Taula rodona “L’arquitecte i les belles arts” a la Casa Amatller

14/10/16
Comparteix aquesta informació

El 5 d’octubre va tenir lloc la taula rodona “L’arquitecte i les belles arts”, moderada per la Dra. Judith Urbano, degana de la Facultat d’Humanitats de UIC Barcelona i professora de l’àrea d’Història de l’Art de la School of Architecture de UIC Barcelona.

Taula rodona “L’arquitecte i les belles arts” a la Casa Amatller

La taula va estar formada pel Dr. Alberto T. Estévez, vicerector de UIC Barcelona; la Dra. Mireia Freixa, catedràtica de la Universitat de Barcelona; el Dr. Francesc Fontbona, de l’Institut d’Estudis Catalans, i el Dr. Josep Lluís, director de la School of Architecture de UIC Barcelona.

L’objectiu d’aquesta sessió era dialogar amb professionals de l’arquitectura i de la història de l’art sobre el paper d’aquestes disciplines i la seva evolució al llarg de la història, en l’ensenyament de l’arquitectura i en el món professional.

La Dra. Urbano va introduir la taula amb una frase de Vitruvi: “És l’arquitectura una ciència que ha d’anar acompanyada de molts altres coneixements i estudis”, i va destacar que una de les principals competències del Grau en Arquitectura és el coneixement de la teoria i la història de les belles arts i les arts aplicades. La legislació de la titulació d’Arquitecte determina onze objectius-competències segons el BOE, dos dels quals (núm. 2 i 3) són:
“2. Coneixement adequat de la història i de les teories de l’arquitectura, així com de les arts, tecnologia i ciències humanes relacionades;
3. Coneixement de les belles arts com a factor que pot influir en la qualitat de la concepció arquitectònica.”

Un bloc important dels estudis d’Arquitectura és la història i teoria de l’art i no només la història de l’arquitectura. Així mateix, entre les sortides professionals dels arquitectes hi ha la crítica arquitectònica, la docència i el comissariat d’exposicions i museus. D’altra banda, l’arquitectura també forma part de les arts liberals i l’arquitecte és un artista, creador. La primera vegada que es van unir aspectes de “Beaux-Arts” i aspectes tècnics en un pla d’estudis a Catalunya va ser amb l’Escola de Barcelona d’Elies Rogent el 1875. Dins de la tendència de les “Beaux-Arts”, es va destacar el dibuix, com a eina imprescindible per als estudiants d’arquitectura i cal mencionar que la School of Architecture de UIC Barcelona inclou en el seu programa, des de la seva fundació: Història de l’Arquitectura, Pintura i Escultura.

Els participants de la taula van debatre sobre el paper dels arquitectes al segle XIX i el seu prestigi social. Es va deixar patent també el canvi en la percepció del paper de l’arquitecte, un col·lectiu molt nombrós, així com de les escoles d’arquitectura, que en pocs anys han passat de 14 a 37 a l’Estat espanyol. Es va ressaltar la importància de l’estudi de les Belles Arts per l’arquitecte i, en general, dels estudis humanístics (Llatí, Història, Història de l’Art, Literatura, Filosofia) per a tota la societat i, especialment, per als joves. L’especialització adquireix cada vegada més pes en els ensenyaments superiors, en detriment d’aquesta cultura general, que hauria de ser la base del nostre coneixement, independentment de la carrera escollida.

La taula rodona va finalitzar amb una visita a la Casa Amatller que va oferir Cases Singulars.