Les finances ètiques representen el 5 % del PIB de la UE

08/05/19
Comparteix aquesta informació

La dada s’ha compartit en la Jornada d’Emprenedoria i Innovació Social organitzada per la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials.

Les finances ètiques representen el 5 % del PIB de la UE

La Facultat de Ciències Econòmiques i Socials ha organitzat la primera Jornada d’Emprenedoria i Innovació Social, en la qual s’han donat a conèixer projectes i noves empreses que estan generant impacte social, així com mediambiental en l’àmbit local, nacional i europeu. Entre les dades analitzades i presentades, la coordinadora de FETS-Finançament Ètic i Solidari, Nina González Fernández-Argüelles, ha explicat que les finances ètiques representen el 5 % del PIB de la Unió Europea (UE).

A la sessió, inaugurada pel director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa, Josep Vidal, i el vicedegà de la Facultat, Frederic Marimon, hi han assistit un total de deu empreses i institucions públiques que han compartit amb alumnes i professionals les seves experiències en el sector. Abans, el professor de l’IESE, Antonio Argandoña, ha impartit la conferència “La funció social de les empreses en la societat”. En la seva intervenció, ha ressaltat l’imprescindible paper de les persones a les empreses i la importància de cuidar l’aspecte humà de les companyies en comptes de limitar-se a la generació de beneficis. 

A continuació, s’ha donat pas a la primera taula rodona en la qual han participat el coordinador jurídic de l’associació Oasiurbà, Ivo Recoder; el coordinador de Som Mobilitat, Arnau Vilardell; una de les fundadores i consellera delegada de Back to Eco, Núria Nubiola, i la Brand i Product Manager a Holaluz.com, Oihana Parera. Cadascun dels ponents, des de la perspectiva de sectors molt diferents, ha explicat els objectius dels projectes presentats. Des de millorar les condicions de vida a Barcelona de manera transversal quant a habitatge i família, com fa l’associació Oasiurbà, fins a la transició cap a una mobilitat sostenible a la capital catalana, com persegueix Som Mobilitat, a través de la cooperació amb l’Administració Pública, la ciutadania i les empreses. 

Per part seva, Nubiola ha explicat amb detall la importància del reciclatge de tèxtils com pot ser el texà, pedra angular del seu negoci. Ja n’han processat fins a vuit tones de les quals el 30 % s’ha pogut aprofitar per vendre més de 8.000 productes fins avui. Finalment, Parera ha fet un recorregut per la fundació i el creixement d’Holaluz.com, un model de negoci energètic que en paraules seves “busca reinventar la relació entre el consumidor i la seva empresa”, i ha explicat els conceptes amb un llenguatge senzill i fàcil. “Els fundadors buscaven un impacte positiu connectant les persones a l’energia verda”, ha puntualitzat. 

La segona taula rodona, dedicada al finançament en ecosistemes d’emprenedoria social a Barcelona ha tingut la participació de l’assessora de projectes a Fundació Goteo, Manuela Frudà, que ha analitzat el paper del micromecenatge; el gestor de fons d’Esfera Capital Gestió SGIIC, Luís Hernández, i González Fernández-Argüelles, que ha explicat el pes de la banca ètica en l’àmbit europeu i com aquest model està creixent en detriment de la banca tradicional. 

La tercera i última taula rodona s’ha centrat en l’assessorament en ecosistemes d’emprenedoria social a Barcelona. Per això, hi han intervingut experts en la matèria com són el responsable de serveis d’assessorament en entitats de l’economia social, administració i gestió a La Ciutat Invisible SCCL, Hernán Córdoba; la directora del Yunus Social Business City Barcelona, Paula Veciana, i el representant del Centre per la Innovació Socioeconòmica de Barcelona Activa, Innoba, Guillem Frutos. Tots ells han explicat les activitats, els tallers i programes que es realitzen des de les seves respectives institucions i organitzacions. Ecosistemes en els quals es busca assessorar i acompanyar projectes de tota mena d’índole amb un mínim comú denominador: l’emprenedoria i la innovació des d’una perspectiva social. “L’impacte social no només ve donat pel projecte que s’està oferint, sinó com s’està oferint”, ha conclòs Frutos.