El Saló de Graus acull la presentació del llibre De pie sobre la tierra: caminar, correr y danzar

21/11/19
Comparteix aquesta informació

El professor Xavier Escribano, editor del llibre, va moderar un col·loqui en el qual van participar diversos autors de l'assaig

El Saló de Graus acull la presentació del llibre De pie sobre la tierra: caminar, correr y danzar

El Saló de Graus va acollir, el 13 de novembre, la presentació del llibre De pie sobre la tierra: caminar, correr y danzar, editat pel professor de la Facultat d'Humanitats i coordinador del Grup de Recerca SARX, Xavier Escribano. El llibre, publicat recentment per l'Editorial Síntesi, reuneix un conjunt d'assajos filosòfics i de caràcter interdisciplinari escrits per tretze autors diferents que plantegen un acostament múltiple a la nostra condició natural d'éssers que caminem, correm i ballem verticalment elevats sobre els peus i la terra. L'esdeveniment va ser presentat per la degana de la Facultat, Judith Urbano, i va consistir en un col·loqui moderat pel professor Escribano i en el qual van participar diversos autors de l'assaig.

“El nostre projecte vol integrar diverses perspectives sobre el cos —va afirmar Escribano—, no excloure”. En efecte, el llibre parteix d'una descripció fenomenològica del que significa alçar-se sobre la terra, caminar, córrer i dansar, per desgranar implicacions mèdiques, pedagògiques, artístiques i fins i tot tecnològiques d'aquesta relació primordial entre el peu humà i la terra.

L'autora d'un dels capítols, la infermera i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rebeca Gómez, va assenyalar que “el cos, dotat de capacitat i moviment, és la nostra finestra d'exploració al món”. En el col·loqui van intervenir, igualment, el podòleg i professor de la Universitat de Vic, Carles Escalona, l'arquitecte i filòsof Pau Pedragosa i els filòsofs i professors de la Facultat d'Humanitats de UIC Barcelona, Martín Curiel i Bernat Torres. Pedragosa va reflexionar sobre com l'espai humà es divideix en virtut de la pròpia activitat humana, perquè “tant les sandàlies com les cases, el que fan és una intermediació en crear una harmonia entre el cos vulnerable i la naturalesa hostil”. Per la seva banda, Bernat Torres va fer un acostament a l'acte de dansar des de la mirada platònica: “A través de la dansa se'ns pot transmetre una ordenació que transcendeix el cos i educa en valors essencials”.