Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaComunicació Televisiva
Llengua d'impartició principal: castellà
Altres llengües d'impartició: català
Responsable
Lc. Marc LLOBET - llobetmarc@uic.es
Horari d'atenció
Els alumnes poden contactar amb els professors a través del correu electrònic i concertar les hores d’atenció personalitzada que necessitin. Després de cada classe també es poden fer consultes.
llobetmarc@uic.es
cpampin@uic.es
El llenguatge audiovisual és una eina fonamental per al coneixement dels diferents sectors de la indústria de la comunicació. El llenguatge televisiu, al igual que d'altres llenguatges, disposa d'una sintaxis i una gramàtica pròpies. Comprendre l'ús d'aquest llenguatge com a transmissor d'expressions, continguts i estratègies mercantils és fonamental pel futur del "periodista".
Els programes informatius són la columna vertebral de les televisions generalistes. És a través d’aquests programes que les cadenes mostren als ciutadans les realitats del dia a dia que ens envolten. Periodistes i comunicadors tenen l’encàrrec social d’oferir i interpretar amb immediatesa les noticies. Només amb una preparació adequada es pot oferir al ciutadà una informació de qualitat.
En aquesta assignatura s'intentarà aplicar aquest llenguatge al sector de la televisió i, més concretament, a la programació informativa, i les diferents formes amb què la petita pantalla tracta la realitat.
Per seguir amb normalitat el curs no cal cap coneixement previ especialitzat. Abans de les pràctiques s’oferirà un repàs de l’operació de la càmera i de l’equipament d'edició. Aquests coneixements són necessaris per poder assolir els objectius de l'assignatura.
Es tracta de proporcionar a l'alumne els principis i coneixements bàsics del món televisiu i familiaritzar-lo amb les rutines de producció dels programes informatius. La creació de reportatges per televisió, el coneixement de l’estructura i de les variants d’aquest format, han de permetre adquirir capacitat d’anàlisi, tant sobre els continguts com pel que fa a la posada en escena.
Es tracta, en definitiva, de trobar la relació directa entre el món televisiu i el periodisme, analitzant el seu funcionament, metodologies i expressions formals. L'assignatura es reforça amb l'aplicació dels coneixements teòrics.
Els/les estudiants:
1.Hauran de parlar i escriure correctament
2. Tindran millor domini del llenguatge, capacitat creativa i podran manipular-lo de manera més eficient en funció dels objectius que es proposin
3. Coneixement i domini dels diferents gèneres periodístics ( entrevista, reportatge, magazine, artícles d'opinió)
4. Coneixement de les possibilitats retòriques del llenguatge, per aconseguir els efectes desitjats al receptor
La televisió dels programes informatius no diaris.
El reportatge informatiu.
1.- Introducció. Programes de reportatges, d’entrevistes i de debat
2.-Reportatges informatius. Metodologia per entrevistes
2.1.- Preparació: recerca d’informació, preparació d’entrevistes exteriors i de plató.
2.2 Realització pràctica d’entrevistes. Errors freqüents.
3.- Producció de reportatges
3.1 Plantejament temàtic: subtemes, calendari, mitjans
3.2 Reporterisme. Stand-ups. Posada en escena
3.3 Selecció de protagonistes i declaracions
4.- Preparació per l’edició. El text
5.- Edició de reportatges
6.- Gravació al plató d’un programa de reportatges
6.1 Postproducció del programa
6.2 Valoració de la pràctica realitzada
Primer Bloc:
Aquesta part inclou sessions teòriques i pràctiques per aprofundir en diferents formats informatius més enllà dels programes informatius diaris. Desenvolupar tasques de producció audiovisual de reportatges, buscar temes i continguts. Anàlisi de diferents formats i preparació a plató de pràctiques informatives.
Exercicis del primer bloc:
1) “papus” o "vox populi", l’enquesta de carrer i la localització exterior
2) La roda de premsa. Busca i assistència a una roda de premsa informativa i posterior compactat
3) Reporterisme televisiu, anàlisi de formats. “Callejeros”, “En el punto de mira”, “Trinxeres”. Elaboració d’un reportatge de tema propi en grup de sis minuts. Pràctica obligatòra per superar l’assignatura
4) L’entrevista. Entrevista a un personatge públic, a plató i a l'exterior
5) El debat televisiu, anàlisi de programes i posada en escena
6) Directe amb seqüència
7) Directe amb entrevista. Formats de programa que l’utilitzen
8) Reporter amb protagonisme dins d’una informació. Anàlisis de formats i metodologia
9) Presentar a plató. La funció i tasca d’un presentador en un format informatiu no diari
10) Tema propi informatiu. elaboració d'un guió televisiu. Buscar i elaborar un tema propi pel programa
Segon Bloc:
A partir del material gravat i eleborat durant la primera part de l’assignatura, els alumnes realitzaran un programa de caràcter informatiu que haurà d’incliure algunes de les pràctiques ja fetes i crear nous continguts.
El programa serà gravat a plató i la classe haurà de definir el contingut, fer l'escaleta i el guió i la realització en directe.
| ACTIVITAT FORMATIVA | CRÈDITS ECTS |
|---|---|
| Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. | 3.8 |
| Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 2.2 |
Les pràctiques del primer bloc de l’assignatura: 70% de la nota final. Del total d’aquestes pràctiques s’hauran d’haver entregat el 80% del total per poder fer mitja i superar l’assignatura
La pràctica del segon bloc de l’assignatura: pràctiques de debat, entrevista i programa magazine 30% (assistència obligatòria a la pràctica del programa)
Independentment de la mitjana de notes de les pràctiques de l'assignatura, cap alumne que no tingui més de la meitat dels tests d'actualitat superats, aprovarà l'assignatura
Per terceres convocatòries o següents s'ha d'assistir a les pràctiques finals i a un mínim de classes pràctiques ( a pactar amb el professor) i es poden recuperar altres treballant les mateixes hores que es farien a classe
BARROSO GARCÍA, J. Técnicas de realización y documentales para tv. RTVE, 1998
BARROSO GARCÍA, J. Realización de los géneros televisivos. Síntesis, 1996
CEBRIAN, M. Información Televisiva. Ed. Síntesis. Madrid, 1998
DE LA TORRE, Blanca y LLAURADÓ, Esther. Una imatge val més. La feina de l’ENG. Ed, Pórtic. Eines de periodista. Barcelona, 1999
FERNÁNADEZ, F.; MARTÍNEZ, J. Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Paidós Comunicación. HART, J.
FERNÁNDEZ DÍEZ, Federico y MARTÍNEZ ABADÍA, José. Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Ed. Piados. Papeles de Comunicación nº 22. Barcelona, 1999 (planos, eixos,...)
FERNÁNDEZ DÍEZ, Federico y MARTÍNEZ ABADÍA, José. La dirección de producción en cine y televisión. Ed. Piados. Papeles de Comunicación nº 3. Barcelona, 1999 (producció)
MARTÍNEZ ABADÍA, José. Introducción a la tecnología audiovisual. Ed. Paidos Comunicación (2ª edición). Barcelona,
MILLA, Ramón. La realitat “en directe”. Realització d’Informatius diaris a Televisió. Ed. Pórtic. Eines de periodista. Barcelona, 2000 ( realització)
PRÓSPER RIBES, José i LÓPEZ CATALÁN, Celestino. Elaboración de noticias y reportajes audiovisuales. Fundación Universitaria San Pablo CEU. Valencia, 2001
VILLAFAÑE, Justo y MÍNGUEZ, Norberto. Principios de Teoría General de la Imagen. Ediciones Pirámide. Madrid, 2000 (teoria de la imatge)
VV.AA. Realización y producción en tv. Instituto Oficial de radio y televisión, 2001
ZETTL, Herbert. El manual de producción para vídeo y televisión. Escuela de cine y vídeo. 1998 (molt visual)
PÁRAMO De, J.A. Diccionario de cine y tv: terminología técnica del mundo audiovisual. ESPASA CALPE, 2002
ZÚÑIGA REDENAS, J. Realización en tv. Escuela de cine y video de Andoain, 2006
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
Bates, R. (2002) Cable TV systems and modem systems and technology. Mcgraw-Hill. Nova York.
Baylin, F i Gale, B. (1986) Satellite and Cable TV: scrambling and descrambling. Baylin and Gale. Boulder. Benoit, H (1998) La televisión digital. Paranimfo. Madrid.
Blumler, JG. (1993) Televisión e interés público. Bosch Comunicación. Barcelona.
Bourdieu, P. (1997) Sobre la televisió. Edicions 62. Barcelona.
Brown, A. i Picard, R. (2005) Digital Terrestrial Television in Europe. Lawrence Erlbaum. Londres. Bustamante, E. (1999) La televisión económica. Gedisa. Barcelona.
Martínez Abadía, JM. i Vila Fumàs, P. (2004) “Manual básico de tecnología audiovisual y técnicas de creación, emisión y difusión de contenidos”. Paidós. Barcelona.
McDowell, W. (2006) Broadcast television. A complete guide to the industry. Peter Land. Nova York. Missika, J-L. (2006) La fin de la télévision. Seuil. París.
Moragas, M. i Prado, E. (2006) La televisió pública en l’era digital. Ed. Pòrtic. Barcelona. Negroponte, N. (1995) El mundo digital. Ediciones B. Barcelona.
Peñafiel, C. i López, N. (2000) La tecnología de la televisión: del disco de Nipkow a la revolución numérica. Universidad del País Vasco. Bilbao.
Pérez de Silva, J. (2000) La televisión ha muerto. La nueva producción audiovisual en la era Internet: la tercera revolución indústrial. Gedisa. Barcelona.
Vilches, L. (2001) La migración digital. Gedisa. Barcelona
Zabaleta, I. (2003) Tecnologia de la información audiovisual. Bosch. Barcelona.