Universitat Internacional de Catalunya

Cultura Medieval

Cultura Medieval
9
10740
1
Segon semestre
OB
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català

Professorat


A acordar amb el professor corresponent

Presentació

Presentar els trets distintius del món medieval a Europa i el nord d'Àfrica, des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (Roma) a la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient (Constantinoble).

Requisits previs

Els propis del Grau

Objectius

-Conèixer i interpretar les principals claus que configuren la cultura medieval a Europa i el nord d'Àfrica.

-Saber distingir i apreciar les continuïtats i ruptures que s’aprecien entre les diferents manifestacions culturals des del segle V fins el segle XV.

-Constatar l’enorme presència que aquests trets culturals segueixen tenint avui en dia.

Competències

  • E01 - Coneixement i habilitat per donar una visió cultural/humanística a d'altres ciències o als seus mètodes
  • E04 - Capacitat per reconèixer i interpretar manifestacions culturals
  • E08 - Capacitat per discernir i comprendre les estructures dels sistemes culturals
  • E11 - Ser capaçt d'interpretar dades derivades de les observacions en relacionaó amb la seva significació i relacionar-les amb les teories apropiades
  • E12 - Coneixement i interpretació d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
  • E13 - Coneixement del marc general diacrònic del passat
  • E15 - Capacitat per identificar i valorar els elements que formen el patrimoni cultural
  • E16 - Coneixement dels models i les polítiques de diferents cultures i de grups migratoris
  • E20 - Reflexionar sobre la interacció home-medi i l'organització del territori resultant
  • E22 - Coneixement d'instruments de recopilació de dades, com ara catàlegs bibliogràfics, inventaris d'arxius, fonts documentals, referències electròniques, etc. i habilitat per fer-los
  • E27 - Capacitat per treballar en contextos multiculturals
  • E33 - Capacitat per relacionar conceptes relatius al patrimoni, el territori i la identitat cultural
  • E34 - Capacitat per crear recursos educatius en l'àmbit cultural
  • G01 - Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
  • G02 - Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  • G03 - Capacitat de crítica i autocrítica.
  • G05 - Capacitat de treball autònom, d'organització i planificació
  • G07 - Compromís ètic i social, respecte envers altres cultures i sensibilitat per l'ambient
  • G08 - Capacitat d'investigació
  • G11 - Capacitat per treballar en un context internacional

Resultats d'aprenentatge

  1. Adquireix conceptes clau sobre cultura i experiències culturals
  2. Aplica coneixements teòrics en anàlisi i debats d'activitats presencials i en treball autònom
  3. Coneix i selecciona documentació específica sobre experiències culturals
  4. Practica estratègies de treball en equipAprèn a contextualitzar fenòmens culturals i relacionar-los amb la seva dimensió social i política
  5. Relaciona conceptes de les diferents matèries treballades de forma transversal
  6. Aprèn a diagnosticar problemes en l'àmbit intel·lectual cultural
  7. Aplica / transfereix conceptes teòrics i / o abstractes de cadascuna de les matèries a situacions reals
  8. Llegeix i analitza assajos sobre temes actuals
  9. Redacta textos narratius i descriptius
  10. Analitza i diagnostica casos de complexitat cultural
  11. Realitza sistematització de dades i / o informació dispersa.

Continguts

HISTÒRIA

CONTINGUTS HISTÒRIA ALTA EDAT MITJANA

1.- El concepte d’Edat Mitjana. Algunes idees sobre la historia de la vida privada a l’Alta Edat Mitjana

2.- Condicions de vida material.

3.- La irrupció dels pobles “bàrbars” i la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident.

4.- L’expansió del cristianisme.

5.- La continuïtat de l’Imperi Romà d’Orient: Bizanci.

6.- L’aparició i expansió de l’Islam.

7.- Societat medieval: el feudalisme.

8.- Carlemany i el “renaixement carolingi”.

9.- El fenomen de les croades.

10.- Les segones invasions: escandinaus, magiars, sarracens (s. IX-XII)

 

CONTINGUTS HISTÒRIA BAIXA EDAT MITJANA

11.- La renovació del monacat: Cluny i Císter

12.- Panorama dels segles XII i XIII

12.1.- Les pugnes entre el Papat i l’Imperi (s. XI-XIII)

12.2.- Els principals centres de cultura a l’Europa Occidental (s. XI-XII). El moment del romànic

13.- El segle XIII

13.1.- El desenvolupament econòmic i urbà

13.2.- L’alta cultura entre els segles XII i XIV

13.3.- La renovació en l’Església: franciscans i dominics

13.4.- Els càtars

14.- Els segles XIV i XV

14.1.- La guerra dels cent anys (1337-1453)

14.2.- La Pesta Negra

14.3.- El Cisma d’Avinyó

14.4.- La consolidació de les llengües vernacles

14.5.- El comerç a la fi de l’Edat Mitjana

14.6.- La consolidació dels gremis

 

Filosofia: 

1. Qüestions preliminars

    a)    El concepte de «filosofia medieval».

    b)    La translatio studiorum

    c)    El lloc de la religió dins la filosofia medieval.

    d)    Cristianisme i filosofia. 

2. La filosofia Patrística i la transició del món antic al medieval 

     a)    Els Pares apostòlics, els apologistes i el gnosticisme.

     b)    Esplendor de la Patrística llatina: Sant Agustí d’Hipona.

     c)    La darrera patrística: Pseudo-Dionís Aeropagita i Joan Damascè.

3. De la Patrística a l’Escolàstica. 

    a)    L’últim romà i el primer escolàstic: Boeci

    b)    El Renaixement carolingi: Juan Escot Eriúgena

    c)    La dialèctica en el segle XI: Sant Anselm de Canterbury

    d)    Les escoles urbanes: Chartres, Saint Victor.

    e)    La polèmica sobre els universals: Pere Abelard 

4. Filosofia musulmana i jueva (s.X-XI)

    a)    L’Islam oriental (Avicenna) i l’Islam occidental (Averrois)

    b)    La filosofia jueva: Avicebrón i Maimònides.

5. La filosofia escolàstica

    a)    El corpus filosòfic escolàstic: fides et ratio

    b)    La Universitat i els primers mestres: París i Oxford

    c)    Esplendor de l’Escolàstica: Sant Tomàs d’Aquino i Sant Bonaventura. 

6. Crisi i declivi de la filosofia medieval (s.XIII-XIV)

    a)    La condemna de París del 1277: Joan Duns Escot

    b)    Guillem d’Ockham i l’«occamisme»


Art:

  1. Introducció. El concepte d’art medieval. La periodització de l’art medieval: el problema dels estils. Els protagonistes de l’art medieval: els promotors (la reialesa i l’aristocràcia, l’Església, els gremis i les confraries, la burgesia). Artistes-artesans. La imatge a l’Edat Mitjana i la seva funció. (1 classe)

  2. El primer art cristià. La formulació de l’espai sagrat: les basíliques, els martyria, els baptisteris. El naixement de la figuració cristiana: les catacombes i els sarcòfags (1 classe)

  3. Art romànic (4 classes).

    1. Els antecedents:  L’art carolingi i otònida. El renaixement carolingi i la renovatio romani imperii. La reforma litúrgica. El desenvolupament de l’arquitectura religiosa: transseptes, westwerks, criptes. Els scriptoria carolingis. L’art de la dinastia otònida.

    2. L’arquitectura de l’Europa al s. XI, XII i XIII: models arquitectònics, l’articulació dels murs, tècnica constructiva: les grans aportacions.

    3. L’escultura: dels primers relleus als claustres i les grans portalades historiades. L’escultura sobre fusta: la imatgeria i el mobiliari religiós.

    4. Pintura i miniatura. La pintura mural dels absis: les teofanies. Conjunts pictòrics destacats. Els grans scriptoria dels s. XI i XII. L’aixovar i la indumentària litúrgica. Les arts sumptuàries.

  4. Art gòtic. (4 classes) El gòtic o els gòtics. Canvis en l’espiritualitat: cap a una concepció més humana de Déu.

    1. Arquitectura: Els avenços tècnics, el simbolisme de la llum i l’aixecament de les primeres catedrals gòtiques a l’Ille de France. El model francès i la seva expansió a Europa. El gòtic meridional. Itàlia: Pisa, Siena, Florència.
    2. Escultura i la pintura del s. XII i XIII: la decoració de les portades. Nicola i Giovannni Pisano a la Toscana del Duecento i Trecento. El mobiliari litúrgic i els objectes litúrgics. La pintura i miniatura francesa del s. XIII, el gòtic lineal i la seva irradiació.
    3. La crisi del s. XIV?  L’arquitectura del gòtic meridional. L’escultura del Tres-cents: retaules i imatgeria, l’escultura funerària. El floreixement del Trecento toscà: les innovacions florentines i sieneses en pintura i el seu influx fora d’Itàlia.
    4. El final del gòtic: context polític i social. La devotio moderna. L’arquitectura del gòtic flamíger. El gòtic internacional en les arts del color i l’escultura. El gòtic flamenc: cap a un nou realisme.

1. L’actitud de l’escriptor davant de la seva obra: de l’anonimat a l’orgull d’autor

La literatura dels cavallers: Lletres de batalla i cançons de gesta

El naixement del «roman»

La representació de la figura autorial a la ficció i a la literatura confessional

 

2. La poesia amorosa com a «art d’escriure»: de la poesia formal a la poesia personal

Els trobadors i el vincle entre literatura i sistema feudal.

La genealogia del sonet: història d’una forma literària

 

3. La transformació de determinats motius literaris: paròdia, actualització, inversió, acumulació, etc.

 

4. El diàleg entre cultures: transformacions del saber clàssic i compendis medievals

Comentari sobre el Llibre de paraules i dites de savis i filòsofs de Jaufdà Bonsenyor i els precursors dels Assaigs de Montaigne

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



L’assignatura combinarà les sessions teòriques d’exposició del temari per part del grup de professors i les sessions pràctiques de lectura de textos, anàlisi de fonts i imatges i músiques, a més de debats programats i preparats prèviament. 

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



La nota final serà resultant de la mitjana ponderada de les cinc parts de l'assignatura. La qualificació final és el resultat de la suma dels percentatges de cada una de les parts. La nota mínima exigida per a aprovar l’assignatura és 5 i cal haver aprovat totes les parts. (Cada professor indicarà més avall què cal fer per a superar la seva part).

Per tal de ser avaluat/-da de cadascuna de les parts de l'assignatura cal haver assistit a un mínim del 80% de les classes d'aquella part.

Segona convocatòria: s’hauran de recuperar només les parts suspeses tal com indiqui cada professor, i es tornarà a fer mitjana.

*No es guardaran les notes per al curs següent.

Si un estudiant no assisteix a la realització d’alguna prova o lliurament, compta com un zero. Ara bé, si l’estudiant avisa el mateix dia que una causa major li ha impedit assistir a l’examen (és a l’hospital, se li ha mort un familiar, té un judici,...), i justifica amb un certificat mèdic o altra documentació oficial la seva absència, tindrà l'oportunitat de recuperar l'examen un altre dia. La situació és la mateixa per als diversos lliuraments. Així, no s’acceptarà cap treball fora de les dates fixades. 

AVÍS SOBRE EL PLAGI

El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.

•  Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.

•  Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.

El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.

ORTOGRAFIA/EXPRESSIÓ ESCRITA

Per normativa de la Facultat es descompten 0,10 punts com a mínim per cada falta d’ortografia en els exàmens i treballs.

Sistema d'avaluació:

HISTÒRIA:

50% Treball.

50% Examen final . 

 

FILOSOFIA:

Examen final 85%

Assistència i participació activa (15%)


ART:

 

Asistencia a clase

Se requiere el 80% de asistencia al conjunto de las clases de arte. En los casos en que esta asistencia no se cumpla se restarán 2 puntos de la nota final.

 

 

Evaluación

●     Examen final (70 %): comentario de 4 diapositivas

●     Ejercicios: 2 comentarios de obras (30 %)

* Para hacer media entre las dos notas se debe tener aprobado el examen


LITERATURA:

LECTURES OBLIGATÒRIES

Dossier de textos de l’assignatura (Antologia de textos medievals)

 

AVALUACIÓ

Examen (65%)

Treball comparatiu entre dos dels textos del dossier (35%)

Bibliografia i recursos

HISTÒRIA:

AVENTÍN, MERCÈ i SALRACH, JOSEP M. Història medieval de Catalunya. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya i Proa, 1998. 

BARÓ I QUERALT, X. Introducció a la historiografia bizantina a través dels seus textos. Barcelona: Casa de l’Est, 2012.

DIVERSOS AUTORS. Textos comentados de época medieval (siglos V al XII). Barcelona: Teide, 1982.

GANSHOF, FRANÇOIS LOUIS. El feudalismo. Barcelona: Ariel, 1985.

JULIÁ, J.R. Atlas de historia universal. Tomo I: De los orígenes a las crisis del siglo XVII. Barcelona: Planeta, 2000.

HALPHEN, LOUIS. Carlomagno y el imperio carolingio. Madrid: Akal, 1992.

HEERS, JACQUES. La primera cruzada. Barcelona: Andrés Bello, 1997.

LUNA-BATLLE, XAVIER. Textos històrics catalans, segles XII al XVIII. Barcelona: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1999.

MITRE, EMILIO. Historia de la Edad Media en Occidente. Madrid: Cátedra, 1999.

OSTROGORSKY, GEORG. Historia del estado bizantino. Madrid: Akal, 1984.

PIRENNE, HENRI. Las ciudades de la Edad Media. Madrid: Alianza Editorial, 2001.

  

FILOSOFIA:

Bibliografia bàsica

Aersten, J.La Filosofía Medieval y los trascendentales. Pamplona: Eunsa, 2003.

De Libera, A. La Filosofía Medieval. Valencia: PUV, 2006.

Fernández, C. Los filósofos medievales. Selección de textos. Vol.I y II. Madrid: BAC, 1979.

Flasch, K. El pensament filosòfic a l’Edat Mitjana. D’Agustí a Maquiavel. Santa Coloma de Queralt: Edèndum, 2006.

Fortuny, F. De Lucreci a Ockham. Perspectives de l’Edat Mitjana. Barcelona: Anthropos, 1992.

Gilson, E. La filosofía en la Edad Media, Madrid: Gredos, 1974.

Guerrero, R. Historia de la Filosofía Medieval. Madrid: Akal, 1996.

Guerrero, R. Filosofías árabe y judía. Madrid: Síntesis, 2001

Jaeger, W. Cristianismo primitivo y paideia griega. México: FCE, 1975.

Mitre Fernández, E (Ed.) Historia del cristianismo. Vol. II. El mundo medieval. Madrid: Trotta, 2004

Reale, G, Antiseri, D. Historia del pensamiento filosófico y científico. Vol.I Antigüedad y Edad Media. Barcelona: Herder, 1995.

Saranyana, J.I. La filosofía medieval. Desde sus orígenes patrísticos hasta la escolástica barroca. Pamplona: Eunsa, 2011.

 

ART (bibliografia bàsica) 

Bango Torviso, I.; Abad, C. (1996). Arte medieval I. Madrid: Historia 16.

Bango Torviso, I. (1989). El Arte de la Alta Edad Media. Madrid : Anaya

Belting, H. (2007). Imagen y culto : una historia de la imagen anterior a la era del arte. Madrid : Akal

Conant, K. J. (1987). Arquitectura carolingia y románica, 800-1200. Madrid : Cátedra.

Erlande-Brandenburg, A. (1993). La Catedral. Madrid : Akal.

Erlande-Brandenburg, A. (1992) El arte gótico. Madrid: Akal

Schapiro, M., & Balseiro, M. L. (1984). Estudios sobre el románico. Madrid : Alianza.

Williamson, P. (1997). Escultura gótica : 1140-1300. Madrid : Cátedra.

Yarza Luaces, J. (1979). Arte y arquitectura en España 500-1250. Madrid : Cátedra.

Yarza Luaces, J. (1992). Baja edad media : los siglos del gótico. Madrid : Sílex.

 

LITERATURA:

ALVAR, Carlos, El rey Arturo y su mundo. Diccionario de mitología artúrica, Madrid: Alianza, 1991

AUERBACH, Erich, Mímesis. La representación de la realidad en la literatura occidental, FCE, México, 1983. 

CERDÀ, Jordi (coord.) (Bastardas, Maria Reina / Cingolani, Stefano M. / De Riquer, Isabel / Massip, Francesc / Simó, Meritxell, Literatura europea dels orígens. Introducció a la literatura romànica medieval. Barcelona: Editorial UOC, 2012

CIRLOT, Victoria, La novel·la artúrica. Origenes de la ficción en la cultura europea, Barcelona: Montesinos, 1987

CURTIUS, E., Literatura europea y Edad Media Latina. México: FCE, 1976, 2 vols.

GUILLÉN, C., Entre lo uno y lo diverso. Barcelona: Crítica, 1985.

LE GOFF, J. Los intelectuales en la Edad Media, Barcelona: Gedisa, 1990

MARCHESE, A. / FORRADELLAS, J., Diccionario de retórica, crítica y terminología literaria. Barcelona: Ariel, 1997.

MONTOYA, J. / I. de RIQUER, El prólogo literario en la Edad Media. Madrid: UNED, 1998.

de RIQUER, M., Antología: cantares de gesta, trovadores, narrativa medieval, literatura catalana y castellana, y vida cavalleresca, Barcelona: Anthropos, 1981

de RIQUER, M. Los trovadores, Barcelona: Ariel, 1983

RICO, F., Texto y contextos. Barcelona: Crítica, 1990.

 

Material didàctic