Universitat Internacional de Catalunya

Dret Civil 4

Dret Civil 4
6
10027
3
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català

Professorat


Atenció

Prèvia concreció amb l’alumne

Presentació

Dret de Família és una assignatura obligatòria de tercer curs del Grau en Dret. L'assignatura tracta del conjunt de regles que regulen les relacions personals i patrimonials entre les persones relacionades per vincles matrimonials, convivencials o de parentiu.

 

La base de l'estudi serà el Llibre segon del CCCat, relatiu a la persona i la família, aprovat en 2010 i que va entrar en vigor l'1 de gener de 2011. La normativa compta amb els antecedents del Codi de Família (1998), entre altres. Així mateix, sectorialment farem referència a dues Lleis especials aprovades pel Parlament de Catalunya de forma pràcticament contemporània al Llibre segon del CCCat: la Llei de mediació en l'àmbit del dret privat (2009), que comprèn la mediació familiar, i la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (2010). En la resta de matèries, s'estudia la regulació en el Codi Civil espanyol i en les lleis estatals especials, com la Llei sobre Tècniques de Reproducció Humana Assistida (2006) o la Llei d'Arrendaments Urbans (1994).

 

El dret de família ha estat objecte de nombroses reformes des de la Constitució de 1978, entre les quals les més recents són l'admissió del matrimoni entre persones del mateix sexe, la simplificació dels processos de separació i divorci amb supressió de les causes i l'accés directe al divorci sense separació prèvia, els pactes en previsió de ruptura matrimonial, la guarda compartida dels fills i el pla de parentalidad o la regulació de la convivència en parella. Quant a la filiació, cal destacar la possibilitat que dos homes o dues dones puguin adoptar conjuntament i, per al cas de dues dones, la possibilitat que es pugui determinar la filiació materna de totes dues respecte dels fills concebuts per reproducció assistida i gestats per una d'elles.

 

El pla d'estudis de l'assignatura es pot dividir en tres blocs, de desigual extensió. Un primer que seria introductori, i coincidiria amb el tema 1. Un segon, el de major extensió, que tracta del matrimoni, accés, efectes durant, i sortida, que ocuparia els temes 2 a 9. I un tercer sobre la filiació, temes 10 i 11.

 

Així doncs, l'assignatura s'inicia en el tema 1 amb una introducció al concepte de família. La pertinença a una família s'articula a través de la filiació, que confereix parentiu i estatus familiar, amb efectes personals (nacionalitat, veïnatge civil, cognoms), familiars (drets i deures de família) i successoris (drets legitimaris i successió intestada).

 

Per a explicar quins són els principis que regeixen la matèria, es fa necessari distingir entre la regulació de les relacions familiars de contingut econòmic o patrimonial, regides pel principi d'autonomia privada, i les relacions familiars de contingut personal, en les quals aquesta autonomia es troba limitada per la llei, amb l'objectiu d'atendre altres objectius d'interès públic com són, entre altres, la seguretat de l'estat civil i la protecció dels menors d'edat. En aquest àmbit, a més, els drets derivats de les relacions de família són irrenunciables, indisponibles, intransmissibles i imprescriptibles.

 

Com a efecte principal de l'existència d'una relació de parentiu, s'estudia l'obligació legal d'aliments entre parents. L'alumne ha de conèixer la naturalesa jurídica d'aquesta obligació i el seu règim jurídic, així com els criteris de la jurisprudència quant al contingut i els límits d'aquesta obligació, especialment quan el creditor dels aliments és un fill major d'edat.

 

El segon bloc de contingut tracta del règim jurídic del matrimoni i de les relacions personals i patrimonials entre els cònjuges, així com la seva dissolució. S'estudia el matrimoni com a acte jurídic, que comprèn l'anàlisi de les diferents formes matrimonials admeses en el sistema matrimonial vigent en l'Estat, els requisits personals per a contreure matrimoni, i el consentiment matrimonial. En relació amb aquest últim aspecte, es posa especial èmfasi en els vicis que poden afectar aquest consentiment i s'estudien les repercussions en el vincle matrimoni i les seves conseqüències.

 

L'estudi dels efectes patrimonials s'inicia amb el règim primari -aplicable a tots els matrimonis amb independència del règim econòmic al qual estan sotmesos-, constituït per un conjunt de normes sobre organització dels poders domèstics, contribució a les despeses familiars i disponibilitat de l'habitatge familiar. A més, comprèn també la regulació dels capítols matrimonials. A continuació, correspon l'anàlisi detallada dels diferents règims econòmics matrimonials, amb una atenció especial al règim de separació de béns, que és el règim legal supletori en dret civil català i la compensació econòmica per raó de treball que pot tenir lloc en ocasió de l'extinció d'aquest règim per separació, divorci, nul·litat o mort d'un dels cònjuges. En aquest mateix tema s'estudia el règim opcional de participació en els guanys. El tema següent es dedica a l'estudi dels règims de comunitat vigents en l'Estat espanyol, amb especial referència al règim opcional de la comunitat de béns del CCCat i al règim legal o supletori de la societat a guanys en els territoris on resulta d'aplicació el Codi civil espanyol.

 

En molts programes d'aquesta assignatura, abans d'entrar en l'anàlisi de la crisi matrimonial el temari es deté en l'atribució de la potestat parental als progenitors respecte dels seus fills i filles, fins que aquests aconsegueixin la majoria d'edat. Aquí no ho farem, perquè en el disseny dels continguts del Dret Civil en aquesta universitat la potestat parental s'estudia en Dret Civil 1, en el marc de les institucions civils de protecció de la persona i del seu patrimoni. Però en l'estudi dels efectes personals de la crisi familiar es parteix de la base del coneixement d'aquestes regles.

 

Quant a la crisi matrimonial, es tracten les diferents situacions jurídiques que són la separació matrimonial, que suposa el manteniment del vincle, i la seva dissolució mitjançant el divorci i la declaració de nul·litat. Es posa especial atenció en els diferents instruments que l'autonomia privada posa a l'abast de les parts per a la regulació dels efectes de la ruptura que, en funció del moment en què s'exerceix aquesta autonomia, són el conveni regulador, els pactes en previsió de la ruptura matrimonial i els pactes de separació amistosa. En aquest punt es distingeix segons els efectes de la crisi matrimonial tinguin un abast personal o patrimonial. En l'àmbit personal, s'incideix especialment en les mesures que afecten els fills comuns, sobretot quan aquests són menors d'edat. En concret s'estudia la guarda, respecte a la qual el CCCat, recollint la jurisprudència dels tribunals catalans, preveu, com a principi preferent, que els progenitors puguin compartir-la; els drets de relació personal; i el pla de parentalidad com a instrument dels progenitors per a concretar aquests efectes d'acord amb la situació concreta de la família. En l'àmbit patrimonial es distingeix segons es tracti d'aliments als fills menors i, en determinades circumstàncies, també majors d'edat, la prestació compensatòria al cònjuge més perjudicat econòmicament per la ruptura i els requisits legals per al seu reconeixement, i a les regles per a l'atribució i distribució de l'ús de l'habitatge familiar, que el CCCat ha perfeccionat substancialment.

 

El tractament jurídic de les parelles estables, que el CCCat ha unificat per a les parelles heterosexuals i homosexuals, és objecte del següent tema del programa. Juntament amb les modalitats de constitució en el dret civil català, s'estudien els efectes durant la convivència -substancialment limitats pel CCCat- i una vegada produïda la ruptura, amb especial incidència en la prestació alimentària, que s'ha de distingir de la prestació compensatòria per al cas de la crisi matrimonial; a la compensació econòmica per raó de treball; i a les regles particulars d'atribució i distribució de l'ús de l'habitatge familiar.

 

El programa finalitza amb dos temes dedicats a l'estudi de la filiació, el 10 i el 11, que presenten, d'una banda, la filiació per naturalesa i la derivada de reproducció assistida i, per un altre, l'adoptiva.

 

La determinació jurídica de la filiació per naturalesa es produeix habitualment al marge d'un judici, en virtut de mecanismes diferents en funció de si es tracta de filiació paterna o materna i de si la filiació és o no matrimonial. La seva determinació judicial és conseqüència de l'exercici d'accions de reclamació i impugnació, sotmeses a un règim jurídic diferent en funció del caràcter matrimonial o no matrimonial de la filiació, amb normes diferents quant a la legitimació i terminis per a exercir-les. Es tracta d'una matèria regida pel principi de debò biològica, per més que aquest fonament no sigui sempre decisiu, ja que la llei facilita l'establiment de vincles de filiació en les relacions matrimonials o de convivència (per exemple, mitjançant la presumpció de paternitat matrimonial) i protegeix aquests vincles posant obstacles a la seva impugnació, de manera que la veritat biològica arriba a quedar-se en un pla secundari. La llei permet investigar-la i imposar-la enfront d'una filiació inexacta, però de forma limitada en atenció sobre aquest tema que mereix l'exercici efectiu de funcions parentals o a la protecció de la pau familiar. També s'estudien les particularitats de la determinació de la filiació en els supòsits en els quals la concepció té lloc per mitjà de reproducció assistida, regida per principis diferents que la filiació per naturalesa. En aquesta matèria es tracta la qüestió de l'atribució de la paternitat en cas que la fecundació assistida de la dona es realitzi després de la mort del marit (o parella) de la mare, la determinació de la filiació en els casos de homoparentalidad (doble maternitat) i el tractament legal de la maternitat subrogada.

 

L'estudi de la filiació per adopció s'inicia amb referències al sistema de protecció de menors desemparats i dels diferents tipus d'acolliment, ja que el CCCat regula l'adopció com a institució per a la protecció de menors desemparats. Així i tot, han de tractar-se també altres supòsits d'adopció, com són els d'adopció de menors emancipats i de majors d'edat, l'adopció de parents i l'adopció del fill del cònjuge o convivent en parella estable.

 

Finalment, és procedent fer notar que el Dret de família és fonamental per a l'estudi de l'assignatura de Dret de Successions, atès que els drets successoris de la persona estan lligats sovint a la seva relació de parentiu o en la condició de cònjuge o parella estable del causant.

Requisits previs

No procedeix

Objectius

Els objectius d'aquesta assignatura són els següents:

a. Aprendre els conceptes bàsics de la matèria
b. Conèixer la teoria bàsica de la matèria
c. Aprendre a usar-los a través de la preparació i resolució de casos pràctics i de la seva exposició i defensa oral i escrita.
d. Coneixement de les línies jurisprudencials

D’aquesta manera, al final de l'assignatura l'alumne ha d'haver adquirit els coneixements relatius a:

  • Conèixer la regulació bàsica del dret de família, entenent el seu paper central en l'ordenament jurídic i el conjunt de circumstàncies que tenen transcendència jurídica;
  • Conèixer el contingut de l'obligació d'aliments d'origen familiar i el seu paper en els casos de crisi familiar
  • Conèixer les regles de celebració del matrimoni
  • Saber identificar els efectes personals i patrimonials del matrimoni durant el matrimoni i post mortem, així com els negocis jurídics entre els cònjuges
  • Conèixer les regles dels diferents règims econòmic matrimonials, especialment el de separació de béns català i el de guanys espanyol
  • Poder portar a nivell bàsic un procés de crisi familiar i conèixer el contingut de les mesures a acordar a nivell personal i patrimonial
  • Conèixer les diferències d'efectes que contempla l'ordenament entre el matrimoni i les parelles de fet en els casos de crisis
  • Conèixer els conceptes bàsics en matèria de filiació per naturalesa i per adopció: classes, determinacions legals i judicials, i efectes

Competències

  • 01 - Adquirir la capacitat d'entendre les idees principals i participar en conferències o lliçons magistrals en un context acadèmic
  • 02 - Adquirir la capacitat de comprensió, anàlisi i síntesi
  • 03 - Ser capaç d'expressar idees i arguments amb ordre i coherència de forma oral i escrita (tècniques d'expressió oral i escrita)
  • 04 - Cuidar els estàndards de pulcritud i qualitat formal en la presentació de documents
  • 08 - Desenvolupar mecanismes que facilitin l'adopció de compromisos de caràcter ètic
  • 11 - Adquirir habilitats per a l'aprenentatge autònom
  • 15 - Aconseguir la percepció del caràcter unitari de l'ordenament jurídic i de la necessària visió interdisciplinària dels problemes jurídics
  • 17 - Comprendre i conèixer les principals institucions públiques i privades en la seva gènesi i en el seu conjunt
  • 21 - Desenvolupar la capacitat de creació i estructuració normativa
  • 22 - Ser capaç d'identificar i interpretar la documentació d'ús habitual en el tràfic jurídic i negocial
  • 23 - Identificar l'estat normatiu, doctrinal i jurisprudencial d'un problema jurídic complex
  • 24 - Adquirir habilitats en la resolució de problemes i en la presa de decisions utilitzant la informació rellevant, aplicant els mètodes adequats i situant el problema dins del conjunt de l'ordenament jurídic
  • 30 - Dominar les tècniques informàtiques en l'obtenció de la informació jurídica (bases de dades de legislació, jurisprudència, bibliografia)

Resultats d'aprenentatge

  • Haurà adquirit coneixements sòlids sobre la regulació civil del dret de família
  • Coneixerà i comprendrà el marc jurídic del dret de família
  • Haurà desenvolupat la capacitat d'analitzar i sintetitzar la informació obtinguda de les classes presencials i del material complementari aportat pel professor
  • Haurà desenvolupat habilitats en la resolució de conflictes jurídics relacionats amb els continguts del mòdul
  • Haurà adquirit destresa en l'ús de les TIC's en relació a l'obtenció d'informació jurídica (bases de dades de legislació, jurisprudència, etc.)
  • Haurà desenvolupat hàbits de netedat en la presentació personal i de documents
  • Haurà desenvolupat l'habilitat per redactar contractes i altres actes constitutius de drets reals
  • Haurà desenvolupat l'habilitat per a redactar documents jurídics
  • Desenvoluparà mecanismes que afavoreixin la sensibilitat cap als compromisos ètics i els drets fonamentals
  • Identificarà i interpretarà la documentació d'ús habitual en el tràfic jurídic i negocial civil

Continguts

1. El dret de família i les relacions de parentiu
1.1. Família i Dret de Família: concepte, evolució i principis rectors.
1.2. Dret Internacional Privat i Dret interterritorial.
1.3. Les relacions de parentiu. L’obligació d’aliments d’origen familiar: contingut dels aliments; persones amb dret a aliments i obligades a prestar-los; quantia; prestació d’aliments per tercers.
 
2. El matrimoni i la seva celebració
2.1. El matrimoni
2.2. El sistema matrimonial espanyol.
2.3. Requisits (I): el consentiment matrimonial. La promesa de matrimoni. Vicis del consentiment.
2.4. Requisits (II): la capacitat per a contreure matrimoni. Impediments i dispensa.
2.5. Requisits (III): formes de celebració del matrimoni.
2.6. La inscripció en el Registre Civil.
 
3. Els efectes patrimonials del matrimoni: règim econòmic primari i capítols matrimonials
3.1. Efectes durant el matrimoni: el règim de les despeses familiars i el règim de l’habitatge familiar.
3.2. Efectes post mortem: els drets viduals familiars.
3.3. Els negocis jurídics entre cònjuges (1): la protecció dels creditors dels cònjuges.
3.4. Els negocis jurídics entre cònjuges (2): les donacions fora de capítols.
3.5. Els negocis jurídics entre cònjuges (3): Les adquisicions oneroses amb pacte de supervivència.
3.6. Els capítols matrimonials: Contingut. Requisits. Modificació. Ineficàcia.
 
4. Els règims de separació de béns i de participació en els guanys
4.1. Introducció al concepte de règim econòmic matrimonial.
4.2. La separació de béns. Concepte. Règim dels béns. Extinció i liquidació (especialment, la compensació econòmica per raó de treball).
4.3. El règim de participació en els guanys.
 
5. El règim de societat de guanys en el Codi civil espanyol i de comunitat de béns en el Codi civil de Catalunya i
5.1. La societat de guanys del CCE
5.2. El règim de comunitat de béns del CCCat
(en tots dos: concepte, patrimoni de guanys i patrimoni privatiu, i relacions entre tots dos, càrregues i responsabilitat del patrimoni de guanys; gestió i administració, extinció i liquidació)
 
6. La crisi familiar (1): nul·litat matrimonial, separació i divorci
6.1. La separació matrimonial i el divorci. Separació i divorci contenciós i de mutu acord.
6.2. La nul·litat del matrimoni: causes. Efectes. La convalidació del matrimoni nul. Executorietat de la nul·litat del matrimoni canònic.
6.3. Els pactes en previsió de la ruptura matrimonial.

 
7. La crisi familiar (2): efectes
7.1. Mesures provisionals.
7.2. Mesures definitives. El conveni regulador. La mediació familiar.
7.3. Modificació de les mesures.
 
8. La crisi familiar (3): efectes personals i patrimonials
8.1. En relació amb els fills: exercici de la guarda, els drets de relació personal, el pla de parentalidad.
8.2. En relació amb l'atribució o distribució de l'habitatge familiar
8.3. En relació amb la prestació compensatòria.
8.4. En relació amb els aliments als fills en les crisis matrimonials.
 
9. La convivència en parella estable
9.1. Concepte i modalitats de constitució.
9.2. Requisits personals i règim jurídic durant la convivència.
9.3. Extinció: causes i efectes.
 
10. La filiació per naturalesa
10.1. Concepte i classes: filiació matrimonial i filiació no matrimonial.
10.2. La determinació. De la maternitat. De la paternitat matrimonial: la presumpció de paternitat. De la filiació no matrimonial (el reconeixement, l'expedient registral, la sentència judicial): la presumpció .
10.3. La filiació resultant de reproducció assistida.
10.4. Les accions de filiació: característiques, reclamació, impugnació, i mixtes.
10.5. Efectes de la determinació de la filiació.
 
11. La filiació per adopció
11.1. Concepte. Subjectes. L’acolliment.
11.2. Constitució de l’adopció. Adopció internacional.
11.3. Efectes de l’adopció. L’extinció.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



METODOLOGIA I ACTIVITATS FORMATIVES

 

En aquesta assignatura es busca que els alumnes aprenguin els conceptes bàsics de la matèria, coneguin la teoria bàsica de la matèria, aprenguin a usar-los a través de la preparació i resolució de casos pràctics i de la seva exposició i defensa oral i escrita, i coneguin les principals línies jurisprudencials.

El primer objectiu s'aconseguirà a través dels Memorandums de Conceptes. El segon mitjançant les classes teòriques. El tercer i el quart serà el contingut de les classes pràctiques.

Els Memorandums

L'assignatura té aproximadament un centenar de conceptes bàsics, de coneixement imprescindible per poder desembolicar-se amb èxit en l'aplicació pràctica de l'assignatura. Estan redactats a manera de pregunta i resposta en un document que té dues parts. L'alumne haurà d'aprendre'ls bé. Es tracta d'un exercici eminentment memorístic, dividit en dues proves.

Les classes teòriques

Mes de la mitat de les classes es dedicaran a la docència normal, amb explicacions teòriques de les diferents lliçons del programa. Estarà recolzada bàsicament en el manual de la assignatura en algun tutorial que ampliï l'explicació. L'explicació de classe estarà molt centrada en els conceptes. L'objectiu central d'aquesta part és que l'alumne els entengui ben (què són i què no són) i els sàpiga aplicar amb encert en els diferents supòsits pràctics.

El contingut de aquestes classes serà objecte de l'avaluació teòrica, que serà bàsicament a través de preguntes de raonament, no de memorística. Es busca amb això avaluar si realment l'alumne ha entès el concepte i el contingut de cada institució, i la manera per a això és demanar que apliqui i argumenti les diferències amb altres institucions. Es realitzarà durant el curs mitjançant un examen, i, si no s'allibera, caldrà acudir a l'examen final.

Les classes pràctiques

Cinc classes es dedicaran al treball de casos pràctics, d'acord amb les següents instruccions:

  • Sessions de pràctiques: gairebé totes les pràctiques es duran a terme durant tres o quatre setmanes seguides, segons el document de planificació.
  • Grups: la classe es dividirà en dos grups. Dins de cada grup es dividiran els vuit subgrups (de 3 o 4 persones).
  • Desenvolupament de les pràctiques: quan comenci el bloc pràctiques s'informarà de la metodologia a aplicar en cadascuna d'elles i com s'avaluarà.

 


Activitats formatives:

  • Presentació a l'aula dels conceptes i la seva aplicació pràctica
  • Activitats a l'aula per al seguiment dels alumnes (individual i en grup)
  • Estudi independent de l'alumne
  • Treballs individuals i en grup


Metodologies:

  • Lliçó magistral
  • Elaboració i exposició de treballs
  • Lectures relacionades amb la matèria
  • Cerca d'informació
  • Estudi individual

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Aquesta assignatura permet alliberar tota la matèria i no anar a l'examen final si s'obté un 7 de nota final en acabar el curs. És la modalitat denominada “Avaluació contínua”. Els que no alliberin, han d'anar a la “Avaluació final”.

 

I. AVALUACIÓ CONTINUA

A. ITINERARI GENERAL, AMB PRÀCTIQUES


MEMORANDUMS: Els Memoràndums valdran un (1) punt cadascun. Total, 2 punts

CASOS PRÀCTICS: valdran en total 3 punts

-      No assistència: 0 punts

-      No assistència justificada: no presentat. Només es permetrà una única inassistència justificada (en aquest cas la nota de la pràctica inasistida només comptarà a la baixa: si és inferior a la mitjana de la resta del grup; en cas contrari, li quedarà la mitjana del grup). Per sobre d'aquest número, l'alumne quedarà desqualificat per a l'itinerari A (programa d'avaluació contínua amb pràctiques) i quedarà sotmès a l'itinerari B.

-      Avaluació del treball en classe: modula nota final a dalt o a baix, d'acord amb aquests dos criteris:

  • manifestar habilitats en les relacions interpersonals
  • manifestar habilitats per al treball en equip

-      Avaluació del document final: d'acord amb aquests tres criteris:

a)            Comunicació escrita (no dóna punts, però resta: cada error gros resta 0,1 punt). Els errors tenen a veure amb els següents objectius:

  • expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera escrita
  • desenvolupar hàbits de pulcritut en la presentació de documents
  • desenvolupar habilitat per a redactar documents jurídics (regles de gramàtica, ortografia i sintaxi)
  • Utilitza amb precisió la terminologia jurídica bàsica

b)            Resposta preguntes: val 3 punts. Cadascuna de les respostes es valora d'acord amb aquests tres criteris:

  • Trobar la norma jurídica correcta que sustenti la resposta
  • Fonamentar correctament la resposta en la norma adequada
  • Fonamentar correctament la resposta en l'argumentació adequada

c)            SANCION RETARD LLIURAMENT: resta un 10% nota final

 

-      Dues idees generals regeixen el sistema d'avaluació:

  1. s'intentarà articular de tal manera que sigui possible avaluar el treball individual de cadascun
  2. i tendencialment que qui no treballi tingui un zero, qui treballi (encara que no encerti) tingui un 1,5, i el que treballi i encerti tingui un 3.

 

EXAMEN PARCIAL TEÒRIC: L'avaluació teòrica valdrà 5 punts.

L'examen es durà a terme principalment a través de preguntes de raonament, no de memorística. Es busca amb això avaluar si realment l'alumne ha entès el concepte i el contingut de cada institució, i la manera per a això és demanar que aplicació i argumenti les diferències amb altres institucions. Algunes de les preguntes sortiran dels casos pràctics.


B. ITINERARI ALTERNATIU, SENSE PRÀCTIQUES

A qui no segueixi el sistema de pràctiques per ser repetidor i haver optat per aquesta modalitat, o per no haver assistit al mínim de sessions pràctiques (recordo, 4 de 5), se li ha habilitat un itinerari alternatiu, que li permet assistir a l'examen parcial deslliurador de desembre, i pot alliberar sense que li comptin les pràctiques. Lògicament, en aquest itinerari el temps que no ha dedicat a les pràctiques l'haurà de suplir amb més hores d'estudi, perquè l'examen de desembre no serà exactament el mateix que el de l'altre itinerari.

MEMORANDUMS: valdran un (1) punt cadascun. Total, 2 punts

EXAMEN PARCIAL TEÒRIC: L'avaluació teòrica valdrà 8 punts.

 

ALLIBERAMENT ASSIGNATURA

-       s'allibera amb un 7 de nota. Els que es quedin per sota hauran d'anar a l'examen final

 

II. AVALUACIO FINAL I NOTA FINAL

-       Pels que en l'avaluació contínua s'hagin quedat per sota de cinc, la nota de l'assignatura serà la que obtinguin en l'examen final.

-       Pels que s'hagin quedat entre el 5 i el 7, la nota de l'assignatura serà la que obtinguin en l'examen final, tret que la de l'avaluació contínua sigui superior, en aquest cas es fa la mitjana entre les dues.

-       D'altra banda, les persones que hagin alliberat i desitgin pujar nota, així com els que aspirin a la MH, hauran de presentar-se a l'examen final.

-       L'examen final serà una mescla de preguntes teòriques de raonament i relació de conceptes, i resolució d'alguns casos pràctics.

 

SEGONA CONVOCATÒRIA

En la segona convocatòria amb aprovar l'examen final és suficient.

Bibliografia i recursos

1. Bibliografia bàsica recomanada:

Manual de referència principal:

DEL POZO, Pedro / VAQUER, Antoni / BOSCH, Esteve, Derecho Civil de Cataluña. Derecho de familia. Marcial Pons. 2016 (2a ed.).

 

2. Textos legals corresponents, que estan recollits en el document "Dossier de Derecho Positivo. DC4"

 

3. Material lliurat pel professor o adjuntat en l’apartat Material didàctic. Puntualment és possible que s’usin altres manuals, que estan a la biblioteca:

PUIG FERRIOL, Lluís / ROCA TRIAS, Encarna, Institucions del Dret civil de Catalunya. Volum II-2. Drets de Família. 6ª ed. València: Tirant lo Blanch, 2014.

 

4. Pel CC espanyol, el de referència es:

CARRASCO PERERA, Ángel (dir.) / UREÑA MARTINEZ, Magdalena, Lecciones de Derecho Civil. Derecho de Familia, 3a ed., Madrid, Tecnos, 2017.

LASARTE ÁLVAREZ, C., Principios de Derecho civil, VI. Derecho de familia, 18a ed., Madrid, Marcial Pons, 2019. (también vale la 16ª ed, 2017)