Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaHistòria Contemporània Universal
Mòdul: Societat de la informació i del coneixement
Matèria: Història
Llengua d'impartició principal: castellà
Responsable
Dr. Ruben CARRILLO - rcarrillo@uic.es
Horari d'atenció
Concertar cita prèvia per correu electrònic amb el professor Rubén Carrillo (rcarrillo@uic.es)
L'objectiu d'aquesta assignatura és proporcionar a l'alumnat la oportunitat de fer una exploració històrica de l'època contemporània des de 1789 fins l'actualitat. L'eix vertebrador serà debatre sobre quatre temes principals d'aquest període: esclavitud, colonialisme, elits i frontera a través del cinema. Mitjançant l'anàlisi de films històrics debatirem sobre aquestes temàtiques tot interpretant les pel·lícules com a fonts secundàries del període històric que representen i com a font primària del moment en el qual van ser creades. La fi és que els estudiants coneixin la diversitat que existeix dins la història i reflexionin sobre els diferents punts de vista que influeixen en la creació del discurs historiogràfic. Plantejarem grans preguntes, com:
Més enllà de ser simplement receptors dels conceptes, cada estudiant haurà de descobrir el coneixement per si mateix amb la guia del professor. Els alumnes aprendran les tres habilitats fonamentals de l'historiador: la correcta acomulació de bibliografia, la recol·lecció de fonts rellevants i l'elaboració d'una interpretació coherent, contrastada i rigorosa.
Professor: Rubén Carrillo
No requereix cap requisit previ
No serà necessari memoritzar dates ni noms de batalles o personatges, sinó fer una formació per desenvolupar, a través de l'estudi de la història, competències bàsiques transferibles a d'altres estudis i disciplines. Aquestes són:
Per tal d'aconseguir aquests objectius es donarà als estudiants la oportunitat d'endinsar-se a la investigació històrica com ho fa un historiador professional.
Conèixer els principals esdeveniments que ajuden a entendre la realitat
Comprensió i anàlisi de les principals dinàmiques socio-econòmiques de la societat moderna
Desenvolupar una capacitat d’analitzar críticament la realitat
0. Introducció i seminari sobre fonts
Tema 1. El món a les vigílies de la Revolució Francesa. Introducció a la història política
En aquest tema debatirem si existien les condicions necessàries per a què es produís una revolució industrial fora d'Europa. Farem una introducció panoràmica als estats i imperis del món a finals del segle XVIII. Estudiarem les condicions socials i econòmiques dels imperis xinès, otomà, safaví i mogol a Euràsia, els regnes d'Ashanti, Congo i Etiopia a l'Àfrica i les noves repúbliques independents d'Amèrica. Valorarem el sorgiment de noves idees sobre la configuració dels governs i el paper dels ciutadans. Avaluarem els orígens i les repercussions globals de la Revolució Francesa i les guerres napoleòniques. Qüestionant les grans narratives històriques eurocèntriques, debatirem sobre si el camí a un món dominat per Europa estava assegurat.
Tema 2. L'inici de la “Gran Divergència.” Introducció a la història econòmica
En aquest tema ens centrarem en comprendre l'inici de l'enlairament econòmic d'Europa. Els estudiants avaluaran i discutiran les raons de l'accelerament del creixement de la població mundial que va tenir lloc a partir de 1800. Analitzarem com la industrialització va contribuir al creixement de la producció agrícola. Avaluarem las raons per les quals el desenvolupament econòmic dels Estats Units va ser diferent del dels països d'Amèrica Llatina, per què el Japó i la Xina van fer servir diferents polítiques d'industrialització i com l'imperialisme britànic va influenciar el desenvolupament de la Índia i Egipte. Valorarem el paper del cotó en la configuració del capitalisme modern i l'esclat de conflictes socials, des de la Guerra Civil nord-americana, fins als inicis de moviments obrers a Europa, Àsia i Amèrica.
Tema 3. Les transformacions socials del segle XIX. Introducció a la història cultural
En aquest tema veurem com la industrialització va canviar les vides de milions de persones de tot el món. Tot, des dels hàbits de consum, fins la percepció del temps i l'espai van canviar per sempre a mesura que els ferrocarrils, els telègrafs i els vaixells a vapor van encongir el món i van posar a disposició de la gent productes i modes de vida que no existien en èpoques anteriors. Les ciutats es van expandir i va emergir la fàbrica. Valorarem la relació que aquest fenomen va tenir amb l'abolició de l'esclavitud i les grans migracions del segle XIX. El desenvolupament de la premsa moderna, l'expansió de l'alfabetització i l'estandardització de l'educació a molts llocs va determinar el debat polític i la política de masses. Al mateix temps, va sorgir la societat de consum i les primeres botigues departamentals. Davant dels canvis frenètics sorgiren veus a favor de la mesura i la conservació dels valors tradicionals.
Tema 4. L'auge dels imperis globals. Introducció a la història imperial
En aquest tema analitzarem l'expansió colonial europea pel món. Tot i que els països d'Amèrica Llatina van aconsiguir la seva independència, van seguir tenint una relació de dependència amb les potències europees, apostant per models econòmics d'exportació de matèries primeres i enfrontant grans obstacles al desenvolupament de sistemes polítics estables i democràtics. Veurem com els britànics van usar l'opi, obtenint a les seves colònies a la Índia, per a forçar la seva entrada en el mercat xinès que van donar com a resultat l'esclat de les Guerres de l'Opi i l'inici de la decadència de la Xina. Contrastarem aquest procés amb el cas japonès, que va optar per una ràpida industrialització després de veure's forçat a obrir les seves fronteres al comerç internacional a mitjans del segle XIX. Per últim, avaluarem per què Àfrica va trigar a ser conquistada per les potències europees i com es van repartir el territori en la famosa Conferència de Berlin de 1885 i discutirem sobre el paper del darwinisme social en la justificació de la colonització.
Tema 5. Ciència, medicina i guerra. Introducció a la història de la ciència
En aquest tema analitzarem els avançaments científics, amb especial atenció al desenvolupament de la medicina moderna i la contribució d'aquesta a l'imperialisme. Continuarem estudiant el creixement de les tensions entre les potències europees que competien entre si per fer-se amb el control de recursos naturals i la intensificació dels conflictes interns i l'auge del nacionalisme. Veurem com aquestes tensions culminarien en l'esclat de l'anomenada Gran Guerra (1914-1918), la qual estudiarem allunyant-nos de l'anàlisi del moviment d'exèrcits i fronts i ens centrarem en l'impacte social del conflicte i en el rol decisiu de l'aplicació de conceptes i teories científiques a la guerra. Discutirem sobre la paradoxa de com la guerra genera tragèdia i destrucció però a la vegada incentiva el desenvolupament de la tecnologia militar que s'aplica a usos civils quan acaben els conflictes.
Tema 6. Els moviments socials d'entreguerres i la Segona Guerra Mundial. Introducció a la història social i de gènere
En aquest tema ens preguntarem per què després del final de la Primera Guerra Mundial sorgiren per tot el món una sèrie de moviments socials, com el feixisme, el comunisme i el pacifisme (de Mahatma Gandhi a la Índia), molts dels quals van estar marcats per o sorgiren arrel de la crisi mundial que començà el 1929, alguns dels quals van aconseguir fer-se amb el control dels seus respectius països. Valorarem la revolució del rol de la dona a les societats de post-guerra i la culminació d'alguns dels moviments sufragistes. Veurem com durant la Segona Guerra Mundial les dones van conquistar un rol social com a membres actius de la producció armamentística o lluitadores als exèrcits de les nacions enfrontades. Analitzarem la guerra mundial com una guerra de recursos i ens centrarem en l'estudi de la propaganda d'ambdós bàndols com, per exemple, el paper de Disney en l'esforç bèl·lic estatunidenc.
Tema 7. La “Guerra Freda.” Introducció a la crítica dels grans conceptes històrics
En aquest tema estudiarem la divisió del món en grans blocs a partir de 1945. Farem una crítica al concepte de “Guerra Freda” fent èmfasi en els nombrosos conflictes armats “calents” que va haver-hi durant aquest període, tant internacionals com la Guerra de Corea, la Guerra de Vietnam, la invasió soviètica de l'Afganistan o la intervenció estatunidenca en múltiples canvis de govern de Llatinoamèrica, com interns com la Revolució Cultural a la Xina, la lluita pels Drets Civils als Estats Units, el desenvolupament de l'Apartheid a Sud-Àfrica i la Revolució Islàmica de l'Iran. Posarem especial atenció als moviments i conflictes de descolonització a partir dels anys seixanta i el sorgiment del moviment dels països no alineats. Reflexionarem sobre la proliferació de les armes nuclears, la carrera espacial i la consolidació i internacionalització de l'American Way of Life a través d'exemples trets de la cultura popular, des de les pel·lícules de Hollywood fins al festival d'Eurovisió.
Tema 8. La reconfiguració del món després de 1989. ¿Cap a una re-convergència? Introducció a la història del present
En aquest tema analitzarem la trajectòria històrica del món des de la caiguda del bloc soviètic fins l'actualitat. Analitzarem l'hegemonia dels Estats Units fins als atemptats de l'11 de setembre de 2001 i farem una valoració crítica del concepte de “globalització” per a debatre si es tracta d'un fenomen nou o si té arrels històriques profundes. Els estudiants descobriran l'origen i la propagació d'internet i reflexionaran sobre l'impacte de la xarxa a la vida quotidiana, en els canvis polítics i en l'intercanvi d'idees. Pensarem sobre l'ús de les noves tecnologies per part de grups terroristes i governs. Posarem especial interès en el sorgiment de les grans economies emergents, especialment la Índia, la Xina i el Brasil i debatirem sobre si estem davant d'un procés de “re-convergència.” Tancarem l'assignatura amb una reflexió al voltant del paper d'Europa en el context actual i les lliçons pel futur que es desprenen dels últims dos segles d'història.
| ACTIVITAT FORMATIVA | CRÈDITS ECTS |
|---|---|
| Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. | 0,3 |
| Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. | 4 |
| Aprenentatge entre iguals: Amb aquesta activitat es pretén que els alumnes guanyin capacitat d'anàlisi i capacitat crítica Una manera d'aconseguir-ho és corregir exercicis, productes, etc. dels seus propis companys. Cada estudiant obtindrà una doble avaluació: com a receptor i com a transmissor de coneixement crític. | 0,4 |
| Taller: espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.). | 0,5 |
| Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 0,8 |
Treballs individuals - 40%
Cada alumne haurà de preparar una ressenya d'una pel·lícula històrica que s'haurà d'acordar prèviament amb el professor (abans del 12 d'octubre). La data de lliurament serà el 20 de novembre.
El treball haurà de tenir un màxim de 10.000 caràcters i un mínim de 8.000. També haurà de tenir una bibliografia amb al menys tres referències d'obres acadèmiques (llibres o articles acadèmics).
Participació a classe - 20%
Examen final - 40%
| SISTEMA D'AVALUACIÓ | PERCENTATGE |
|---|---|
| Examen Final | 40 |
| Pràctiques | 15 |
| Exposició oral | 5 |
| Projecte | 25 |
| Pràctiques | 15 |
Bibliografia recomendada
Arostegui, J. y Saborido, J., El mundo contemporáneo, historia y problemas, Barcelona, Crítica, 2001.
Artola, Miguel y Pérez Ledesma, Manuel, Contemporánea. La historia desde 1776, Madrid, Alianza Editorial.
Briggs, Asa, Historia contemporánea de Europa, 1789-1989, Barcelona. Crítica, 2000.
Brower, D.R., Historia del mundo contemporáneo, 1900-2001. Madrid, Pearson, Educación, 2002.
Fontana, J. Por el bien del imperio, Pasado y presente, Barcelona, 2011.
Fuentes, J. F., La Parra, López, E., Historia universal del siglo XX. De la Primera Guerra Mundial al ataque de las Torres Gemelas. Madrid, Síntesis, 2001.
Kinder, Hermann, Atlas histórico mundial, Madrid, Istmo, 1999-2000
Martínez Carreras, José U., Introducción a la Historia Contemporánea, Madrid, Istmo, 1996-1999.
Palmer, R., y Colton, P, Historia contemporánea, Madrid Akal D.L.1981.
Paredes Alonso, Francisco Javier, Historia universal contemporánea, Ariel, Barcelona, 1999.
Procacci, Giulano, Historia General del siglo XX, Crítica, Barcelona, 2001
V.V.A.A, Historia Universal, vols. IX-XIII, EUNSA, Pamplona, 1990.
Bibliografia adicional
Avilés Farré, Juan, Historia política y social moderna y contemporánea, Universidad Nacional de Educación a Distancia, Madrid, 2001
Baldó Lacomba, Marc, La revolución industrial, Síntesis, Madrid, 1993.
Carr, Edward Hallett, La revolución rusa: de Lenin a Stalin, 1917-1929, Alianza editorial, Madrid, 1988
Castells Oliván, Irene, La Revolución Francesa (1789-1799), Síntesis, Madrid, 1997.
Deane, Phyllis, La primera revolución industrial, Península, Barcelona, 1998.
Egido Leon, Angeles, La historia contemporánea en la práctica (Textos escritos y orales, mapas, imágenes y gráficos comentados), Centro de Estudios Ramon Areces, Madrid, 1996.
González Pacheco, Antonio, La Revolución Francesa (1789-1799), Ariel, Barcelona, 1998.
Hobsbawm, E.: La era de la revolución, 1789-1848, Barcelona, Labor, 1991/2003.
Hobsbawm, E.: Historia del siglo XX, Barcelona, Crítica, 2010.
Kemp, Tom, La revolución industrial en la Europa del siglo XIX, Editorial Fontanella, Barcelona, 1979.
Lario González, Ángeles (coord.): Historia contemporánea universal: del surgimiento del Estado
Contemporáneo a la Primera Guerra Mundial, Madrid, Alianza Editorial, 2010.
Martínez Roda, F. (dir.): Historia del mundo contemporáneo de la revolución a la globalización,
Valencia, Tirant lo Blanch, 2010
Sirugo, Francesco, La segunda revolución industrial, Oikos-Tau, Barcelona, 1989.