Assignatura

Projectes 4

  • codi 08089
  • curs 3
  • període Semestre 2
  • tipus OB
  • credits 5

Mòdul: Mòdul Projectual

Matèria: Projectes 4

Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: anglès

Professorat

Presentació

El curs de Projectes de School of Architecture es centrarà en l'estudi de la intervenció sobre preexistències construïdes en l'àmbit urbà com a eix de les creixents actuacions que han d'afrontar-se a la ciutat contemporània dins del context de la ciutat històrica plenament consolidada.


En un context principalment occidental, la revolució industrial de finals del segle XIX va propiciar els primers eixamples moderns que es van desenvolupar al voltant dels centres històrics. Aquests processos de creixement urbà es van desencadenar de manera extensiva durant el segle XX, desembocant en el desenvolupisme de postguerres en el qual les ciutats a partir dels anys '50 experimenten creixements exponencials, donant origen en les de major dimensió a la ciutat metropolitana.

En l'actualitat, el problema de la ciutat planteja innombrables qüestions sobrevingudes per la dificultat de mantenir creixements massa extensius. Factors com la mobilitat, el tràfic rodat, la distribució d'equipaments socials, i en definitiva l'alteració del medi ambient presenten els grans desafiaments que s'han d'afrontar en favor d'entorns habitables de qualitat. En aquestes situacions, l'equilibri ambiental i el control del consum de l'energia convergeixen en objectius com la minimització dels recursos a utilitzar els processos constructius i la millora dels entorns urbans, i especialment el que es reconeix com a ciutat històrica.

Al marc d'aquestes lògiques, i en les properes dècades, les intervencions arquitectòniques sobre les ciutats estaran cada vegada més orientades a consolidar i millorar les preexistències urbanes, tant en els teixits urbans de caràcter residencial, com en els contextos morfològics que poden aportar les indústries o alguns dels grans equipaments dins d'aquestes ciutats.

Per tant, en aquest procés de consolidació de la denominada ciutat post-industrial, l'arquitecte està cada vegada més requerit a la tasca d'intervenir sobre entorns construïts en els quals poden concórrer aspectes tan diversos com el valor històric o les manques de caràcter social i ambiental. En aquestes circumstàncies, l'arquitectura es debat entre la preservació i la intervenció. D'acord amb aquestes premisses, i dins del marc de la formació universitària de l'Arquitectura, sembla necessari, implementar programes acadèmics orientats a l'ensenyament de processos d'intervenció projectual sobre edificis existents; així com la seva participació en l'entorn urbà sobre el qual estan implantats.

Per tant, el curs de Projectes 3 i Projectes 4 es consideren programes d'intervenció sobre preexistències construïdes que aborden simultàniament tant la preservació del patrimoni arquitectònic com la seva contribució als contextos socials propis del teixit urbà. En tals circumstàncies, se centrarà a identificar aquelles preexistències existents, tant des de les trames urbanes i el seu context històric com dels edificis, com a part essencial del projecte. Desenvolupant en el primer tram del curs de 3º (Projectes 3), una introducció a reconèixer i representar aquests valors de l'antropologia arquitectònica, i en el segon semestre (Projectes 4) es desenvoluparan les nocions i continguts iniciats

En l'anàlisi de les preexistències que formen part del bagatge del patrimoni arquitectònic, s'aprofundirà en aspectes com la comprensió dels valors dels edificis preexistents, en el seu potencial com a equipament urbà, i en la determinació de tècniques d'edificació en les quals se superposen les noves tecnologies com l'herència i la tradició constructiva.

La determinació i definició del programa formatiu dels crèdits mitjançant unes classes de teoria, i de pràctiques en el taller, s'establirà una relació entre l'alumne i el professor, per buscar d'establir sobre la base de les condicions i relacions amb el context urbà i en les potencials dinàmiques d'activitats socials de la ciutat metropolitana, les bases per al desenvolupament projectual.

El curs de Projectes 3 i Projectes 4, està format per professors amb una àmplia experiència en el camp d'intervenció sobre el patrimoni arquitectònic i en preexistències construïdes. El curs de Projectes 3 i 4, prestarà especial atenció a la capacitat comunicativa de l'alumne, així com el desenvolupament i representació d'un projecte que concatena patrimoni arquitectònic i escala urbana.

Requisits previs

A fi d'abordar la complexitat implícita en el desenvolupament d'un projecte sobre el patrimoni arquitectònic preexistent, hem de situar a l'alumne en una presa de consciència d'experiències prèvies en exemples d'edificis que configuren el llegat arquitectònic en un context tan nacional com a internacional. D'aquesta manera, s'estimula a l'alumne perquè s'impliqui en la tasca de trobar referents arquitectònics i, per tant, desenvolupar el seu bagatge cultural.

D'altra banda, també és necessari sensibilitzar a l'alumne front la responsabilitat de la seva actuació, que li obliga a tenir present i utilitzar com a arguments del projecte, elements com: la definició i anàlisi de l'entorn proper i llunyà , la integració de la volumetria dins del teixit d'actuació, la importància de la relació entre l'edifici construït i la seva capacitat tant de generar espais públics com de fer ciutat, així com el coneixement de l'estructura organitzativa del seu programa

Objectius

Desenvolupar capacitat d'anàlisi d'un edifici construït amb l'objectiu d'identificar:

- Valors arquitectònics.     - Valors Constructius.     - Valors Històrics.     - Valors Urbans.     - Possibilitat d'adaptació a nous programes i usos.  

- Reconèixer la importància de la definició d'un determinat programa adequat a les necessitats de l'actuació concreta, intentant reconèixer que no té els mateixos requeriments un edifici del casc antic que un altre de l'eixample. Implicacions: contrastar aspectes de definició i organització del programa d'usos, accessibilitat, avaluació de sistemes constructius, de la materialitat, etc.

- La necessitat d'aprendre la relació íntima entre l'edifici i la ciutat: És a dir, com intervé el vincle entre l'edifici i l'espai públic projectat, però també en un sentit invers: com s'afavoreix una determinada situació urbana mitjançant la generació d'espais de relació a través de la intervenció sobre el propi edifici.

- Establir pautes que permetin a l'alumne conèixer com s'estructura el programa en funció de les seves grandàries i usos: nombre, grandària i proporció de les diferents estades, o l'organització entre espai servit i espai servidor. Per a això, es familiaritzaran amb aspectes normatius en matèria de salubritat i seguretat.

- Impulsar a l'alumne a dotar-se de coneixements i referents que li serveixin per incentivar recursos i propostes projectuals. Això es promou a través de les ponències dels convidats i dels propis professors, informacions d'interès en el blog del curs, bibliografia, etc.

- Incidir en els aspectes constructius i executius de l'edifici. L'alumne haurà d'acreditar capacitat per definir els contenidors habituals entre les diferents escales d'un avantprojecte, projecte bàsic, i projecte executiu. Amb la finalitat d'obtenir aquests objectius es pautan uns determinats lliuraments que inclouen els documents exigits obligatoris referits a estructura, construcció i instal·lacions, que necessàriament han d'entendre de manera integral.

Competències / Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 34-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes.
  • 35-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans.
  • 36-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de direcció d'obres.
  • 37 - Aptitud per elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans.
  • 38-T - Aptitud per intervenir en i conservar, restaurar i rehabilitar el patrimoni construït.
  • 39-T - Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques.
  • 40 - Aptitud per exercir la crítica arquitectònica.
  • 41-T - Aptitud per resoldre el condicionament ambiental passiu, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, el rendiment energètic i la il · luminació natural.
  • 42 - Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció.
  • 43-T - Capacitat per realitzar projectes de seguretat, evacuació i protecció en immobles.
  • 44-T - Capacitat per redactar projectes d'obra civil.
  • 45-T - Capacitat per dissenyar i executar traçats urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge.
  • 46 - Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques.
  • 47-T - Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d'impactes ambientals.
  • 48 - Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics.
  • 49 - Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura.
  • 50 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia.
  • 51 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge.
  • 52 - Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals.
  • 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
  • 54 - Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades.
  • 55 - Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
  • 56 - Coneixement adequat de les bases de l'arquitectura vernacla.
  • 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
  • 58 - Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana.
  • 60 - Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa a l'acompliment professional.
  • 61 - Coneixement de l'anàlisi de viabilitat i la supervisió i coordinació de projectes integrats.
  • 62 - Coneixement de la taxació de béns immobles.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Els resultats d’aprenentatge fonamentals que haurà d’acreditar l’alumne són:

1 Capacitat d’enunciar amb claredat l’objectiu del seu treball en quant a:

- Qüestions a resoldre.

- qüestions a aconseguir

2 Capacitat de desenvolupar les eines de treball necessàries que els permetin representar i comunicar de manera autònoma els requeriments i propostes dels seus projectes, a la vegada que reconèixer o distingir entre solucions òptimes o inadequades.

Per a això, han d’aconseguir representar, tant gràficament com a nivell de continguts tècnics, els aspectes del projecte. Aquest ha de ser el resultat d’un treball mesurat i profund, en la que els aspectes del projecte (des de la implantació fins a la definició tècnica) són el resultat d’un procés de feina mitjançant la presa de decisions contrastades amb el professor.

Continguts

ENUNCIAT I PROGRAMA DEL CURS


EL REC COMTAL

Encara que no es coneixen els seus inicis per falta de documentació, se sap que ja existia al segle XI, durant el regnat de Ramón Berenguer I. A més, en alguns trams coincideix amb l'antic aqüeducte romà, encara que no queda clar si tota la seva construcció es fonamenta o si només aprofita algunes parts.

El Rec, que es va plantejar principalment amb una finalitat merament econòmica, serpenteaba al llarg dels actuals districtes de Sant Andrés i Sant Martín, i en el transcurs dels segles es va ser adaptant a les necessitats de cada període. La ciutat, doncs, va créixer a la seva al voltant, i les zones per on passava eren les més desenvolupades, especialment quant a la indústria i l'agricultura.

Tal com explica l'historiador Enrique H. March "No s'entén la història de Barcelona sense la producció que aquesta infraestructura ha suposat per a la ciutat." I és que durant anys el Rec va ser una de les infraestructures crucials per a Barcelona i la seva economia

Hi ha una incidència representada pel Rec Comtal en el poblament i desenvolupament social i econòmic de Sant Andrés i Sant Marti, pel seu pes específic en la transformació de la regió. Els trets més importants del seu impacte són, sens dubte, l'implant de les explotacions agrícoles i ramaderes i posteriorment l'establiment de les indústries, doncs és, sens dubte, l'artèria vital de la comarca.

Sabudes són les vicissituds tingudes per la ciutat i altres poblacions satèl·lits del pla, per aconseguir el necessari subministrament d'aigua per al consum dels seus habitants, doncs les manques del líquid element en el transcurs de la història, han estat importants i això ha obligat a buscar-la a tot arreu on existia alguna possibilitat d'obtenir-la. El fet ha estat endèmic i molt lligat a l'expansió i al creixement demogràfic. Desgraciadament, encara no s'ha resolt el problema completament i de tant en tant, les autoritats recomanen el seu estalvi.

Les restes de l'aqüeducte romà, de la Plaça Nova, ostenten una clara adreça cap als vessants de Collserola, però sembla que no va ser suficient aquesta aportació i és bastant clara la situació de les deus d'on s'assortia. No obstant això és desconeguda l'existència d'una font, capaç de proveir les necessitats de la colònia.

És molt possible no obstant això, que anessin captades les aigües de diferents mines, com ha estat tradicional. La conducció a la Ciutat Vella i posteriorment en l'Eixample, utilitzant una complicada xarxa subterrània, està suficientment documentada, existent, inoperant i desconeguda per a la majoria dels barcelonins.

Tots els indicis coneguts apunten al fet que la insuficiència en el subministrament d'aigua a la ciutat va ser institucional des de molt antic, i les successives corporacions van haver de buscar altres solucions alternatives. Les restes arqueològiques i la documentació escrita, aporten serioses dades que permeten especular amb l'existència d'un altre aqüeducte romà, que amb diferent orientació es dirigia de dret en el riu Besós.

L'aparença és que el traçat d'aquest aqüeducte efectuava el seu recorregut molt proper al que després seria el Rec Comtal, i possiblement en algun lloc, el traçat seria coincident. El primer, amb unes característiques pròpies, perquè en llocs molt específics, era sobre elevat mitjançant uns "arcs, arcs torts, arcs opera antico facto, arcs antiquos, arcs Priscos, etc.", que documentalment van fixant el seu pas pel territori.

És presumible que el Rec Vell fes referència a l'aqüeducte i que en trobar-se danyat, fora arreglat pel comte Mir (Regomir), entre els anys 954 i 966, i que el Rec Nou fos la construcció medieval renovat pel Baró de la Limiti, al segle XVIII.

L'estructura resultant d'aquesta última remodelació, va concedir a la Sèquia Comtal, una longitud de dotze quilòmetres i només un desnivell de l'un per mil. El cabal era d'uns 72.000 metres cúbics de mitjana diària, subjecte a unes fluctuacions depenents de la climatologia i de les estacions del cicle anual. Quant al cabal, era distribuït entre la ciutat i els regs, a raó de un terç per a la primera i dos terços per a l'ús agrícola i industrial (molins).     

La històrica funció del Rec Comtal ha desaparegut completament i actualment, gens més és un de tants col·lectors que constitueixen la xarxa de clavegueram de la ciutat. Les seves aigües ja no són aprofitades, però no és gens llunyana la data en què encara es beneficiaven uns dos-cents camperols. Xifra que ens és coneguda, per l'últim encarregat del reg, Joan Sitja i Clapés, que des de 1967 va deixar d'exercir aquest tradicional ofici.

 

PROPOSTA D'INTERVENCIÓ

La proposta d'intervenció que es proposa en l'assignatura Projectes 4, se situa al llarg de l'antic traçat del Rec Comtal.

En l'actualitat s'està redactant un pla especial que advoca per la recuperació de la memòria de l'antiga infraestructura, de la qual es conserva amb prou feines un 5% en l'actualitat.

En projectes 4 s'han seleccionat 6 dels 25 emplaçaments que formen part d'aquest pla especial, amb tal de plantejar unes intervencions suficientment variades que permetin donar una lectura global del que podria ser la recuperació de la memòria del Rec Comtal.


OBJECTIU


L'objectiu del curs és treballar les diferents escales, urbana, tipològica i constructiva aprofitant una mirada sobre una preexistència que ens ha de fer conscients de les decisions que prenem.
Els solars han estat seleccionats perquè ens permetin, treballar les tres escales d'una manera natural.

En tots ells serà possible treballar l'espai urbà considerant la preexistència patrimonial del traçat del Rec. 

Plantejar una nova volumetria considerant la preexistència del traçat urbà.

I treballar la tipologia i la materialitat considerant la preexistència patrimonial d'alguna edificació existent.

Depenent del solar, el desenvolupament del programa triat se centrarà en una nova volumetria a plantejar, o pot centrar-se en la recuperació i rehabilitació d'algun edifici existent que vam crear que té suficient valor arquitectònic o tipològic, al marge de la intervenció a l'espai públic que ira reforçada pel traçat del Rec.

L'interès de la proposta d'ordenació d'aquest espai, serà l'analitzar que preexistències són determinants, tant des del nivell patrimonial com des del punt de vista sociològic.


Per tant l'intent és projectar i reordenar aquests emplaçaments seleccionats, part d'uns criteris patrimonials que han de basar-se indubtablement en unes preexistències que han d'investigar-se i valorar-se adequadament. Els usos s'han de definir en funció d'aquesta característica patrimonial de l'autenticitat, com a criteri selectiu, no discriminat cap de les condicions de les preexistències existents en aquest patrimoni arquitectònic.

Per tant la labor d'identificació en el primer lliurament de l'Anàlisi (8 febrer 2019), que s'ha de bolcar en la memòria i anàlisi històrica, aixecament fotogramètric preexistències i les maquetes de conjunt. El fase del. Avantprojecte (1 març 2019) els valors que s'han identificat han de ser jerarquitzats, i mitjançant, la memòria i planimetria històrica del conjunt, hi haurà justificació del programa a desenvolupar en funció dels valors detectats, ordenats en funció d'un objectiu. Finalment el tercer lliurament del Projecte (29 març 2019), haurà determinat la forma arquitectònica mitjançant l'ordenació volumètrica del conjunt i la resolució tipològica i constructiva del projecte.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

Seguint les línies implantades en la formació acadèmica de l'arquitectura, de les assignatures de Projectes 3 i 4, consisteix en el denominat "treball de taller", consistent en el denominat "work in progress", que desenvoluparà cada alumne de forma personal. Aquest procés es desenvolupa en basa a una formació teòrica del context de les preexistències que es desenvolupen a les diferents classes magistrals. El treball final serà estableix amb caràcter individual, si ben també en l'inici del curs s'estableixen exercicis de base corporativa desenvolupats mitjançant grups reduïts. Així, s'estableix un mètode d'ensenyament que té per objecte fomentar les habilitats de l'alumne, tant personals com de treball en grup.
Aquest tipus de pràctica integra continguts a diferents escales proyectuales, la qual cosa assegura la integració de nocions tècniques, urbanístiques i compositives que es van adquirint paral·lelament a la resta d'assignatures de la formació curricular. D'altra banda, també respon a les formes de pràctiques professionals habituals en matèria de desenvolupament de Projectes desenvolupats en els despatxos professionals.


Per això, la dinàmica del curs incorporarà diversos mètodes docents:

- Correccions que impliquen al conjunt dels alumnes, amb l'objectiu de potenciar el debat obert en el taller. Això ha d'oferir eines de defensa dels arguments del projecte que permetin a l'alumne reforçar les seves intencions enfront de l'exercici, al mateix temps que desenvolupa la seva maduresa intel·lectual front les decisions preses.

- Correccions individuals personalitzades amb l'objectiu de revisar i orientar el desenvolupament de l'exercici.

- Treball d'anàlisi i maquetes col·lectives.

- Classes Magistrals de Teoria de Projecte i Obres arquitectòniques de referència, útils per al contingut del curs. Podran ser impartides per arquitectes convidats o pels mateixos professors.

- Visites a obres d'Arquitectura de referència.

 

DINÀMICA DE LES CLASSES

Amb caràcter general, a més del desenvolupament i complementació dels continguts exposats, es prestarà especial atenció a la capacitat comunicativa de l'alumne, a través d'eines de comunicació oral, però sobretot gràfica i volumètrica desenvolupades mitjançant maquetes. La capacitat d'explicar el projecte a través del dibuix i altres eines de representació potenciarà la seva preparació per integrar-se en un entorn professional cada vegada més competitiu.

Es plantejaran correccions que impliquin al conjunt dels alumnes, amb l'objectiu de potenciar el debat obert en el taller. Això ha d'oferir eines de defensa dels arguments del projecte que permetin a l'alumne reforçar les seves intencions enfront de l'exercici, alhora que desenvolupa la seva maduresa intel·lectual front les decisions preses. Es posarà l'accent principalment en l'assistència i la puntualitat, així com es respondrà de manera rigorosa sobre aquells alumnes que no realitzin un seguiment del curs.


S'estableixen com a normes de comportament bàsiques dels alumnes;, les norma d'assistència al 80% sense la qual no podrà ser avaluat, puntualitat i sistemes de correccions durant les classes. Bàsicament consisteix en:


- Assistència a classe obligatòria. Si no existeix una assistència del 80%, l'alumne no podrà ser avaluat
- Puntualitat i respecte al discurs dels professors i resta d'alumnes és les seves intervencions.
- Permanència a l'aula durant les classes. Està totalment prohibit la utilització de telèfons mòbils a l'aula.
- Sistemes i organització de l'ordre de correccions.
- Material de presentació parell a cada classe.
- Aportació progressiva del material didàctica a través dels canals d'intranet de la UIC.

 

POGRAMACIÓ  DEL CURS

El Curs es desenvoluparà en funció d'aquest calendari, on es fixen els lliuraments i les classes magistrals.

      Lliuramenets   Teoria Pràctica Total Classe
1 25 Gener     3,40 1,60 5,00 "El Rec Comtal; passat, present i futur"
2 1 Febrer     5,00 3,20 8,20 "Criteris d'intervenció a les preexistencies al segle XXI"
3 8 Febrer 1 lliurament Anàlisi   5,00 5,00  
4 15 Febrer     3,40 1,60 5,00 "Estrategies pel canvi d'us en preexistencies"                 "Exemples d'intervenció a les preexistencies"
5 22 Febrer     1,20 3,80 5,00 "Tècniques gràfiques"
6 1 Març 2 lliurament Avant-projecte   5,00 5,00  
  2 Març JPO          
7 8 Març       5,00 5,00  
8 15 Març       5,00 5,00  
9 22 Març Pre-lliurament   2,00 3,00 5,00 "Tècniques gràfiques"
10 29 Març Lliurament final Projecte   5,00 5,00  
  30 Març JPO          

1 Lliurament. Anàlisi, 8 febrer 2019:

En el primer lliurament de l'Anàlisi, es lliurarà amb caràcter col·lectiu la següent documentació;
Una memòria dels antecedents històrics a remarcar.
Plànols del creixement històric de la ciutat de Barcelona en relació al traçat del Rec Comtal a escala 1/20.000.
Una maqueta col·lectiva del traçat íntegre del Rec a escala 1/10.000, aproximadament Dina-0, àmbit a definir amb el professor.
Plantes, alçats i seccions de l'estat actual de cadascun dels 5 emplaçaments a escala 1/500.
Maqueta de cadascun dels 5 emplaçaments a escala 1/500 aproximadament Dina-2 o Dina-1 depenent de la dimensió del solar, àmbit a definir amb el professor.
Plantes de l'evolució històrica de cadascun dels 5 emplaçaments.

2 Lliurament. Avantprojecte, 1 març 2019:

En el segon lliurament de l'Avantprojecte, es lliurarà amb caràcter individual la següent documentació;
Una memòria del projecte.
Planimetria històrica del conjunt, elements a recuperar o mantenir.
Justificació del programa a desenvolupar.
Plantejament urbanístic de la proposta 1/500
Maqueta individual de la primera proposta a escala 1/500.
Plantes, alçats i seccions a escala 1/500 o 1/200 de la proposta inicial

3 Lliurament. Projecte, 29 març 2019:

En el tercer lliurament del Projecte, es lliurarà amb caràcter individual la següent documentació;
El lliurament haurà d'unificar el treball col·lectiu de les primeres setmanes amb el treball individual realitzat les últimes.

Una memòria personalitzada dels antecedents històrics a remarcar.
Plànols del creixement històric de la ciutat de Barcelona en relació al traçat del Rec Comtal a escala 1/20.000.
Una maqueta col·lectiva del traçat íntegre del Rec a escala 1/10.000.
Maqueta de cadascun dels 5 emplaçaments a escala 1/500 on inserir la maqueta 1/500 individual.
Plantes de l'evolució històrica de l'emplaçament assignat.

Una memòria del projecte.
Planimetria històrica del conjunt, elements a recuperar o mantenir.
Justificació del programa a desenvolupar.
Plantejament urbanístic de la proposta 1/500
Maqueta individual de la proposta a escala 1/500.
Plantes, alçats i seccions a escala 1/500 o 1/200 de la proposta.

Plantes, alçats i seccions a escala 1/200 o 1/100 de la proposta.
Desenvolupament constructiu de la secció més significativa del projecte.
Plantejament general de les instal·lacions del projecte.

(*) La documentació a lliurar, així com les escales de la documentació sol·licitada, podrà ser modificada en funció de la evolució del curs i segons el criteri del professorat.

Tot el lliurament en panells verticals Dina-1.

Els tres lliuraments es realitzessin mitjançant sistema digitalitzat i suporti paper. A les bases de la documentació ha de constar; el nom de l'alumne i el professorat, el títol de l'assignatura, la data del document, així com la denominació de cada part de lliurament, Anàlisi, Avantprojecte i Projecte.

ACTIVITAT FORMATIVACOMPETÈNCIESCRÈDITS ECTS
Classe expositiva
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 0,6
Classe participativa
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 0',6
Classe pràctica
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 0,65
Tutories
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 0,65
Estudi individuals o en grup
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 2,5

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

L'organització del curs es basa a les classes pràctiques dels tallers i el conjunt d'exercicis i lliuraments parcials que es realitzaran. Durant el curs s'estableixen uns lliuraments intermèdia que comptarà amb una avaluació indicativa perquè l'alumne tingui una noció del seu progrés i nivell acadèmic. Aquesta avaluació no penalitzarà ni formarà part de la mitjana en l'avaluació final.

Els lliuraments intermedis s'organitzen de forma equivalent a la final. La presentació pública dels alumnes es realitza enfront del grup de professors del curs. Eventualment es pot convidar a un convidat extern. El resultat és l'exposició pública de tots els exercicis realitzats durant el curs.

El lliurament final s'entén com un exercici obert, i s'estructurarà de manera que l'alumne defensi públicament el seu projecte enfront del grup de professors del curs, i el Jurat d'avaluació convidat, confeccionat sobre la base de la seva afinitat professional amb l'exercici plantejat.

El sistema avaluació és continu, i per tant l'assistència és essencial en el sistema pedagògic. El percentatge sobre la nota total del curs, Anàlisi és un 20%, Avantprojecte 35% i Projecte final un 45% de la nota total. D'altra banda els criteris de valoració de cada part de l'exercici es basen en la consideració dels objectius relacionats amb:

Anàlisi
- Comprensió dels treball a realitzar
- Anàlisi històrica
- Documentació gràfica i volumètrica de grup
- Presentació oral
- Participació i seguiment del curso

Avantprojecte
- Implantació i programa
- Estratègia projectual
- Simultaneïtat d'escales (escala urbana, tipològica i constructiva)
- Presentació oral
- Participació i seguiment del curs

Projecte
- Enunciat i plantejament del projecte a escala de conjunt
- Implantació i Ordenació General Definició i adequació volumètrica.
- Resolució tipològica i adequació del programa triat.
- Resolució Constructiva (Materialitat, Estructura, Instal·lacions).
- Presentació Gràfica, Volumètrica i Expressivitat de la Documentació
- Presentació oral
- Participació i seguiment del curs

Per obtenir un aprovat de l'assignatura serà imprescindible l'assistència al 80% de les hores lectiva i supeditat al lliurament del material mitjançant sistema digitalitzat, sigui concordant i llegible. És a dir, que tota la documentació gràfica correspongui a una única proposta que pugui ser comprensible amb concordança entre plantes, seccions i alçats, textos i maqueta.

És imprescindible el lliurament de les tres parts; Anàlisi, Avantprojecte i Projecte mitjançant sistema digitalitzat i suporti paper per poder obtenir una avaluació positiva. A les bases de la documentació ha de constar; el nom de l'alumne i el professorat, el títol de l'assignatura, la data del document, així com la denominació específica de la documentació aportada.

Bibliografia i recursos

BIBLIOGRAFIA general

- Domínguez Moreno, L. A., Sánchez González, D., Borja, J.(2014). Identidad y espacio público ampliando ámbitos y prácticas. Barcelona : Editorial Gedisa.

- Dovey, K 1999, 2008, Framing Places. Mediating power in built form.

- Evans, R 1997, Figures, Doors and Passages

- Fernández Alba, A. (1990). La metrópoli vacía : aurora y crepúsculo de la arquitectura en la ciudad moderna. Barcelona : Anthropos.

- Hagan, S., (2015). Ecological urbanism: the nature of the city, London and New York: Routledge.

- Koolhaass, R., traducción de Sáinz, A. (2014). Acerca de la ciudad. Barcelona, España : Editorial Gustavo Gili, SL.

- Koolhaas, R., traducción de Sáinz, A. (2004). Delirio de Nueva York : un manifiesto retroactivo para Manhattan. Barcelona, España : Editorial Gustavo Gili, SL.

- Layuno Rosas, A. (2013). Las primeras “ciudades de la industria”: trazados urbanos, efectos territoriales y dimensión patrimonial. La experiencia de nuevo Baztán (Madrid). Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Vol. XVII, núm. 451. Universidad de Barcelona.

- Lynch, K 1960, The Image of the City, Joint Center for Urban Studies MIT Press, Cambridge, MA.

Versión Cast: traducción de Revol, E.L. (1998). La Imagen de la ciudad, Barcelona: G. Gili.

- Maki, F 1962, Investigations in collective form, Washington University (Saint Louis, Mo.), School of Architecture.

- Mostafavi, M., Doherty, G. (2014). Urbanismo ecológico. Volumen 3, Colaborar. Barcelona : Gustavo Gili.

- Mumford, L 1961, The City in History. Its Origins, Its Transformations, And Its Prospects, Harcourt, Brace & World, New York.

- Muntañola i Thornberg, J. (1978). Topos y logos. Barcelona : Kairó.

- Norberg-Schulz, C 1971, Existence,Space and Architecture, Praeger Publishers.

- Rocha, P. M. da., traducción de Pérez Mata, E. (2011). La ciudad es de todos. Barcelona : Fundación Caja de Arquitectos.

- Rossi A., traducción de Ferrer Ferrer, J. M., Tarragó Cid, S. (1982). La arquitectura de la ciudad. Barcelona, España : Editorial Gustavo Gili.

 

 Historia urbana general de barcelona

- Garcia Espuche, A., Guàrdia Bassols, M. (1989). Canvis i permanències de l’herència espacial medieval: de la ciutat de la Ribera a la ciutat de la Rambla, en Historia urbana del Pla de Barcelona (Volum 2): actes del II Congrés d’Història del Pla de Barcelona celebrat a l’Institut Municipal d’Història els dies 6 i 7 de desembre de 1985. p. 9-57, Barcelona : Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d’Història.

- Almerich, L. (1945). La Rambla de Barcelona : su historia urbana y sentimental. Barcelona : Ediciones Librería Millà.

 - Banks, P. (2005). El creixement físic de Barcelona, segles X-XIII. Barcelona: Quaderns d’Història, 8.

- Busquets i Grau, J. (2004). Barcelona : la construcción urbanística de una ciudad compacta. Barcelona : Ediciones del Serbal.

- Vila, E. (2012). Breu història de la Rambla. Barcelona : Cercle de Lectors.

 

Pla cerdà i els orígenS de L'ensanche de barcelona

- Busquets, J., Corminas, M. (2009). Cerdà i la Barcelona del futur : realitat versus projecte. Barcelona : CCCB.

- Cerdà, I., Estapé, F., (1968). Teoría general de la urbanización y aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona. Madrid : Instituto de Estudios Fiscales.

- Grupo 2C. (2009). La Barcelona de Cerdà. Barcelona : Flor del Viento Ediciones.

- Magrinyà, F., Marzá, F., Feliu, R. (2009). Cerdà : 150 años de modernidad. Barcelona : ACTAR.

- Serra Riera, E., Gómez, E., Jiménez, M. (2010). 12 tesis en relació al procés de formació de l’Eixample Cerdà de Barcelona. Barcelona : ETSAB.

 

Bibliografia específica del Rec:

-Marcos Mayer Y Isabela Rodà – El abastecimiento e aguas de la Barcelona romana: Reconstrucción de su trazado ¡. A Segovia y la Arqueologia Romana. Symposium de Arqueologua Romana. Segovia, 1977. Pags. 265-277.

-Enric h: March – El rec comtal: 1000 anys d’història. Ajuntament de Barcelona. Viena edicions.

  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00