Ètica
Mòdul: Mòdul Propi ESARQ
Matèria: Ética
Llengua d'impartició principal: anglès
Responsable
Dr. Alfonso PUIGARNAU - alfonsp@uic.es
Horari d'atenció
Després de cada classe al meu despatx
Sentir el suspens en l'arquitectura! L'arquitectura exerceix un paper important en les pel·lícules d'Alfred Hitchcock. Havent treballat com un director d'art a principis dels anys vint, Hitchcock va seguir interessant-se estretament per l'adreça d'art de les seves pel·lícules, on les cases sovint són mostrades com a llocs opressius.
En les pel·lícules d'Alfred Hitchcock, l'arquitectura juga un paper important. Havent treballat com un director d'art a principis dels anys 1920, Hitchcock va romandre summament preocupat per l'adreça d'art de les seves pel·lícules. A més, el ’mestre del suspens' va fer algunes pel·lícules notables, com La soga i Finestra indiscreta, això explícitament tracta amb la manera que els límits estan relacionats amb aquells de l'arquitectura en pantalla. Els espais del confinament també apareixen en pel·lícules en les quals la casa és presentada com un laberint estrany i un parany. A més, Hitchcock va utilitzar monuments famosos para determinades escenes culminants. Finalment, Hitchcock va usar sistemes arquitectònics, com a escales i finestres, que estan estretament relacionades amb estructures de narrativa Hitchcockiana (suspens) o altres temes típics (voyeurisme).
Participació a classe
Capacitat per treballar en equip
Disponibilitat per a entrevistes personals
Capacitat de relació amb la resta de la classe
Capacitat per a comentaris de text
Disponibilitat anàlisi i correcció de les anotacions preses
Condicions per a exposició oral d'un treball
Es penalitza l'excessiva dependència d'internet
1. Posseir coneixements i comprendre.
Entendre la realitat
Conèixer el tot i les seves parts
Saber no és tenir sinó ser
Compartir i donar a conèixer la veritat
Hàbit d'estudi
Planificar el treball,
Programar calendari
Verificar, repassar, corregir
2. Aplicar coneixements
Solució de problemes
Abastar i fitar els temes
Encertar
Multiplicar la capacitat de treball i formació
Competitivitat,
Resolució de problemes
Sentit de l'oportunitat i de l'eficàcia
Seguretat i confiança en el treball
3. Reunir-interpretar.
Jutjar
Visió de conjunt
Encertar
Ponderar,
Trobar la virtut
Compartir les decisions vitals
Valentia per descobrir llacunes
Sentit de la prudència i de l'audàcia
Esperar sense treure conclusions precipitades
4. Comunicar
Claredat expositiva
Anar al principal sense descurar el secundari
Generar confiança
Parlar clar,
Estar units,
No polemitzar
Transmetre la novetat i el valor de la tradició
Dosar la informació
Qualitat en la brevetat
5. Ésser autònoms
Mundologia
Maduresa personal
Saber consultar sense perdre el temps
Saber dependre d'uns altres
Ser savis sense ser autosuficients
Fugir de la precipitació,
Exercir control sobre la realitat
Seguretat personal i grupal
MARC TEÒRIC I PRÀCTIC. MINISTERI EDUCACIÓ I CIÈNCIA. Secretaria d'Estat d'Universitats i Recerca
1. El nucli dels objectius de la nova organització de les ensenyament és l'adquisició de competències per part dels estudiants
2. S'haurà de fer èmfasi en els mètodes d'aprenentatge d'aquestes competències i en els procediments per avaluar-les
3. S'utilitza el terme competència exclusivament en la seva accepció acadèmica, i no en la seva accepció d'atribució professional
4. Competències 1: combinació de coneixements, habilitats (intel·lectuals, manuals, socials, etc.), actituds i valors per solucionar problemes o intervenir en assumptes.
4.1. Distingir entre l'excepció i la regla, les parts i el tot, la perifèria i el centre
4.2. Simultanejar l'anàlisi i la síntesi davant problemes complexos
4.3. Basar l'autoestima en l'autoconeixement
4.4. Descobrir talents. Crear i formar equips. No fer-se imprescindibles
4.5. Comparar idees. Referir el que s'aprèn al que se sap
4.6. Destriar objectius. Curt, mitjà, llarg termini
4.7. Objectivar resultats. Distingir avanç, assoliment i èxit
5. Competències 2: especificitat dels coneixements adquirits i la seva aplicació al grau d'arquitectura (abans de cada competència s'especifica la seva denominació numèrica relativa al Pla d'estudis del BOE):
El nucli dels objectius de l'assignatura haurà estat l'adquisició de competències per part dels estudiants
S'haurà d'haver fet èmfasis en els mètodes d'aprenentatge d'aquestes competències i en els procediments per avaluar-la
S'haurà utilitzat el terme competència exclusivament en la seva accepció acadèmica, i no en la seva accepció d'atribució professional
S'entendrà com a resultat vàlid de l'ensenyament el sentit de l'expressió “competències” com a combinació de coneixements, habilitats (intel·lectuals, manuals, socials, etc.), actituds i valors per solucionar problemes o intervenir en assumptes.
Estructures del suspens
Alfred *Hitchcock i l'arquitectura
Tema 1: Què és el suspens...? Relacions entre l'espai i el temps. Concepte de límit i instant etern. Espai arquitectònic i emocions. Ritme, repetició i desencadenament. Noció de suspens al llarg de la història. Suspens i acció. la figura d'Alfred *Hitchcock en la història del cinema: cinema mut, expressionisme alemany (F. Lang) i constructivisme rus (S. Eisenstein). François Truffaut i la seva entrevista a Hitchcock (1962)
Tema 2: D'entre els morts (Vertigo, 1958) i la formalització del límit. D'entre els morts. La dualitat Madeleine-Judy Barton. El bell i el sublim en Hitchcock. Estructures del suspens en Vertigen: Banda de Moebius, Espiral, Límit. Iconografia del suspens en Vertigen: trossa, petó, pom de flors, miralls, llindars, portes. Vida, mort i la relació entre passat, present i futur. Moviments de la càmera; zooms, travellings, enfocaments, plànols. Iconografies arquitectòniques: la Missió sant Joan, el pont de sant Francisco, el cementiri, vells hotels, les sequoyes i el pas del temps, el Palau-Museu de la Legió d'honor, la pintura amb l'al·legoria de l'arquitectura i el palau de Madame Pompidou. Vertigen i arquitectura. Espai centrípet-centrífug. Cinema negre: elements.
Tema 3: Fonts literàries de l'estètica del suspens. Longino. Dante. Milton i el paradís perdut. Hamlet de Shakespeare. L'atracció del mal. Contes d'Edgar Allan Poe. Assassinats en la Rue Morgue, El cor delator. Introducció d'Alfred Hichcock a una edició en francès dels contes. Charles Baudelaire: pròleg i traducció dels contes de Poe. El dénuement i la Filosofia de la composició de Poe: El poema El corb (The Rave).
Tema 4: La soga (The Rope, 1948) i el plànol continu. Espai, temps i muntatge cinematogràfic. Una altra vegada Eisenstein. Els black-outs. Thomas de Quincey i el crim com a obra d'art. Nietzsche i la noció de Súper-home. Aspectes tècnics:*technicolor, el penthouse-plató, l'art en Hitchcock, el diorama de Manhattan: temps real i guió cinematogràfic. Metaguió: la soga i la crítica al nacional-socialisme post Segona Guerra Mundial.
Tema 5: La finestra indiscreta (Rear Window, 1954). Lectura de l'home de la multitud, Edgar Allan Poe. El voyeurisme en la profesió de projectar. Veure sense ser vist. Mirar l'arquitectura per la secció. Secció proyectual i acció real. Arquitectura i càmera obscura. Una altra vegada la bellesa marmòria. Cinema i moda femenina. Casa de nines i arquitectura en secció. 7 de Rue del Percebe. Dinamisme del projecte en secció. Alguna cosa ocorre amb el tall. Arquitectura i escenografia en Rear Window: la construcció del plató. El flaix de llum com a arma contra Arbogast. La dama de claus com a narradora objectiva.
Tema 6: Psicosi (Psycho, 1960). Anàlisi de dues tipologies arquitectòniques: Segon Imperi francès italianizant i funcionalisme modern. Superposició de xarxes viàries i reticles: discurs postmodern. El trastorn esquizoide o esquizofrènia. Projecte arquitectònic i doble identitat. L'arquitectura esquizoide com a estratègia deliberada del projecte. Tensió entre verticalitat i horitzontalitat. Definició de taxidèrmia: classificació de les pells. El sinistre: faraons, cirurgia estètica, ulls de cristall que no miren. L'embalsamament: tenir vida "prestada". Projecte arquitectònic i disfressa o aparador. Arquitectura i taxidermia. Pells i pelatges: sobreposició i intenció postmoderna. L'ull de Norman, la càmera obscura i Marion Crane espiada; La iconografia de Susana i els Vells. Bernard Herrmann, el cinema i la música simfònica al segle XX.
Tema 7: Estranys en un tren. La transferència de la culpabilitat. Es pot ser un altre arquitecte...? Muntatge i doblatge. Cinema negre. El mapa del tresor. Projectar en la concavitat. El solapament d'ombres. Les ulleres: transparència i reflex.
Classes teòriques en base a la filmografia
Exposició oral de paralel.lismes
ACTIVITAT FORMATIVA | COMPETÈNCIES | CRÈDITS ECTS |
---|---|---|
Classe expositiva | 40 48 50 51 53 54 55 57 66 67 68 69 75 76 77 | 0,69 |
Classe pràctica | 40 48 50 51 53 54 55 57 66 67 68 69 75 76 77 | 0,81 |
Estudi individuals o en grup | 40 48 50 51 53 54 55 57 66 67 68 69 75 76 77 | 1,5 |
70% examen final. 1 tema d' 1 cara de A4 (5 puntos) + comentari de 2 imatges (1 cara A4) (2,5+2,5 punts). Total, 120 minuts, 10 punts
30% assistència y actitud a classe.
Links:
http://www.youtube.com/watch?v=6uELFbRBEvw
Primary Sources:
- Th. De Quincey, On Murder as a Fine Art, London, Philip Alan & Co., Quality Court, 1925 (1827).
- S. Gottlieb (ed.), Hitchcock on Hitchcock. Selected Writings and Interviews, London, Faber and Faber Limited, 1995.
- Hitchcock by François Truffaut, The Definite Study of Alfred Hitchcock by François Truffaut,(Revised Edition), New York, Simon and Schuster Inc., 1985 (1983).
- E. Trías, Vértigo y pasión, Vértigo y pasión : un ensayo sobre la película "Vértigo" de Alfred Hitchcock, Barcelona, Taurus, 1998
- E. Trías, Lo bello y lo siniestro, Barcelona, Seix Barral, 1982
Fonts secundàries:
- B. Amengual y R. Borde, Alfred Hitchcock, Lyon, Premier Plan, SERDOC, 1960
- Cahiers du Cinema, núm. 39 (especial), Paris, octubre, 1953 y núm. 62, París, agosto-septiembre, 1956
- D. Spoto, “Vertigo: The Cure is Worse than the Dis-Ease”, en: Classics of the Cinema, recop. de Stanley Solomon, New York, Hartcourt Brace Jovanovich, 1973
- D. Spoto, Alfred Hitchcock. El lado oscuro de un genio, Barcelona, 1985 (1983)
- D. Spoto, The Art of Alfred Hitchcock, New York, Hopkinson & Blake, 1976 y Doubleday, 1979
- D. Sterritt, “Vértigo”, en: The Films of Alfred Hitchcock, Cambridge, 1993
- E. Alberich, Alfred Hitchcock (el poder de la imagen), Barcelona, 1987
- E. Rohmer y C. Chabrol, Hitchcock, Paris, Editions Universitaires, 1957
- G. Perry, The Films of Alfred Hitchcock, London, Studio Vista Ltd., 1965
- H. P. Manz, Alfred Hitchcock, Zürich, Sanssouci Verlag, 1962
- J. M. Carreño, Alfred Hitchcock, Madrid, 1980
- P. Bogdanovich, The Cinema of Alfred Hitchcock, New York, Doubleday & Co. Inc. , 1962
- P. Noble, “An Index to the Creative Work of Alfred Hitchcock”, Suplemento de Sight and Sound, “Index Series, núm. 18, Londres, 1949
- R. Wood, Hitchcock’s Films, London, A. Zwemmer Ltd., 1965
- R. Wood, Hitchcock’s Films Revisited, New York, 1989
- S. Brown, “Vertigo as Orphic Tragedy”, en: Perspectives on Alfred Hitchcock, New York, David Boyd, 1995.