Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Urbanisme 3

• codi 08106
• curs 4
• període Semestre 2
• tipus OB
• credits 6

Mòdul: Mòdul Projectual

Matèria: Urbanisme 3

Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català, anglès

Responsable

Dr. Pere VALL - perevall@uic.es

Horari d'atenció

Dilluns, de 18:30 a 19:30, prèvia sol·licitud de reunió.

Dimarts, de 11:00 a 12:00, prèvia sol·licitud de reunió.

Professors de taller: Alvaro Cuéllar,  Joan Moreno, Joan Solà, Pere Vall 

Professor assistent: Marta Benages

L'alumne haurà aprovat Urbanisme 2 per tal de poder matricular aquesta assignatura.

• Consolidar la interpretació estructural de la ciutat i el territori.
• Aportar instruments i bases metodològiques per al projecte territorial.
• Introduir el coneixement de les transformacions territorials contemporànies.
• Aprofundir en els conceptes i instruments per al projecte urbà introduïts a Urbanisme 2.

• 35-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans.
• 37 - Aptitud per elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans.
• 42 - Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció.
• 45-T - Capacitat per dissenyar i executar traçats urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge.
• 46 - Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques.
• 47-T - Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d'impactes ambientals.
• 51 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge.
• 52 - Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals.
• 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
• 55 - Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
• 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
• 58 - Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana.
• 59 - Coneixement adequat dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala.
• 60 - Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa a l'acompliment professional.
• 61 - Coneixement de l'anàlisi de viabilitat i la supervisió i coordinació de projectes integrats.

Un cop finalitzada aquesta assignatura, l'estudiant serà capaç de:

• Interpretar l'estructura de la ciutat i el territori. Analitzar amb mirada intencionada i capacitat de síntesi.
• Aplicar el mètode i els instruments del projecte urbanístic multiescalar.
• Reflexionar sobre les transformacions territorials contemporànies i seleccionar les tècniques d'intervanció adequades.
• Aplicar les tècniques de representació gràfica convenients per a les escales: 1/50.000,1/20.000, 1/10.000 y 1/5.000.

1.       COMPRENSIÓ DE LA REALITAT: LECTURA INTENCIONADA I PROPOSITIVA DEL TERRITORI.

Aquesta primera part se centrarà sobre les escales 1:50.000-20.000 sobre les quals es realitzarà una lectura interpretativa i analítica de La Forma del Territori de l’àmbit de la Vall i les seves relacions transversals.

La forma del territori

·         Suport físic – El relleu i els àmbits de pendent; El sistema de l’aigua…

·         Infraestructures – Vialitat rodada i les seves jerarquies; Els camins; El transport públic; Patrimoni cultural…

·         L’espai obert – Corredors naturals i ecològics; Espais lliures urbans i connexions amb el territori; Intersticis i àrees; Patrimoni natural...

·         Activitats i usos – Teixits residencials compactes i dispersos; Teixits productius i comercials; Singularitats i polaritats; Àmbits de centralitat; Patrimoni cultural

La síntesi del territori

·     Determinació de les accions a pendre sobre les diferents temàtiques de manera interrelacionada i estructurada.

·         Detectar àmbits d’oportunitat i àrees estratègiques

·         Àmbits de desenvolupament i criteris generals

·         Disfuncions dels sistemes: discontinuïtats i ruptures

·         Propostes d’infraestructures

Aquesta part del curs finalitzarà amb una sèrie de conclusions propositives i criteris d’actuació per a la globalitat de la Vall.

2.       LA CONSTRUCCIÓ D’UNA ESTRUCTURA PEL TERRITORI

Aquesta part del curs incidirà sobre l’escala 1:10.000 projectant un conjunt estructurat i articulat dels sistemes d’espais lliures, teixits, centres urbans, centralitats, vialitat general i víes cíviques.

L’estructura pel territori de la Vall és la síntesi i l’estratègia que ha d’assolir els següents objectius:

• Projectar un sistema coherent d’espais lliures d’escala i naturalesa diversa (parcs agraris, parcs territorials, connectors biològics vinculats als cursos d’aigua, rieres, torrents i rius, àrees homogènies agrícoles i forestals…), en continuitat i directament relacionats amb les poblacions i els seus espais lliures urbans (passejos, places, jardins públics, parcs urbans, eixos cívics…). Reciclar i incorporar els elements estructuradors del patrimoni agrari (camins i masies)

• Projectar les infraestructures i la vialitat general afavorint la mobilitat sense interferir en la local. Projectar la vialitat local afavorint l’articulació de barris, la connexió de poblacions, la vertebració interior als nuclis i la relació d’usos i activitats. Projectar vies cíviques equipades i amb transport públic. Incidir sobre la vialitat existent a través de les variacions sobre les seccions. Projectar els intercanviadors (aparcaments) i el sistema alternatiu de transport (transport públic)

• Projectar les centralitats, les polaritats, els nodes i les portes. Projectar els àmbits d’oportunitat de referència amb usos complementaris, equipaments i espais lliures públics configuradors de centralitat i representativitat, per tal d’oferir tensions i articulacions al conjunt del territori amb diversitat funcional i qualitat urbana.

• Treballar i projectar els sectors de desenvolupament residencial des de la complexitat, la densitat i la intensitat d’ús. Treballar amb densitats òptimes de 50-60 habitatges/hectàrea, mitjançant els nous creixements residencials i la redefinició dels fronts urbans. Incorporar tipus residencials diversos per tal d’enriquir l’oferta residencial i controlar els espais lliures de caire mancomunat o privat. Projectar la transició i jerarquia entre tipus residencials i espais lliures d’escala diversa (del parc territorial al jardí de la casa).

• Projectar la secció de la Vall i les relacions entre el fons de la mateixa i les seves connexions transversals.

• Projectar la imatge urbana del conjunt indicant la integració dels nous desenvolupaments, les centralitats i polaritats i les noves infraestructures des de l’expressió volumètrica intencionada.

Aquesta part del curs finalitzarà amb la construcció del model estructural i la totalitat de les actuacions per a la globalitat de la Vall

3.       ASSAIG SOBRE ÀMBITS DE PROJECTE: PAUTES D’ORDRE, CRITERIS PROJECTUALS I PROPOSTES FLEXIBLES

Aquesta part del curs incidirà sobre l’escala 1:5.000 proposant pautes d’intervenció i criteris projectuals i normatius genèrics (“guidelines”) i no projectes tancats sobre les àrees estratègiques i àmbits de desenvolupament detectats.

• Classificar les actuacions previstes en la fase anterior segons grups homogenis:
  • Polaritats i àrees de centralitat: nodes, punts, tensions i articulacions
  • Projectes sobre elements lineals o eixos: infraestructures, víes cíviques, itineraris, parcs lineals, connectors, fronts…
  • Projectes sobre àrees: parcs territorials o urbans, àmbits de desenvolupament de teixits…
• Formalitzar les intencions bàsiques de cada actuació (programa i aspectes formals)
• Desenvolupar les relacions de les propostes amb els diferents elements de l’estructura urbana, especialment mitjançant el treball en secció.
• Considerar l’execució temporal per fases, mesurar les operacions (ocupació, sostre, cessions…) i preveure la viabilitat de la gestió (equilibri de càrregues i beneficis)

Aquesta part del curs finalitzarà amb la definició de diversos projectes de criteris i pautes sobre àmbits específics de l’estructura prevista.

El treball sobre aquesta escala, de major precisió, implicarà la modificació de les condicions establertes amb anterioritat, posant en evidència que el procés projectual no és en cap cas lineal.

Les darreres setmanes del curs es destinaran al retorn i adaptació de les anteriors escales, així com a l’explicació i composició de l’entrega final.

L’assignatura es desenvolupa com a taller teòric i pràctic continu. Es planteja com a tema de reflexió l’estructuració i vertebració del territori des de l'escala regional (1:50.000) fins a l'àmbit local (1:1.000). 

Cada exercici establirà premises de programa i estratègies pròpies. S’identificaran àmbits d’actuació coherents i s’articularan operacions d’escala diversa en el marc d’un projecte d’estructura unitari.

ORGANITZACIÓ DEL CURS

Taller de projectes del territori

El taller es desenvoluparà, en principi, en grups de 4 durant les dues primeres parts del curs i en parelles durant la tercera part.

Taller instrumental (T.I.)

Els dies de taller instrumental s’explicaran els conceptes i les eines de projecte a través de diferents exemples i projectes. El mateix dia de taller es treballarà també en grups sobre la temàtica explicada per la qual cosa s’hauran de portar les bases topogràfiques, així com el material necessari per treballar a classe.

AVALUACIÓ

L’avaluació es farà de forma continuada, per la qual cosa l’assistència a classe és obligatòria.

L’avaluació del curs es farà amb tres sistemes:

• Entrega i explicació dels exercicis als tallers instrumentals (Formats paper i ppt)
• Exàmen teòric
• Projecte de l’àmbit plantejat al taller

Les condicions mínimes per aprovar el curs seran:

• Haver entregat la totalitat dels exercicis dels tallers instrumentals (6 exercicis) i aprovar-los en la seva mitja.
• Entregar el projecte del taller i aprovar-lo
• Realitzar l’exàmen teòric i aprovar-lo

Els exercicis i explicacions del taller instrumental suposarà un 15% de la nota final; l’exàmen teòric suposarà un 15% de la nota final; el projecte del taller suposarà un 70% de la nota final. 

AA.VV. Del Buit a la Diversitat. LAU 1.Barcelona. ESARQ-UIC. 2009

AA.VV. Granollers a tota escala. Projectes d’alumnes.ESARQ-UIC. 2004

 AA.VV. Regeneración de territorios intermedios. Repensar Encamp. Barcelona: ESARQ-UIC, 2011.

ARANDA, Rafael; FORTIÀ, Pep; PIGEM, Carme; VILALTA, Ramon. El Fluvià com a pretext. Estudi i intervenció en el paisatge. Diputació de Girona. 1993

BOERI, Stefano; LANZANI, Arturo; MARINI, Edoardo. Il territorio che cambia. Ambienti, paesaggi e immagini delle regione milanese. Milano: Abitare Segesta Cataloghi, 1993

BOERI, Stefano. “Filament city” Dins: Lotus nº107, 2000. pp.128-131

BRUEGMAN, Robert. Sprawl: a compact history. Chicago: University of Chicago Press, 2005.

BUSQUETS, Joan. Un progetto europeo per Trento.Nicolodi editore. 2004

BUSQUETS, Joan. Six Projects for Den Haag. BAU SL. 2004

BUSQUETS, Joan. Cities X lines: a new lens for the urbanistic project. HarvardUniversity, 2006

COLLOVÀ, Roberto “Una calle hecha de esquinas” Dins: UR Urbanismo Revista nº 5 pp 28

EIZAGUIRRE, Xabier. La construcción del territorio disperso. Talleres de reflexión sobre la forma difusa. Barcelona: Edicions UPC, 2001

FONT, Antonio; LLOP, Carles; VILANOVA, Josep Mª. La construcció del territori Metropolità. Morfogènesi de la regió urbana de Barcelona.Barcelona: Mancomunitat de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 1999.

FORMAN, Richard T.T. Landscape Ecology Principles in Landscape Architecture and Land-Use Planning. Washington: Island Press. 1996.

ISOLA, A. (coord.). Infra Atlante e Manuale. Forme insediativi e infrastrutture. Ed. Marsilio, 2002

KOOLHAHS, Rem. “The generic city”. Domus num. 791. Març 1997

LOMBARDI, Giorgio (dir.). Infrastrutture e dispersione insediativa. Tra Mestre e Padova. Infra Manuale. Forme insediativi e infrastrutture. Ed. Marsilio 2002, pp.200-219

LÓPEZ DE LUCIO, Ramón. Construir Ciudad en la Periferia. Cuesta Veguilla SA y Vereda del Valle SA, Getafe (Madrid). 2007

LUDEVID, Jordi i AAVV; Arquitectura territorial, medi natural I desenvolupament urbà al Pla de Bages. Fundació Caixa de Manresa-Col.legi d’Arquitectes de Catalunya. Edició: Angle Editorial SL. 1998

LYNCH, Kevin. La imagen de la ciudad. Barcelona. Editorial Gustavo Gili. 2001

McHARG, Ian. Design with nature. New York: Natural History Press, GarcenCity, 1969. Proyectar con la naturaleza. Barcelona: Gustavo Gili, 2000.

RUEDA, Salvador. “Els costos ambientals dels models urbans dispersos”. Dins: Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, núm. 36, maig 2002. pp. 73-104

SABATÉ, Joaquim; SCHUSTER, J. Mark. Projectant l’eix del Llobregat. Paisatge cultural i desenvolupament regional Universitat Politècnica de Catalunya-Massachusetts Institute of Technology. 2001

SABATÉ, Joaquim. El corredor Sant Llorenç de Munt-Collserola. Fundació Politècnica de Catalunya. UPC. 2000

SABATÉ, Joaquim; COROMINAS, Miquel; EIZAGUIRRE, Xavier; PIE, Ricard. Forma del territori i projecte. Propostes d’ordenació territorial a la Vall d’Aran. Fundació Politècnica de Catalunya. UPC. 1996

SABATÉ, Joaquim. Patrimoni i projecte territorial. Colònies, Sèquia de Manresa i Delta del Llobregat. Diputació de Barcelona. 2004

SABATÉ, Joaquim. "Camp de Tarragona: Proyectos para una nueva configuración territorial". Dins: Proyectar el territorio en tiempos de incertidumbre: projecting the territory in times of uncetainty. 1 ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 2008

SABATÉ, Joaquim. "Proyectar el territorio: objetivos e instrumentos".Dins: Proyectar el territorio en tiempos de incertidumbre: projecting the territory in times of uncetainty. 1 ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 2008

SECCHI, Bernardo. Tre piani. La Sapienza, Ascoli, Bergamo. Milano: Franco Angeli, 1994.

SOLÀ-MORALES, Manuel. Lotus Quaderni Documents

SOLÀ-MORALES, Manuel. Deu lliçons sobre Barcelona: els episodis urbanístics que han fet la ciutat moderna. Barcelona: Col.legi d’Arquitectes de Catalunya. 2008

UR. Urbanisme Revista núms. 5-6 “El proyecto urbano I, II”

UR. Urbanisme Revista núms 9-10 “Projectar la perifèria”

VIGANÓ, Paola. New Territorios. Situations, projects, scenarios for the European city and territory. IUAV. Università di Venezia. Officina Edizioni. 2004