«En nom de tots i de tot cor, Jordi: gràcies, gràcies, gràcies!»

22/03/13
Comparteix aquesta informació

Aquestes van ser les paraules de Josep Maria Pujol, president del Patronat de la UIC, en l'acte d'homenatge al primer rector, el Dr. Jordi Cervós, celebrat el dimarts al migdia. Hi eren presents els tres rectors i prop d'una cinquantena de persones que van formar part del naixement d'aquesta universitat, ja fa uns quinze anys. A l'acte es va descobrir una pintura del retrat de Jordi Cervós, col·locada al rectorat.

«En nom de tots i de tot cor, Jordi: gràcies, gràcies, gràcies!»

Va ser un acte breu i de família, com va explicar l’actual rector, Pere Alavedra. Un acte en què “volem retre un merescut homenatge a qui ha estat el puntal d’aquesta universitat”. Segons el que li va dir Josep Argemí, el segon rector de la UIC: “Vas ser la persona que va fixar el nivell i la percepció social d’aquesta universitat. Una universitat privada que neix de bell nou era un fet inèdit”.

El 1997, quan es va iniciar el curs de la història de la UIC, Jordi Cervós (1930) era catedràtic d’Anatomia Patològica a la Universitat Lliure de Berlín, d’on havia estat, també, degà i vicerector. Va decidir tornar a Barcelona, després de més de quaranta anys a la capital alemanya, quan li van demanar que fos rector de la que seria la Universitat Lliure de Catalunya. Ha estat doctor honoris causa set vegades –entre les quals, per la Universitat de Barcelona– i el 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi, de mans del molt honorable president Jordi Pujol.

Durant l’acte d’homenatge, l’actual president del Patronat de la UIC, li va dirigir un discurs breu, però molt sentit, on Josep Maria Pujol va mostrar l’afecte envers la seva persona que va ser qui “el va motivar en aquesta gran tasca”. Pujol el va conèixer quan va venir a rellevar Ramon Guardans i –deia– “si no hi haguessis estat tu, no hauria continuat. Has estat una peça fonamental en aquesta UIC, que no té res a veure amb el que és avui i serà demà, però que s’aguanta i es construeix amb unes bases, i una  d’aquestes bases primordials ets tu. En nom de tots i de tot cor, Jordi: gràcies, gràcies, gràcies!”.

La pintura, col·locada al despatx del rector, es pot anar a veure quan es desitgi, posant-se d’acord amb la secretaria de rectorat.