Odontopediatria

L’odontopediatria és la branca de l’odontologia que s’encarrega de les dents dels nens. Des del naixement fins als 6 anys, cal tenir cura de les dents temporals i, a partir dels 12 anys, cal controlar el final de la dentició mixta i l’inici de la definitiva.

Els odontopediatres s’encarreguen de detectar precoçment les anomalies de la posició dels maxil·lars per tal de derivar el pacient a l’ortodontista i al cirurgià maxil·lofacial, i, així, poder modificar o frenar el creixement d’aquests ossos. Igualment, l’odontopediatra detecta els mals hàbits per tal de reeducar el pacient, fa tractaments restauradors en cas de l’existència de càries, o bé segellador, per prevenir futures patologies, i informa sobre procediments d’higiene oral per aconseguir un creixement sa de la cavitat bucal.

És important fer-se una revisió odontològica a aquesta edat, per detectar qualsevol alteració en el creixement dels maxil·lars, la qual cosa impediria un desenvolupament esquelètic correcte i un bon recanvi dental.

Els tractaments que es fan en aquest moment del creixement són els tractaments anomenats de primera fase, i tenen per objectiu solucionar les alteracions esquelètiques aprofitant el creixement del pacient.

Els aparells que es col·loquen en aquest moment poden ser tant fixos com removibles, i s’optarà per un o altre en funció de la maloclusió de cada pacient.

Preguntes i respostes 

A partir de quina edat cal portar el fill al dentista?
Normalment la primera dent apareix als 6 mesos de vida. A partir d’aquest moment cal controlar l’aparició de la dent i la higiene dental del nadó així com fer controls periòdics amb l’especialista. Aproximadament, amb 2-3 anys d’edat el nen hauria de tenir totes les dents temporals i als 6 anys li hauria de sortir el primer queixal definitiu. D’altra banda, també recomanem de fer una visita a la Clínica per si fos convenient modificar el creixement dels maxil·lars del nen o bé crear espai per a la resta de dents definitives, ara que s’hi és a temps.
A quina edat ha de començar a raspallar-se les dents un nen?
Des que apareix la primera dent (habitualment passa als 6 mesos), caldrà rentar-li les dents amb una gasa humitejada amb aigua, i quan comencin a sortir els molars temporals, caldrà fer-ho amb un raspall que sigui adequat a la seva edat. Als 6 anys el nen ja s’hauria de raspallar ell sol les dents, i un adult hauria de revisar com ho ha fet per tal d’assegurar que utilitza la tècnica adequada i que les seves dents queden ben netes. El nen ha d’adquirir l’hàbit i tenir responsabilitat de la higiene oral, per tal de mantenir les seves dents per tota la vida.
Què cal fer si una dent cau per un cop?
De vegades, una ràpida actuació pot fer possible la recuperació d’aquesta dent. Mantingueu la calma, agafeu la dent i subjecteu-la per la corona, mai per l’arrel, i si és possible renteu-la amb sèrum fisiològic o aigua; no utilitzeu mai sabó ni raspalleu l’arrel de la dent. S’haurà d’intentar de col·locar la dent al seu lloc i assegurar que es troba en la posició correcta i anar immediatament al dentista. És més fàcil del que sembla ja que l’arrel de la dent encaixa perfectament amb l’alvèol dentari (el buit on era la dent). Si no fos possible de col·locar la dent al seu lloc, durant el trajecte cap a la Clínica, mantingueu la dent en un got de llet (si pot ser, de llet sencera) o bé en sèrum fisiològic. En darrer terme, podeu posar-vos la dent dins de la boca, al costat de la galta o sota la llengua, en contacte amb la saliva. El factor temps és el més important per tal que la dent pugui ser reimplantada.
Com es tracten les càries en els nens?
D’entrada cal distingir si es tracta de dentició primària o definitiva ja que, en funció de la patologia que presenta la dent, el tractament és diferent en funció del tipus de dentició.

Si la lesió arriba al nervi i les dents temporals es farà una pulpotomia o tractament del nervi. Si la càries no afecta el teixit nerviós de la dent, s’obturarà mitjançant una pasta, és a dir, per empastament.

Quan la càries provoca un forat considerable a la dent s’apliquen unes corones metàl·liques, poc estètiques però molt pràctiques. La seva finalitat és actuar com a mantenidor d’espai i, alhora, facilitar que el nen pugui mastegar bé. Davant d’això, ens ha d’importar que sigui un tractament poc estètic; és un tractament molt eficaç i suposa que la dent definitiva que ha d’aparèixer més tard surti sense problemes. La majoria dels tractaments d’ortodòncia que es fan avui en dia són per pèrdues d’espai en dentició temporal.

Només s’extraurà la dent si no hi ha cap altre remei: és a dir, quan la infecció fa necessària l’extracció d’una peça perquè s’han destruït les arrels de la dent. En aquests casos, gairebé sempre cal instal·lar un mantenidor d’espai per evitar que es perdi l’espai necessari per a la correcta ubicació de la dent definitiva.

Pot afectar una infecció en una dent temporal la dent definitiva?
Qualsevol infecció en una dent temporal que avanci cap a l’arrel crearà una bossa de pus que afectarà la dent definitiva. De vegades les dents definitives surten amb malformacions, taques o lesions secundàries, fruit de la infecció que va tenir la dent de llet en el seu dia i que no es va tractar de forma adequada. Per això, és un gran error pensar que, ja que algun dia, al nen, li cauran les dents de llet, no cal preocupar-se gaire per la cura de la dentició temporal.

Tingueu en compte que cal portar els nens a l’especialista en odontopediatria cada 6 mesos perquè els revisin les dents i per tal de prevenir possibles malalties i infeccions que puguin tenir a la boca.

Prevenció

Fins al primer any d’edat, n'hi ha prou a netejar les dents amb una petita gasa humitejada. A partir dels dos anys cal introduir el raspall, de capçal petit i cerres suaus. Els pares han d’assumir la tasca d’ensenyar al petit com s’ha de raspallar les dents; cal que li passin el raspall per la boca amb delicadesa després de cada àpat. La quantitat de pasta ha de ser la mínima –l'equivalent a una llentia– ja que no és aconsellable que s’empassi el fluor.

La fluoració, sota control de l’odontopediatra, és un dels remeis més eficaços per lluitar contra les càries. L’esmalt es pot reforçar i remineralitzar mitjançant l’aplicació de fluor. Segons l’OMS, la fluoració redueix la incidència de càries fins a un 50 %.

Pel que fa a si pot o no afectar altres òrgans, en nens sans es descarta. No obstant això, una infecció en una dent pot accelerar una càries i provocar que els microbis arribin al nervi i el contaminin. Si no es tracta, el nervi infectat pot donar lloc a pus, el qual buscarà una vàlvula d’escapament i provocarà un abscés que, si no es tracta, sí que pot produir una fístula (el camí cap a l’exterior). Ara bé, qualsevol infecció a l’organisme, ja sigui a la boca o en qualsevol altra part, pot provocar afeccions cardíaques en pacients que han tingut problemes vasculars, cardiopaties congènites o que hagin patit, per exemple, febres reumàtiques de petits. Són casos extrems que, tot i que són controlats pel cardiòleg, l’odontopediatra ha de conèixer.

¡PROHIBIDÍSSIM!
  • No ha de dormir amb el biberó amb líquids que tinguin sucre.
  • No se li ha de donar el xumet sucat amb mel o amb sucre. 
  • No se li han de donar sucs amb sucre enlloc d’aigua.