‘Un 40 % dels turistes vénen a Barcelona per segona o tercera vegada’

22/09/15
Comparteix aquesta informació

El 17 de setembre passat, la Facultat d’Humanitats es va traslladar a un dels nous emblemes del modernisme català. La Casa Lleó Morera va ser la seu d’una taula rodona organitzada pel Postgrau en Modernisme Català: Art i Gestió, amb la finalitat de parlar sobre el present i el futur del manteniment i la gestió dels patrimonis modernistes, cada vegada més visitats per gent d’arreu del món.

‘Un 40 % dels turistes vénen a Barcelona per segona o tercera vegada’

La taula rodona, a la qual va assistir mig centenar de persones, va ser dirigida per la professora del Màster en Gestió Cultural de UIC Barcelona i directora del Museu d’Art de Girona, Carme Clusellas. La van acompanyar Lluís Bosch, responsable a l’Ajuntament de Barcelona de la Ruta del Modernisme; Isabel Vallès, gestora de Cases Singulars, i Gemma Losa, directora del Museu del Modernisme de Barcelona.

La intervenció dels diferents ponents va servir per fer una mica d’història de com ha estat, fins avui, la tasca de conservació de grans obres modernistes, tant a Barcelona com a la resta de Catalunya. “Les Olimpíades –va especificar Lluís Bosch– van ser un moment molt important de cara a donar un impuls a la restauració de molts monuments de què podem gaudir avui”. De fet, deia Isabel Vallès, parlant del seu cas: “Expliquem la història del nostre país a través de les cases singulars i, concretament, de la casa Lleó Morera”.

En aquesta línia, Bosch, com a responsable de la Ruta del Modernisme, va dir que “l’objectiu principal era fer famós un patrimoni, de manera que vingués molta gent i així es pogués anar restaurant més edificis”. Ara bé, va reconèixer, “tot aquest modernisme està ben cuidat sobre tot gràcies als propietaris, no només a l’Ajuntament”.

Òbviament, també el Museu del Modernisme de Barcelona hi té molt a dir, quant a història. “Tenim un patrimoni realment molt valent –va explicar la directora d’aquest museu–; és una col·lecció particular que s’avança als temps ja a partir de 1948, moment en què el modernisme no era tan ben vist com avui”.

Amb tot, un dels grans reptes que van aflorar durant la sessió va ser la gran afluència del turisme, a causa, precisament d’aquest impuls històric de què es parlava. “Està clar que el modernisme és molt important a Catalunya –va explicar Carme Clusellas–, però ara cal aconseguir un equilibri entre la conservació i el profit turístic”. Amb Barcelona al centre. Segons va dir Bosch, “un 40 % dels turistes tornen a visitar-nos dues o tres vegades, i ho aprofiten per anar a Terrassa, a La Garriga, a Reus, etc. Com a barcelonins, hem d’estar molt orgullosos de ser aquest nus”. El problema, va especificar Vallès, és que “ens costa obrir-nos a la resta de Catalunya i la nostra funció és ajudar a arribar a aquest gran patrimoni que tenim i a fer que en siguem conscients”.

Va ser una taula rodona molt participativa en què, tot i les dificultats que presenta l’afluència de turisme cada vegada més gran, es respirava optimisme. Entre d’altres coses, pel gran nivell d’estudis modernistes. “A Barcelona –va dir Isabel Vallès– hi ha molta gent que està fent grans recerques sobre aquest tema. No hi ha a cap lloc d’Europa tanta gent especialitzada en el modernisme”. En aquesta línia es va crear, doncs, el Postgrau en Modernisme Català: Art i Gestió, un “fill petit” del Màster en Gestió Cultural, com va definir, al final de la sessió, la degana de la Facultat d’Humanitats, Teresa Vallès.