Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Composició 4

• codi 08001
• curs 3
• període Semestre 2
• tipus OB
• credits 6

Mòdul: Mòdul Projectual

Matèria: Composició 4

Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: anglès

Responsable

Dr. Guillem CARABÍ - carabi@uic.es

Horari d'atenció

Cita prèvia

Composició 4 és la quarta de les quatre assignatures que conformen el grup de Composició Arquitectònica, repartides entre els quatre semestres de segon i tercer curs.

Tots quatre cursos s’ocupen de la història de l’art i de l’arquitectura, des d’una mirada comú: el llenguatge. Perquè el llenguatge és el mitjà universal on es du a terme la comprensió. La forma de realització de la comprensió és la interpretació. (...) Tot comprendre és interpretar, i tota interpretació es desenvolupa dins el mitjà d’un llenguatge que pretén deixar parlar l’objecte i és alhora el llenguatge mateix com a intèrpret. (Gadamer, 1975)

El llenguatge com a instrument fonamental per a la interpretació, com a substrat que travessa de manera sistemàtica la història de l’art i l’arquitectura del segle XX.

Però cal donar forma (i d’això tractarà cadascú dels quatre cursos de composició) a una altra qüestió: per què, per a què, i per a qui fer història?  Es fa història de l’arquitectura perquè es busca el significat de l’arquitectura actual: però per a resoldre l’angoixa del present no val projectar sobre el passat certeses a superar. En aquest sentit és l’arquitectura que cal ser reproposada com a problema. Aquesta aparent suspensió de judici de molts anàlisis recents té, al seu torn, el sentit de la lliure recerca sobre les possibles direccions que prendrà el futur. (Tafuri, 1968)

Pensar la història no és, doncs, una ocupació del passat. Pensar la història, pensar la història de l’art i de l’arquitectura, una vegada i una altra, és pensar el present. I, en conseqüència, ser contemporani. Això significa que el contemporani no és només qui, en percebre l’ombra del present, aprehèn la seva llum; és també qui, dividint i interpolant el temps, està en condicions de transformar-lo i posar-lo en relació a d’altres temps, llegir-hi de manera inèdita la història, “citar-la” segons una necessitat que no prové en absolut  de l’arbitri, sinó d’una exigència de la que no es pot deixar de respondre. (Agamben, 2009)

No s'estableixen requisits previs

El curs Composició 4, Llenguatge i territori. Art i arquitectura a Catalunya: de l’exposició universal de 1888 als pavellons catalans de la Biennal de Venècia 2012/14/16, situa el focus d’atenció en el fet local i geogràfic. Estudiar a la ciutat de Barcelona hauria de servir, encara que només fos per una molt simple relació de proximitat geogràfica, per incentivar el coneixement i l’evolució d’aquella arquitectura produïda al nostre territori. L’objectiu de l’assignatura serà analitzar l’arquitectura local al llarg d’un segle i escaig, i valorar quin grau d’influència hi ha exercit l’arquitectura internacional. 

• 34-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes.
• 35-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans.
• 40 - Aptitud per exercir la crítica arquitectònica.
• 48 - Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics.
• 49 - Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura.
• 50 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia.
• 51 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge.
• 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
• 54 - Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades.
• 55 - Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
• 56 - Coneixement adequat de les bases de l'arquitectura vernacla.
• 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.

Veure el següent punt

Horari de l'assignatura: dilluns de 09:00 a 13:00 

- La Modernitat i l'absència de centre: L'Encyclopédie, Paxton, Cerdà

- 1888: El Modernisme. Estranyaments: Gaudí i Jujol

- De la política Noucentiste a les deshinibides ruptures d'avantguarda

- Arquitectura, ciutat i monumentalisme: l'exposició de BCN de 1929

- La continuitat progressista: Nicolau M. Rubió i Tudurí i ACTAR

- Modernitats: 1928, Fernando G. Mercadal; 1930, El GATEPAC

- Una arquitectura del clima: Sert i Clavé

- Després de la II República: la dècada obscura 1939-1949

- Grup R: modernitat des d'allò local

- Josep M. Sostres

- Tres maneras d'emocionar: Mitjans, Coderch, Barba Corsini

- Funció i raó. Robert Terradas Via

- Dels anys 80 a BCN 1992: arquitectura de taulell

- L'arquitectura catalana a les biennals de Venècia: 2012/2014/2016

1) Comprendre i assimilar la importància de la cultura arquitectònica, i del siginificat en termes de formació professional.

2) Reflexionar sobre l'evolució històrica de l'arquitectura catalana, així com els problemes, les preocupacions, els programes i els conceptes que l'han configurada.

3) Desenvolupar habilitats en la lectura i escriptura crítiques amb l'objectiu de formar una base per a la comprensió i interpretació de les idees arquitectòniques.

4) Explorar la construcció de les maquetes, així com dels diagrames i altres mitjans gràfics per a comunicar els conceptes de disseny que es troben darrere els projectes arquitectònics construits.

5) Experimentar el treball en equip: bescanviar idees i aprendre sobre els fierents maneres de pensar i resoldre problemes. 

L’avaluació del curs respon a diverses condicions: notes examens, notes de les pràctiques, i participació activa al curs.

Més en concret:

Part teòrica:

Examens (1 parcial eliminatori de matèria + 1 final) : 50%

Part pràctica: 50%

Observacions:

- Per tal de fer mitja aritmètica entre examens i pràctiques, cal tenir aprovades les dues parts. En cas de suspendre alguna de les parts en primera convocatòria (teoria o pràctica), haurà de recuperar-se en la segona convocatòria de l’assignatura en curs. En cas de no aprovar les parts evaluades en segona convocatòria, l’alumne haurà de repetir l’assignatura sencera al curs següent.

-Tots els exercicis són obligatoris. El no lliurament d’un dels exercicis, o el lliurament fora de termini implica el suspens de la part en qüestió.

A.C. Documentos de actividad contemporánea (1931-37)

BOHIGAS, Oriol. Entre el Pla Cerdà i el barraquisme, Barcelona: ed. 62, 1963

FLORES, Carlos. Arquitectura española contemporánea, 2 V., Madrid: Aguilar, 1989

FLORES, Carlos. Gaudí, Jujol y el modernismo catalán, 2 V. Madrid: Aguilar, 1982

PIÑÓN, Helio. Arquitecturas catalanas. Barcelona: La Gaya Ciencia, 1977

ROVIRA, Josep M. La arquitectura catalana de la modernidad. Barcelona: Edicions de la UPC, 1987

SOLÀ MORALES, Ignasi de. Eclecticismo y vanguardia, y otros escritos. Barcelona: GG, 2004