la maduresa suficient per abordar la complexitat d'integrar els diferents factors condicionants en l'exercici. Tant el desenvolupament conceptual del projecte com el rigor i la disciplina es valoraran a l'hora d'organitzar i representar el treball.
Per tant, a més del correcte desenvolupament d'un projecte conceptual propi, es valorarà que l'alumne s'hagi familiaritzat amb les dimensions de la casa, les condicions d'accessibilitat, els sistemes d'agregació, implantació, respecte amb l'entorn i sigui rigorós amb el presentació del projecte.
El segon any està dirigit a aprendre sobre el disseny d'habitatges, per tant, és essencial per aconseguir competències com ara el disseny i l'organització eficient d'una llar, en funció dels diferents programes proposats. Però també és essencial que l'alumne demostri les seves habilitats en tècniques de representació i comunicació del seu projecte.
Aquesta és la raó per la qual el mestre també avaluarà la qualitat de les seccions de plantes, plantejades, models, perspectives, vídeos, gràfics per ordinador i tota la gamma de possibles eines de representació que l'arquitecte té a la seva disposició.
L'alumne ha de saber com transmetre la idea del projecte, explicar el concepte del seu projecte, així com la seva estructura i organització espacial en termes de programa d'habitatge, circulació, il·luminació, integració de l'entorn i l'explicació correcta de l'organització. estratègia del projecte. A més, es valorarà la integració dels continguts desenvolupats en les diferents àrees.

• 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
• 58 - Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana.
• 60 - Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa a l'acompliment professional.
• 61 - Coneixement de l'anàlisi de viabilitat i la supervisió i coordinació de projectes integrats.
• 62 - Coneixement de la taxació de béns immobles.
• 56 - Coneixement adequat de les bases de l'arquitectura vernacla.
• 34-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes.
• 35-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans.
• 36-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de direcció d'obres.
• 37 - Aptitud per elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans.
• 38-T - Aptitud per intervenir en i conservar, restaurar i rehabilitar el patrimoni construït.
• 39-T - Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques.
• 40 - Aptitud per exercir la crítica arquitectònica.
• 41-T - Aptitud per resoldre el condicionament ambiental passiu, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, el rendiment energètic i la il · luminació natural.
• 42 - Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció.
• 43-T - Capacitat per realitzar projectes de seguretat, evacuació i protecció en immobles.
• 44-T - Capacitat per redactar projectes d'obra civil.
• 45-T - Capacitat per dissenyar i executar traçats urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge.
• 46 - Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques.
• 47-T - Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d'impactes ambientals.
• 48 - Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics.
• 49 - Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura.
• 50 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia.
• 51 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge.
• 52 - Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals.
• 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
• 54 - Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades.
• 55 - Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.

L'objectiu de l'assignatura és aconseguir que l'alumne sàpiga desenvolupar les seves idees per convertir-les en un projecte arquitectònic que doni resposta a l'enunciat de l'assignatura: una casa unifamiliar aillada.

A partir d'un programa bàsic preestablert, l'alumne treballarà en una idea-força que gràcies a un llenguatge gràfic precís, creatiu i personal es convertirà en un projecte arquitectònic.

La proposta per a aquest segon semestre de Projectes II (Disseny Studio II) es considera un exercici a partir de l'abstracció, on el tema principal sempre és l'habitatge, centrat en el concepte de cohabitació i co-treball.

Com és habitual, durant el segon semestre, triem una ubicació en un context dens i urbà, equilibrant el primer semestre, on treballem en un entorn més paisatge i rural.

Anem a treballar la idea del buit versus l'espai ple. Es proposa un programa molt flexible perquè l'alumne pugui centrar-se en el tema de la cohabitació.

El primer dia de classe s'explicará detalaldament el prgrama i ubicació del exercici de curs.

Estructura general del curs

Horari: DIVENDRES, de 09:30 h. a 14:30 h.

• Classe teòrica: eventualment es donaran temes adients a l'assignatura, per part dels professors, així com nocions i exemples per aprendre les bases teòriques, tècniques i gràfiques per a la correcta documentació i presentació d'un projecte. S'inclouran les presentacions dels treballs dels estudiants.
• Repàs general i públic sobre el treball fet durant la setmana, amb posibles preguntes relacionades amb la classe anterior, referències de la setmana i bibliografies concretes. Es pot arribar a plantejar el respondre a nivell personal i sobre paper. Posteriorment, correcció pública de treballs seleccionats o de tots ells. (Es passarà llista cada dia a les 09.30h.).
• Correcció personal amb els professors assignats per grups.

El curs consisteix en un exercici basat en el desenvolupament d'un projecte d'habitatge. Això significa un sol exercici, una sola durada del projecte, la durada de tot el curs.

L'avaluació final del curs es resumeix en una qualificació que avalua tant el resultat final com l'evolució del projecte de l'alumne.

LLIURAMENTS
El cronograma estableix les dates de lliurament dels diferents exercicis.

El curs consisteix en una presentació final amb un jurat extern i presentacions parcials del seguiment del projecte. Tots són obligatoris i compten amb l'avaluació final del curs.

El format i els requisits de cada presentació seran impartits pels professors durant el curs, tot i que en general ha de complir els criteris:

• Respectar els formats de lliurament sol·licitats (orientació vertical / horitzontal, mida del paper, etc.).
• Incloure tots els continguts sol·licitats pels professors (tant la documentació en paper gràfic com les maquetes requerides).
• Amb cada entrega (parcial i final), el lliurament s'ha de publicar en format PDF a la plataforma Moodle.
• El format d'aquests enviaments s'ha d'ajustar a un arxiu ÚNIC PDF de mida màxima de 10 Mb a 300dpi.
• En els lliuraments finals, a més dels plànols i maquetes necessàries per a la presentació, s'ha de lliurar una còpia impresa limitada i reduïda a format A3.
• El lliurament final consistirà (a més dels plànols requerits) dels maquetes requerits al taller

BIBLIOGRAFIA GENERAL 

• Paricio, Ignacio. Sust, Xavier. La vivienda contemporánea. Programa y tecnología. ITEC, 1998
• Marta Peris. Habitatge i Ciutat (03, espacio servidor, espacio servido). Edicions ETSAB
• Rybczynski, Witold. La casa: historia de una idea. Ed. Nerea, Madrid, 1989
• Allison, Peter. La flexibilidad de los sistemas móviles y modulares. a+t. nº12
• Xavier Monteys. L’arquitectura dels anys 50 a Barcelona. Edicions ETSAB
• González, Xavier. Vivienda y flexibilidad. a+t. nº12.
• Martí Arís, Carlos. Càtedra de Projectes V. E.T.S.A.B. Las formas de la residencia en la ciudad moderna. Vivienda y Ciudad en la Europa de entreguerras, 1991.
• Paricio, Ignacio. Fumadó, Joan Lluís. El tendido de las instalaciones. Ed. Bisagra, 1999.
• Friederike Schneider (ed.). Atlas de plantas, Ed. Gustavo Gili, Barcelona 1997. Birkhäuser Verlag Ag., Basilea, Suïssa, 1994
• Ravetllat, P.J. Bloques de viviendas: una perspectiva contemporánea. Barcelona. Gustavo Gili, 1992.
• Díaz, C. Ravetllat, P.J.. Habitatge i Tipus en l’Arquitectura Catalana. Barcelona. Publicacions del COAC, 1989.
• Sherwood, Roger. Vivienda: Prototipos del Movimiento Moderno. Ed. Gustavo Gili, 1983.
• Goldfinger, Myron. Arquitectura popular mediterránea. Ed. Gustavo Gili, 1995.
• Smithson, Alison. AS in DS. Lars Müller Publishers, 2001.
• Fuertes, Pere. Monteys, Xavier. Casa Collage. Ed. Gustavo Gili, 2002.
• Ábalos, Iñaki. La buena vida. Ed. Gustavo Gili, 2001.
• www.tallerhousingesarq.wordpress.com

• Banham, Reyner. Megaestructuras. Futuro urbano del pasado reciente. GG
• Koolhaas, Rem. Delirio de Nueva York. GG
• Koolhaas, Rem. Ulrich Obrist, Hans. Project Japan. Metabolism Talks. Taschen
• Mostafavi, Mohsen. Ecological Urbanism. Harvard University Graduate School of design. Lars Müller Publishers
• Ábalos, Iñaki. Herreros, Juan. Arquitectura y Técnica en la ciudad contemporánea. Nerea
• Fernández, Aurora. Mozas, Javier. Arpa, Javier. Hybrids I. a + t nº31. Ediciones a + t
• Fernández, Aurora. Mozas, Javier. Arpa, Javier. Hybrids II. a + t nº32. Ediciones a + t
• Fernández, Aurora. Mozas, Javier. Arpa, Javier. Hybrids III. a + t nº33-34. Ediciones a + t
• Xavier Monteys y Pere Fuertes. Edificio Mitre. Cuadernos de arquitectura, nº 22. Publicacions del COAC
• Eisele, Johann. Kloft, Ellen. High-rise manual. Birkhauser
• Yeang, Ken. The green skyscraper. The basis for designing sustainable intensive buildings. Prestel
• www.ctbuh.org
• Habraken, N.J. El diseño de soportes. Ed. Gustavo Gili.