Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Projectes 3

• codi 08088
• curs 3
• període Semestre 1
• tipus OB
• credits 5

Mòdul: Mòdul Projectual

Matèria: Projectes 3

Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: anglès

Responsable

Dr. Juan de Dios TRIAS DE BES - jtrias@uic.es

El curs de projectes 3 de l'ESARQ es centrarà en l'habitatge emfatitzant l'aprenentatge per projectar tipologies, formes d'agregació, distribució i relació d'habitatge.

Al mateix temps en aquest curs investigarem al voltant de noves formes d'habitar, proposant noves formes de viure, aproximant-se a diferents contextos socials així com de relació de l'habitatge amb altres usos.

El primer semestre del curs de 3r s'orienta a l'aprenentatge i adquisició de l'instrumental necessari tant per a projectar com per representar i comunicar l'arquitectura d'habitatge mitjançant el desenvolupament d'un projecte propi i individual per part de l'alumne.

El curs 2016-2017 està format per 2 grups de professors d'àmplia experiència en el camp de l'habitatge.

Més enllà del desenvolupament i acompliment dels continguts exposats a continuació, en el curs de Projectes 3 prestarà especial atenció a la capacitat comunicativa de l'alumne, a través d'eines de comunicació oral però també gràfiques i volumètriques.

La capacitat d'explicar el projecte a través del dibuix i altres eines de representació potenciarà la seva preparació per integrar-se a un entorn professional cada vegada més competitiu.

Es desenvoluparan correccions que impliquin el conjunt dels alumnes, amb l'objectiu de potenciar el debat obert al taller. Això ha d'oferir eines de defensa dels arguments del projecte que permetin a l'alumne reforçar les seves intencions davant l'exercici, alhora que desenvolupa la seva maduresa intel·lectual davant les decisions preses.

Es farà especial èmfasi en l'assistència i la puntualitat, així com es respondrà de manera estricta a aquells alumnes que no compleixin amb els lliuraments establerts (i d'acord amb el que es demana).

A més s'ha creat, com ja és costum en els cursos de projectes de l'ESARQ, un Blog propi de l'assignatura, on es complementaran els continguts del curs amb informacions útils i notícies del taller.

http://tallerhousingesarq.wordpress.com/

Cal que l'estudiant disposi de coneixements dels diferents sistemes de representació gràfica, així com que els elements constructius principals que defineixen un espai arquitectònic.

D'altra banda, ha de disposar d'un ànim de formació que l'impulsi a treballar buscant referències i models, tant desenvolupant un seguiment de les referències recomanades pels professors a classe, com fent un seguiment de la bibliografia recomanada, com les que descobreixi per si mateix.

El volum i dinàmica de treball que s'exigeix durant el curs és molt intensiu, per tant és necessari que l'alumne tingui una capacitat de treball que li permeti seguir el ritme del curs.

És imprescindible que l'alumne hagi assolit coneixements suficients per abordar la complexitat d'integrar els diferents condicionants plantejats en l'exercici. Es valorarà tant el desenvolupament conceptual del projecte com el rigor i disciplina a l'hora de representar i organitzar el treball. Per tant, a més d'un projecte conceptual propi ben desenvolupat es valorarà que l'alumne s'hagi familiaritzat amb les normatives d'habitabilitat vigents i sigui rigorós amb la presentació del projecte.

El curs de 3r és un curs orientat a l'aprenentatge de l'habitatge i per tant és imprescindible assolir competències com ara distribuir un habitatge, saber projectar i organitzar eficientment un habitatge sabent també integrar a les diverses funcions propostes, entre d'altres. Però és també un curs intermedi en la carrera d'arquitectura i per tant és essencial que a partir d'aquí, l'alumne demostri les seves habilitats en tècniques de representació i comunicació del seu projecte.

És per això que el professor avaluarà també la qualitat de les plantes seccions, alçats, maquetes, perspectives, vídeos, infografies i tot el ventall d'eines de representació possibles que l'arquitecte té al seu abast.

• 34-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes.
• 35-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans.
• 37 - Aptitud per elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans.
• 38-T - Aptitud per intervenir en i conservar, restaurar i rehabilitar el patrimoni construït.
• 39-T - Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques.
• 40 - Aptitud per exercir la crítica arquitectònica.
• 45-T - Capacitat per dissenyar i executar traçats urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge.
• 49 - Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura.
• 52 - Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals.
• 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
• 55 - Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
• 56 - Coneixement adequat de les bases de l'arquitectura vernacla.
• 36-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de direcció d'obres.
• 41-T - Aptitud per resoldre el condicionament ambiental passiu, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, el rendiment energètic i la il · luminació natural.
• 42 - Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció.
• 43-T - Capacitat per realitzar projectes de seguretat, evacuació i protecció en immobles.
• 44-T - Capacitat per redactar projectes d'obra civil.
• 46 - Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques.
• 47-T - Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d'impactes ambientals.
• 48 - Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics.
• 50 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia.
• 51 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge.
• 54 - Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades.
• 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
• 58 - Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana.
• 60 - Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa a l'acompliment professional.
• 61 - Coneixement de l'anàlisi de viabilitat i la supervisió i coordinació de projectes integrats.
• 62 - Coneixement de la taxació de béns immobles.
• 63 - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes arquitectònics i urbans adequats als nous temps.

L'alumne haurà adquirit al final del curs competències per desenvolupar un projecte d'habitatge com ara:

• Resolució del programa plantejat, adequació necessitats públic / privat, qualitat i interès volumètric, definició dels espais, coneixement de dimensions apropiades, adequació a un context determinat, entre d'altres.
• Diferents tipologies d'habitatge
• Adequació dels programes i requeriments als diferents models d'habitatges: d'ús temporal, de caràcter unifamiliar, etc.
• Integració del programa d'habitatge amb altres usos.
• Caldrà saber desenvolupar també una bona i intel·ligent distribució en planta de l'edifici, així com en alçat (façana), seccions longitudinals i transversals, incloent possibles estratègies d'estalvi energètic en l'habitatge.
• L'alumne haurà de saber transmetre la idea del projecte, explicar el concepte del seu projecte així com de la seva estructura i organització social i espacial tant en matèria de programa d'habitatge, circulacions, il·luminació, integració de l'entorn així com la correcta explicació de l'estratègia de organització del projecte.
• L'alumne / a haurà finalment haver après a desenvolupar un projecte d'habitatge amb condicions culturals i socials especials, sent capaç d'abordar un programa complex que va més enllà de les tipologies estàndard, entenent que desenvolupar aquesta capacitat li permetrà respondre als requeriments canviants de la societat actual.

ENUNCIAT I PROGRAMA DEL CURS    

L'habitatge és segurament el camp d'acció més representatiu de l'ofici arquitectònic. La seva condició de necessària la converteix sovint en objecte de normatives estrictes i estàndards caducs, sent un indiscutible terreny que requereix una constant reformulació.  Les formes d'associació són diverses i canviants, de manera que l'habitatge ha de poder oferir respostes a preguntes noves que obliguin a transformar les idees preconcebudes entorn del habitar.  En el següent exercici plantejarem algunes d'aquestes preguntes per estimular la capacitat d'investigar amb les premisses de com articular la relació entre el viure amb altres activitats. Per això, proposarem un programa complex i fresc en el qual l'habitatge s'haurà d'acomodar i relacionar-se amb altres funcions, transformant-se en un complex sistema, eficient i capaç d'acomodar les necessitats de totes i cadascuna de les seves parts.  Al seu torn serà necessari articular les solucions amb la integració a un context natural amb condicionants topogràfics molt específics, potenciats per la presència d'una preexistència.    

HABITATGES D'ESTADA TEMPORAL + AMPLIACIÓ DE L'HÍPICA LA PLENA    

El curs de projectes III sempre ha tractat d'establir una relació amb l'habitatge i un ús d'equipament (generalment de caràcter social o esportiu). Així mateix ha estat un curs sempre molt relacionat amb el paisatge i la topografia.  En aquesta ocasió ens apropem a La Llacuna (municipi de la comarca de l'Anoia, Barcelona de 906 habitants).  En l'hípica existent es defineix una primera ampliació mitjançant una gran coberta de teules a dues aigües que s'estén fins a cobrir un paller i un estable. La construcció de l'ampliació sobre aquestes quadres existents i no en un solar proper, com estava previst inicialment, ja obeïa a criteris d'estalvi en fonaments, estructura i escomeses.  El projecte actual planteja una nova ampliació que permeti donar acollida a visitants d'estada temporal, tant per aprofundir en el coneixement i pràctica de l'hípica com per plantejar una relació terapèutica de proximitat amb els cavalls.

HORARI, ASSISTÈNCIA I NORMES

• Les classes es realitzaran els divendres, de 09:00-14:30
• Descans: 12: 00h

NORMES D'ASSISTÈNCIA

• Totes les faltes d'assistència han d'estar justificades mitjançant justificant oficial.
• Es passarà llista entre les 9:00 i les 9: 15h + 11 i 11:15
• El fet de no constar en aquesta llista es considerarà com a 1/2 falta d'assistència.
• L'assistència a partir de les 11:00 es considerarà com 1 falta.
• L'acumulació de més de 2 faltes d'assistència durant el curs no justificades implica el suspens automàtic de l'assignatura.
• La falta d'assistència afecta la nota d'avaluació de l'assignatura.

DESENVOLUPAMENT DE LES CLASSES TALLER

• La metodologia de l'assignatura es desenvoluparà mitjançant correccions setmanals a cada grup.
• Les correccions es faran en grup, els alumnes escoltaran i participaran en les correccions dels seus companys i corregiran també el seu treball.
• S'intercalaran els cursos amb xerrades / conferències que completen la formació del curs.
• Al llarg del curs els professors han de sol·licitar tant documents gràfics com volumètrics (tots dos són fonamentals i obligatoris de cara al desenvolupament del projecte).
• El dia del lliurament final es faran correccions generals amb tots els grups i es constituirà un jury format pels mateixos professors de taller així com de convidats externs de reconegut prestigi en el terreny de l'habitatge.
• El curs serà sensible a la participació de les diferents àrees que fan del projecte un exercici complet.
• Ocasionalment els alumnes poden treballar en silenci aïlladament.
• S'ha d'estar a classe al llarg de la durada de tot l'horari del taller.

El curs consta d'un exercici basat en el desenvolupament d'un projecte d'habitatge de durada continuada al llarg del curs.

Per tant, l'avaluació final del curs correspon al desenvolupament del projecte al llarg del curs, i especialment al seu nivell de qualitat (en tots els aspectes) a més de l'assoliment d'objectius en la fase final.

ENTREGUES

El calendari marca les dates de les diferents distribucions.

El curs consta d'un lliurament final amb jury extern i lliuraments parcials de seguiment del projecte.

Totes elles són obligatòries i compten en l'avaluació final del curs.

El format d'aquestes entregues s'exposarà al llarg del curs, encara que de manera general s'haurà de complir:

• Respectar els formats sol·licitats de lliurament (orientació vertical / horitzontal, mida paper, etc).
• Incloure tots els continguts sol·licitats pels professors (tant documentació gràfica en paper com les maquetes requerides).
• Amb cada lliurament (parcial i final) s'haurà penjar el lliurament en format PDF a la carpeta Dropbox del curs creada expressament amb aquesta finalitat.
• El lliurament a temps d'aquest PDF es valorarà de cara a l'avaluació del curs.
• El format d'aquest lliurament s'ha d'atenir a UN ÚNIC arxiu PDF de grandària màxima 7MB a 300dpi.
• En els lliuraments finals s'haurà de lliurar una còpia impresa i enquadernada reduïda en format A3.

• Paricio, Ignacio. Sust, Xavier. La vivienda contemporánea. Programa y tecnología. ITEC, 1998
• Habraken, N.J. El diseño de soportes. Ed. Gustavo Gili.
• Rybczynski, Witold. La casa: historia de una idea. Ed. Nerea, Madrid, 1989
• Allison, Peter. La flexibilidad de los sistemas móviles y modulares. a+t. nº12
• Xavier Monteys. L’arquitectura dels anys 50 a Barcelona. Edicions ETSAB
• González, Xavier. Vivienda y flexibilidad. a+t. nº12.
• Martí Arís, Carlos. Càtedra de Projectes V. E.T.S.A.B. Las formas de la residencia en la ciudad moderna. Vivienda y Ciudad en la Europa de entreguerras, 1991.
• Paricio, Ignacio. Fumadó, Joan Lluís. El tendido de las instalaciones. Ed. Bisagra, 1999.
• Friederike Schneider (ed.). Atlas de plantas, Ed. Gustavo Gili, Barcelona 1997. Birkhäuser Verlag Ag., Basilea, Suïssa, 1994
• Ravetllat, P.J. Bloques de viviendas: una perspectiva contemporánea. Barcelona. Gustavo Gili, 1992.
• Díaz, C. Ravetllat, P.J.. Habitatge i Tipus en l’Arquitectura Catalana. Barcelona. Publicacions del COAC, 1989.
• Sherwood, Roger. Vivienda: Prototipos del Movimiento Moderno. Ed. Gustavo Gili, 1983.
• Goldfinger, Myron. Arquitectura popular mediterránea. Ed. Gustavo Gili, 1995.
• Smithson, Alison. AS in DS. Lars Müller Publishers, 2001.
• Fuertes, Pere. Monteys, Xavier. Casa Collage. Ed. Gustavo Gili, 2002.
• Ábalos, Iñaki. La buena vida. Ed. Gustavo Gili, 2001.
• Enrique Steegmann, José Acebillo. Las medidas en arquitectura. Publicaciones del COAC.
• Alvar Aalto. ”Del umbral a la sala de estar”. Artículo. En contacto con Alvar Aalto.
• www.tallerhousingesarq.wordpress.com