Una mala alimentació o el 'ciberbullying', formes invisibles de negligència familiar

20/11/18
Comparteix aquesta informació

Experts internacionals en l’estudi i l’execució de polítiques familiars han abordat aquest matí a UIC Barcelona diferents situacions de negligència invisibles relacionades amb l’alimentació, la salut mental o el ciberbullying, entre d’altres. Ho han fet en el II Simposi Internacional: Cura i Negligència en l’Entorn Familiar. El simposi estava organitzat per l’Institut d’Estudis Superiors de la Família i la Facultat d’Educació de UIC Barcelona, en el marc de l’activitat de la Càtedra Childcare and Familiy Policies Chair, que té el suport de la Fundació Joaquim Molins Figueras.

Una mala alimentació o el 'ciberbullying', formes invisibles de negligència familiar

Harriet Ward, professora emèrita del Rees Center for Reasearch in Fostering and Education de la Universitat d’Oxford, ha obert el simposi i ha centrat la seva intervenció en l’estudi de la negligència com a omissió i no només com a acció. Ward, amb més de 30 anys de recerca i assessorament en el disseny de polítiques públiques d’infància, ha destacat l’existència d’un altre tipus de negligència “invisible”. Diferent de la negligència del maltractament o l’abús físic, aquest tipus de negligència està creixent a Europa i requereix una clara identificació d’indicadors de cara a una efectiva presa de decisions professionals i un disseny adequat de programes educatius i socials d’intervenció. Així, al llarg del matí s’han desenvolupat exemples i bones pràctiques per fer front a formes de negligència familiar invisible en àmbits com l’alimentació, la salut mental o el ciberbullying

En aquest últim cas, Juan Calmaestra, professor de la Universitat de Còrdova i membre del Laboratori d’Estudis sobre Convivència i Prevenció de la Violència, ha afirmat que determinats patrons familiars estan relacionats amb l’assetjament escolar i els ha classificat en tres tipus: l’autoritari, el permissiu i el democràtic. Cadascun d’aquests patrons tenen una influència diferent tant en l’agressió com en la victimització. Calmaestra, expert en ciberbullying, ha insistit que “cal portar a terme programes de prevenció més que d’intervenció, unint famílies, professorat i alumnes.” Irene Montiel, coordinadora del Màster Universitari en Ciberdelinqüència de UIC Barcelona, ha presentat dades del creixement de situacions de victimització infantil sexual en línia en els darrers anys. Montiel ha destacat la influència en tot aquest procés de les xarxes socials i de l’ús que se’n fa en els fenòmens del ciberassetjament. Tots dos han coincidit que les famílies han de ser conscients que s’ha d’acompanyar els menors a internet i conèixer els espais que freqüenten

En l’àmbit de la salut mental, Montserrat Dolz, cap de psiquiatria i psicologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, ha presentat el projecte “Acompanya’m” que han impulsat a l’hospital com a exemple d’intervenció en adolescents amb trastorns greus complexos. Es tracta d’un projecte únic a Espanya que han desenvolupat d’una manera innovadora perquè ha implicat l’atenció a les famílies dels participants i aquesta és precisament una de les claus de l’èxit del projecte. Per part seva, Marta Poll, directora de la Federació Salut Mental Catalunya, ha aportat algunes dades de la situació a Catalunya en salut mental entre els joves: un 4,7% de la població menor de 18 anys ha estat atesa en algun centre de salut mental infantil i juvenil. “Un de cada 8 joves presenta un trastorn mental greu actualment”, ha exposat. Com a resposta a aquesta situació, Poll ha presentat el projecte “Activitat per la salut mental”, que porten a terme des de la Federació i que està basat en l’acompanyament entre iguals, en aquest cas famílies. 

Foto de família dels ponents

Una altra forma de negligència invisible és la falta d’una alimentació adequada en la infància. En aquest àmbit, Cristina Ribes, directora de Gasol Foundation, ha destacat que la generació actual de nens és la primera que viurà menys que la dels seus pares a causa de malalties com la diabetis o cardiovasculars, principalment. “Les hores i qualitat de descans i el benestar emocional dels nens és clau per l’obesitat”, ha insistit. Ribes ha explicat la importància de posar el focus en la família per millorar aquestes dades i ha exposat algunes accions que es porten a terme des de la Fundació en aquest sentit. 

També ha intervingut a la jornada Rosa Trenado, professora de psicologia de la Universitat de València i membre de la Unitat d’Investigació: Agressió i Família. “El bon tracte a la infància i el suport a les famílies en la criança dels seus fills i filles, especialment en els primers anys de vida, que és quan es construeix un vincle segur, és el factor protector més gran per al benestar socioemocional al llarg de la infància i l’adolescència”, ha exposat Trenado, com a conclusió de les dades que s’han recollit en la investigació que duen a terme a la Unitat.

Al final del matí han tingut lloc tres tallers pràctics impartits pels mateixos ponents del simposi per abordar d’una manera pràctica les diferents problemàtiques.