Universitat Internacional de Catalunya

Cultura Clàssica

Cultura Clàssica
9
10739
1
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català

Professorat


Hores de visita i consultes a concertar amb cadascun dels professors.

Presentació

La Cultura Clàssica és un dels fonaments sobre els quals s’ha construït la cultura occidental. Les seves manifestacions constitueixen els precedents i models de la major part de les manifestacions culturals actuals. El passat és, doncs, un element encara viu que cal comprendre i contextualitzar des del nostre present.

L'assignatura s’estructura en al voltant dels principals temes de literatura, filosofia, història i art. D’aquesta manera, es pretén aconseguir una visió de conjunt, per bé que treballant de forma particular les principals qüestions que caracteritzen la cultura grega i llatina en el seu moment i a través del seu llegat.  

L’assignatura té un enfocament globalitzador i un caràcter transversal, ja que permet establir nexes amb continguts d’altres assignatures del Grau en Ciències de la Cultura.  

Requisits previs

Sense requisits previs

Objectius

Aproximar l’alumne al llegat grecollatí mitjançant el contacte amb una sèrie d’elements clàssics. La literatura antiga i els seus autors principals seran una part important de les unitats temàtiques. També es pararà atenció a un dels aspectes més vius de la cultura antiga: la mitologia, present a les diferents manifestacions culturals d’Occident.

Reflexionar sobre la pervivència de la cultura clàssica a Occident i els mecanismes de transmissió i interpretació dels clàssics a les manifestacions culturals occidentals: literatura, art, pensament. En aquest sentit, un objectiu primordial és millorar el coneixement del llegat grecollatí en el context cultural de l’alumne. 

Competències

  • E04 - Capacitat per reconèixer i interpretar manifestacions culturals
  • E12 - Coneixement i interpretació d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
  • E13 - Coneixement del marc general diacrònic del passat
  • E15 - Capacitat per identificar i valorar els elements que formen el patrimoni cultural
  • G01 - Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
  • G02 - Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  • G03 - Capacitat de crítica i autocrítica.
  • G05 - Capacitat de treball autònom, d'organització i planificació
  • G07 - Compromís ètic i social, respecte envers altres cultures i sensibilitat per l'ambient
  • G08 - Capacitat d'investigació

Resultats d'aprenentatge

1. Adquireix conceptes clau sobre cultura i experiències culturals

2. Aplica coneixements teòrics en anàlisi i debats d'activitats presencials i en treball autònom

3. Coneix i selecciona documentació específica sobre experiències culturals

5. Aprèn a contextualitzar fenòmens culturals i relacionar-los amb la seva dimensió social i política

6. Relaciona conceptes de les diferents matèries treballades de forma transversal

7. Aprèn a diagnosticar problemes en l'àmbit intel·lectual cultural

11. Analitza i diagnostica casos de complexitat cultural

Identifica i valora les principals realitzacions històriques, sociopolítiques, científiques, literàries i culturals del món grecoromà.

Identifica els principals motius clàssics en les manifestacions culturals d’èpoques posteriors.

Interpreta i analitza fonts primàries (antigues):  textos i cultura material.

Recopila i interpreta dades i emet judicis a propòsit de diferents aspectes socials, científics o ètics que es produïren al món antic i que han estat presents en èpoques posteriors. 

Coneix i/o valora el patrimoni antic que li és proper. 

Continguts

Bloc d'Història
Seminaris especialitzats: Grècia.
  1. La creació de la polis. Esparta.
  2. Atenes.
  3. Guerres Mèdiques i Guerra del Peloponès. 
   Seminaris especialitzats: Roma.
  1. La República Romana I.
  2. La República Romana II.
  3. August, pare de l'Imperi.
  4. L'Alt Imperi (s. I-III d.C.).
 

Bloc de Literatura

Home i Cosmos

  1. El mite i el món homèric
  2. La Ilíada
  3. L’Odissea

 Polis i política

  1. La polis grega
  2. El teatre com a gènere polític i social
  3. La tragèdia grega i els tràgics
  4. Sòfocles: Antígona i Èdip Rei

 Literatura i escriptura al Món Antic

  1. Gèneres i tòpics de la literatura clàssica
  2. La cultura escrita a Roma. 

 

Bloc de Filosofia


1. Els origens del pensament 2. La Sofística i Sòcrates 3. Plató 4. Aristòtil 5. Hel·lenisme

Bloc d'Història de l'Art

Introducció

Fonts per a l’estudi de l’Art Antic (Història Natural de Plini el Vell, Pompeia...).

Grècia

1. Art prehel·lènic

1.1. Art micènic.

1.2. Art minoic.

2. Arquitectura grega

2.1. Conceptes fonamentals: Materials i tècniques. Els ordres. Urbanisme i edificis arquitectònics. La gènesi del temple grec.

2.2. Desenvolupament de les plantes i els ordres dòric i jònic en els temples arcaics i clàssics. Conceptes bàsics dels temples hel·lenístics.

2.3. L’Acròpolis i el seus edificis.

3. Escultura grega

3.1. Conceptes fonamentals: Estatuària i relleu. Materials i tècniques.

3.2. Escultura arcaica: kouros i korai.

3.3. Escultura clàssica: Miró, Policlet (el Cànon), Praxítel·les.

3.4. Escultura Hel·lenística: Lisip, el Laocoont, L’Altar de Pèrgam.

4. Ceràmica i pintura gregues

Roma

1.Urbanisme i arquitectura.

1.1. La ciutat romana i els seus elements.

1.2. La Domus i l’Insula.

1.3. El fòrum.

1.4. Arquitectura religiosa, el Panteó.

1.5. Arquitectura de l’oci: teatres, amfiteatres, circs.

2. Escultura exempta i relleu.

2.1. Retrat.

2.2. Monuments: Arcs de Triomf. Columnes commemoratives, l’Ara Pacis d’August.

3. Pintura.

Els tres estils de pintura pompeiana.

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



La metodologia  és fonamentalment teòrica – explicativa a les sessions presencials, que equivalen a 90 hores. Es treballarà amb fonts directes i indirectes. Com a fonts directes, es llegiran i comentaran textos dels principals autors grecs i romans, parant atenció a les fonts literàries, però també a les fonts historiogràfiques antigues. La cultura material també constitueix una part indispensable per a treballar els temes i motius clàssics i serviran com a suport docent.

Com a fonts secundàries, es treballaran reflexions i interpretacions posteriors de l’Antiguitat Clàssica, mitjançant textos i estudis d’autors d’altres èpoques, incloent els estudis actuals.

A part de les sessions presencials de caràcter teòric, hi ha una part de treball autònom a través de tasques que l’alumne haurà de realitzar guiat pel professor. Aquest treball autònom es correspon a 120 hores en total, distribuïdes entre les tasques de cada tema i la preparació de proves específiques. Les tasques comprenen lectures o recerques breus que facin que l’alumne reflexioni sobre els continguts i o bé aprofundeixi en un aspecte no vist a classe. El resultat d’aquestes tasques podrà ser exposat a classe.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Cada professor avaluarà la seva part mitjançant un examen i/o un treball. 

Per tal de superar l'assignatura s'han d'aprovar totes les seves parts o blocs.

La nota de cada bloc es ponderarà a partir del nombre de crèdits de classe realitzats.

En el cas que una part de l’assignatura quedi suspesa, es recuperarà a la segona convocatòria amb un examen i/o treball, en funció de la part o parts suspeses.

En cap cas es guardarà la nota en les terceres o cinquenes convocatòries. Si l'alumne suspèn en segona o quarta convocatòria caldrà que torni a repetir tota l'assignautra, independentment del fet que hagi aprovat alguna de les seves parts.

Les tasques d’autoaprenentatge guiades pel professor i les exposicions seran també elements avaluables, així com l’ interès i l’assistència regular a les sessions presencials. 

Ortografia i gramàtica

En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. 

Per normativa de la Facultat es descompten 0,10 punts com a mínim per cada falta d’ortografia en els exàmens i treballs.

PLAGI

El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. 

  • Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.
  • Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.

El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.

 

Addenda: 

La segona convocatòria tindrà lloc en el dia indicat però es farà de forma on-line. 

Bibliografia i recursos

Bloc de Filosofia

Annas, Julia. Introducció a la filosofia antiga. Barcelona: Enoanda. 2020.

Burnet, John. La Filosofia grega: de Tales a Plató. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana de Filosofia, 2013.

Burnet, John. L'aurora de la filosofia grega. Barcelona: Barcelonesa d'Edicions, 2010.

Copleston, Frederick. Historia de la Filosofía, vol. I. Ariel: Barcelona, 2011.

Ferrer, Joan. De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Girona: Ela Geminada.

Guthrie, William Keith Chambers, Historia de la Filosofía Griega. Madrid: Gredos:

Volumen I: Los primeros presocráticos y los pitagóricos. 1999.

Volumen II: La tradición presocrática desde Parménides a Demócrito. 1994.

Volumen III: Siglo V. Ilustración. 1994.

Volumen IV: Platón, el hombre y sus diálogos, primera época. 1998.

Volumen V: Platón, segunda época y la Academia. 1992.

Volumen VI: Introducción a Aristóteles. 1993.

Gilson, Étienne, La filosofía en la Edad Media. Madrid: Gredos 1965.

Hadot, Pierre. ¿Qué es la filosofía antigua? México: FCE 1995.

Hadot, Pierre. Eloge de la philosophie antique. Paris: Allia 1999.

Jaeger, Werner. Paideia: Los ideales de la cultura griega. México: FCE, 1990.

Kirk, G. S. & Raven J. E. & Schofield, M. (1994) Los Filosofos Presocraticos. Madrid: Gredos.

Long, Anthony. La filosofia helenística: Estoicos, Epicureos, Escepticos. Madrid: Alianza, 2007

Pòrtules, J. & Grau, S. Saviesa grega arcaica. Barcelona: Adesiara. 2011.

Reale, Giovanni; Introducción a Aristóteles, Barcelona: Herder, 1985.

Reale, Giovanni; Antiseri, Dario. Historia del pensamiento filosófico y científico I. Antigüedad y Edad Media, Barcelona: Herder, 1995.

Zubiri, Xavier. Cinco lecciones de filosofía, Madrid: Alianza, 1994.

Zubiri, Xavier. Introducción a la filosofia de los griegos. Madrid: Alianza, 2018.

 

 Fonts

Kirk, G.S.; Raven, J. E.; Schofield, M. (trad. Eds.). LOS FILOSOFOS PRESOCRATICOS: HISTORIA CRITICA CON SELECCION DE TEXTOS. Madrid: Gredos. 1987.

De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Girona: Edicions de l'Ela Geminada. Introducció i traducció de Joan Ferrer Gràcia. 2011.

Plató; Diàlegs. Barcelona: Fundació Bernat Metge.

Platón; Diálogos. Gredos.

Aristóteles, [tots els seus textos], Barcelona: Fundació Bernat Metge.

Aristóteles, [todos sus textos], Madrid: Gredos.

 

BLOC D'HISTÒRIA: 

Al llarg del curs la bibliografia i els recursos s’aniran ampliant. S’indicaran també les edicions recomanades per als textos antics, encara que les lectures de cada contingut s’ofereixen a través del Campus Moodle.  

Grècia

Adrados, F. Fiesta, comedia y tragedia: sobrelos origenes griegos del teatro. Barcelona, Planeta (var. ed.) 

Adrados, F., La democracia ateniense, Madrid, Alianza, 1998.

Bengston, H., Historia de Grecia, Madrid, 1965.

Bowra, C. M. Introducción a la literatura griega. Traducción a cargo de Luis Gil Fernández. Madrid: Editorial Gredos (var. ed.)

Lesky, Albin. Historia de la literatura griega. Madrid: Editorial Gredos (varies edd.)

Fernández Nieto, F. J.. (coord.), Historia antigua de Grecia y Roma. València, Tirant lo Blanch, 2005.

Finley, M.I, El legado de Grecia, Barcelona, Crítica, 1975.

Mossé, C., Pericles : el inventor de la democracia. Barcelona, Espasa-Calpe, 2007.

Roma

Barceló, P. Ferrer, J. J., Historia de la Hispania romana, Madrid, Alianza, 2016.

Carcopino, J., La vida cotidiana en Roma en el apogeo del Imperio, Madrid, Temas de hoy, 1993.

Cornell, T.J., Los orígenes de Roma (trad. T. de LOZOYA). Barcelona, Crítica, 1998.

Grimal, P., La civilización romana. Vida, costumbres, leyes, artes, Barcelona, Juventud, 1999.

Grimal, P. Diccionario de mitologia griega y romana. Madrid, Gredos (var. ed.)

Guillén, J., Urbs Roma. Vida y costumbres de los romanos, Madrid, 2000 (1ª 1985).

Fernández Nieto, F. J.. (coord.), Historia antigua de Grecia y Roma. València, Tirant lo Blanch, 2005.

 

Bloc d'Història de l'Art

ALCOCK, S. E., OSBORNE, R., (eds.), Classical Archaeology, Malden-Oxford, Wiley-Blackwell, 2012 (2ª ed.).

ARIÑO, E., GURT, J.M., PALET, J.M., El pasado presente. Arqueología de los paisajes en la Hispania romana, Salamanca-Barcelona, Ediciones Universidad de Salamanca-Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2004.

BIANCHI BANDINELLI, R., El arte en la antiguedad clásica. Etruria y Roma, Akal, 2000

BOARDMAN, J., El arte griego, Destino, Barcelona, 1997

BORG, B. E., A companion to Roman Art, Malden-Oxford, Wiley-Blackwell, 2015.

HÖLSCHER, T., Visual Power in Ancient Greece and Rome. Between Art and Social Reality, Oakland, University of California Press, 2018.

HÖLSCHER, T., The Language of Images in Roman Art, Cambridge, Cambridge University Press, 2004.

KEAY, S.J., Hispania romana, Ausa, 1992

OSBORNE, R., CUNLIFFE, B. (eds.), Mediterranean Urbanization, 800-600 BC, Oxford, Oxford University Press, 2007.

SEAMAN, K., SCHULTZ, P.,  Artists and Artistic Production in Ancient Greece, Cambridge, Cambridge University Press, 2017.

SMITH, T.J., PLANTZOS, D. (eds.),  A Companion to Greek Art, 2 vols., Malden-Oxford, Wiley-Blackwell, 2012.

STEWART, P., The Social History of Roman Art, New York, Cambridge University Press, 2008.

ZANKER, P., Roman Art, Los Angeles, Getty Publications, 2012.

ZANKER, P., Augusto y el poder de las imágenes, Madrid, Alianza, 1992 

 

Altra bibliografia

FRANKFORT, H.: El pensamiento prefilosófico, F.C.E., México 1954

GIGON, O.: Los orígenes de la filosofía griega, Gredos, Madrid 1971

HOFFMAN, E.: Die Sprache und die archaische Logik. Tubingen 1925

JAEGER, W.: La teología de los primeros filósofos griegos, FCE, México1977.

REALE, G.: Storia della filosofia antica, Vita e Pensiero, Milan 1979

ROBIN, L.: La pensée grecque. Paris, 1928

VERNANT, J.P.: Mito y pensamiento en la Grecia antigua, Ariel, Barcelona 1973

 

Webgrafia

http://www.perseus.tufts.edu/ Un dels projectes web més importants per a la cultura clàssica. Disposa de textos, imatges i enllaços d’arreu.

http://www.culturaclasica.com/ Portal del món grecollatí amb notícies d’interès (estrenes de cinema, obres de teatre, llibres, etc.) i més recursos.

http://www.centro-michels.org/public_htm/scriptoriumdigital.htm Portal especialitzat en Cultura Clàssica amb llibreria on-line d’accés gratuït i notícies sobre el món clàssic d’arreu.

http://www.yleradio1.fi/nuntii/ La pàgina web finlandesa demostra l’activitat de la llengua llatina encara avui. Els Nuntii Latini és un informatiu que recull l’actualitat en llatí. Amb seccions tan curioses com ara “jazz en llatí”. Un diari digital íntegrament en llatí, http://www.alcuinus.net/ephemeris/

Lacus Curtius:  http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/home.html 

VRBS ROMA http://www.vroma.org 

INTERCLASSICA: Investigacion y difusión del mundo clásico http://interclassica.um.es/

https://smarthistory.org/introduction-to-greek-architecture/ Article amè amb una sintètica introducció a l'arquitectura grega.

https://smarthistory.org/the-parthenon-athens/ Vídeo amb imatges de l'Acròpolis mentre s'estableix un diàleg entre dos especialistes sobre el Partenó (amb possibilitat de subtítols).

https://smarthistory.org/introduction-to-ancient-roman-art/ Article amè amb una breu introducció a l'art romà.

https://smarthistory.org/ancient-rome/ Visita a través d'una reconstrucció amb realitat virtual de l'antiga Roma.

http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/Cerca/ Diccionari en línia de termes d'arquitectura, escultura i pintura en anglès, castellà i català.

 

 


Material didàctic