Universitat Internacional de Catalunya

Gestió del Patrimoni Cultural

Gestió del Patrimoni Cultural
3
11548
1
Tercer trimestre
op
Llengua d'impartició principal: castellà
En cas què l'alumne estigui matriculat en la línia anglesa s'impartirà la docència d'aquesta assignatura en aquest idioma.

Professorat


S'utilitza el MOODLE com e eina didàctica. Tots els materials docents i les lectures es pengen en el MOODLE. Es fan servir els Fòrums per aclarir qualsevol dubte i per debatre aspectes relatius als continguts de l'assignatura

Presentació

En el cas que les autoritats sanitàries decretin un nou període de confinament davant l'evolució de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, el professorat comunicarà oportunament les afectacions possibles en les metodologies i activitats formatives, i també en els sistemes d'avaluació.


L’assignatura se centra, dins l’àmbit cultural, en el sector del patrimoni, entenent per patrimoni no tant sols les manifestacions tangibles del passat que gaudeixen d’un reconeixement oficial, sinó tot allò que remet a la identitat dels pobles: l’entorn, el paisatge, el llenguatge, les tradicions, els costums...

El patrimoni és un concepte dinàmic, que evoluciona i es transforma. Avui en dia el concebem com el resultat d’una dialèctica que s’estableix entre l’ésser humà i el medi, entre la comunitat i el territori. Això ens porta a considerar el patrimoni com una unitat, en la qual tots els diferents elements que la conformen estan interrelacionats; i d’aquesta manera hem de parlar de la unió entre el patrimoni cultural i el mediambiental.

Gràcies a aquesta concepció integradora, que ha estat potenciada per la UNESCO[1], considerem que les obres humanes i de la natura són un únic patrimoni per a la humanitat i que la riquesa natural és inseparable de la història i del nostre futur.

El patrimoni té un valor en sí mateix que el distingeix de la resta de béns, un valor social i cultural que és diferent al de mercat. Dins del camp de la cultura, el sector del patrimoni presenta la singularitat de trobar-se condicionat per unes finalitats prioritàries específiques com són la preservació i la transmissió a les generacions futures, la qual cosa ha provocat un necessari protagonisme de les institucions públiques, obligades a intervenir i assumir unes obligacions que no poden defugir, ni cedir a la lliure concurrència del mercat.

Alhora, el sector viu sempre en una constant confrontació entre la necessitat de conservar, per una banda, i de l’altra, la de difondre i, en conseqüència, facilitar el màxim ús social dels béns patrimonials. En aquest sentit, cal atendre les demandes d’ús públic que poden abastar des d’interessos personals (delectació, lleure, formació individual...) fins a necessitats col·lectives (educació, identificació i perpetuació cultural...).

Cal tenir presents els reptes fonamentals que cal afrontar i donar respostes, en quant a la gestió i l’ús del patrimoni. Aquests es troben condicionats per les circumstàncies que en els darrers anys estan incidint en el context socioeconòmic i cultural del patrimoni:

 

  • Actualment hi ha un augment de l’interès de la societat i una major conscienciació pels temes patrimonials, i això comporta l’augment del seu ús social.
  • Augmenten les categories de béns susceptibles de gaudir de protecció i difusió cultural, a conseqüència de l’augment, tant qualitatiu com quantitatiu, del concepte de patrimoni.
  • Les estructures, equipaments i serveis culturals que s’encarreguen de la preservació, documentació, estudi i divulgació patrimoni creixen i es multipliquen, alhora que podem comprovar una polivalència d’aquestes estructures, les quals acullen un gran ventall d’activitats.
  • En aquest entorn, es plantegen noves necessitats relatives a la gestió, organització i finançament del patrimoni, i a la demanda de respostes adients als nous requeriments d’ús social, educatiu, cultural i turístic del patrimoni.

 

Cada vegada hi ha més usuaris que estan motivats en conèixer cultures i territoris i plantegen noves demandes a les quals hem de donar respostes adequades i imaginatives (i no tan sols a aquests usuaris sinó a la societat en general). No hem d’oblidar el paper especial que el turisme cultural està tenint en el desenvolupament del patrimoni i com està afavorint l’aparició de nous models de gestió i noves vies de finançament.

En l’actualitat el patrimoni s’està integrant en la planificació territorial i a partir dels recursos culturals i naturals es promouen programes globals d’ocupació i de desenvolupament. Un dels reptes fonamentals plantejats, ara per ara, és aquesta fusió entre patrimoni i territori. Les institucions responsables de l’administració i gestió del patrimoni han de donar respostes imminents i eficaces a les exigències plantejades per una societat en constant evolució: les relacions amb la planificació territorial i l’economia, la necessitat d’implantar nous sistemes de gestió i d’organització, la diversificació de les formes de finançament, el desenvolupament del turisme cultural, etc... I tots aquests aspectes tenen cada vegada més sentit en el context territorial. És sobre la base de projectes de desenvolupament territorial on tenen cabuda les noves propostes estratègiques d’organització i de funcionament orientades a aconseguir una bona qualitat dels serveis patrimonials, beneficis indirectes i induïts per als municipis, i un correcte compliment de les tasques de conservació, documentació, investigació i difusió del llegat cultural.

Cal reconèixer, doncs, que l’entorn organitzatiu del patrimoni es troba en ple procés d’evolució i de canvi, i els professionals del sector cal que siguin capaços de jugar un paper actiu en aquest procés.

[1] Cfr. Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural, UNESCO, 1972.

Requisits previs

Els del Màster

Objectius

  • Donar a conèixer als alumnes els reptes i els aspectes fonamentals que incideixen avui en dia en la gestió del patrimoni mitjançant un procés formatiu que combini aspectes teòrics relatius a les noves tendències en la concepció, planificació i gestió patrimonial, amb la presentació de casos reals i l’aplicació concreta d’una metodologia de planificació del projectes territorials de patrimoni i turisme cultural.
  • Adequar la formació als canvis i noves exigències que s’estan produint en relació a l’ús social i la gestió del patrimoni

Competències

Competències bàsiques

  • Posseir i comprendre coneixements que aporten una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en el context de la investigació.
  • Saber aplicar els coneixements assolits i la capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.

 Competències generals

  •  Saber comunicar, dinamitzar i mitjançar entre els diferents agents que intervenen en un projecte, programa o servei cultural.
  • Actuar de forma responsable, treballant amb qualitat, rigor i eficiència al servei de la societat. 

Competències transversals

  • Dissenyar, dirigir, produir i avaluar projectes, programes, estratègies, polítiques o accions culturals en les quals estan implicats perfils variats de professionals, agents i institucions.

 

Competència específica

Identificar les estructures del sistema del patrimoni cultural a escala nacional i mundial i gestionar els processos i procediments de treball implicats en la seva creació, programació, gestió i producció.

 

Resultats d'aprenentatge

L’estudiant

-       Dissenya, dirigeix, produeix i avalua projectes, programes, estratègies, polítiques o accions culturals en les quals estan implicats perfils variats de professionals, agents i institucions.

-       Identifica les estructures de negoci de les indústries culturals creatives, de les arts visuals i del patrimoni cultural a escala nacional i mundial i gestiona els processos i procediments de treball implicats en la seva creació, programació, gestió i producció.

-       Actua de forma responsable, treballant amb qualitat, rigor i eficiència al servei de la societat.

-       Sap comunicar, dinamitzar i mitjançar entre els diferents agents que intervenen en un projecte, programa o servei cultural.

-       Sap aplicar els coneixements assolits i té la capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.

-       Posseeix i comprèn els coneixements que aporten una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en el context de la investigació.

Continguts

Tema 1 Introducció al patrimoni com a sector d’activitat
      1.1 Concepció de patrimoni. L’ús social del patrimoni. 
      1.2 Anàlisi del patrimoni com a sistema.
      1.3 Patrimoni, turisme i desenvolupament sostenible
      1.4 La filosofia i el context de la gestió creativa del patrimoni.
      1.5 Planificació estratègica i cultura projectual en el desenvolupament de projectes patrimonials.
Tema 2 La Interpretació del patrimoni
      Webs d'interès
            Asociaciación para la Interpretación del Patrimonio http://interpretaciondelpatrimonio.com/ 
            Association for Heritage Interpretation (UK) http://www.ahi.org.uk/ 
            European Network for Heritage Interpretation http://www.interpret-europe.net/ 
            John Ververka - Heritage Interpretation http://www.heritageinterp.com/ 
      2.1 El concepte d’interpretació. Evolució i tendències.
      2.2 Instruments, tècniques i suports per a la interpretació del patrimoni. 
      2.3 L’animació del patrimoni.
            Webs d'interès
                  TARRACO VIVA https://www.tarracoviva.com/
Tema 3 Metodologia i disseny de projectes de promoció i desenvolupament del patrimoni
      3.1 Programació del patrimoni: de la idea al projecte, de l’objecte al producte.
      3.2 Elaboració i implementació de projectes patrimonials
      3.3 Anàlisi de casos 
Tema 4 Organització i gestió de projectes patrimonials
      4.1 Models de gestió del patrimoni.
      4.2 El paper dels agents públics i privats en el desenvolupament del patrimoni cultural. 
      4.3 El marc institucional, jurídic i organitzatiu dels projectes.
      4.4 Els recursos humans. Nous perfils professionals.
      4.5 El finançament dels projectes. Fonts i formes de finançament.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



Es combina l’aprenentatge de teories i coneixements abstractes amb el de tècniques i coneixements instrumentals. S’incideix de la presentació de casos i exemples i en l’aplicació per part dels alumnes d’una metodologia per a la planificació del patrimoni a un cas concret, amb dimensió territorial.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



  • 10 % exercici 1 
  • 20 % exercici 2
  • 40 % exercici 3
  • 30 % assistència i participació

Bibliografia i recursos

  • ALONSO, J. y M. CASTELLANO (coord.)  (2008) La gestión del patrimonio cultural. Apuntes y casos en el contexto rural andaluz.Granada: Asociación para el desarrollo rural de Andalucía (ARA)
  •  
  • CARTER, J. (2001) A Sense of Place: An interpretive planning handbook. Tourism and Environment Initiative. 2nd Edition. Inverness: Tourism and Environment Initiative.
  •  
  • FONT, J. (ed.) (2004) Casos de turismo cultural. Barcelona: Editorial Ariel.
  •  
  • GARCÍA, J.M., MIRÓ, M., PADRÓ, J. y B. ULLOA (2002) Territorio Museo de Udías: el Valle de la Memoria. Un ejemplo de aplicación de la interpretación del patrimonio a la planificación del desarrollo sostenible de un territorio. En GUTIERREZ-CORTINES, C. (ed.)  Desarrollo sostenible y patrimonio histórico y natural. Tomo II. Santander: Fundación Marcelino Botín.
  •  
  • GRANDE, J. (coord.) (1998) Actas del Congreso Europeo sobre itinerarios culturales y rutas temáticas. Logroño, 20, 21 y 22 de noviembre de 1997.Logroño: Fundación Caja Rioja.
  •  
  • Interprétation du patrimoine. Cahiers Espaces, hors série, Paris, avril 97
  • MORALES, J. (1998) Guía práctica para la interpretación del patrimonio. El arte de acercar el legado natural y cultural al público visitante. Sevilla: Junta de Andalucía, Consejería de Cultura.
  •  
  • PADRÓ, J. (2002) La interpretació del patrimoni i l’elaboració de projectes de turisme cultural. A “Territori i paisatge. Natura i Art”. (d’Humanitats, núm. 15) Girona: Universitat de Girona, Ajuntament de Girona.
  •  
  • PADRÓ, J. (2001) Estrategias de desarrollo cultural y turístico del patrimonio local: El Puerto de Santa María. En AA.VV. Gestión de proyectos culturales. Análisis de casos. Barcelona: Editorial Ariel.
  •  
  • RICHARDS, G. (ed.) (1995) Cultural Tourism in Europe. Oxford: CAB International.
  •  
  • Tourisme et culture. Cahiers Espaces, núm. 37, Paris,  juin 94.
  •  
  • VARINE, H. de (2002) Les racines du futur. Le patrimoine au service du développement local. Chalon sur Saône : ASDIC.

Material didàctic