La Facultat de Dret acull un curs sobre arbitratge organitzat pel Tribunal Arbitral de Barcelona

13/10/15
Comparteix aquesta informació

La Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) va acollir aquest curs, fruit del conveni de col·laboració amb el TAB. Aquest conveni contempla, a més de l'organització de cursos, l'elaboració de continguts d'assignatures i la realització de pràctiques amb assistència d'alumnes de UIC Barcelona a sessions reals d'arbitratge.

La Facultat de Dret acull un curs sobre arbitratge organitzat pel Tribunal Arbitral de Barcelona

El curs en matèria arbitral, dirigit a notaris i registradors, va començar amb la benvinguda del degà de la Facultat de Dret de UIC Barcelona, ​​Javier Junceda, que va ratificar que la Facultat aposta clarament per l'ensenyament de l'arbitratge com a procés de resolució dels conflictes. 

La jornada de formació la va iniciar el president del TAB, Jesús de Alfonso, que va centrar la seva intervenció a explicar la cultura arbitral donant molta importància al laude, que és vàlid en dret i té la mateixa força que una sentència ferma d'un jutge. De Alfonso va alertar que alguns àrbitres compten erròniament amb la Llei d'enjudiciament civil, ja que l'arbitratge té la seva pròpia llei. A continuació, va matisar que a Espanya hi ha un miler de processos arbitrals privats i que per a ells la transparència i la neutralitat de les institucions és fonamental i, en particular, la gestió que facin dels conflictes d'interessos, especialment els que es produeixen en el si de la cort arbitral. Va finalitzar la seva intervenció parlant de la rellevància de l'especialitat en la designació d'un àrbitre en funció de l'assumpte en conflicte posant com a exemple que en el cas del TAB es requereixen 15 anys d'experiència dels potencials àrbitres.

Elías Campo, jutge, notari i acadèmic de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, va basar la seva ponència en el fet que l'àrbitre no és jutge. Campo va determinar que és molt important que les parts decideixin quin camí cal seguir, és a dir, o bé escollir la via judicial o la via arbitral. L'àrbitre atén una naturalesa privada i el jutge, una naturalesa pública. Va recordar que el jutge toca totes les matèries de la llei i l'àrbitre gestiona matèries de lliure disposició. Va concloure alertant que la imperativitat de la norma és el que ha fet més mal a l'arbitratge perquè es pretenia que això excloïa l'arbitratge. 

Va seguir Manuel Conthe, advocat, àrbitre i expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), explicant l'actitud de l'àrbitre. En concret, va parlar de dues actituds: la passiva, en què l'àrbitre és un ésser inescrutable i que observa com evoluciona el procés, i l'activa, que va recomanar, en què l'àrbitre inquireix les parts sol·licitant proves i plantejant les preguntes clau per resoldre el conflicte, preguntes que ha de compartir amb el president del tribunal arbitral. També va relatar que en ocasions hi ha diferències entre les parts que poden crear problemes, per exemple, en arbitratges entre un gran banc i una pime. Conthe, per concloure, va destacar que la cort és la responsable de la qualitat del servei. La cort ha de tenir una actitud molt activa i proposar àrbitres i revisar el laude. Les corts han de ser molt severes. 

Josep M. Julià, advocat i àrbitre, va tractar l'entorn de l'àrbitre. En aquest sentit, va esmentar que és molt important tenir en compte totes les relacions de les parts en conflicte amb els advocats de cada part, els àrbitres i la cort arbitral, tant en el passat com en el present i el futur. Cal revelar les relacions esmentades per evitar la recusació d'un àrbitre. Va emfatitzar que és clau vetllar per la independència i la imparcialitat en la designació dels àrbitres, inclusivament més enllà dels fets relacionals, l'aparença de les esmentades relacions ha de ser justa i correcta. I va concloure dient que davant del dubte d'independència és millor la no designació de l'àrbitre. 

Després, va ser el torn de José Antonio Somalo, expresident del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i exmagistrat del Tribunal Suprem, va repassar tots els deures legals derivats de la Llei, del Reglament de la Institució Arbitral i dels Codis Ètics. 

Pedro Yúfera, advocat, àrbitre i exdegà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, ​​va abordar el deure d'introspecció i de revelació. En concret, va explicar que la introspecció és l'acció d'autoavaluació de l'àrbitre per determinar si la seva experiència és suficient per arbitrar un conflicte. D'altra banda, Yúfera va afegir que l'àrbitre està obligat a revelar els seus dubtes sobre la seva imparcialitat en el conflicte, la qual cosa s'anomena deure de revelació. 

A continuació, César Rivera, advocat i àrbitre, va ampliar els conceptes d'independència i imparcialitat com les regles d'or de l'arbitratge i va  fer èmfasi en el deure de revelació. Va explicar també com cal reaccionar davant una recusació d'un àrbitre i les conseqüències dels incompliments en matèria d'independència sobre les parts i el mateix àrbitre.

Finalment, va tenir lloc la intervenció de l'advocat i àrbitre Cristian Gual, que va detallar com funciona el procés arbitral. Primerament, va destacar que l'arbitratge generarà la confiança necessària si els participants en el procés estan convençuts d'escollir-lo com a procés de resolució de conflictes. A continuació, va tractar la formació del procés arbitral, la potestat de l'àrbitre, les proves, el laude i la terminació de les actuacions. 

Al curs, organitzat pel Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB), hi van col·laborar el Deganat Autonòmic de Registradors de Catalunya i el Col·legi de Notaris de Catalunya.