Anàlisi i Crítica Cinematogràfica
Mòdul: Creació cinematogràfica
Matèria: Anàlisi i crítica cinematogràfics
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
|
Responsable
Dra. Mª Lourdes DOMINGO - mldomingo@uic.es
Horari d'atenció
Cita concertada:
Lourdes Domingo: mldomingo@uic.es
Anàlisi i crítica cinematogràfics és una assignatura de 3 crèdits ECTS que s’imparteix durant el primer semestre del tercer curs del grau en Comunicació Audiovisual.
Es tracta d’una optativa dins l’interari de Creació Cinematogràfica.
El comunicador ha de dominar la seva visió sobre el teixit audiovisual, tant si és un estudiós acadèmic o periodístic, com un creador i visualitzador d’històries. Tots aquests perfils necessiten treballar amb una mirada profunda sobre el relat audiovisual.
En aquest sentit, és un fet que la majoria de directors i guionistes contemporanis, ja des de la generació d’Steven Spielberg, han estat i són estudiosos del llenguatge en sí mateix, així com dels realitzadors que els han precedit. La seva reflexió, també en el context universitari, sobre l’herència que els hi han deixat ha potenciat la seva creativitat i el seu bagatge, tot enriquint allò que expliquen i com ho expliquen a l’espectador.
Anàlisi i crítica cinematogràfics es justifica com un entorn per desenvolupar la mirada i el pensament sobre el relat audiovisual. Per això, l’assignatura vol incentivar la capacitat d’invenció i innovació, al mateix temps que com espectadors s’incrementi també el gust en l’experiència de recepció de manera natural.
No són necessaris requisits previs.
El curs aporta un conjunt d’eines teòriques i pràctiques sobre l’anàlisi del relat audiovisual amb la finalitat de que els alumnes siguin crítics i analistes actius, que diferenciïn entre totes dues activitats, que comprenguin les sinèrgies que poden establir-se entre elles i perquè són tan importants per una pràctica cinematogràfica ben fonamentada.
Es tracta, així doncs, de que s’introdueixin en l’entorn de l’estudi científic del cinema; es familiaritzin amb el seu context i n’aprenguin a fer un ús aplicable a la ficció audiovisual. De manera principal, el procés d’aprenentatge es fa a partir d’aspectes narratològics que incideixen en aspectes d’estructura, formals i mitològics de les trames i de la seva configuració audiovisual. L’anàlisi i la crítica d’un format d’aquesta mena vol ajudar a fonamentar la importància del concepte de narració, les principals instàncies que participen en ell i els eixos espai-temporals i de coneixement organitzat que la determinen. L’objectiu que travessa tot això és el de la reflexió sobre el que es veu, sobre el que altres han dit i allò que un pot aportar i afegir.
L’assignatura ofereix a l’alumne eines que li facilitin la comprensió de les diferències entre anàlisi i crítica.
Generals
Capacitat d’adaptació a circumstàncies variables
Capacitat de comprensió, acceptació de crítiques i correcció d’errors
Capacitat per treballar en equip i autònomament
Capacitat per desenvolupar rigor acadèmic, responsabilitat, ètica i professionalitat
Capacitat per aplicar la deontologia i el respecte per al gremi audiovisual
Capacitat d’anàlisi crític, síntesi, concreció i abstracció
Capacitat per generar debat i reflexió
Capacitat per crear comunicació oral i escrita
Coneixement i domini de la retòrica i oratoria per comunicar idees pròpies
Capacitat de maneig, anàlisi i reflexió de continguts
Capacitat de documentació informativa
Coneixement i domini de la distinció entre opinió i informació, registres col·loquials i cultes
Capacitat de desenvolupar sentit del gust i la perfecció en l’acabat final i estètic dels projectes
Capacitat d’adaptació als diferents públics i mercats audiovisuals
Capacitat de coneixement i funcionament dels diferents elements agents del sector audiovisual
Capacitat de distingir, analitzar i dominar els diferents gèneres i formats televisius, cinematogràfics i radiofònics
Capacitat per adaptar-se, entendre i aplicar les possibilitats expressives de les noves tecnologies i els seus canvis futurs
Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
Capacitat per manejar amb habilitat la bibliografia, terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l’àmbit de la Comunicació
Específiques
Coneixement i domini bibliogràfic mediàtic
Predisposició a aceptar el fet de l’anàlisi i la crítica com a part de la formació tant d’un teòric com d’un cineasta
Capacitat de ser receptiu de la riquesa expressiva que ha proposat el cinema al llarg de la seva història
Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els productes de la indústria audiovisual
Capacitat per conèixer i dominar les tècniques de la narrativa audiovisual
Capacitat per aplicar nocions científiques i teòriques als mateixos fenòmens audiovisuals
Capacitat crítica-constructiva del relat
Capacitat de reflexió creativa i pertinent sobre el text
Capacitat per relacionar idees dins i fora de la pròpia disciplina
Capacitat d’administració del temps i de compliment dels terminis de lliurament
Capacitat per assumir reptes en el coneixement: saber afrontar les dificultats tant en individual com en grup
L’estudiant coneixerà les bases teòriques del cinema, i comprendrà com s’han aplicat a llarg de la història i quines mutacions han experimentat en els darrers anys (noves tecnologies…). En aquest sentit, aprendrà que un crític no és “un cineasta frustrat” (això és essencial), com s’acostuma a dir, sinó una persona que ha escollit el camí de l’especulació teòrica per establir un cànon de la història el setè art. Sense l’anàlisi i la crítica, no tindríem exemples a seguir, i tot l’art es deu a la seva memòria.
L’alumne/a tindrà un coneixement general, orgànic i estructural sobre el relat audiovisual
Sabrà fer-se càrrec de tots els elements que serveixen per transmetre a l’espectador un ambient, un clima o una atmosfera
Per abandonar la perspectiva de mer espectador i adoptar la mentalitat pròpia d’un creador de productes audiovisuals, serà capaç de realitzar informes, que analitzin els diversos elements que composen qualsevol producte cinematogràfic en totes les seves dimensions
Coneixerà les diferents formes cinematogràfiques clàssiques, no només per cultivar-les sinó per ser capaç d’innovar amb la hibridació i la barreja de formats i/o gèneres per adaptar-se a les noves sensibilitats i tendències socials
Manejarà conceptes de la narrativa d’una manera pràctica
Encetarà raonaments acadèmics i periodístics a patir d’un visionat
Farà anàlisis en temps real per mitjans de comunicació com la ràdio o la televisió en situacions de directe
Farà anàlisis recorrent a fonts de documentació per una críticia en premsa escrita o online, diària o especialitzada
Expressarà i elaborarà conceptes en directe
Expressarà els pensaments en format acadèmic
Formularà teories aplicables
Relacionarà texts audiovisuals amb d’altres realitats culturals i socials
Debatrà i rebatrà arguments analítics
1. L’ANÀLISI CINEMATOGRÀFIC: ESPECIFICITAT DEL RELAT AUDIOVISUAL I BASE TEÒRICA DE LA NARRATIVA AUDIOVISUAL
2. INSTÀNCIES NARRATIVES: MULTIFORMITAT I CONSEQÜÈNCIES EN L’ESTRATÈGIA INFORMATIVA I RECEPTIVA
3. L’ESPAI I EL TEMPS, COORDENADES DE CONSTRUCCIÓ I ANÀLISI
4. TEORIA, ANÀLISI I CRÍTICA DE CINEMA: COINCIDÈNCIES I DIFERÈNCIES
5. PETITA HISTÒRIA DE LA TEORIA CINEMATOGRÀFICA
6. COM S’ANALITZA UNA PEL·LÍCULA?
7. EL NAIXEMENT DE LA CRÍTICA MODERNA: ANDRÉ BAZIN I CAHIERS DU CINÉMA
8. LES DIFERENTS FORMES DE LA CRÍTICA: EL DIARI, LA REVISTA ESPECIALITZADA, EL MITJÀ AUDIOVISUAL I EL PAPER D’INTERNET
9. COM ES FA UNA CRÍTICA? LA QÜESTIÓ DEL GUST SUBJECTIU
10. NOVA CINEFÍLIA, NOVA CRÍTICA
Tema Models crítiques
Materials
Dossier de models de crítiques 05model_uscine_columna_diari.pdf
Dossier de models de crítiques 08model_articlecultura_suplement.pdf
Dossier de models de crítiques 02model_article_academic.pdf
Dossier de models de crítiques 03model_article_onlinewebespecialitzada.pdf
Dossier de models de crítiques 04model_critica_diari.pdf
Dossier de models de crítiques 01model_treball_investigacio.pdf
Dossier de models de crítiques 07model_critica_diari_usa.pdf
Dossier de models de crítiques 06pieza_infoycoment_diari.pdf
Dossier de models de crítiques 10criticacine_radiotv.rtf
Dossier de models de crítiques 09model_article_diari.pdf
Tema 1 ESPECIFICITAT DEL RELAT AUDIOVISUAL I BASE TEÒRICA DE LA NARRATIVA AUDIOVISUAL
Materials
Article La mirada del buen espectador fuster_buen_espectador.pdf
Recursos tema 1 0recursostema1.rtf
1. Trames mestres
Materials
Arguments universals XPiJB argumentsuniversals.jpg
Llocs comuns otros3.jpg
Llocs comuns otros1.jpg
Llocs comuns otros2.jpg
Trames mestres RT tobias1.jpg
Trames mestres RT tobias2.jpg
Trames mestres RT tobias3.jpg
Tema 2 INSTÀNCIES NARRATIVES: MULTIFORMITAT
Materials
Recursos tema 2 recursostema2.rtf
Tema 3 LESPAI I EL TEMPS, COORDENADES DE CONSTRUCCIÓ I ANÀLISI
Materials
Recursos tema 3 0recursostema3.rtf
3 crèdits ECTS
30 hores presencials
Assistència obligatòria al 80% de les sessions
-Classes magistrals: 18 hores on els conceptes s’expliquen i treballen a partir d’exemples audiovisuals i a través de la participació de tots els alumnes
-Seminaris: 5 hores on es farà un seguiment del progrés
-Focused praxis: 4 hores de pràctiques presencials
-Workshop: 3 hores a l’estudi de ràdio
45 hores treball no presencial
-Lectures de la bibliografia i recursos
-Visionats
-Recerca, documentació i anàlisi per la participació a classe, per les focused praxis i per al treball en grup
-Estudi personal
En totes les pràctiques, treballs i exàmens, regeixen els criteris ortogràfics de la universitat
L’avaluació serà continuada:
-Treball final 40%: inclou el total de la matèria impartida durant el curs i la seva aplicació pràctica
-Quatre pràctiques individuals, 15% cadascuna: inciten a l’anàlisi en contextos comunicatius diferents
-ARISTÓTELES. Poética. Ed. Gredos (Biblioteca Clásica Gredos), Madrid, 1988.
-AUMONT, Jacques i MARIE, Michel. Análisis del film. Paidós, Barcelona, 1990.
-BAZIN, André. ¿Qué es el cine? Rialp, Madrid, 1992.
-BALLÓ, Jordi i PÉREZ, Xavier. La semilla inmortal. Los argumentos universales en el cine. Anagrama, colección Argumentos. Barcelona, julio 2007.
-C. BOOTH, Wayne. Retórica de la ficción. Antonio Bosch editor, Barcelona, 1978.
-CASSETI, Francesco i Di CHIO, Federico. Cómo analizar un film. Paidós, Barcelona, 1993.
-CASSETI, Francesco. Teorías del cine. Cátedra, Madrid, 1994.
-DE BAECQUE, Antoine. Cahiers du Cinéma. Histoire d’une revue. Cahiers du Cinéma, París, 1999.
-DUDLEY, Andrew. Las principales teorías cinematográficas. Rialp, Madrid, 1970.
-FARBER, Manny. Arte termita contra arte elefante blanco. Anagrama, Barcelona, 1975.
-FERNÁNDEZ Díez, F. i MARTÍNEZ Abadía, J., Manual básico del lenguaje y narrativa audiovisual, Paidós, Barcelona, 1999.
-GARCÍA JIMÉNEZ, Jesús. Narrativa audiovisual. Cátedra (Signo e Imagen). Madrid. 1993.
-GUARNER, José Luis. Autobiografía de un cronista. Anagrama, Barcelona, 1994.
-ROSENBAUM, Jonathan i MARTIN, Adrian (eds.). Mutaciones del cine contemporáneo. Errata Naturae, Madrid, 2011.
-SÁNCHEZ-ESCALONILLA, Antonio, Estrategias de guión cinematográfico, Ariel, Barcelona, 2001.
-SOFÍA BRENES, Carmen. ¿De qué tratan realmente las películas?, Ediciones Internacionales Universitarias, Madrid, 2001.
-TOBÍAS, Ronald B., El guión y la trama. Fundamentos de la escritura cinematográfica audiovisual, EIUNSA, Madrid, 1999.
E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria: