Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Projectes 4

• codi 08089
• curs 3
• període Semestre 2
• tipus OB
• credits 5

Mòdul: Mòdul Projectual

Matèria: Projectes 4

Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: anglès

Responsable

Dr. Juan de Dios TRIAS DE BES - jtrias@uic.es

El curs de projectes 4 de la School of Architecture es centrarà en l'estudi de la intervenció sobre preexistències construïdes en l'àmbit urbà com a eix de les creixents actuacions que deuen afrontar-se a la ciutat contemporània.
En un context principalment occidental, la revolució industrial de finals del segle XIX va propicià els primers eixamples moderns que es varen desenvolupar al voltant dels centres històrics. Aquests processos de creixement urbà es varen desencadenar de manera extensiva durant el segle XX, desembocant en el desarrollisme de postguerres en el que les ciutats a partir dels anys '50 experimenten creixements exponencials, donant origen en les de major dimensió a la ciutat metropolitana.
En l'actualitat, el problema de la ciutat planteja innumerables qüestions sobrevingudes per la dificultat de mantenir creixements massa extensius. Factors com la mobilitat, el trànsit rodat, la distribució d'equipaments socials, i en definitiva l'alteració del medi ambient presenten els grans desafiaments que es deuen afrontar en favor d'entorns habitables de qualitat. En aquestes situacions, l'equilibri ambiental i el control del consum de l'energia convergeixen en objectius com la minimització dels recursos a utilitzar als processos constructius i a la millora dels entorns urbans.
Al marc d'aquestes lògiques, a les poperes dècades les intervencions arquitectòniques sobre les ciutats estaran cada vegada més orientades a consolidar i millorar les preexistències urbanes.

Per tant, en aquest procés de consolidació de la denominada ciutat post-industrial, l'arquitecte està cada vegada més requerit a la tasca d'intervenir sobre entorns construïts en els quals poden concórrer aspectes tan diversos com el valor històric o les carències de caràcter social i ambiental. En aquestes circumstàncies, l'arquitectura es debat entre la preservació i la intervenció.
D'acord amb el exposat, en el marc de la formació universitària de l'Arquitectura sembla no solament oportú, sinó necessari, implementar programes acadèmics orientats a l'ensenyança de processos d'intervenció projectual sobre edificis existents; així com la seva participació en l'entorn urbà sobre el qual estan implantats.
Per tant, al curs de Projectes 3 i Projectes 4 es consideren programes d'intervenció sobre preexistències construïdes que aborden simultàniament tant la preservació del patrimoni arquitectònic com la seva contribució als contextos socials propis del teixit urbà. En tals circumstàncies, es treballarà tant sobre l'edifici preexistent, així com en la importància del lloc i l'entorno, com a part essencial del projecte.

Al segon semestre (Projectes 4) es desenvoluparan les nocions i continguts iniciats en el primer tram del curs de 3º (Projectes 3).
Concretament, d'acord amb l'anàlisi del patrimoni arquitectònic, es profunditzarà en aspectes com la comprensió dels valors dels edificis preexistents, en el seu potencial com a equipament urbà, i en la determinació de tècniques d'edificació en les que se superposen les noves tecnologies com l'herència i la tradició constructiva.
La determinació i definició del programa d'actuació serà una de les aportacions del taller, que s'establirà entre l'alumne i el professor, en base a les condicions i relacions amb el context urbà i a les potencials dinàmiques d'activitats socials de la ciutat metropolitana.

El curs està format per professors amb una ample experiència al camp d'intervenció sobre el patrimoni arquitectònic i/o en preexistències construïdes.
Més enllà del desenvolupament dels continguts exposats a continuació, el curs de Projectes 4 prestarà especial atenció a la capacitat comunicativa de l'alumne (aprofundint en el coneixement adquirit en el semestre anterior), així com al desenvolupament i representació d'un projecte que concatena patrimoni arquitectònic i escala urbana.

Amb objecte d'abordar la complexitat implícita al desenvolupament d'un projecte sobre el patrimoni arquitectònic preexistent, hem de situar a l'alumne en una presa de consciència d'experiències prèvies en exemples d'edificis que configuren el llegat arquitectònic en un context tan nacional com internacional. D'aquesta manera, s'estimula a l'alumne a fi que s'impliqui en la tasca de trobar referents arquitectònics i, per tant, desenvolupar el seu bagatge cultural.

Per un altra part, també és necessari sensibilitzar l'alumne front la responsabilitat de la seva actuació, que l'obliga a tenir present i utilitzar com arguments del projecte, elements com: la definició i anàlisis de l'entorn (pròxim i llunyà), la integració de la volumetria dintre del teixit d'actuació, la importància de la relació entre l'edifici construït i la seva capacitat tant de generar espais públics com de fer ciutat, així com el coneixement de l'estructura organitzativa del seu programa.

-     Desenvolupar capacitat d’anàlisis d’un edifici construït amb l’objectiu d’identificar:

-     Valors arquitectònics.

-     Valors Constructius.

-     Valors Històrics.

-     Valors Urbans.

-     Possibilitat d’adaptació a nous programes i usos.

-    Reconèixer la importància de la definició d’un determinat programa adient a les necessitats de l’actuació concreta (no té els mateixos requeriments un edifici del casc antic que un altre de l’eixample). Implicacions: contrastar aspectes de definició i organització del programa d’usos, accessibilitat, avaluació de sistemes constructius, de la materialitat, etc.

-    La necessitat d’aprendre la relació íntima entre l’edifici i la ciutat: Es a dir, cóm intervé el vincle entre l’edifici i l’espai públic projectat (p. ex. la generació de buits que garanteixin la relació entre l’espai públic i l’accés a l’edifici); però també en un sentit invers: cóm s’afavoreix una determinada situació urbana mitjançant la generació d’espais de relació a través de la intervenció sobre el propi edifici.

-    Establir pautes que permetin a l’alumne conèixer com s’estructura el programa en funció de les seves mides i usos: número, mida i proporció de les diferents estances, o l’organització entre espai servit i espai servidor. Per a això, es familiaritzaran amb aspectes normatius en matèria de salubritat i seguretat.

-  Impulsar l’alumne a dotar-se de coneixements i referents que li serveixin per incentivar recursos i propostes projectuals. Això es promou a través de conferències de convidats i/o dels mateixos professors, informacions d’interès en el blog del curs, bibliografia, etc.

-  Incidir en els aspectes constructius i executius de l’edifici. L’alumne haurà d’acreditar capacitat per definir els contenidors habituals entre les diferents escales d’un avantprojecte, projecte bàsic, i projecte executiu. Amb la finalitat d’obtenir aquests objectius es pauten uns determinats lliuraments que inclouen els documents exigits obligatoris referits a estructura, construcció i instal·lacions, que necessàriament s’han d’entendre de manera integral.

• 34-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes.
• 35-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans.
• 36-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de direcció d'obres.
• 37 - Aptitud per elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans.
• 38-T - Aptitud per intervenir en i conservar, restaurar i rehabilitar el patrimoni construït.
• 39-T - Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques.
• 40 - Aptitud per exercir la crítica arquitectònica.
• 41-T - Aptitud per resoldre el condicionament ambiental passiu, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, el rendiment energètic i la il · luminació natural.
• 42 - Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció.
• 43-T - Capacitat per realitzar projectes de seguretat, evacuació i protecció en immobles.
• 44-T - Capacitat per redactar projectes d'obra civil.
• 45-T - Capacitat per dissenyar i executar traçats urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge.
• 46 - Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques.
• 47-T - Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d'impactes ambientals.
• 48 - Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics.
• 49 - Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura.
• 50 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia.
• 51 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge.
• 52 - Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals.
• 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
• 54 - Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades.
• 55 - Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
• 56 - Coneixement adequat de les bases de l'arquitectura vernacla.
• 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
• 58 - Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana.
• 60 - Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa a l'acompliment professional.
• 61 - Coneixement de l'anàlisi de viabilitat i la supervisió i coordinació de projectes integrats.
• 62 - Coneixement de la taxació de béns immobles.

Els resultats d’aprenentatge fonamentals que haurà d’acreditar l’alumne són:

1 Capacitat d’enunciar amb claredat l’objectiu del seu treball en quant a:

- Qüestions a resoldre.

- qüestions a aconseguir

2 Capacitat de desenvolupar les eines de treball necessàries que els permetin representar i comunicar de manera autònoma els requeriments i propostes dels seus projectes, a la vegada que reconèixer o distingir entre solucions òptimes o inadequades.

Per a això, han d’aconseguir representar, tant gràficament com a nivell de continguts tècnics, els aspectes del projecte. Aquest ha de ser el resultat d’un treball mesurat i profund, en la que els aspectes del projecte (des de la implantació fins a la definició tècnica) són el resultat d’un procés de feina mitjançant la presa de decisions contrastades amb el professor.

ENUNCIAT I PROGRAMA DEL CURS

El RECINTE DE LA MODEL DE BARCELONA

Històricament, L’Eixample de Barcelona presenta un camp d’experiències arquitectòniques de primer ordre. Des dels seus orígens, amb els primers replantejos d’Ildefons Cerdà el 1859, i les primeres construccions erigides a partir de 1860, es constata la desvinculable relació entre l’edificació i el traçat urbà. La retícula del Plà Cerdà, no solament va oferir una òptima organització urbana, sinó que a més a més possibilitava la implementació d’edificis de diversitat d’usos; des de l’habitatge fins a l’equipament col·lectiu. En algunes situacions, la mateixa trama ha reunit l’agregació d’illes per a acollir programes de major dimensió. El recinte de la presó Model n’és un d’ells.

L’edificació original que respon al projecte de Salvador Viñals i Josep Doménech i Estapà construït entre 1881-1904, s’emplaça sobre l’agrupació de 2 illes, entre els carrers d’Entença, Nicaragua, Roselló i Provença.

La seva organització decimonònica respon a la tipologia del Panòptic de Jeremy Bentham (1748-1832). El conjunt també compte amb alguns edificis adjacents que, seguint les alineacions dels fronts de vialitat, complementaven el programa del recinte. Precisament, la condició amurallada, afegida al seu ús penitenciari, ha suposat no solament una incapacitat de contribució al barri, sinó un progressiu deteriorament de la dinàmica qualitativa tan estesa de l’Eixample barcelonès.

Com succeeix a tantes ocasions amb la reconversió de recintes industrials obsolets o en desús, després del seu tancament definitiu el 2017, La Model presenta l’oportunitat de revitalització del recinte i, consegüentment, del barri. Solament al mateix àmbit municipal, Barcelona compte amb precedents d’èxit com el Dipòsit de les Aigües transformat en Biblioteca, o Les Casernes de la Guàrdia Civil, habilitat com a equipament docent universitari.

Sens dubte, la condició penitenciària introdueix una complexitat afegida a la noció de regeneració. No hi ha més que acudir a l’hemeroteca recent per advertir la controvèrsia que suscita la intervenció sobre un conjunt d’aquesta naturalesa. Precisament per això, es remet al plantejament  d’aquest exercici, per contenir un alt índex de continguts humanístics i fenomenològics. I és que aquesta condició és la que es planteja a l’alumne que, més enllà de les dificultats tècniques, serà requerit per proporcionar la seva pròpia visió emocional, suggerent i imaginativa sobre un lloc tan injuriat.

Per això, cal subratllar com a contingut del curs que, malgrat l’aparent dificultat del lloc, l’exercici es proposa per la seva significativa càrrega d’aspectes propis, la intervenció del Patrimoni arquitectònic dins de les àrees urbanes densificades. En qualsevol cas, la metodologia de treball quedarà reduïda als objectius propis del 3er curs, sense per això, deixar d’apel·lar al potencial i capacitat de l’alumnat.

Finalment, tota proposta quedarà subjecta a la relació amb l’entorn urbà i les seves connexions, com la presència rellevant d’eixos com l’Av. Tarradellas, com Numància i Aragó, a la seva confluència a la Plaça dels Països Catalans, que presideix l’accés Nort de l’Estació de Sants.

EDIFICACIÓ HISTÒRICA I CIUTAT

En base a la feina elaborada durant el primer quadrimestre, consistent en l’aproximació, anàlisis i valoració de les construccions originals i complementades amb l’anàlisi urbà del sector, el segon tram del 3er curs (Projectes 4) es planteja com el seu desenvolupament projectual.

A l’alumne se li requerirà la capacitat de relacionar adequadament la solució arquitectònica amb els nous usos del recinte, a través d’establir una relació entre la tipologia constructiva respectada i el nou programa d’usos. Aquesta relació haurà al mateix temps de respondre a la millora de l’espai públic.

Així, la determinació de la relació Edifici Històric – Programa- Espai Públic es el punt de partida de l’enunciat del Projecte de l’Assignatura.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ÀREA D’INTERVENCIÓ 

• Patrimoni Arquitectònic:

- Recinte Històric La Model.

• Àmbit d’ Actuació:

-       General: El conjunt del Recinte.

-       Específic: Es determinarà a classe per a cada alumne.

PROGRAMA

El programa de l’exercici de Projectes 4, es planteja com  el desenvolupament i evolució del primer quadrimestre (Projectes 3) en el que s’han recollit els conflictes i estímuls generats per la connectivitat viària, espais públics amb diferents nivells de consolidació i efectivitat, i per les infraestructures pròximes ferroviàries. A partir d’això, s’ha constatat la seva ubicació estratègica, com a àrea de nova centralitat que ha de resoldre la seva trobada amb teixits urbans molt diferenciats, es suggereix un programa obert que explori les possibilitats de les dinàmiques urbanes i demandes socials.

En definitiva, tot això s’ha plantejat com una reflexió sobre la relació entre la regeneració del recinte i la seva vocació urbana.

A l’inici del curs es revisarà el programa proposat per l’alumne al primer quadrimestre amb objecte de validar o adaptar els seus continguts. En aquest sentit, es valoraran nocions socioeconòmiques d’actualitat com activitats culturals i/o productives que estableixen economies circulars instant a la introducció de components arquitectòniques. (P.ex. Tallers de prototips que requereixen d’espais amplis i singulars, o activitats teatrals amb necessitat d’espais escènics).

Als alumnes que s’incorporen a l’assignatura, sense que hagin participat a la feina realitzada a Projectes III, se’ls assignarà l’evolució de l’ordenació d’algun dels exercicis del primer quadrimestre. En aquest cas, el professorat tindrà en comte la situació de l’alumne, pel que li proporcionarà les qüestiones a tenir en comte en el desenvolupament de l’exercici.

L’alumne haurà de proposar l’ús per a l’equipament del seu projecte. Aquest us haurà d’estar plantejat considerant factors tals com: teixit social/econòmic de la zona i infraestructures, entre d’altres. En qualsevol cas, s’entendrà com el catalitzador de l’acció vinculada a l’economia circular. En definitiva, l’ús de l’equipament haurà de triar-se d’acord als condicionants del context, considerant el programa més adient per funcionar com a activador social.

Finalment, el conjunt es podrà entendre com a un edifici híbrid, o ciutat compacta, amb diferents graus de permeabilitat respecte a el teixit existent o com a un conjunt d’edificis atomitzats a l’àrea relacionats a través de la continuïtat de l’espai públic.

Amb aquests objectius, el programa de l’exercici consistirà en el desenvolupament d’un fragment representatiu (a determinar amb el professor).

Per tant, l’alumne desenvoluparà una proposta que tindrà en compte 2 nivells d’escala polaritzada: Ciutat i Equipament.

La presentació final haurà d’incorporar: *

(* S’estableix un programa bàsic com a objectiu mínim que podrà ser millorat o completat per cada alumne d’acord amb el seu exercici).

1. CIUTAT:

• Planta Urbana 1/500 i esquemes del sector a escala 1/1000.
• Maqueta del conjunt a escala de la maqueta de grup indicant l’àmbit desenvolupat.

2. EDIFICI:

• Planta General 1/200 i 2 Seccions / Alçats representatius 1/200.
• Planta, i Secció/Alçat d’un sector representatiu a escala 1/50.
• Maqueta d’un sector representatiu (a determinar amb el professor) a Escala 1/50.

Seguint les línies implantades a la formació acadèmica de l’arquitectura, l’assignatura de Projectes consisteix en el denominat “feina de taller”, consistent en el denominat “work in progress”, que desenvoluparà cada alumne de forma personal. La feina serà individual, si bé també s’estableixeran algunes feines en grup. Així, s’estableix un mètode d’ensenyança que té per objecte fomentar les habilitats de l’alumne, tant personals com de feina en grup.

Aquest tipus de pràctica integra continguts a diferents escales projectuals, el que assegura la integració de nocions tècniques, urbanístiques i compositives que es van adquirint paral·lelament a la resta  d’assignatures. Per una altra part, també respon a les formes de pràctiques professionals habituals en matèria de desenvolupament de Projectes.

Per això, la dinàmica del curs incorporarà diversos mètodes docents:

-       Correccions que impliquen al conjunt dels alumnes, amb l’objectiu de potenciar el debat obert en el taller. Això ha d’oferir eines de defensa dels arguments del projecte que permetin a l’alumne reforçar les seves intencions front l’exercici, al mateix temps que desenvolupa la seva maduresa  intel·lectual front les decisions preses.

-       Correccions individuals personalitzades amb l’objectiu de revisar i orientar el desenvolupament de l’exercici.

-       Feina d’anàlisis i maquetes col·lectives.

-       Classes Magistrals de Teoria de Projecte i Obres arquitectòniques de referència, útils pel contingut del curs. Podran ser impartides per arquitectes convidats o pels mateixos professors.

-       Visites a obres d’ Arquitectura de referència.

CALENDARI DE CURS

El calendari de curs es l’oficial establert per la School of Architecture.

DINÀMICA DE LES CLASSES:

Amb caràcter general, a més a més del desenvolupament i complementació dels continguts exposats, es prestarà especial atenció a la capacitat comunicativa de l’alumne, a través d’eines de comunicació oral, però sobretot gràfica i volumètriques (maquetes). La capacitat d’explicar el projecte a través del dibuix i altres eines de representació potenciarà la seva preparació per a integrar-se en un entorn professional cada vegada més competitiu.

Es plantejaran correccions que impliquin al conjunt dels alumnes, amb l’objectiu de potenciar el debat obert al taller. Això ha d’oferir eines de defensa dels arguments del projecte que permetin a l’alumne reforçar les seves intencions front l’exercici, a la vegada que desenvolupa la seva maduresa intel·lectual front les decisions preses.

Es farà especial recalcament a l’assistència i la puntualitat, així com es respondrà de manera rigorosa sobre aquells alumnes que no realitzin un seguiment del curs.

El primer dia es lliurarà als alumnes les normes d’assistència, puntualitat i sistemes de correccions durant les classes. Bàsicament consistent a:

- Assistència a classe obligatòria.

- Puntualitat.

- Permanència a l’aula durant les classes.

- Sistemes i organització de l’ordre de correccions.

- Material de presentació par a cada classe.

- Aportació progressiva del material didàctica a través dels canals d’intranet de la UIC.

L’organització del curs es basa en les classes pràctiques dels tallers i el conjunt d’exercicis i entregues parcials que es realitzaran.

A meitat de curs s’estableix una entrega intermèdia que comptarà amb una avaluació indicativa perquè l’alumne tingui una noció del seu progrés i nivell acadèmic. Aquesta avaluació no penalitzarà ni formarà part de la mitja a l’avaluació final.

Les entregues intermèdia s’organitzen de forma equivalent a la final. La presentació pública dels alumnes es realitza front al grup de professors del curs. Eventualment es pot convidar a un convidat extern. El resultat és l’exposició pública de tots els exercicis realitzats durant el curs.

L’entrega final s’entén com a un exercici obert, i s’estructurarà de manera que l’alumne defensi públicament el seu projecte front el grup de professors del curs, i el Jury d’avaluació (confeccionat en base a la seva afinitat professional amb l’exercici plantejat).

Els criteris de valoració de l’exercici es basen en la consideració dels objectius relacionats amb: *

-       Enunciat i plantejament del projecte a escala de conjunt (15%).

-       Implantació i Ordenació General Definició i adequació volumètrica (15%).

-       Resolució Constructiva (Materialitat Estructura, Equipaments). (30%)

-       Presentació Gràfica, Volumètrica i Expressivitat de la Documentació (20%).

-       Presentació oral (10%).

-       Participació i seguiment del curs (10%).

(*) Per a obtenir un aprovat serà imprescindible que el material lliurat sigui concordant i llegible. Es a dir, que tota la documentació gràfica correspongui a una única proposta que pugui ser comprensible amb concordança entre plantes, seccions i alçats.

(**) El primer dia de classe s’aportarà als alumnes les condicions de presentació de les convocatòries, que a la vegada podran ser consultades pels canals d’intranet de la UIC.

BIBLIOGRAFIA PER A  COMENTAR.

-  Byung - Chul Han, 2015, La Salvación de lo Bello, Herder Editorial S.L., Barcelona.

-  Tanizaki, Junichiro , 1933, El Elogio de la Sombra, Ediciones siruela S.A. , (36ª Ed. 2016), Barcelona.

-  Carles Muro, 2016, Conversaciones con Enric Miralles, Editorial Gustavo Gili S.L., Barcelona.

BIBLIOGRAFIA general

- Domínguez Moreno, L. A., Sánchez González, D., Borja, J.(2014). Identidad y espacio público ampliando ámbitos y prácticas. Barcelona : Editorial Gedisa.

- Dovey, K 1999, 2008, Framing Places. Mediating power in built form.

- Evans, R 1997, Figures, Doors and Passages

- Fernández Alba, A. (1990). La metrópoli vacía : aurora y crepúsculo de la arquitectura en la ciudad moderna. Barcelona : Anthropos.

- Hagan, S., (2015). Ecological urbanism: the nature of the city, London and New York: Routledge.

- Koolhaass, R., traducción de Sáinz, A. (2014). Acerca de la ciudad. Barcelona, España : Editorial Gustavo Gili, SL.

- Koolhaas, R., traducción de Sáinz, A. (2004). Delirio de Nueva York : un manifiesto retroactivo para Manhattan. Barcelona, España : Editorial Gustavo Gili, SL.

- Layuno Rosas, A. (2013). Las primeras “ciudades de la industria”: trazados urbanos, efectos territoriales y dimensión patrimonial. La experiencia de nuevo Baztán (Madrid). Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Vol. XVII, núm. 451. Universidad de Barcelona.

- Lynch, K 1960, The Image of the City, Joint Center for Urban Studies MIT Press, Cambridge, MA.

Versión Cast: traducción de Revol, E.L. (1998). La Imagen de la ciudad, Barcelona: G. Gili.

- Maki, F 1962, Investigations in collective form, Washington University (Saint Louis, Mo.), School of Architecture.

- Mostafavi, M., Doherty, G. (2014). Urbanismo ecológico. Volumen 3, Colaborar. Barcelona : Gustavo Gili.

- Mumford, L 1961, The City in History. Its Origins, Its Transformations, And Its Prospects, Harcourt, Brace & World, New York.

- Muntañola i Thornberg, J. (1978). Topos y logos. Barcelona : Kairó.

- Norberg-Schulz, C 1971, Existence,Space and Architecture, Praeger Publishers.

- Rocha, P. M. da., traducción de Pérez Mata, E. (2011). La ciudad es de todos. Barcelona : Fundación Caja de Arquitectos.

- Rossi A., traducción de Ferrer Ferrer, J. M., Tarragó Cid, S. (1982). La arquitectura de la ciudad. Barcelona, España : Editorial Gustavo Gili.

 Historia urbana general de barcelona

- Garcia Espuche, A., Guàrdia Bassols, M. (1989). Canvis i permanències de l’herència espacial medieval: de la ciutat de la Ribera a la ciutat de la Rambla, en Historia urbana del Pla de Barcelona (Volum 2): actes del II Congrés d’Història del Pla de Barcelona celebrat a l’Institut Municipal d’Història els dies 6 i 7 de desembre de 1985. p. 9-57, Barcelona : Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d’Història.

- Almerich, L. (1945). La Rambla de Barcelona : su historia urbana y sentimental. Barcelona : Ediciones Librería Millà.

 - Banks, P. (2005). El creixement físic de Barcelona, segles X-XIII. Barcelona: Quaderns d’Història, 8.

- Busquets i Grau, J. (2004). Barcelona : la construcción urbanística de una ciudad compacta. Barcelona : Ediciones del Serbal.

- Vila, E. (2012). Breu història de la Rambla. Barcelona : Cercle de Lectors.

 Pla cerdà i els orígenS de L'ensanche de barcelona

- Busquets, J., Corminas, M. (2009). Cerdà i la Barcelona del futur : realitat versus projecte. Barcelona : CCCB.

- Cerdà, I., Estapé, F., (1968). Teoría general de la urbanización y aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona. Madrid : Instituto de Estudios Fiscales.

- Grupo 2C. (2009). La Barcelona de Cerdà. Barcelona : Flor del Viento Ediciones.

- Magrinyà, F., Marzá, F., Feliu, R. (2009). Cerdà : 150 años de modernidad. Barcelona : ACTAR.

- Serra Riera, E., Gómez, E., Jiménez, M. (2010). 12 tesis en relació al procés de formació de l’Eixample Cerdà de Barcelona. Barcelona : ETSAB.