Ensenyament i Aprenentatge de Ciències Experimentals 2
Mòdul: Didàctic i Disciplinar
Matèria: Ensenyament i aprenentatge de ciències experimentals
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Responsable
Aquesta assignatura adreçada als futurs mestres de primària intenta fer una aproximació i aprofundiment, tant dels coneixements científics que es treballen a la primària, com els recursos didàctics per aconseguir les competències bàsiques de les ciències naturals.
Al llarg del curs, format per dos semestres: Ensenyament i Aprenentatge de les Ciències Experimentals 1 i 2, desenvoluparem els continguts del currículum de primària de la LOE (2007) de l’àrea corresponent a Coneixement del Medi Natural, aplicant molts dels recursos didàctics que ja es coneixen de les assignatures de Didàctica General, però amb una metodologia específica científica. Es tracte d’entendre la ciència i fer un ensenyament de les ciències racional i raonable.
En l'Ensenyament i Aprenentatge de les Ciències Experimentals 2 es treballaran els continguts de: física, química de la matèria, dinàmica de la terra i educació per a la sostenibilitat
A través de les activitats de l'assignatura es treballaran les competències específiques de l'Ensenyament i l'Aprenentatge de les Ciències Experimentals:
Es convenient repassar els coneixements científics que s’han estudiat a l’ensenyament secundari. Es recomana fer-se un projecte individual de formació científica a partir de les mancances que cadascú tingui i també dels seus interessos i qualitats personals. Els professors de l’assignatura ens oferim per fer un assessorament acadèmic personalitzat en aquesta tasca de formació.
1. Conèixer “què” han d’aprendre des d’aquesta àrea els nens i les nenes de Primària, segons el marc curricular (LOE 2007).
2. Conèixer “com” ho han d’aprendre:
3. Assolir els següents objectius d'aprenentatge dels blocs següents:
1. Coneix el currículum escolar d'aquestes ciències.
2. Comprèn els principis bàsics i les lleis fonamentals de les ciències experimentals (física, química, biologia i ciències de la terra).
3. Planteja i resol problemes associats amb les ciències a la vida quotidiana.
4. Desenvolupa i avalua els continguts del currículum mitjançant recursos didàctics apropiats i promou l'adquisició de competències bàsiques als estudiants.
5. Realitza treballs de recerca. Cerca fonts, cita autors, elabora conclusions amb rigor.
6. Coneix els diferents criteris d'avaluació i sap aplicar-los a la seva matèria.
7. Aprèn ciències experimentals a partir de situacions quotidianes.
8. Dissenya estratègies atractives per explicar temes complexos.
9. Coneix aspectes de gestió de l'aula que tinguin relació amb les seves activitats educatives.
10. Actua de forma ètica i responsable en l'exercici de les seves funcions.
11. Integra les tecnologies de la informació i la comunicació en les activitats d'ensenyament-aprenentatge, en la gestió de l'ensenyament i en el desenvolupament professional.
12. Es comunica i expressa de forma correcta en la llengua d'ensenyament de forma oral i
escrita.
13. Promou i facilita en els contextos d'aprenentatge i de convivència, a l'escola i en la relació amb l'entorn, l'atenció a les singulars necessitats educatives dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte dels drets humans .
14. Coneix els elements que formen la competència de l'esperit emprenedor i de l'orientació a la qualitat, en els seus diferents nivells de domini, els desenvolupa al màxim i sap aplicar-los en la seva matèria.
15. Reconeix la influència entre ciència i societat i desenvolupament tecnològic, així com les conductes ciutadanes pertinents, per procurar un futur sostenible.
16. Diferència els diferents graus de complexitat de la matèria: de les partícules subatòmiques a l'Univers.
17. Coneix els diferents estats de la matèria i com es produeixen els canvis d'estat.
18. Diferència materials i planifica experiències per comprovar les seves diferents propietats.
19. Reconeix substàncies homogènies i heterogènies així com les diferents tècniques de separació dels seus components.
20. Observa canvis químics en relació amb fenòmens quotidians: combustió, oxidació i fermentació.
21. Analitza els efectes d'una força o diferents forces sobre un objecte. Coneix i interpreta les lleis de Newton.
22. Dissenya activitats per treballar a l'escola les màquines simples i les màquines compostes.
23. Comprèn els fenòmens com l'electricitat i el magnetisme, així com la refracció i reflexió de la llum, transmissió del so i el color de les coses.
24. Situa la Terra en el lloc que li correspon en relació a la resta de planetes del sistema solar. Reconeix la Lluna com satèl · lit terrestre i sap explicar els moviments de translació i rotació tant de la Terra com de la Lluna.
25. Coneix les diferents capes de l'atmosfera i les propietats de cadascuna d'elles.
26. Relaciona el temps atmosfèric amb el clima. Reconeix els diferents climes de la Terra, coneix els diferents factors climàtics i interpreta mapes meteorològics.
27. Coneix les diferents capes de la geosfera i les seves característiques. Interpreta la dinàmica interna i externa del planeta.
28. Coneix la distribució de l'aigua a la Terra així com les diferències entre l'aigua dolça i l'aigua salada. Interpreta el cicle de l'aigua.
29. Identifica les fonts d'energia més utilitzades en la societat i diferència entre fonts d'energia renovable i no renovable. Analitza la implicació del consum energètic en el Desenvolupament Sostenible.
30. Analitza críticament y valora la importància de treballar per minimitzar els efectes d'alguns problemes mediambientals com l'augment de l'efecte hivernacle, la disminució de la capa d'ozó, la desertització, la pluja àcida i la pèrdua de biodiversitat.
1. Física i química de la matèria i dinàmica de la Terra
2. Educació per a la sostenibilitat
Explicació i desenvolupament de recursos didàctics per a l'ensenyament a l'escola d'aquests continguts de forma cooperativa entre professor-alumnes i entre alumnes.
L’assignatura està dissenyada per combinar els aspectes teòrics amb els pràctics i procedimentals. Les activitats d’aprenentatge estan orientades perquè l’estudiant adquireixi els coneixements i recursos didàctics per a la seva vida professional com a mestre.
Al llarg del curs, complementarem el treball individual amb el col·lectiu, la lectura, la reflexió i l’estudi, amb la pràctica tant a l’aula com a fora de l’aula. Es tracta de treballar el Currículum de Coneixement del Medi de Primària, fixant-nos especialment amb les competències científiques (Coneixement del Medi Natural).
Per tal que el coneixement no sigui únicament teòric, a l’aula es treballaran diferents metodologies i cada alumne serà també mestre dels altres. Així tots podem aprendre coneixements, recursos, idees i reflexions a partir de la pràctica sobre la tasca docent d’ensenyar ciències.
Les metodologies que es faran servir són:
Tipus d’activitat |
% nota |
Tipus d’activitat |
Data de lliurament |
1. Assistència i participació a l’aula |
15% |
Treball Individual i col·lectiu. Comentaris de text, intervencions orals, pràctiques experimentals |
Diàriament
|
2. Escenaris metodològics |
20 % |
Treball col·lectiu al laboratori |
El mateix dia de les metodologies |
3. Taller de paisatge |
15 % |
Treball de camp col·lectiu |
27 i 28 febrer sortida 13 i 14 març lliurament del quadern de camp |
4. Taller de sostenibilitat |
2o % |
Treball de recerca en grups de 4 o 5 alumnes |
7 de març |
5. Prova escrita |
30 % |
Individual |
18 i 19 març |
nota final de l’assignatura surt de la part proporcional de les activitats d’aula i l’examen. Si falta alguna d’aquestes notes o la prova escrita és inferior a 4,5 no es fa la mitjana.
ALBADALEJO, C., i altres (1993). La ciència a l’aula. Activitats
CAÑAL P. (Coord); de Pro, Pedrinaci; Pujol; Márquez, del Carmen; Martínez, Aleixandre i Sanmartí. (2011). Didáctica de la Biología y la Geología. Ministerio de Educación. Graó. Vol II. Primera edició.
CAÑAL P. (Coord); Rivero, Wamba; Giordan; Sendra, Gil; Vilches; Membiela, Pedrinaci; Gil; Fernández, Hueto; Alfaro; Barberá i Brusi. (2011). Ministerio de Educación. Graó. Vol I. Primera edició.
CAÑAL P. (Coord);Mellado; Gutiérrez; Jaén; Luna; Hernández; Perales; Ojeda; De Pro; Cano. (2011). Biología y Geología. Investigación, innovación y buenas prácticas. Ministerio de Educación. Graó. Vol III. Primera edició.
CURTIS, H.Barnes, Scnek, Massarini. (2008). Biologia. Editorial Médica Panamericana (7ª edición en español). Buenos Aires.
DE REGGIO EMILIA (2002). La inteligencia se construye usándola. Madrid. Morata-MEC.
GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament d’Ensenyament (2007): Curriculum Educació Primària.
GIL, D. et al. (1991). La enseñanza de las ciencias en la educación secundaria. Barcelona. Horsori; ICE U.B.
GIORDAN, A. i DE VECCHI, G. (2002). Guía práctica para la enseñanza científica. Diada Editores.
NIEVES, JM. (2006). Hablemos de ciencia. EDAF.
OSBORNE, P.; FREYBERG, R. (1991). El aprendizaje de las ciencias. Implicaciones de la ciencia de los alumnos. Madrid. Narcea.
Perales FJ. (coord.), Cañal P. (coord.) (2000). Didáctica de las ciencias experimentales: teoría y práctica de la enseñanza de las ciencias. Marfil.
PORLAN, R.; GARCIA, J.E.; CAÑAL, P. (1988) Constructivismo y enseñanza de las Ciencias. Sevilla. Diada Editoras.
POZO, J.I. (1987) Aprendizaje de la ciencia y pensamiento causal. Madrid. Visor.
Bibliografia d’ampliacióAYLLÓN, J.R. i RICO, O (2012). La pel·lícula de la vida. Casals. Barcelona,
CODINA, E. (2008). Fem contes de ciència. Barcelona. Fundació la Caixa
CORNELLA, A (2009) Fòssils urbans de Barcelona (Guia). Col•legi de Geòlegs de Catalunya.
FRANQUESA, T i altres (1998). Hàbitat. Barcelona. Institut d’Educació. Ajuntament de Barcelona.
FISHER, L. (2004). Cómo mejorar una galleta. La ciencia en la vida cotidiana. Mondadori.
FOLCH, R., FRANQUESA, T. & CAMARASA, J.M. (1984). Vegetació. Història Natural dels Països Catalans. vol 7. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
HARLEM, W. (1989) Enseñanza de las ciencias. Madrid. Morata-Mec.
HERNANDEZ, F.; SANCHO, J.M. (1989) Para enseñar no basta con saber la asignatura. Barcelona. Laia.
MARCO, B. (1992) Historia de la ciencia. Los científicos y sus descubrimientos. Madrid. Narcea-MEC.
MARGULIS, Lynn; SAGAN, D. (1996). ¿Qué es la vida? Tusquets Editores
Llibres de pensament i ètica ambiental:
Albareda Tiana, S. (2010), Alianza entre el ser humano y el medio ambiente, capítulo en "El Desarrollo Humano Integral". Barcelona: Iter. Grupo Bayer Hnos, 195-211
Ballesteros, J. (1995). Ecologismo personalista: Cuidar la naturaleza, cuidar al hombre. Madrid: Tecnos.
Nuestro futuro común (1992) (1a , 2a reimp ed.). Madrid: Alianza.
Derrick, C., Labadía, P., & Oriol, J. M. (1987). La creación delicada, una contribución cultural contra la destrucción del ambiente. Madrid: Ediciones Encuentro.
Gore, A. (1993). La tierra en juego: Ecología y conciencia humana. Barcelona: Emecé Editores.
Jiménez Herrero, L. M. (2000). Desarrollo sostenible: Transición hacia la coevolución global. Madrid: Pirámide.
Jiménez Herrero, L. M. Desarrollo Sostenible y Economía Ecológica. Integración, Medio Ambiente -Desarrollo y Economía-Ecología. Editoral Síntesis. Madrid.
Marcos, A. (2001). Ética ambiental. Valladolid: Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial, Universidad de Valladolid.
Martínez Alier, J. (1999). Introducción a la economía ecológica (1a ed.). Barcelona: Rubes.
Martínez Sosa, N. (1994). Etica ecológica: Necesidad, posibilidad, justificación y debate (2a ed.). Madrid: Libertarias-Prodhufi.
Riechmann, J. (1998). Necesitar, desear, vivir: Sobre necesidades, desarrollo humano, crecimiento económico y sustentabilidad. Madrid: Fundación 1o de mayo.
Reichmann, J., & Abelda, J. (2004). Ética ecológica : Propuestas para una reorientación. Montevideo, Uruguay: Editorial Nordan Comunidad.
Riechmann, J. (2005). Un mundo vulnerable: Ensayos sobre ecología, ética y tecnociencia (2ªed.). Madrid: Catarata.
Schumacher, E. F., & MacRobie, G. (1987). Lo pequeño es hermoso. Madrid: Tursen/Hermann Blume.
Shiva, V. (1995). Abrazar la vida: Mujer, ecología y supervivencia. Madrid: Horas y Horas
Educació per al desenvolupament sostenible i educació ambiental
Calvo Roy, S. (1997). Educación ambiental para el desarrollo sostenible. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, Centro de Publicaciones.
Calvo, S., & Gutiérrez, J. (2007). El espejismo de la educación ambiental. Madrid: Morata.
Franquesa T(dir). (1999). Hàbitat: guía d’activitats per a l’educació ambiental. Ajuntament de Barcelona. Institut d’Educació.
Unesco. (1991). Educación ambiental: Principios para su enseñanza y aprendizaje. Madrid: Mopt.
Lara, R., & Novo, M. (1997). El análisis interdisciplinar de la problemática ambiental [. Madrid: UNESCO: Fundación Universidad-Empresa.
Lara, R., & Novo, M. (1997). La interpretación de la problemática ambiental: Enfoques básicos [. Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia: Fundación Universidad-Empresa.
Mogense, F et al (2007). Educació per al desenvolupament sostenible. Tendències, divergències i criteris de qualitat. Monografies d’Educació Ambiental. Barcelona: Graó i Societat Catalana d’educació ambiental.
Novo, M. (1999). Los desafíos ambientales: Reflexiones y propuestas para un futuro sostenible (1a ed.). Madrid: Editorial Universitas.
Novo, M., Flor, J. I., Aguirre, M., & Instituto Superior de Formación del Profesorado. (2002). Globalización, crisis ambiental y educación. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Instituto Superior de Formación del profesorado.
Novo, M., Mayor Zaragoza, F., & Unesco. (2006). El desarrollo sostenible: Su dimensión ambiental y educativa. Madrid: Pearson Education.
Novo, M., & Unesco. (1998). La educación ambiental: Bases éticas, conceptuales y metodológicas. Madrid; París: Universitas; Unesco.
Unesco. (1991). Educación ambiental: Principios para su enseñanza y aprendizaje. Madrid: Mopt.
Revistes
Educació i sostenibilitat. Articles de reflexió, recursos pedagògics i entrevistes sobre aspectes de sostenibilitat orientats a l’educació.
Webs
Agenda 21 Escolar de l’Ajuntament de Barcelona. Hi ha molts recursos educatius i bibliogràfics per temes.
http://www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/
Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya, secció Medi Ambient i Sostenibilitat. Hi ha recursos educatius per temes:
EduAlter: Xarxa de recursos sobre educación per la pau el desenvoluplament i la interculturalitat.
http://www.edualter.org/material/mate3000.htm
Recursos per l’Educació Física amb material reciclat
http://www.xtec.es/~fmarti58/reciclajoc/
Cero CO2: Web per calcular la petjada de carboni per temàtiques i propostes per disminuir-la:
Fundació Terra:
ONG wwf de conservació de la naturalesa:
UICN, Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza
Societat Catalana d'Educació Ambiental
Nacions Unides web de Rio+20
http://www.un.org/es/sustainablefuture/
Programa de les nacions Unides (PNUMA) per al Medi ambient.
Web de la facultat de Geologia de la UB on hi ha mapes geològics i fitxes de roques de tota Catalunya:
http://www.ub.edu/futursinousestudiants/geologia/litoteca/llistaroques.html