Estètica i teologia en la icona medieval

02/12/16
Comparteix aquesta informació

El doctor i vicedegà de la Facultat d’Humanitats de UIC Barcelona, ​​Albert Moya, va participar al VII Congrés Internacional Iberoamericà de la Societat de Filosofia Medieval “De Relatione", que es va celebrar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) del 14 al 16 de novembre, amb motiu del sisè centenari de la mort de Ramon Llull. Hi va presentar la ponència “Estètica i teologia en la icona medieval”.

Estètica i teologia en la icona medieval

En la seva ponència, va destacar que la tradició icònica medieval constitueix un lloc de trobada privilegiat per resseguir i determinar, històricament i especulativa, els vincles existents entre l’experiència estètica i la teologia cristiana. Presentat com a símbol de l’encarnació i finestra a l’absolut, la icona aconsegueix en l’edat mitjana una estatura superior a l’art, ja que d’una banda és capaç de fer visible l’invisible en major grau que cap altra forma artística, i de l’altra constitueix, per al creient, un mitjà eficaç de salvació, i arriba fins i tot a posseir en el context de l’Església ortodoxa, un estatut sacramental.

Segons el Dr. Moya, en aquesta tradició, les icones que són objecte d’especial veneració solen posseir la capacitat d’atresorar la presència de Déu i la pregària de l’Església a través d’un mateix element sensible, i transformen així la matèria en una imatge translúcida d’un contingut transcendent i hi reconeixen un ple estatut ontològic.