Les agressions sexuals en grup són més violentes i les seqüeles, més greus, segons els experts

21/05/19
Comparteix aquesta informació

Criminòlegs, advocats, psicòlegs i metges forenses debaten a UIC Barcelona sobre els desafiaments forenses i criminològics davant les noves formes d’agressió sexual en grup.

Les agressions sexuals en grup són més violentes i les seqüeles, més greus, segons els experts

Les agressions sexuals en grup són més violentes que les individuals i les seqüeles, més greus i persistents, segons els experts reunits en la jornada “Desafiaments forenses i criminològics davant les noves formes d’agressió sexual en grup”, organitzada pel Màster Universitari en Psicopatologia Legal, Forense i Criminològica de UIC Barcelona. Criminòlegs, advocats, psicòlegs i metges forenses han analitzat l’augment d’aquest tipus d’agressions i han coincidit a destacar que la resistència de les víctimes és menor quan es tracta de violacions grupals. 

En la seva intervenció, el metge forense de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya Àngel Cuquerella ha explicat que les agressions juvenils grupals comporten un grau més alt de violència i ha destacat que les víctimes més grans sofreixen actes més brutals.

També ha descrit el perfil de l’agressor sexual en grup, un jove de 20 a 25 anys, amb parella —només un 11 % no té— i que no coneix la víctima. Segons Cuquerella, un 54 % havia consumit alcohol abans de cometre l’agressió i un 48 % havia pres drogues. A més a més, un 21 % havia utilitzat una arma per intimidar la víctima.

En el cas de la víctima, sol mostrar “escassa resistència”, segons Cuquerella. En el moment de l’agressió, ha explicat que la meitat havia consumit alcohol i un 31 % havia pres drogues recentment.

Aquest expert ha assegurat també que els agressors sexuals “normalment no debuten en l’edat adulta, sinó en l’edat juvenil”.

Per part seva, la investigadora del Grup d’Estudis Avançats en Violència Marian Martínez ha indicat que a Espanya un 22,5 % de persones majors de 14 anys que responen a enquestes de victimització han patit alguna vegada abusos o agressions sexuals al llarg de la seva vida. 

A l’hora de presentar denúncia, Espanya és un dels països amb una mitjana més baixa. Així, només un 0,1 % de les denúncies són per motius sexuals davant del 1,4 % als Estats Units o Islàndia i l’1,3 % a Suècia. Segons aquesta experta, un 5 % de les persones que compleixen condemna en presons espanyoles són per delicte de tipus sexual.

Reincidència d’un 20 %

La investigadora s’ha referit també als índexs de reincidència dels agressors sexuals, que se situa al voltant del 20 %. En aquest sentit, ha destacat que es tracta d’una taxa “molt menor que la mostrada per altres categories delictives com els delictes violents, contra la propietat o per tràfic de drogues, amb una taxa que pot oscil·lar entre el 20 i el 60 %”.

A més a més, ha volgut ressaltar l’èxit dels programes de tractament que es duen a terme a la presó, ja que segons alguns estudis “s’aconsegueix rebaixar la taxa de reincidència al 4 %”.

Durant la jornada, que aquest any ha arribat a la IV edició, també hi han participat l’advocat penalista i soci a Molins & Parés Marc Molins i el psicòleg forense de la UB Ismael Loinaz.

L’objectiu de les jornades ha estat abordar, des d’un enfocament multidisciplinari, les claus que expliquen l’aparició de dos fenòmens com les agressions sexuals grupals o el reclutament i organització de les activitats de grups terroristes de tall islamista, amb una doble finalitat: proposar formes de detecció primerenca i prevenció primària, així com comprendre el context en el qual han d’interpretar-se els fenòmens psicopatològics que hi poden haver darrere d’aquestes tendències.