Assignatura

Cultura Contemporània

  • codi 08859
  • curs 2
  • període Semestre 2
  • tipus OB
  • credits 6

Mòdul: Claus de la cultura

Matèria: Periodització i expressió cultural

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Horari
grup M
 Sem.2  DL 10:00 12:00 a506
 Sem.2  DC 10:00 12:00 a506

Professorat

Responsable

Dr. Xavier BARÓ - xbaro@uic.es

Horari d'atenció

A acordar-se segons la necessitat dels alumnes.

Presentació

D’ençà que es produí la Revolució Francesa (1789), els propis coetanis i els historiadors tingueren la clara percepció que Occident havia entrat en una nova etapa, la contemporània (entesa com la seva pròpia, la que ells estaven vivint).

Tot i que qualsevol periodització històrica sempre és discutible, se segueix acceptant que el món que es configura a partir de la Revolució Francesa i que s’allarga fins els nostres dies és el món contemporani, amb les seves diferents expressions culturals (de pensament, art, música i literatura).

L’objectiu global que persegueix aquesta assignatura és presentar les claus per entendre la contemporaneïtat, i poder distingir a grans trets els dos grans subperíodes que s’aprecien: de la Revolució Francesa al segle XIX i les diverses manifestacions culturals del segle XX.

 

Requisits previs

Els propis del Grau en Ciències de la Cultura.

Objectius

-Conèixer i interpretar les principals claus que configuren la cultura contemporània a l’Europa Occidental.

-Saber distingir i apreciar les continuïtats i ruptures que s’aprecien entre les diferents manifestacions culturals del segle XIX i del segle XX.

-Constatar l’enorme presència que aquests trets culturals segueixen tenint avui en dia.

Competències / Resultats d’aprenentatge de la titulació

1. Assolir una certa familiaritat amb alguns autors, revistes i textos representatius sobre el coneixement teòric de la cultura de l’Època contemporània i ser capaç d’ubicar-los adequadament.
2. Assimilar bé i comprendre els trets característics de les diferents propostes historiogràfiques de la Cultura Contemporània per explicar i narrar els fets, experiències i processos històrics de l’època.
3. Adquirir un coneixement satisfactori dels conceptes, termes i veus clau emprades en la historiografia actual en referència a la Cultura Contemporània. 

4. Capacitar l’alumnat perquè pugui analitzar de manera crítica i comparativa diferents aportacions de la Cultura Contemporània i valorar-les acuradament.
5. Exercitar l'habilitat de dialogar i debatre —amb els altres estudiants i amb el professor— entorn de textos, imatges i expressions musicals i artístiques significatives de la Cultura Contemporània.
6. Millorar la capacitat de reflexionar sobre els supòsits teòrics i ideològics sobre els quals es fonamenten les lectures i imatges de la Cultura Contemporània.
7. Afavorir que l’alumnat aprengui a combinar creativitat i objectivitat.
8. Potenciar les capacitats de l'alumnat per escriure amb consistència lògica, claredat i correcció.

9. Conèixer les fonts de recerca, el seu estudi i tractament, i els recursos interdisciplinaris disponibles.

10. Aprendre les formes de plantejar un tema; dur a terme el treball; presentació i divulgació.

11. Reflexionar sobre el concepte de Cultura Contemporània i els seus mètodes de treball.

12. Capacitar l’alumne per a cercar, identificar, seleccionar, analitzar i utilitzar les fonts sobre la Cultura Contemporània més adients a un determinat tema de recerca.

  • E01 - Coneixement i habilitat per donar una visió cultural/humanística a d'altres ciències o als seus mètodes
  • E04 - Capacitat per reconèixer i interpretar manifestacions culturals
  • E12 - Coneixement i interpretació d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
  • E13 - Coneixement del marc general diacrònic del passat
  • E15 - Capacitat per identificar i valorar els elements que formen el patrimoni cultural
  • E22 - Coneixement d'instruments de recopilació de dades, com ara catàlegs bibliogràfics, inventaris d'arxius, fonts documentals, referències electròniques, etc. i habilitat per fer-los
  • G04 - Capacitat per prendre decisions, resoldre problemes i elaborar judicis argumentats
  • G10 - Destresa en l'ús de les TIC, organització i gestió de la informació

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

1.- Comprensió profunda dels conceptes clau que defineixen la Cultura Contemporània.

 

2.- Capacitat d’adquirir un sentit crític i analític de la realitat que ens envolta, aplicat sobretot al context sociocultural del que representa la Cultura Contemporània.

 

3.- Utilització adequada dels diversos mètodes de recerca (història, pensament, art, música i literatura) per tal d’ésser capaç de comprendre els fenòmens culturals que s’esdevenen en el nostre entorn i que són fruit de la Cultura Contemporània.

 

4.- Capacitat per analitzar adequadament la informació i la documentació, així com les imatges mentals i visuals de l’entorn cultural de l’Època Contemporània.

 

5.- Capacitat per emetre judicis i valoracions crítiques ben argumentades i raonades, tot respectant les opinions dels altres.

 

6.- Capacitat per saber analitzar, comprendre i avaluar textos, imatges, músiques, documentals i d’altres fonts d’informació sobre la Cultura Contemporània, prenent com a base el coneixement de quin ha estat el passat immediats de l’Època Contemporània.

 

7.- Capacitat de produir textos escrits (i expressió oral) en diversos registres, amb correcció estilística i gramatical. Atendre sobretot als textos de registre formal, com ara ressenyes i recensions d’obres.

 

8.- Haver assolit una àmplia familiarització amb l’ús de repertoris bibliogràfics, l’accés a la informació escrita a biblioteques i recursos digitals especialitzats.

9.- Saber copsar les diferents presències de la Cultura Contemporània en el món actual. Saber copsar quin és el llegat que ens ha deixat la Cultura Contemporàniaen la cultura actual.

Continguts

Referents al context històric general:

1.- ¿Qué entendemos por época (y cultura) contemporáneas? Condiciones de vida en Europa a inicios del siglo XIX

2.- Orígenes de la contemporaneidad: la independencia de los USA y la Revolución Francesa

3.- Restauración, nacionalismo y liberalismo (1815-1848)

4.- Europa a finales del siglo XIX: movimiento obrero e imperialismo

5.- La “guerra de los treinta años” del siglo XX:

5.1.- Primera guerra mundial

5.2.- Europa entre guerras: fascismos y comunismo, crack de 1929

5.3.- Segunda guerra mundial

6.- La reconstrucción de Europa: la guerra fría

7.- Principales manifestaciones culturales de la postguerra

8.- La construcción de la Unión Europea, la crisis de 1973 y la caída del comunismo (1989)

Referents a filosofia

 

 

 

 

Referents a música

 

  1. Introducció, Repàs de l'assignatura anterior: M. de la modernitat vs. m. moderna: M. clàssica: Haydn, Beethoven. S. xix: Dvorák i la música de programa.
  2. M. del s. xx (1): Cançons de Gustav Mahler
  3. M. del s. xx (2): Tehillim, de Steve Reich.
  4. M. popular, música de cine. The Beatles, Blink, Marilyn Manson.

Referents a literatura

 

Objetivo

En la imposibilidad de presentar un panorama completo de la literatura contemporánea, el seminario se centra en comentar algunos textos relacionados fundamentalmente con el tema del individuo, su libertad y sus posibilidades de realización en la sociedad.

Con ello se intenta contribuir a la comprensión de un tema que se considera esencial para el mundo contemporáneo.

 

Textos que se comentarán en clase

 

-     1496: Discurso sobre la dignidad del hombre, Pico della Mirandola (Renacimiento) (el texto se entregará en clase) (1)

-     1772: Emilia Galotti, Gotthold Ephraim Lessing (Ilustración) (1)

-     1774: Werther, Johann Wolfgang von Goethe (Prerromanticismo) (1)

-     1787: Don Giovanni, Lorenzo da Ponte/Wolfgang Amadeus Mozart (1)

-     1796: Los años de aprendizaje de Wilhelm Meister, Johann Wolfgang von Goethe (¿Romanticismo?) (1)

-          1799-1801: Enrique de Ofterdingen, Novalis (Romanticismo) (un fragmento se entregará en clase) (1)

-     1808: Catalina de Heilbronn, Heinrich von Kleist (¿Romanticismo?) (1)

-     1808: Fausto, Johann Wolfgang von Goethe (¿prerromanticismo?) (1)

-          1849: David Copperfield, Charles Dickens (Realismo) (2)

-          1857: Madame Bovary, Gustave Flaubert (Realismo) (2)

-     1866: Crimen y castigo, Feodor Dostoievski * (2)

-          1871: Carta a Georges Izambard, Arthur Rimbaud (se entregará en clase) (2)

-          1877: Anna Karenina, Lev Tolstoi (¿Realismo?) (2)

-          1895: Effi Briest, Theodor Fontane (Realismo) (2)

-     Poesías de Conrad Ferdinand Meyer, Reiner Maria Rilke, Giosuè Carducci y Giovanni Pascoli (se entregarán en clase) (2)

-          1902: Heart of darkness (El corazón de las tinieblas), Joseph Conrad * (2)

-     1903: Tonio Kröger, Thomas Mann (Fin de siècle): LECTURA OBLIGATORIA (2)

-          1904: Il fu Mattia Pascal (El difunto Mattia Pascal), Luigi Pirandello (2)

 

-          1922: Tierra baldía y 1925 Los hombres huecos, Thomas S. Elliot (un fragmento se entregará en clase) (2)

-     1926: Uno, ninguno y cien mil, Luigi Pirandello (2)

-     1927: América, Franz Kafka * (2)

-     1927: El puente de San Luis Rey, Thornton Wilder * (2)

-          1931: Las olas, Virginia Woolf (3)

-          1932: La marcha Radetzki, Josef Roth * (3)

-          1940: El poder y la gloria, Graham Greene * (3)

-          1941: Una letra femenina azul pálido, Franz Werfel: LECTURA OBLIGATORIA (3)

-          1942: Somos utopía, Stefan Andres (3)

-          1942: El último encuentro, Sándor Márai (3)

-          1943: El pequeño príncipe, Antoine de Saint-Exupéry: LECTURA OBLIGATORIA (3)

-          1944: El zoo de cristal / 1947: Un tranvía llamado deseo, Tennessee Williams (3)

-          1945: Retorno a Brideshide, Evelyn Waugh (3)

-          1946: La séptima cruz, Anna Seghers (3)

-          1947: El cero y el infinito, Arthur Koestler (3)

-          1949: El tren llegó puntual, Heinrich Böll (3)

-          1949: Muerte de un viajante, Arthur Miller (3)

-          1950: El viejo y el mar, Ernest Hemingway * (4)

-          1951: El guardián entre el centeno, J.D. Salinger * (4)

-          1954: El señor de las moscas, William Golding * (4)

-          1961: Andorra, Max Frisch (4)

-          1962: Un día en la vida de Ivan Denissovich, Alexander Solshenizin * (4)

-          1962: ¿Quién teme a Virginia Woolf?, Edward Albee (4)

-          1964: Don Juan o el amor a la geometría, Max Frisch (4)

-          1968: Lección de alemán, Siegfried Lenz (4)

-          1975: Sin destino, Imre Kertesz * (4)

-          1976: Die wunderbaren Jahre (Los años maravillosos), Reiner Kunze (un fragmento se entregará en clase) (4)

-          1982: Prilli y Thyer (Abril quebrado), Ismail Kadaré * (5)

-          1989: Lo que queda del día, Kazuo Ishiguro * (5)

-          1989: Moon Palace (El palacio de la luna), Paul Auster (5)

-          1989: Juegos de la edad tardía, Luis Landero (5)

-          1990: La música del azar, Paul Auster (5)

-          1990: Obabakoak, Bernardo Atxaga * (5)

-          1992: Nubosidad variable, Carmen Martín Gaite (5)

-          1994: Sostiene Pereira, Antonio Tabucchi * (5)

-          1994: Donde el corazón te lleve, Susanna Tamaro (5)

-          1996: Las escalas de Levante, Amin Maalouf * (5)

-          2001 Austerlitz, WG Sebald (5)

-          2007: La carretera, Cormack Mc Carthy * (5)

 

 

 

 

 

 

 

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

L’assignatura combinarà les sessions teòriques d’exposició del temari per part del grup de professors i les sessions pràctiques de lectura de textos, anàlisi de fonts i imatges i músiques, a més de debats programats i preparats prèviament.

ACTIVITAT FORMATIVAHORESCOMPETÈNCIES
Classe pràctica (anàlisi de casos, visites, ús de TIC...)
28E04 E15 E27 G04 G10 G11
Classe teoricoexpositiva
28E01 E04 E13
Seminari o taller (anàlisi de textos, debat, sessió amb especialistes, presentació oral de treballs...)
4E12 E22 G04 G26
Tutoria (individual o en grup)
4E27 G24

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

Avaluació continuada. Les activitats seran fixades per cada professor en iniciar la seva docència.

Per aprovar l’assignatura cal superar totes les activitats fixades per cada professor. En segona convocatòria es recuperaran aquelles activitats que no hagin estat superades.

SISTEMA D'AVALUACIÓPERCENTATGE
Treballs, informes, memòries, exercicis, anàlisi de lectures, etc.
100%

Bibliografia i recursos

Bibliografia context històric

-ARACIL, R.  OLIVER, J.  SEGURA, A., El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1998 (edició revisada i actualitzada).

-CASASSAS, Jordi., La construcción del presente. El mundo des de 1848 hasta nuestros días, Barcelona: Ariel, 2005.

-CAVOLCORESSI, P., Historia política del mundo contemporáneo. De 1945 a nuestros días, Madrid: Akal, 1987.

-DAHRENDORF, R. El recomienzo de la historia: de la caída del Muro a la guerra de Irak. Buenos Aires: Katz, 2006.

-FERRO, M. El resentimiento en la historia. Madrid: Cátedra, 2009.

-JOHNSON, P., Tiempos modernos. La historia del siglo XX desde 1917 hasta la década de los 90. Buenos Aires: Javier Vergara editor, 1993. 

-JUDT, T., Postguerra. Una historia de Europa desde 1945. Madrid: Taurus, 2006.

-JULIÁ, J.R. Atlas de historia universal. Tomo II: De la Ilustración al mundo actual. Barcelona: Planeta, 2000.

-MAMMARELLA, G., Historia de Europa contemporánea (1945-1990). Barcelona: Ariel, 1990.

-PALMER, R.  COLTON, J., Historia contemporánea. Madrid: Akal, 1980.

-PALMOWSKI, J., Diccionario de Historia Universal del siglo XX. Madrid: Editorial Complutense, 1998.

-PAREDES, J. (Coord)., Historia Contemporánea. Madrid: Actas, 1990.

-SEVERINO, E., La tendencia fundamental de nuestro tiempo. Barcelona: Pamiela, 1991.

-VILLANI, P., La edad contemporánea (1914-1945). Barcelona: Ariel, 1997.

-WEE, H. van der., Prosperidad y crisis, 1945-1980 (vol. VI). Barcelona: Crítica, 1986.

-WRIGTH MILLS, C., Poder, política y pueblo. Buenos Aires: Eudeba, 1978.

**En negreta, les obres fonamentals.

Bibliografia filosofia

§  Arregui, J. V., Acción y sentido en Wittgenstein, Eunsa, Pamplona, 1984.

§  Colomer, E., El pensamiento alemán: de Kant a Heidegger, Ed. Herder, Barcelona, 1990.

§  Löwith, K., De Hegel a Nietzsche. La quiebra revolucionaria del pensamiento en el siglo XIX, Katz Eds., Madrid, 2008.

§  Lyotard, J. F., La condition postmoderne, Les éditions de Minuit, Paris, 1979.

§  Pérez-Borbujo, F., Veredas del espíritu: de Hume a Freud, Herder, Barcelona, 2007.

Bibliografia art

Micheli, Mario de, Las vanguardias artísticas del siglo XX, Madrid, Alianza, 1990

González García, A., Calvo Serraller, F., Marchan Fiz, S. Escritos de arte de vanguardia, 1900-1945, Madrid, Ed. Istmo, 1999

 

Bibliografia música

·         Kofi Agawu, Music as discourse. Oxford University Press: Oxford 2009. Estil universitari, profund però assequible. El significat de la música clàssica es troba quasi sempre en el seu origen com a gènere antic, funcional. P.e. la dansa, o el cant ritual. La introducció és preciosa: poques pàgines, però utilíssimes.

·         Ignasi Albors, Música per a no melòmans. Ed. Pòrtic, Bcn 2004. Inclou CD. Guia inicial per als qui estan molt lluny del món de la música culta, o "clàssica". Simpàtic.

·         Cosimo Caforio, Benedetto Passannanti, L'alfabeto dell'ascolto. Elementi di grammatica musicale. Carocci, Roma 2006. Excel·lent aproximació als principals paràmetres de la música, en exposició amena i didàctica, assequible a tothom. Teoria musical per a no-músics.

·         Claudio Casini, El arte de escuchar la música. Paidós: Bcn 2006. Original: L'arte di ascoltare la musica. Bompiani: Milà 2005. Semblant al de l'Albors, amb més ambició i profunditat.

·         Nicholas Cook, Music: A Very Short introduction. Oxford Univ. Press 1998. Trad. cast: De Madonna al canto gregoriano. Alianza Editorial 2.001. Reflexió contemporània sobre el paper de la música en la nostra societat. Un dels musicòlegs més aguts dels nostres dies explica la música a peu pla, en un to crític però constructiu. Tota la sèrie de "very short introductions" (oup.com) és, semblant a les Découvertes de Gallimard o als antics Que sais-je?, una joia de la divulgació. Alternativa excel·lent a la viquipèdia.

·         Aaron Copland, What to Listen for in Music. Signet Classics, 2002. Trad. cast. "Cómo escuchar la música". Fondo de Cultura Económica, Madrid 2005. Excel·lent i breu llibret de divulgació, de la mà d'un dels compositors més importants dels EEUU del segle passat.

·         Enrico Fubini, L’estetica musicale dal Settecento a oggi. Einaudi, Torí 1964-68. N'hi ha traducció castellana.

·         Rubén López Cano, La música ya no es lo que era: Una aproximación a las posmodernidades de la música. In: Revista Boletín Música 17, 2006, pp. 42- 63. cf. lopezcano.net/publicaciones. Conté reflexions profundes, expressades de manera didàctica, no reaccionària, sobre la nostra postmodernitat.

·         Egon Wellesz, Martin Cooper et al. (a cura de), New Oxford History of Music, en 10 volums. Oxford 1957-74. Una història de la música de referència: es troba a totes les biblioteques importants.

 (Diversos autors), Enciclopèdia de la música. Enciclopèdia catalana, Bcn 1999-2003. 8 Vols.

 

 

 

Material didàctic

      Materials
             lladrebicicletes.pdf 
  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00