Diversos experts recorden que l’addicció a internet pot causar danys similars als que provoca la cocaïna o l’alcohol

06/06/18
Comparteix aquesta informació

La II Jornada Adolescents Digitals organitzada pel Màster en Ciberdelinqüència de UIC Barcelona ha analitzat amb diversos experts l’efecte de les TIC en l’àmbit neurològic, emocional i de conducta.

Experts en psicologia han recordat aquest dilluns en la II Jornada Adolescents Digitals de UIC Barcelona que l’addicció a internet pot causar danys cerebrals similars als que provoca la cocaïna o l’alcohol. La doctora en psicologia Irene Montiel ha recuperat l’estudi publicat per l’Acadèmia Xinesa de Ciència per puntualitzar davant més de 300 assistents que la correlació continua més vigent que mai.

En la jornada organitzada pel Màster Universitari en Ciberdelinqüència de UIC Barcelona, Montiel ha analitzat l’efecte de les TIC en els adolescents en el camp neurològic, cognitiu i psicosocial. En aquest sentit, l’experta ha puntualitzat que aquesta addicció a internet pot provocar dèficits en les emocions, l’atenció executiva, la presa de decisions i el control d’impulsos. En concret, l’excés de xarxes socials en nens de 10 a 12 anys produeix una atròfia en la percepció o descodificació dels senyals emocionals, i interfereix així en el desenvolupament de la intel·ligència emocional.

La criminòloga experta en victimització en línia infantojuvenil també ha assenyalat que quan una persona rep un “m’agrada” en les publicacions de xarxes socials, automàticament obté una descàrrega de dopamina. “A diferència de les drogues, l’abús de les TIC no només està acceptat socialment, sinó que a més no provoca ressaca, per la qual cosa reconèixer el problema i treballar amb les persones que el pateixen és realment complicat”, ha subratllat. 

D’altra banda, també ha assenyalat que molts adolescents senten enveja, frustració i tristesa en comparar-se amb altres perfils. Montiel s’ha servit d’altres estudis científics per explicar que els adolescents poden desenvolupar ansietat quan no estan connectats o temen quedar-se sense cobertura o sense bateria. A més, la psicòloga ha apuntat que “l’excés de selfies entorpeix les relacions interpersonals” i produeix sentiments de desplaçament i estrès per haver d’estar sempre “llestos per somriure”. Aquest fet genera molta “frustració per comparació”, tal com constata l’estudi de 2013 de la Universitat de Birmingham liderat per David Houghton.

Tot això, està derivant en altres problemes de salut com l’ansietat, problemes del son o d’autoestima, la dificultat de concentració o la hipervigilància. També, en síndromes més específiques com la Nomofòbia –la fòbia a no tenir el mòbil–, la síndrome FOMO –por d’estar desconnectat, de perdre’s alguna cosa–, la síndrome del postureig, l’exhibicionisme patològic, l’epidèmia narcisista o el hikikomori, una fòbia greu a socialitzar cara a cara.

Aprenentatge amb els cinc sentits

A la II Jornada Adolescents Digitals també hi ha participat el magistrat de l’Audiència Nacional i expert en ciberdelinqüència i compliance, Eloy Velasco. L’expert també ha sostingut que en el ciberassetjament, la víctima se sent normalment incapaç de sortir de la situació i creu, fins i tot, que s’ho mereix. “No jutgem la víctima, jutgem l’agressor”, ha puntualitzat.

La investigadora i divulgadora de temes educatius Catherine L’Ecuyer ha estat una altra de les ponents convidades a la II Jornada Adolescents Digitals. Altres participants de la jornada han estat el coach i assessor especialitzat en addicció i trastorns de conducta en adolescents Pedro García; el secretari general de l’INCIBE, Francisco Pérez; la presidenta de l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals TAC, Anna Plans; l’advocat José M. Marqués i el director del Màster Universitari en Ciberdelinqüència i advocat penalista a Molins & Silva, José Ramón Agustina.