Universitat Internacional de Catalunya

Tendències Audiovisuals

Tendències Audiovisuals
4
12029
3
Segon semestre
OB
Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat

Presentació

Des d'una perspectiva artística i multidisciplinària, aquesta assignatura promou la reflexió sobre la narrativa i expressió audiovisual contemporània.

Requisits previs

No existeixen requisits previs

Objectius

Pensada per a alumnes/as de l'itinerari de ficció i de no ficció de 3r del Grau en Comunicació Audiovisual, Tendències Audiovisuals arrenca dels coneixements específics de cada especialitat per a establir nous punts de trobada artístics que permetin potenciar el sentit crític de l'estudiant, així com oferir-li eines teòriques per al desenvolupament i anàlisi de diferents tipus de projectes audiovisuals.

Competències

  • 01 - Capacitat d'adaptació a circumstàncies variables
  • 02 - Capacitat de comprensió, acceptació de critiques i correcció d'errors
  • 03 - Capacitat per administrar i gestionar recursos humans i tècnics
  • 04 - Capacitat per treballar en equip i autònomament
  • 05 - Capacitat per organitzar temps i espai
  • 06 - Capacitat de desenvolupar rigor acadèmic, responsabilitat, ètica i professionalitat
  • 07 - Capacitat per aplicar la deontologia i el respecte pel gremi audiovisual
  • 08 - Capacitat d'anàlisi crítica, síntesi, concreció i abstracció
  • 09 - Capacitat per objectivar i quantificar i interpretar (dades, estadístiques…)
  • 10 - Capacitat per afrontar dificultats i resoldre problemes
  • 11 - Capacitat per generar debat i reflexió
  • 12 - Capacitat de complir amb els terminis previstos, desenvolupar la puntualitat i el respecte pels recursos humans, tècnics i material
  • 13 - Capacitat de crear comunicació oral i escrita
  • 14 - Coneixement i domini de la retòrica i oratòria per comunicar idees pròpies
  • 15 - Coneixement i domini de l'expressió corporal i la tècnica de locució
  • 16 - Capacitat de fer servir, analitzar i reflexionar sobre continguts
  • 18 - Capacitat i desenvolupament de cultura general i interès pels esdeveniments socials
  • 19 - Capacitat de documentació informativa
  • 20 - Coneixement i domini bibliogràfic mediàtic
  • 21 - Coneixement i domini de la cultura digital
  • 22 - Coneixement i domini de la distinció entre opinió i informació/ registres col·loquials i cultes.
  • 23 - Capacitat de prioritzar els esdeveniments noticiables i contrastar la informació
  • 24 - Capacitat de planificació i organització de projectes a curt i llarg termini
  • 25 - Capacitat de potenciar al màxim el desenvolupament creatiu
  • 26 - Capacitat de desenvolupar sentit del gust i la perfecció en l'acabat final i estètica dels projectes
  • 27 - Capacitat d'adaptació als diferents públics i mercats audiovisuals
  • 34 - Capacitat per conèixer i respectar els diferents rols de l'equip artístic i tècnic
  • 35 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els productes de la indústria audiovisual
  • 37 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament l'estructura orgànica de la comunicació global
  • 41 - Capacitat de coneixement i funcionament dels diferents elements agents del sector audiovisual
  • 42 - Capacitat de distingir, analitzar, i dominar els diferents gèneres i formats televisius, cinematogràfics, i radiofònics
  • 43 - Capacitat per crear guions cinematogràfics, televisius i radiofònics segons les exigències del gènere
  • 44 - Capacitat per adaptar-se als nous formats audiovisuals
  • 45 - Capacitat per conèixer i dominar les tècniques de la narrativa audiovisual
  • 50 - Capacitat per adaptar-se, entendre i aplicar les possibilitats expressives de les noves tecnologies i els seus canvis futurs
  • 53 - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
  • 54 - Capacitat de fer us amb habilitat la bibliografia, terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit de la Comunicació.

Resultats d'aprenentatge

Adoptar nous criteris d'anàlisis.

Augmentar la capacitat reflexiva i crítica.

Trobar nous referents teòrics i artístics.

Continguts

BLOQUE 1 (a cargo de Lourdes Domingo)

 

1. VIDEOARTE De Nam June Paik a Bill Viola. El videoarte atraviesa el arte, el cine, el museo y se convierte en mediación.

 

2. MODA El fashion film. Directores, actores y marcas. Eventos: el espacio es espectáculo. La evanescencia del mercado en la Instastory.

 

3. MECANISMOS DRAMÁTICOS EN LA ERA DE LA IMAGEN-EXCESO Fractura y fragmentación en un discurso globalizador: espacio y tiempo.

 

4. IMAGEN OMNIPRESENTE Y FUNCIONAL  Usar y crear, participar y ser absorbido. Creación de sentido o inmanencia de la experiencia en la pantalla social.

 

5. FIGURACIÓN FANTASMAL EN LA SOCIEDAD LÍQUIDA: consistencia figurativa en cine, series y publicidad

 

 BLOQUE 2 (a cargo de Andreu Arribas)

 

“Ser crítico: ¿Cómo historiar y analizar críticamente las tendencias audiovisuales?

El objetivo de esta segunda parte del curso es proponer un recorrido sobre algunas líneas teóricas y críticas aplicadas a la historia del arte, a la imagen y al cine. Se pretende brindar a los alumnos herramientas para que puedan adoptar nuevos criterios de estudio y análisis que aplicar en su trabajo final sobre las tendencias audiovisuales contemporáneas.

PRIMERA PARTE: fundamentos             

1. El concepto de “historia crítica” de Nietzsche. La aplicación de la “historia crítica” nietzscheana a la historia del arte por Georges Didi-Huberman. La aplicación de la “historia crítica” a las imágenes por Giorgio Agamben.

2. El motivo visual como herramienta crítica. Los motivos visuales en el cine. La mujer en la ventana. La piedad. La mujer delante del espejo. Deambulación. Ante la tumba. La sombra. El horizonte.

SEGUNDA PARTE: aplicaciones              

3. Historiadores críticos en el cine. La aplicación de la “historia crítica” a una década de la historia del cine estadounidense. De la “imagen-movimiento” y la “imagen-acción” de Deleuze a la “imagen-energía” de Thoret. Rasuramiento del cine clásico. Necesidad estética, histórica y política de mostrar la violencia. The Big Shave. Bonnie and Clyde. Mean Streets.   

4. La aplicación de la “historia crítica” nietzscheana a un género cinematográfico. Filiación cinematográfica vs modernidad (Histoire(s) du cinéma). Transmisión del legado (Deadwood). El cuerpo que retorna (C’era una volta il west, Kill Bill Vol. I y II). El héroe trágico (Shane, My Darling Clementine). Explosividad, temporalidad y amortajamiento del género (The Wild Bunch; Por un pugno di dollari, Per qualche dollare in più, Il buono, il brutto, il cattivo; The Shooting, Ride the Whirlwind). La recuperación del héroe desde la tumba (Unforgiven, The Outlaw Josey Wales, Pale Rider). Las cenizas del género (Dead Man).

5. La aplicación de la “historia crítica” nietzscheana a la historia del cine estadounidense. Constatación de una herida (The Searchers). Mitos fracturados (A History of Violence, Zero Dark Thirty). La solicitación de la imagen mnémica (The Man Who Shot Liberty Valance, Paris, Texas, True Detective III). Genealogía de la herida (The Last of the Mohicans, The Birth of a Nation, Gone with the Wind, They Died With Their Boots on, Fort Apache, Heaven’s Gate, The Assassination of Jesse James by the coward Robert Ford). La confrontación con el horror como escisión (The Searchers, The Deer Hunter, Heat, True Detective). Fracturas contemporáneas (Sicario, Wind River). Constación de la no-clausura de la herida (BlacKkKlansman) o propuesta de clausura (News of the World).

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



ACTIVITAT FORMATIVACRÈDITS ECTS
Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants.
1.5
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts.
0.5
Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats.
0.5
Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts.
1.5

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Per a superar l'assignatura els alumnes hauran de realitzar un videoassaig sobre l'obra d'un artista o director/a, a més d'un treball escrit que doni suport a la fonamentació desenvolupada en la peça audiovisual. El treball es desenvoluparà en parelles i estarà tutoritzat pels professors. Compta el 60% de la nota final.

La resta de l'avaluació es reparteix entre:

25% - Prácticas

Análisis textual: individual (10%)

Buscar y analizar una realidad conectada con la revolución del sonido: individual (7,5)

Micro prácticas de participación en clase: 7,5% 

15% -  Prácticas

Análisis fílmico: Individual (7,5%)

Presentación en clase: por parejas (7,5%)

60% - Vídeo Ensayo

 

Texto: por parejas (30%)

Vídeo: por parejas (30%)

 

 

Bibliografia i recursos

Agamben, Giorgio. Ninfas. Valencia: Pre-textos, 2010.

Balló, Jordi. Imágenes del silencio. Los motivos visuales en el cine. Barcelona: Anagrama, 1995.

Balló, Jordi y BERGALA, Alain (eds). Motivos visuales del cine. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2016.

Benavente, Fran. El héroe trágico en el western: el género y sus límites. Sevilla: Athenaica Ediciones, 2017.

Balló, J., y Pérez, X. (2005). Yo ya he estado aquí: ficciones de la repetición. Anagrama: Barcelona, Anagrama.

Benavente, F. & Salvador, G. (2013). Poéticas del gesto en el cine europeo contemporáneo. Intermedio: Barcelona

Costa,  J.  (2010). Una risa nueva. Nausícaä: España.

Brea, K.L. (2002). "Transformaciones contemporáneas de la imagen-movimiento: postfotografía, postcinema, postmedia" en Brea, J.L. La era postmedia. Acción comunicativa, prácticas (post)artísticas y dispositivos neomediales, Centro de Arte de Salamanca, Salamanca, 2002.

Deleuze, Gilles. La imagen-movimiento. Estudios sobre cine 1. Barcelona: Paidós, 1986.

Didi-Huberman, Georges. Ante la imagen. Pregunta formulada a los fines de la historia del arte. Murcia: Cendeac, 2010.

Didi-Huberman, Georges. Ante el tiempo. Historia del arte y anacronismo de las imágenes. Buenos Aires: Adriana Hidalgo, 2011. 

Elena, A. (1999). Los cines Periféricos. Paidós: Barcelona.

Elsaesser, T. (2006) “Early Film History and Multi-Media. An Archaeology of Possible Futures?” en Hui Kyong, W & Keenan T. (Eds.) New Media Old Media., Routledge: Nueva York.

Foucault, Michel. «Nietzsche, Freud, Marx». En: Nietzsche, Freud, Marx. Barcelona: Anagrama, 1981, pp. 27-50.


Goffman, E. (2006): Frame analysis. Los marcos de la experiencia. CIS: Madrid.

Guerra, C., Steyerl, H., Fernandes, J. (2015). Hito Steyerl. Duty-free art. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Jameson, F. (1995) La estética geopolítica: cine y espacio en el sistema mundial. Paidós: Barcelona.

Jackson Turner, Frederick. La frontera en la historia americana. Madrid: Ediciones Castilla, 1976.

Jullier, L. (2004). La imagen digital. De la tecnología a la estética. La Marca: Buenos Aires.

Kuspit, D. (2006). Arte digital y videoarte. Transgrediendo los límites de la representación. Círculo de Bellas Artes: Madrid.

Lipovetsky, G., Serroy, J. (2009). La pantalla global. Cultura mediática y cine en la era hipermoderna. Anagrama: Barcelona. Col. Argumentos

Meigh-Andrews, C. (2006). A History of Video Art. The Development of Form and Function. Berg: Oxford and New York.

Nietzsche, Friedrich. Sobre la utilidad y el perjuicio de la historia para la vida (Intempestiva II). Madrid: Biblioteca Nueva, 1999.

Oudart, Jean-Pierre. «La sutura». En: Banda aparte, nº 6, 1997, pp. 51-63.

Pinto Veas, I. (2010). La imagen simulacro, laFuga, 11.

Quintana, A. (2011) Después del cine. Imagen y realidad en la era digital. Acantilado: Barcelona.

Rosenbaum, J. y Martin, A. (2011). Mutaciones del cine contemporáneo.  Errata Naturae: Madrid.

Russo, E. (2009). “Lo viejo y lo nuevo, ¿qué es del cine en la era del post-cine?” en Jorge La Ferla (comp.), Artes y medios audiovisuales: Un estado de situación II. Las prácticas mediáticas pre digitales y post analógicas, Buenos Aires, Aurelia Rivera, Nueva Librería, 2008.

Sánchez, S. (2013). Hacia una imagen no-tiempo. Deleuze y el cine contemporáneo. Ediciones de la Universidad de Oviedo: Oviedo.

Sedeño Valdellós, A. (2011). Historia y estética del videoarte en España. Comunicación Social: Zamora.

Slotkin, Richard. Regeneration through violence. The Mythology of the American Frontier 1600-1860. Norman: University of Oklahoma Press, 2000.

Steyerl, H.. (2014). Los condenados de la pantalla. Caja Negra: Buenos Aires. Col. Futuros próximos.

Stoichita, V. (2006). Simulacros. El efecto Pigmalion: de Ovidio a Hitchcock. Ed. Siruela: Madrid. 

Thoret, Jean-Baptiste. Le cinéma américain des annés 70. París: Cahiers du cinéma, 2009.

Weinrichter, A. (ed.) (2007). La forma que piensa. Tentativas en torno al cine-ensayo. Festival Punto de Vista: Navarra.