Així són les persones de 65 a 74 anys, un dels sectors de la població més afectats per la COVID-19

05/05/20
Comparteix aquesta informació

Segons l’informe “Pares grans, generacions i solidaritat familiar”, realitzat per UIC Barcelona, el suport familiar és decisiu a l’hora d’afrontar la vellesa i la malaltia

Així són les persones de 65 a 74 anys, un dels sectors de la població més afectats per la COVID-19
Un dels objectius de la recerca de la Càtedra ISFamily Santander, de l’Institut d’Estudis Superiors de la Família, ha estat analitzar la importància dels valors familiars i els fluxos d’ajuda i solidaritat entre les diferents generacions dins la família. Per això, s’ha avaluat fins a quin punt la família contribueix al benestar individual dels membres que la componen i s’han identificat els principals conflictes que es produeixen en l’entorn familiar.
 
El target de població entrevistada està compost per 600 persones d’entre 65 i 74 anys amb fills, de classe mitjana i mitjana-baixa, jubilats i amb un nivell educatiu baix. Els resultats presenten aspectes interessants per a una anàlisi més profunda sobre la generació de persones d’entre 65 i 74 anys i que ha estat molt afectada pel coronavirus (COVID-19).
Característiques i resultats de la població target
Més de la meitat dels enquestats manifesten no patir cap malaltia crònica (68,4 %), mentre que alguns presenten limitacions que no són greus (16,3 %) o una malaltia no limitant (11,7 %).
 
Segons indica l’estudi, sovint se senten capaços de prendre decisions (2,76 sobre 3), se senten útils (2,74) i, en menor, mesura manifesten que no poden dormir a causa de les preocupacions (1,76), estan estressats (1,71), tenen la impressió de no ser capaços de superar les dificultats (1,61), se senten infeliços i deprimits (1,56), o han perdut la confiança en si mateixos (1,37). Aquestes dades revelen una generació cognitivament sana i amb capacitat de donar suport als altres.
 
Pel que fa a les activitats exercides en el seu temps lliure, els entrevistats declaren que són majoritàriament passejades a peu o amb bicicleta, la jardineria, el cultiu de l’hort i la pesca (2,44 sobre 3,00); la lectura del diari (2,12) i de llibres (1,92); les excursions i viatges (1,90). Aquest aspecte assenyala la importància que la vida a l’aire lliure, sortir al carrer, ha tingut i té per a aquesta generació.
 
Pel que fa referència a la tecnologia, el nivell d’utilització de les eines tecnològiques és baix encara: telèfon mòbil en el 50,7 % dels casos, connexió a Internet amb contracte en el 34,9 %, ordinador portàtil o de sobretaula en el 28,8 %, ús de tauleta en el 11,2 %, abonament a TV de pagament en el 13,7 %, lector de llibres electrònics en el 4,8 %, consoles de videojocs en el 0,3 %. De nou, aquest és un dels aspectes més rellevants ja que en molts casos els últims moments d’aquestes persones han estat atesos com a màxim telefònicament pels seus familiars.
 
Pel que fa a l’autopercepció de la pròpia condició vital i el procés d’envelliment, el 60,2 % de la mostra no se sent gran, un percentatge no tan optimista quan es refereix a la visió que de la seva vellesa té la seva família (53,8 %) o la societat (42,3 %).
 
En preguntar sobre els aspectes que contribueixen a sentir-se grans destaquen la importància de les condicions físiques (72,9 % dels casos) i la pèrdua de les facultats cognitives (44,6 %). No obstant això, per al 42 % la solitud és el factor accelerador de la percepció del seu procés d’envelliment, lluny d’altres factors, com la pèrdua d’un o diversos éssers estimats (19,4 %), la manca de projectes (13, 7 %), no saber com passar el temps (13,3 %), el fet d’haver deixat de treballar (9,0 %), les dificultats econòmiques (7,9 %), així com haver reduït les relacions socials (7,2 %).
La importància de les relacions familiars
Respecte a la relació amb els fills destaquen els estats d’ànim positius: “n’estic orgullós” i “em sento correspost pels meus fills”. La majoria dels entrevistats considera haver rebut el mateix afecte (69,1 %) i respecte (76,8 %) que han donat als fills, però menys ajuda econòmica (28,1 %), tot i que reconeixen haver rebut assistència i cures per malaltia (56,1 %).
 
La mostra presenta un alt grau de solidaritat paternofilial. En la pregunta sobre la responsabilitat dels pares cap als fills, el 63,8 % dels entrevistats ha contestat que és deure dels pares fer el millor per als fills, encara que sigui a costa de grans sacrificis; mentre que només el 21,7 % ha contestat que els pares tenen la seva vida i no se’ls hauria de demanar sacrificis excessius.
 
No obstant això, respecte a responsabilitat d’aquests fills cap als seus pares, aproximadament la meitat (44,9 %) ha contestat que “tenen la seva vida i no se’ls hauria de demanar sacrificis excessius”. De fet, en referència als valors, les mitjanes més altes apareixen en gratitud cap als “fills” (4,65 sobre 5,00) i cap als “nets” (4,61).
La visió del seu futur
Les relacions intergeneracionals actives —la companyia— pot ser, per tant, un dels principals suports en el procés d’envelliment i en l’autopercepció d’aquesta situació. Aquestes dades confirmen la importància de la qualitat dels nostres vincles, de les nostres relacions en la manera d’afrontar el pas de la vida, ja que per al 52,6 % d’aquestes persones tenir bones relacions familiars és el més important de la seva vida, només per darrere de gaudir de bona salut (80,1 %) i molt per davant de la sensació de ser autònom (46,7 %).
 
De fet, quan se’ls pregunta pels aspectes que els produeixen més satisfacció vital l’ordre és el següent: la família (3,69), el lloc on viuen (3,45), la seva vida en conjunt (3,43), els amics (3,39), les relacions amb els veïns (3,30), el treball que s’ha realitzat (3,20), l’estat de salut (3,17), les fites assolides (3,17), la vida espiritual (3,05) i finalment els ingressos familiars (2,85).
 
Pel que fa al futur, les preocupacions es plantegen per aquest ordre: “ser un greu pes per als fills”, “quedar-me sol”, “no poder seguir sent útil a la meva família” o” acabar en una residència”.
 
Per tant, el tema de la família resulta particularment important per a una generació molt afectada per la COVID-19, atès que la taxa de mortalitat per aquesta causa ha estat en aquestes persones una mica més baixa que la del grup més afectat —les persones d’entre 70 i 79 anys—, però va molt per davant de les que tenen menys de 60 anys.