Universitat Internacional de Catalunya

Educació I: Didàctica i Curriculum

Educació I: Didàctica i Curriculum
6
10617
1
Primer semestre
FB
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Professorat


Atenció personalitzada

Professora: Carme Balaguer

Avisar abans per -mail: mcbalaguer@uic.es

 

Presentació

 Introducció a les metodologies i estils didàctics, i a la programació de l'ensenyament-aprenentatge en el marc normatiu vigent, i en l'enton social i cultural actual.

Objectius

 - Assolir les competències especificades

- Conèixer els mecanismes per a l'elaboració de les diferents programacions didàctiques des d'una perspectiva constructivista i inclusiva

- Conèixer els elements, estratègies i metodologies didàctiques per saber organitzar un procés d'ensenyament i aprenentatge a l'EI

Competències

  • CEM-01 - Comprendre els processos educatius i d'aprenentatge en el període de 0 a 6 anys, en el context familiar, social i escolar.
  • CEM-05 - Saber promoure l'adquisició d'hàbits al voltant de l'autonomia, la llibertat, la curiositat, l'observació, l'experimentació, la imitació, l'acceptació de normes i de límits, el joc simbòlic i heurístic.
  • CEM-06 - Conèixer la dimensió pedagògica de la interacció amb els iguals i els adults, i saber promoure la participació en activitats col·lectives, el treball cooperatiu i l'esforç individual.
  • CET-3 - Expert en la matèria que s'imparteix i en els mètodes d'ensenyament: tenir els coneixements necessaris sobre la matèria que s'ensenya i saber quins mètodes didàctics s'han d'aplicar per crear un bon entorn d'aprenentatge que permeti a l'alumnat adquirir el bagatge cultural que necessita per viure en societat, i aconseguir-ho d’una manera contemporània, professional i sistemàtica.
  • CET-4 - responsabilitat organitzativa: tenir un coneixement i unes habilitats organitzatives suficients per crear un clima de treball agradable a les seves classes i a la classe: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes, amb ell mateix i amb els companys, i per damunt de tot, és clar, amb l'alumnat. i aconseguir tot això d'una manera professional i sistemàtica.
  • CET-5 - Col·laboració amb els companys de professió: tenir els coneixements i les habilitats necessaris per fer una aportació professional al clima pedagògic de l'escola, així com en les relacions professionals, i per aconseguir una bona organització escolar.
  • CET-6 - Col·laboració amb l'entorn professional de l'escola: tenir els coneixements i les habilitats suficients per establir una bona col·laboració amb les persones i les institucions dedicades al benestar infantil o que pertanyen a l'entorn professional de l'escola.
  • CET-7 - Foment de la responsabilitat pel que fa al desenvolupament professional: analitzar, reflexionar i desenvolupar els punts de vista sobre la professió i la competència com a mestre, saber-los explicitar i saber com posar-se al dia.
  • CG-02 - Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament -català i castellà-, de forma oral i escrita, segons el nivell c1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
  • CG-04 - Promoure i facilitar en els contextos d'aprenentatge i de convivència, a l'escola i en relació amb l'entorn, l'atenció a les necessitats educatives singulars dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
  • CG-05 - Conèixer els elements que conformen el pensament analític, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
  • CG-06 - Conèixer els elements que conformen el pensament sistèmic, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
  • CG-07 - Conèixer els elements que conformen el pensament crític, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
  • CG-08 - Conèixer els elements que conformen el pensament reflexiu, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.

Resultats d'aprenentatge

 5.- Sap com promoure l'adquisició d'hàbits al voltant de l'autonomia, la llibertat, la curiositat, l'observació, l'experimentació, la imitació, l'acceptació de normes i de límits, el joc simbòlic i heurístic.

6- Coneix la incidència de la interacció entre iguals i, entre nen i adults en els processos pedagògics com el treball cooperatiu, individual i col.lectiu.

8.- Avalua les activitats i la seva eficàcia i, si cal, les adapta a tot el grup oa cada alumne en concret per afavorir l'atenció a la diversitat.

9.- Gestiona l'aula d'educació infantil usant diferents formes d'organització, suports didàctics i materials educatius que donen suport els objectius relacionats amb les activitats educatives.

10.-Participa en la dinàmica de l'escola realitzant una aportació constructiva en les diferents reunions, promovent el treball cooperatiu com a eix de l'educació en la tolerància.

11- A nivell pràctic, està familiaritzat  amb els sistemes de seguiment dels alumnes i amb les estratègiies per realitzar un seguiment del seu treball com a professor, perquè sigui accessible.

12.-Ofereix als pares ia altres parts implicades informació sobre l'alumnat, i usa adequadament la informació que obté d'aquests.

15.-En el seu desenvolupament personal i professional utilitza informació obtinguda dels alumnes i dels seus companys de professió, a més de l'ajuda dels seus companys en forma de consell o supervisió, per orientar la seva acció cap a la millora constant.

19- Identifica la didàctica com a ciència de l'educació i analitza els components de l'acte didàctic
21.-Pren consciència de la importància del professor com a conductor del grup classe per afavorir un bon clima de treball a l'aula.

22. Comprèn  i argumenta la necessitat de la programació d'aula com a pla d'acció per abordar múltiples situacions escolars amb major eficàcia.

23. Disenya, planifica i avalua, a partir de la reflexió, l'activitat docent  i el procés d'ensenyament i aprenentatge a l'aula.

24.- Coneix el currículum oficial de l'etapa d'infantil i la seva aplicació, essent capaç d'analitzar-lo i relacionar-lo amb la programació d'aula.

36.-Analitza la necessitat de rigidesa i flexibilitat en els contextos educatius per al desenvolupament de l'activitat educativa.

42.- Analitza la pràctica docent i les condicions institucionals que l'emmarquen. 

43. Coneix l'evolució històrica del sistema educatiu a Espanya i Catalunya

44. Identifica i relaciona les condicions polítiques i legislatives de l'activitat educativa a Espanya i catalunya a l'actualitat.

Continguts

  1. La Didàctica i els processos d'ensenyament-aprenentatge.
  2. La Didàctica i els components de l'acte didàctic.
  3. Currículum: concepte i fonaments.
  4. El currículum escolar en l'etapa d'Educació Primària.
  5. La programació de l'aula per competències i metodologies actives.
  6. El docent: paper, funcions i estils.
  7. Models d'acció didàctica.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



 

COMPETÈNCIESMETODOLOGIAACTIVITAT FORMATIVA
CEM-01 CEM-06 CET-3 CG-02 CG-05 CG-06 Estudi de casos Seminaris tallers PRESENCIAL
CEM-06 CET-3 CET-4 CET-5 CG-02 CG-04 CG-07 Resolució d'exercicis i problemes Classes pràctiques PRESENCIAL
CET-3 CG-02 Contracte d'aprenentatge Tutories VIRTUAL
CEM-05 CET-6 CG-02 CG-04 CG-06 CG-07 Aprenentatge orientat a projectes Estudi i treball en grup  PRESENCIAL / VIRTUAL
CEM-05 CET-3 CET-5 CET-7 CG-05 CG-06 CG-08 Aprenentatge orientat a projectes
Estudi de casos
Estudi i treball individual / autònom   VIRTUAL

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Avaluació: es tracta d’una avaluació continuada   – Elaboració d’una UD o Projecte en grup  50% 
  • Treball escrit 25% (Presentació d'un treball, disseny d'activitats)
  • Exposició oral 25% (Registre de conductes, grau de participació)
– Proves d’avaluació individuals  30%
  • Entrevista 10% 
  • Prova teòrica  20%
–Portafoli individual  20%
  •  Porfoli i Memòria reflexiva
-Assistència a classe (PRESENCIALo VIRTUAL). Obligatorietat de seguiment de les activitats d'avaluació continuada

L'avaluació de l'assignatura es desenvoluparà a partir de la valoraració el progrés al llarg del periode docent. Els registres que permetran aquesta avaluació es trauran de les diferents activitats d'avaluació continuada, que tindran una naturalesa variada. . Caldrà distingir les activitats d'entrenament de les activitats d'avaluació.

Per aconseguir el màxim d'objectivitat possible en l'avaluació, es demanarà a l'estudiant el màxim de coherència possible entre les notes d'avaluació individual i les notes d'avaluació grupal. En cas de no existir aquesta coherència es prioritzarà sempre la nota individual obtinguda a l'aula, com a nota final. Això és així perquè pensem que la compentència en treball grupal és única i que la resta de competències que l'alumne/a ha d'assolir són d'àmbit individual.

En coherència amb la responsabilitat social que comporta la funció dels mestres, cal especificar dos condicionants més en l'avaluació d'aquesta assignatura. En primer lloc esmentar que les actituds que el professorat consideri d'irresponsabilitat acadèmica poden comportar no assolir l'aprovat en l'assignatura, per entrar en completa contradicció amb el perfil de mestra/e, tal i com assenyala la competència de titulació 7 CET7. En segon lloc, i en relació amb la CG 2, especificar que la llengua vehicular d'aquesta assignatura és el català (encara que es pot treballar documentació en castellà o anglès), en aquest sentit, en qualsevol prova d'avaluació escrita, es penalitzarà amb 0.2 punts, cada falta d'ortografia considerada greu. Si a la revisió d'un treball es perceb, des del principi, un excés de faltes d'ortografia o una redacció impròpia, es retornarà el treball perquè l'estudiant el corregeixi i el torni a lliurar al cap d'una setmana. En aquest cas accedirá a un aprovat com a molt.  Pensem que aquestes consideracions seran de molta ajuda per millorar la qualitat de la futura tasca com a mestres i l'actual tasca acadèmica. Si algun/a estudiant presenta, de manera justificada, una dificultat per assolir aquestes condicions cal que ho comuniqui al/ a la professor/a.

 

RESULTATS D'APRENENTATGE

SISTEMA D'AVALUACIÓ

5, 22, 24,

Presentació d'un treball (UD/ Projecte)

6, 8, 9, 23, 21

Disseny d'activitats  (UD/ Projecte)

11

Registre de conductes i observacions

19, 10, 11, 36

Entrevista estructurada (tutories)

5, 19, 42. 43, 44

Memòria (portfoli)

12

Informe (UC/ Projecte)

15

Autoavaluació

6, 19, 21, 24, 42, 43, 44

Proves d’execució i proves objectives

 

Bibliografia i recursos

Lectures de consulta:

  • MENA, B. (1998): Didáctica y currículum escolar. II Edición ampliada. Salamanca: Anthema Ediciones.
  • BERNARDO J. (2004) Una didáctica para hoy. Madrid. Ed. Rialp
  • SEVILLANO, M. (2004) Didáctica en el siglo XXI. Madrid: Ed. Mc Graw Hill
  • BLANCH, X. (1999): Cinc cèntims sobre la reforma educativa. Barcelona: Proa. (pp.61 a91: “Concepció del procés ensenyament-aprenentatge” i “ El constructivisme”)
  • COLL, C. (1990): Aprendizaje escolar y construcción del conocimiento. Barcelona: Paidós
  • MARCHESI, A. (2000): Controversias en la educación española. Madrid: Alianza
  • BENEDITO, V. (1987): Introducción a la Didáctica. Barcelona: Barcanova

Bibliografia bàsica

  • ARÀNEGA, Susana (2008) La programació en el nou currículum. Les competències bàsiques a l'Educació Primària. És de Rosa Sensat.
  • COLL, C.; DARDER, P. I PÉLACH, J. (eds) (1991): El grup-classe.un potencial educatiu fonamental. Projecte educatiu i concreció del currículum en el marc de la reforma. Vic: Eumo.
  • DD.AA. (1986): “Hacia un nuevo modelo curricular”. Cuadernos de Pedagogía(núm. 139).
  • DD.AA. (1989): “Reforma y currículum”. Cuadernos de Pedagogía(núm. 168).
  • DD.AA. (1994): “Proyectos curriculares”. Cuadernos de Pedagogía(núm. 223)
  • MENA, B. (1998): Didáctica y currículum escolar. II Edición ampliada. Salamanca: Anthema Ediciones. (Tems 10 i 11, pp.229 a276).
  • MORAL, C. i PÉREZ, M.P. (coords) (2009) Didáctica. Teoría y práctica de la enseñanza). Madrid: Pirámide

Bibliografia d'ampliació

  • ANTÚNEZ, S. i alt. (1995): Del projecte educatiu a la programació d’aula. Barcelona: Graó.
  • BOLEA, E.; MIRAS, M. (1994): “Intenciones educativas'. Cuadernos de Pedagogía (núm. 223, pág. 32-38).
  • COLL, C. (1991): 'Concepción constructivista y planteamiento curricular”. Cuadernos de Pedagogía (núm. 188, pág.8-11).
  • DEL CARMEN, L. (1991): “Secuenciación de los contenidos educativos”.Cuadernos de Pedagogía (núm. 188, pág. 20-23).
  • DEL CARMEN, L. (1992): “Una propuesta práctica para analizar y reelaborar las secuencias de contenidos”. AULA de innovación educativa (10, pág. 5-8).
  • DEL CARMEN, L. (1993): La planificació de cicle i de curs. Barcelona: ICE - GRAÓ.
  • DEL CARMEN, L.; MAURI, T.; SOLE, I.; ZABALA, A. (1990): El currículum en el centro educativo. Barcelona: Horsori - ICE.
  • Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalanya (1994): Educació infantil: Unitats de programació. Servei de Difusiói Edicions.
  • Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya (1994, 1995): Educació primària: Unitats de programació. Servei de Difusió i Edicions.
  • ESCAMILLA, A. (2008): Las competencias básicas. Claves y propuestas para su desarrollo en los centros. Graó.
  • GONZÁLEZ, F. (1994): Temas transversales y áreas curriculares. Madrid: Alauda/Anaya.
  • KETELE, J.M. DE (1984): Observar para educar. Observación y evaluación en la práctica educativa. Madrid: Visor.
  • MAURI, T.; ONRUBIA, J. (1994): “Decisiones sobre metodología didáctica”. Cuadernos de Pedagogía (núm. 223, pág.39-44).
  • MEC (1992): Cajas rojas de materiales para la reforma. Madrid:MEC.
  • MEC (1993): Cajas rojas: Temas transversales. Madrid: MEC.
  • MONEREO, C. (comp) (1991): Enseñar a pensar a través del currículum escolar. Barcelona: Casals.
  • PALOS, J. (coord.) (2000): Estrategias para el desarrollo de los temas transversales del currículum. Barcelona: ICE-Horsori.
  • TABA, H. (1974): Elaboración del currículum. Buenos Aires:Troquel.
  • TANN, C.S. (1990): Diseño y desarrollo de unidades didácticasen la escuela infantil. Madrid: MORATA-MEC.
  • ZABALA, A. (1992): “Elaboración de los Proyectos Curriculares de centro: ¿empezar por lo que se hace o a partir de las grandes decisiones?”. AULA de innovación educativa (23, pág.40-48).
  • ZABALA, A. (1994): “Les seqüències de contingut, instruments per a l'análisi de la práctica”. Guix (201-202, pág.23-29).
  • ZABALA, A. (1995): La pràctica educativa. Com ensenyar. Barcelona:Graó.

La investigació i la innovació a partir de la pràctica

Bibliografia bàsica

  • MENA, B. (1998): Didáctica y currículum escolar. II Edición ampliada. Salamanca: Anthema Ediciones. (Tema 14, pp.297 a310).

Bibliografia d'ampliació

  • BLÁNDEZ, J. (1996): Investigación-acción: un reto para el profesorado. Barcelona: Inde.
  • CARRASCO, J. I CALDERERO, JF. (2000): Aprendo a investigar en educación.Madrid: Rialp.
  • EISNER, E.W. (1998): El ojo ilustrado. Indagación cualitativa y mejora de la práctica educativa. Málaga: Aljibe.
  • ELLIOT, J. (1990): La investigación-acción en educación. Madrid: Morata.
  • HOPKINS, D. (1989): Investigación en el aula. Guía del profesor. Barcelona: PPU.
  • KEMMIS, S. I MC TAGGART, R. (1988): Cómo planificar la investigación -acción. Barcelona: Laertes.
  • STENHOUSE, L. (1987): La investigación como base de la enseñanza. Madrid: Morata.
  • WOODS, D. (1987): La escuela por dentro. La etnografía en la investigación educativa. Madrid: Paidós-MEC.

Escola i societat

Bibliografia bàsica

  • MENA, B. (1998): Didáctica y currículum escolar. II Edición ampliada. Salamanca: Anthema Ediciones. (Tema 13, pp.283 a296 i tema15, pp.311 a324).

Bibliografia d'ampliació

  • ALONSO TAPIA, J. (1991): Motivación y aprendizaje en el aula.Madrid: Santillana, Aula XXI.
  • BLANCO, R. (1993): “La respuesta a la diversidad y las intenciones educativas”. Aula de Innovación Educativa, nº 10. pp.43-46.
  • BUENO, J.J. (1997): “Controversias en torno a la educación multicultural”.RELIEVE. http://www2.uca.es/RELIEVE.
  • CARBONELL, F. (1995): Inmigración: Diversidad Cultural, Desigualdad Social y Educación. Madrid: MEC.
  • DD.AA. (1993a): “Educar en la diversidad”. Cuadernos de Pedagogía(núm. 212).
  • DD.AA. (1993b): El constructivismo en el aula. Barcelona: Graó.
  • DD.AA. (2000a): “Estrategias para atender la diversidad”. Aula, nº.90.
  • DÍAZ-AGUADO, M.J. (1995): “Educación intercultural yd esarrollo de la tolerancia”. Revista de Educación, 307. pp. 163-183.
  • GARCÍA-GARRIDO, J.L. (1995): “Interculturalismo: el reto dela educación Europea”. Vela Mayor, 5. pp. 6-12.
  • MARCHESI, A. I HERNÁNDEZ-GIL, C. (2000): El fracaso escolar. Madrid: Fundación por la modernización de España.
  • PUIGDELIVOL, I. (1993): Programación de aula y adecuación curricular. El tratamiento de la diversidad. Barcelona: Graó.
  • TOURAINE, A. (1995): “¿Que és una sociedad multicultural?Falsos y verdaderos problemas”. Claves de Razón Práctica,56. pp. 14-25.
  • ZAPATA-BARRERO, R. (2000): “Ocho preguntas bàsicas para una cultura de la integración”. La Vanguardia Digital, novembre. www.lavanguardia.es

Material didàctic