La síndrome d'impacte subacromial no altera els patrons d'activació d'inici muscular de l'espatlla

29/05/20
Comparteix aquesta informació

Un estudi liderat per investigadors de UIC Barcelona assenyala que la síndrome no canvia el temps d'activació dels músculs periescapulars, axioescapulars i del manegot dels rotatoris

La síndrome d'impacte subacromial no altera els patrons d'activació d'inici muscular de l'espatlla
L'estudi, publicat recentment a la revista Musculoskeletal Science and Practice, demostra que la síndrome d'impacte subacromial (SIS) no altera els patrons d'activació d'inici muscular durant el moviment cardinal de l'espatlla a diferents velocitats i càrregues. En el treball, que té com a punt de partida la tesi doctoral de Silvia Ortega, també hi han participat Caritat Begur i Laia Monné, totes elles professores i investigadores del Departament de Fisioteràpia de UIC Barcelona.
 
Els resultats de l'estudi, titulat Subacromial Impingment Syndrome does not alter muscle onset activation patterns during shoulder cardinal movement at different speed and load, demostren que la velocitat i la càrrega semblen variar independentment del temps d'activació muscular de manera no intuïtiva, tant en les persones afectades com en les no afectades pel SIS.
 
“La falta de diferents patrons neuromusculars de disparament en subjectes diagnosticats amb SIS i en subjectes sans planteja la necessitat de considerar una avaluació individual dels patrons motors en lloc de patrons generalitzats”, asseguren en l'estudi.