Molts pacients que arriben a la consulta per rebre tractament dental presenten una edat avançada; malalties sistèmiques que exigeixen conèixer-les exactament, així com conèixer també les implicacions i les interaccions que tenen en l’àrea odontològica; patologies cardiovasculars, immunològiques, endocrines, metabòliques, etc. L’odontòleg les ha de conèixer per efectuar correctament els tractaments, de manera segura tant per al pacient com per a l’odontòleg.  Així mateix, les persones amb algun tipus de discapacitat presenten reptes per a la professió complexos i difícils de resoldre.  S’hi suma l’aparició de lesions orals secundàries pel fet de prendre certs medicaments, interaccions entre aquests o manifestacions orals de malalties sistèmiques subjacents.  A tots aquests pacients els considerem pacients especials. 

Actualment, la formació acadèmica en el cas del grau es relaciona amb conceptes bàsicament teòrics i amb una pràctica clínica reduïda a persones grans amb poc risc. Els pacients amb compromís mèdic important, amb discapacitats psíquiques i no col·laboradors generen una patologia que l’alumne de grau, donada la seva inexperiència, no és capaç de resoldre amb soltesa.  Les tècniques materials i procediments en aquests pacients son substancialment diferents i generen possibilitats de promoure la investigació, les quals no s’atenen en programes convencionals.  Per acabar, els pocs professionals formats en aquesta àrea i la demanda procedent de centres especialitzats i hospitals només poden atendre’s des de la perspectiva de postgraus amb aquestes característiques.